Pàgina 2 de 5 PrimerPrimer 1234 ... L'últimL'últim
Resultats 11 al 20 de 50
Like Tree57M'agrada

Tema: Anada i tornada al senegal

  1. #11
    Usuari Registrat
    Data d'ingrés
    11 oct, 18
    Localització
    Barcelona
    Missatges
    90


    "Sembla que volgui sortir el sol? Jo em llevo!!, vull veure com és tot això i per on vaig arribar"

    Si sóc així.
    M'agrada veure sortir el sol, encara que sigui el cinquè dia, m'és igual, m'agrada.




    Pujo a un petit turo, i l'espectacle als meus peus..

    https://youtu.be/TWnQx5EwJvE





    Deixo que s'enlairi el dia... i encara és millor.
    És sensacional, intueixo la pista per on vaig arribar fins on m'allarga la vista.
    Un escenari relaxant, on només hi ha quietud... per dins meu la imaginació bull!!, em veia corrent per la plana "fletxat" fins a sortir de l'horitzó.

    Diria que somiant se'm va pasar mes d'una hora, i no em bellugava d'allà!!
    Deixo una mostra d'art en un equilibri efímer, com a record a uns moments
    viscuts la muntanya de Korogo -Côte d'Ivoire- amb uns amics i torno.




    Després de gaudir d'aquell espectacle, recollí la parada que havia munta en la penombra, i esmorzar les torrades amb mantega, confitura i el te amb menta de sempre... vagis on vagis sempre és el mateix esmorzar.

    Vaig estar "parlant", recordo que no sé francès, i el meu anglès es molt meu..., amb els de l'hotel, una parella de francesos, m'explicaren algunes histories... però vaig entendre poc més que la dona havia participat en raids, o això es el que em va semblar, bàsicament perque hi havia una foto d'ella sobre un 4x4...

    La veritat és que desitjava marxar per veure per on m'havia posat ahir vespre.




    La pista de dia no tenia cap complicació, tot i que crec que anava una mica confiat, sense ser difícil, els bancals de sorra amb tants kgs no són fàcils de controlar, qualsevol inèrcia desfavorable ja ets a terra... però aquesta vegada va sortir tot be.






    Passats els 12 qms de pista segueixo per unes carreteres sensacionals on la humitat no deixà de fer acte de presència. Una parada en el forat marí, i un te a Akhfennir.




    Faig una parada a Tarfaya sota una calitja enganxosa, la gent
    passava el dia la platja jugant , i aprofito per menjar quelcom tot i que era tard.



    El camí segueix vorejant el mar, sense accelerar la marxa vaig restant qms.



    Veig que se'm farà de nit... és el que té anar sol, els horaris són flexibles.



    Una qüestió interessant és que abans d'arribar al Cap Boujdour, des de El Ayoum le benzina passà de 1€ el litre a 0,70€

    L'arribada a Boujdour de fosca nit, volia anar a dormir a la "platja Mali", a 22 qms més al sud, però em va fer mandra, preferií treure'm la humitat del cos a despertar-me en mig d'una platga salvatge.





    L'última edició per ricard66; 18/10/2018 a les 06:08.
    A Ramon i Panotxa els agrada.
    Citar Citar      

  2. #12
    Usuari Registrat
    Data d'ingrés
    11 oct, 18
    Localització
    Barcelona
    Missatges
    90


    Potser em vaig despertar massa aviat, la gent de Boujdour encara estava a casa seva o potser l'apagada de la llum els havia endarrerit... el qui si que ho va aprofitar va ser el de la gasolinera que dormia a la oficinia amb l'excusa.

    De fet, ni el sol semblava que pogués sortir, la calitja era tan densa que no deixava escapar el fred.

    Finalment vaig torbar un lloc on esmorzar just davant del far de Boudjour, aquesta vegada magdalenes i cafè amb llet de sobre, "no hi ha llum!!" em deia el cambrer.




    Ja menjaré a la gasolinera d'Echtoucan on ahir, per telèfon, havia quedat amb un amic que estava de tornada de Dakar.

    Em feia il·lusió trobar-me amb un conegut al mig del gairebé no res. Sis dies porto sense acabar d'entendre una conversa sencera... tot hi que tampoc ho trobava a faltar.

    M'arribo a la "platja Mali", aparentment inhòspita i solitària. Les cabanes i tendes de pescadors s'acomoden entre les dunes de sorra.






    L'ambient d'una platja deserta esglaia...



    El vent fa que la percepció del mar sigui més proper, tot hi estar lluny.




    Durant el trajecte he tingut llargues i interessants conversacions amb mi mateix.



    A casa abans de marxar, la gent em preguntava si no m'avorriria sol... vaig tenir els meus dubtes, però ara veig que va ser tot un encert.



    Ara intueixo part de la màgia d'aquest viatge.



    La ment es relaxa amb les subtils variacions del paisatge, trobant-me més còmode en un entorn aparentment buit.

    Igual com quan indaguem en el nostre interior, al principi sembla no haver-hi res, fins que descobreixes una infinitat de sensacions, emocions.




    El paisatge és com un mantra que es repeteix, i es repeteix porta'n-te a un estat de benestar.



    De camí a la gasolinera d'Echtoucan, abduït en els meus pensaments, em creuo amb molts camions, tràilers, carregats de peix... alguns la seva olor els delata.

    De vegades surto de la carretera resseguint alguna pista, per allò de "ha on anirà?"... i sempre hi han grates sorpreses.

    Cabanes de pescadors encimbellades en penya-segats perduts a manera de petits poblats.

    Llocs espectaculars, el mar i el vent com a decorat, un ambient dur... però una gent amable i hospitalària.

    Amb alguns vaig estar simplement mirant el mar, assegut a la seva manera, acotat, al peu del precipici i compartint el té.

    Els que més, tenen petits ports sota els penya-segats, els que no baixen per algun corriol fins a la mar per tirar les xarxes o la canya.




    A les 13h arribo a la gasolinera on havia quedat amb el meu amic Cisco... deuria haver arribat!! Pregunto i no saben si ha passat.

    Aprofito per menjar i demano un tagin.

    Pot ser que amb alguna anada i tornada de la carretera hagués passat... llastima hagués estat bé poder intercanviar impressions del nostre viatge.



    No només pescadors i camioners trobo per aquí, pel camí em creuà amb alguns ciclistes, i cap motorista, un d'ells un murcià que feia dos mesos que havia sortit de casa amb la bici i se'n anava fins a Dakar per no sé quin projecte de la causa saharaui... un tipus la mar de maco que anava content perquè feia dos dies duia el vent a favor!!









    A Panotxa li agrada.
    Citar Citar      

  3. #13
    Usuari Registrat
    Data d'ingrés
    11 oct, 18
    Localització
    Barcelona
    Missatges
    90


    ... continuo

    La carretera segueix planejant, com tota la ruta, fins a Dakhla.

    El track em marca el desviament al llac Naila, deixo la seva visita per la tornada






    A la tornada, en el llac Naila, em troba amb el sr. Cobesi, un pescador marroquí fill de soldat espanyol, el que curiosament no sap francès, i sembla que no hi té massa interès per aprendre-ho, així que tenim una llarga conversa.

    Curiosament coneix, des de fa anys, al Stefano Medvedich, un italià que em vaig trobar (també a la tornada) i viatjava amb la seva vespa. Amb ella ha donat dues voltes a l'Àfrica, un sol i l'altre amb el seu fill, també en vespa. A creuat la Sibéria, i com no, Europa. Els seus viatges són de llarga durada 8-9 mesos, un viatger com deia ell "Non sono un turista, sono un viaggiatore".

    Estava de tornada després de dos mesos per Mauritania i Marroc, visitant amics.

    Ahir, em deia per mail que m'enviava el seu llibre "Soli in Africa io e la mia vespa". Un tipus curiós i agradable, segur que escoltant les seves aventures hagués passat tota la tarde.





    A la gran bàhia a l'entrada de Daklha, és un paradís pels amants del Katesurf, el vent m'acompanya des de dies, però al bufar a favor no ès molest, un altre cosa serà tornar...




    A Daklha busco el taller que tenia marcat en el gps, però està tancat, els dies passen tots iguals per mi, era diumenge.




    A Ramon i Panotxa els agrada.
    Citar Citar      

  4. #14
    Usuari Registrat Avatar de Ramon
    Data d'ingrés
    23 abr, 13
    Localització
    Vic
    Missatges
    2.729
    Cita Iniciat per ricard66 Veure missatge


    No recordo haver-ne tingut cap.

    Però si ho preguntes segur que hi passa alguna cosa...
    Vaig baixar a Mauritània fa 7 o 8 anys i al preparar el viatge vaig sentir a gent que en parlava de la rotonda aquesta, que normalment hi havia un control del la policia de trànsit allà al costat i que t'aturaven per fotre't la clavada.

    Quan vaig arribar allà en ves de fer un 'cediu el pas' vaig fer 'stop', poso punt mort, els dos peus a terra, miro cap aquí i cap allà, poso primera i tiro ... i al cap de res un poli ja m'atura dient 'que no he fet stop' ... els vaig dir de tot en català i amb un to de veu alt ... i em van deixar.

    Un tros més avall el seu company tenia parat a 3 o 4 holandesos que feia una estona que m'havien passat.

    Potser ara ja no s'hi dediquen a això.

    Aquests 3 últims anys he anat força cap a l'est i no he tingut mai cap problema de intenció se suborn tot i el que comenta molta gent dels polis de Ucraïna i Rússia. Be, aquest estiu passat just entrant a Ucraïna que en una ciutat uns polis ens la volien fotre per aparcar en un lloc on sembla que no es podia però no teníem pressa i no vam afluixar ni un cèntim, de fet tampoc ens van demanar res i només deien "que allà estava prohibit aparcar", al cap de 10 minuts d'anar parlant (ells en ucraïnès i nosaltres en català) els vam agafar els papers de les mans i els vam dir bye-bye.
    Preocupa't més per la teva consciència que per la teva reputació.
    Perquè la teva consciència és el que ets, i la teva reputació és el que els altres pensen de tu, i això és problema d'ells.
    Citar Citar      

  5. #15
    Usuari Registrat Avatar de Ramon
    Data d'ingrés
    23 abr, 13
    Localització
    Vic
    Missatges
    2.729
    Ostres quins records.

    Força avall recordo que vaig agafar una pista que portava cap al mar i allà em vaig trobar un petit grup de cases i que la carretera just a l'arribada estava tallava per una filera de pedres.
    El poble no es veia abandonat, hi havia barques de pesca però ningú enlloc.
    Fosquejava i vaig plantar la tenda allà mateix i just al acabar arriben dues persones i em diuen que allò és privat i haig de marxar, al final els començo que només hi dormiré i a l'albada ja marxaré.
    Vaig estar tota la nit que al més mínim soroll em despertava.
    Preocupa't més per la teva consciència que per la teva reputació.
    Perquè la teva consciència és el que ets, i la teva reputació és el que els altres pensen de tu, i això és problema d'ells.
    Citar Citar      

  6. #16
    Usuari Registrat
    Data d'ingrés
    11 oct, 18
    Localització
    Barcelona
    Missatges
    90

    El 7 d'agost es lleva tapat i fresc a Daklha.

    Avui tinc pensat arribar fins a Bir Gandouz, el cafè Barbas, però abans vull canviar el neumàtic de darrere.
    Trobar un taller i el muntatge del neumàtic va ser fàcil, un altra cosa va ser el tensat i alineat de la roda, no és tan simple si només estàs acostumat a muntar motocicletes... muntava i tensava la cadena de manera que només pensar com quedaria al pujar-hi jo... al final me'n vaig encarregar d'acabar el treball, de fet ell ja feia una bona estona que donava per acabada la feina prenent el seu té.
    Li vaig demanar que em guardes le neumàtic vell i que el passaria a recollir al tornar, i li va semblar correcte.
    2 hores pel canvi!!

    Arrenco direcció al cafè Barbas a les 12h.





    Pas obligat pel tròpic de Càncer, i uns qms més enllà surto de la carretera per endinsar-me en la gran esplanada àrida, i arribar al cap de Cintra.

    Espectacular la inmencitat d'aquest espai!!, per més que segueixo no trobo final... Faig una parada i m'acabo la truita de patates que ahir al vespre no vaig poder, davant d'un escenari sense actors i un decorat que sembla immòbil, però les aigües es mouen de manera endreçada segons influencia de la lluna.








    De tant en tant surto de la zona de confort que dona l'asfalt per buscar nous horitzons.






    Segueixo rumb sud i em sorprenc del bé que em trobo en mig d'aquesta buidor.



    Vaig agafant-l'hi gust a això de sortir de lo negre, el mapa del gps marca un llac a la dreta, i jo cap allà...

    Com era de suposar el llac estava sec, a la nit m'assabento per l'AOV que m'havia posat en un chott, un llac salat, re bo per la salut de la moto.




    Arribo encara de dia a Bir Gandouz i aprofito per anar al port de pescadors de Lamhairiz.




    El poble de pescadors és com un geto de refugiats, tots apilats i recollits per una tanca.
    Tot d'un to negre-gris i ple de pols de la pista.

    Amb les últimes llums arribo al cafè Barbas on m'instal·lo per demanar el sopar.
    Dutxa i a dormir que l'endemà és una etapa llarga i l'entrada a Mauritania.




    L'última edició per ricard66; 23/10/2018 a les 14:11.
    A Ramon i Panotxa els agrada.
    Citar Citar      

  7. #17
    Usuari Registrat
    Data d'ingrés
    11 oct, 18
    Localització
    Barcelona
    Missatges
    90


    Tot i que em llevo i esmorzo d'ora no aconsegueixo sortir abans de les 9:30h, ahir havia omplert el dipòsit i els auxiliars que portava, 5 i 10 litres, en el dia d'avui hi ha la possibilitat que en la gasolinera de Bouamatou no ni hagi.
    Probablement, en les pobles al costat de la carretera en trobes, però així vaig més rapit.





    Avui la cadència del mantra serà alterada pel pas fronterer de Guergerat.

    Arribo sobre les 11h i creuo el control marroquí ràpit i amb facilitat.

    Destacar el tracte de la policia en el trajecte pel Marroc, ha sigut molt bo, més d'un m'ajudat en la pronunciació i gramàtica francesa, amb més o menys èxit.
    A la tornada hi va haver qui em va escriure l'adreçà d'algun hotel en àrab, potser pensava que no sabia francès però si àrab... un altre molt salat en veure que anava sol em va donar un consell en castellà "lo más importante en esta vida es: salud, dinero, y AMOR" em recalcà, potser també em va veure faltat...





    Creuar el pas tan anomenat de la terra de ningú, i cert és, però no lo vaig torbar més pega que l'encreuament amb els camions i les pedre.

    En el cantó maurità el ritme era més lent però seguí el mateix mètode que en el marroquí, anar seguint a la gent i veure el que els demanaven i endavant.
    Fins que em van demanar 50€ per la tramitació del visat... jeje se'm va il·luminar la cara amb una rialla de banda a banda en recordar que ja tenia el visat!!, tramitat a Madrid...quan li vaig explicar la cara de sorpresa no se si era per la mitja hora que havia estat esperant, o perque ara es veia desenganxant un visat del meu passaport!! Que bo, la situació fou realment còmica.

    Segueixo amb la gimcana del pas fronterer, pagar una taxa per aquí, un segell per allà, el passaport... i en 3:30h acabo i creuo l'última barrera.




    Ja en terra mauritana paro a menjar quelcom, però no aconsegueixo fer-me més que per prendre un té.
    No se perquè em va venir l'acudit per demanar de rentar-me les mans, i em van indicar la cuina... el desori de plats i menjar era semblant a l'habitació d'un adolescent... no era d'estranyar que les dues paneroles esperesin el seu torn per beure mentre em rentava.




    El paisatge àrid i sec, a poc a poc va prenent relleus sinuosos





    Amb sorpresa sento un soroll metàl·lic llunyà, però no arribo a veure el que és, i al cap de poc em creuo amb el tren maurità que transporta mineral de ferro a Nohadibou.
    Diuen que és el tren més llarg i lent del món. En tota la fila inacabable de vagons, l'últim és de passatgers. Un vagó sencer cap mena de comoditat segons em comentava un català que vaig conèixer a St. Louis.

    Aquest viatjava només en transport públic des de Sabadell i arribat a Nohadibou viatjà 12h en el tren fins a Atar, per continuar amb autocar a Chinguetti.
    Allà pensava dormir en l'alberg on vaig estar fa uns anys, però havia tancat... des del 2000 quan el turisme deixà d'anar-hi per culpa de la inseguretat del moment, Mauritània perdre els ingressos d'aquest i els negocis més allunyats de les ciutats es ressentiren.






    Passat el tren la quietud tornà, i la soledat era la reina del lloc.








    El mantra només és interromput pel pas dels camions



    No és el "refueling" en l'arbre del Teneré... imaginació al poder



    Prop de Nouakchott em trobà uns nois amb la moto al boral de la carretera, pensant que s'havien quedat sense gasolina, i encara amb un dipòsit auxiliar ple, paro.
    Aleshores em digueren que gasolina si que en tenien, el que no els anava la moto... així que els vaig remolcar fins a Nouakchott el 70qms que restaven a 40-50 qm/h...el mantra anava ampliant contingut.

    És curiós que en els controls de policia em demanaven la fitxa, una recopilació de les meves dades del passaport, de la moto, direcció... i els nanos que arrosegava eren invisibles, ningú els preguntà res, i la cinta que ens enganxava era ben visible ¿?.
    Després inclogué en el mantra que això devia ser pràctica habitual.

    Arribats a la capital veig el desviament al camping que tenia pensat anar, Camping Les Sultans, però al portar l'improvisat remolc vaig deixar aquesta possibilitat per la tornada.




    Amb les últimes llums arribem a Noaukchott, deixo als passatgers en una gasolinera, i m'endinso per aquella jungla de ciutat...

    Obvio parlar del trànsit, no hi ha qualificatiu per allò, si el policia a Marràqueix ho tenia difícil, aquest maurità pujat a la tarima a manera de rotonda, només vigilava per la seva integritat!!!
    No se li pot dir transit, és una massa de ferros vells, fustes amb rodes, i carn humana que és barreja i desplaça com la lava per totes direccions.

    Intentava trobar un hotel però resultà que havia tancat, i em dirigí a un altre que m'havien recomanat, per això vaig haver de prendre aire i tornar a entrar en aquell despropòsit .

    Trobar aquell hotel no resultà fàcil, estava en un carrer de sorra sense llum, i sense rètol evident... a la porta si, n'hi havia un però devia ser el de prova, un tros de fusta escrita a mà.
    El lloc de la maison d'hotes Jeloua no es corresponia ni molt menys amb l'interior, potser el més correcte de tots, a l'estàndar de neteja europeu em refereixo.








    L'última edició per ricard66; 23/10/2018 a les 14:09.
    A Panotxa li agrada.
    Citar Citar      

  8. #18
    Usuari Registrat
    Data d'ingrés
    11 oct, 18
    Localització
    Barcelona
    Missatges
    90

    "Com anava dient..." Despertant-me el vuitè dia a Nouakchott l'esmorzar amb un toc de distinció pa, formatget, melmelada, oli, olives negres i... suc de taronja amb el seu té amb menta. Em va cridar l'atenció durant el viatge, la majoria de les vegades, em servien el té amb el sucre a part, en altres cops que vaig estar a Marroc i Mauritània, el té el servien híper ensucrat, cosa que tampoc no em desagrada... que finalment acaba sent així
    , deu ser que els consells de l'OMS també arriben fins aquí.

    Em vaig despertar plovent!! Una fina pluja empolsinà de fang la moto.



    Avui la tirada és relativament curta quant a qms, altra cosa és el temps que pugui tardar a travessar la frontera amb el Senegal.

    Després del ritual d'omplir el dipòsit, surto de Nouakchott direcció al port de pescadors.
    Aquesta vegada no vaig veure cap barca, sinó camions i tràilers esperant torn per carregar, i gent i més gent... uns treballant, altres esperant que els agafessin per alguna feina ocasional, i d'altres esperant no se què prenent té amb aquells fogonets de carbó entre els camions i carrers.
    Un port on no vaig veure ni el mar, ni peix, ni barques, però l'olor, a estones pudor, de peix barrejat amb el fum dels cotxes va ser una desfilada que em va cor prendre.
    Transitant en mig de la gentada com una serpent sortí de la capital.
    Tots els que m'havien parlat de Mauritània em deien el mateix, Mauritània és pobre i trista.
    Aquella imatge del port, les condicions de treball dels tallers a peu de carretera, veié que la situació econòmica del país no era bona.
    Fa uns anys havia estat per Mauritània i no me'n vaig emportar aquesta impressió, potser per què vaig anar per l'interior Atar, Chinguetti, Guelb eer Richat, Agrour... aquesta vegada l'hotel Jeloua fou com un oasi a Mauritània.

    La carretera fins a Nouakchott va ser bona o molt bona, excepte les que estaven en obres, tot i que les restes de cobertes de neumàtics recautxutats, bidons, cotxes... al costat de la carretera va ser una constant, però de la capital de Mauritània fins a la frontera amb el Senegal la carretera era una forat amb asfalt, amb poquíssima conservació salvant la neteja de la sorra de les dunes al creuar-la.
    Però en canvi, recordo que hi havia un munt de pobles al costat de la carretera, i l'omnipresència dels camells fins quasi la frontera.








    La ruta que vaig marcar en el gps fins a la frontera no fou exacta, en el Keur Messene estan construint una carretera en què els mapes i el google earth que vaig consultar no vaig saber apreciar, però que tampoc va ser un problema per arribar fins a la barrera que donava entrada al Parc Nacional de Diawaling.
    Allà hi havien un seguit de cotxes retinguts, o esperant poder passar, a mi només em demanaren la fitxa i em preguntà el policia si em veia en cor d'anar per la pista enfangada per les pluges dels últims dies. Contestà que sí, tampoc havia tingut cap problema amb el fang trobat fins aleshores...

    40 km de pista per davant, amb un llot enganxifós, només les roderes dels cotxes eren bones per circular, vaig provar de sortir d'elles per veure que tal, i me'n vaig tornar un altre cop perquè el fang no em través la roda de davant.
    Havent tantejat el terreny, vaig seguint les roderes, i cada vegada més confiat seguí a un ritme constant i rapit...fins que zzzas!!! em veig lliscant pel fang i la moto arrossegant-se davant, fins a un punt que s'aixecà per seguir un tros, i caure parant-se de cop.

    L'ensurt va ser gran, ja que la velocitat va anar creixent amb la confiança...

    Una vegada dret i veient que només havia sigut una llarga rebolcada per aquell llot, que només eren cops, i la moto, una mica més enllà, les maletes havien "amortit" les caigudes i no hi havia més desperfectes.
    La frustració i l'enuig amb mi mateix fou gran, però després de pensar amb el que podria haver sigut era el mínim que podia passar, el que més em fotia va ser l'excés de confiança que em donà ales... em vaig anar tranquil·litzant, tot i que necessità una bona estona.
    Mentre em relaxava, vaig menjar, beure i treure'n alguna conclusió del succeït.

    Sospesà la possibilitat de tornar enrere, no havia ni fet la meitat de la pista fins a Diama, però l'opció de passar la frontera per Rosso no era gens atraient, tenia fama de ser bastant corrupta.

    Una vegada refet, continuo més a poc a poc.

    A l'estona un terròs de fang al mig de la rodera em treu de la traça... la inseguretat que seguia dins meu ajudà al fet que tornes a caure, aquesta vegada més suau, però no menys descoratjadora... ara és l'altra maleta que amortí.
    Miro de rescabalar-me mentre aixeco la moto. Passaren tres cotxes però no em devien veure tan malament, i seguiren sense més.

    Torno a pujar i arrenco seguint amb més compte i amb la incertsa del que queda.

    Amb tot això, ja no sé per quin motiu o descuit, surto de manera lenta de la pista mig lliscant i entrant en una zona on el llim era encara més tou, i torno a caure tan a poc a poc que gairebé deixo la moto a terra per no poder-la aguantar.
    Aquí em costà d'aixecar-la, ja que els peus relliscaven... amb un parell d'intents o enllesteixo. El que costà fou treure-la d'allí, per entrar a la pista havia que pujar un petit talús, mínim però sense tracció no pujava.

    Amb fang fins a les orelles torno a seguir el mateix ritual, parar, replantejar-me la situació, relaxar-me i continuar.
    Aquesta vegada ja millor, semblava haver après la lliçó, vaig anant atrapant al grup de furgonetes que havien passat carregats fins d'alt d'equipatge i cabres per la celebració de la festivitat del Tabaski (
    https://es.wikipedia.org/wiki/Eid_al-Adha) ... en una aturada que havien fet per recompondre tot l'equipatge.











    L'última edició per ricard66; 05/11/2018 a les 19:49.
    A Ramon i Panotxa els agrada.
    Citar Citar      

  9. #19
    Usuari Registrat
    Data d'ingrés
    11 oct, 18
    Localització
    Barcelona
    Missatges
    90


    Els ajudo en l'art de lligar i assegurar l'equipatge. La meva visió pràctica economitzava corda per seguir lligant més equipatge, però el que més mals de cap ens donà fou subjectar el tub d'escapament que s'obria sota el cotxe...

    Acabats els ajustaments em recomanaren que seguís per una pista que entrava al parc, ells m'asseguraven que estaria sec... de moment la pista era un talús que travessava uns aiguamolls i poc feia pensar que estigués en millors condicions, però al cap d'uns qms el fang desaparegué per seguir una pista de sorra i terra, fins arribar a un poblat.

    Entra acàcies, el paisatge era tan mateix la sabana africana i curiosament sense rastre de pluja.

    En una de les parades, un natiu s'atansava caminant, i quan va arribar no va desaprofitar l'ocasió per demanar aigua. Vàrem estar parlant ell a la seva manera i jo a la meva. Finalment li vaig preguntar si faltava molt per la frontera, i em respongué que hi havia passat per allà a les 10h. Eren les 14h així que tampoc estava tan a prop, però sinó tenia cap pega tenia temps suficient.






    Seguint, arribo al trencall amb la pista enfangada on em trobà un control de policia i el guarda del parc nacional que cobrava la taxa de pas. Em demanà 3000 ouguiyas, després de parlar una bona estona resulta que coneixia a l'AOV, de fet aquest deu ser conegut per tota Africà crec.



    Jeje, me'n ric jo mateix...
    El pas per la frontera mauritana és tranquil·la i fàcil, pago no recordo el què, els 5000 ouguiyas amb el seu rebut, passo la barrera, pago, ensenyo el passaport, algun segell i passo la barrera per travessar el pont sobre el riu Senegal que divideix geogràficament als dos països, i començà el show.

    Ja no sé si per la desconfiança aquells que et volen ajudar, pel desconeixement del idioma, l'esgotament psíquic... però una vegada pagat el "Passaban", al final ja no sabia del cert si tots aquells eren de la duana o comisionistes oportunistes.
    El que si em va quedar clar era que l'assegurança obligatòria que havia pagat per la moto era només per una setmana, si volia ampliar-lo a Saint Louis o Dakar podria de fer una pròrroga gratis.

    El tros fins a Saint Louis recordo que estava esgotat, les caigudes, el regateig amb l'Omar Ba (el guarda del PN), i la tramitació desendraçadament boja a la duana senegalesa, va ser la rematada.

    Arribant a Saint Louis em dirigí a un hotel conegut del lloc, però el recepcionista no em va caure bé...pels tripijocs que em proposava per pagar l'habitació, o senzillament perquè anava crispat. I me'n vaig anar.

    A l'hotel Palace vaig trobar lloc.
    Aquest havia tingut moments millors, era l'hotel més vell del país, i així estava l'habitació que em varen donar-me. Era un forat amb un jaç i un aire condicionat com a fil musical... evidentment compartia estància amb animalons varis que suposo, també devien estar de passada, però ells s'allotjaven majoritàriament al bany. Realment no entenia les bones crítiques de l'hotel...sort que l'endemà em canviaren a un altre habitació molt millor.

    Sota la mosquitera foradada i l'aire condicionat apagat encara va resultar ser confortable, tot i que el matalàs farcit de draps o llana no ajudà massa...però tampoc es podia demanar molt més per aquell preu.


    La recepcionista m'aconsellà entrar la moto a recepció on havia de pujar dos esglaons i no precisament petits.
    En baixar a recepció vaig veure la moto a dins!!
    Va ser com un llampec, deixar les bosses a l'habitació i baixar quan un mosso, que bé es podria guanyar la vida en la lluita lliure, havia pujat la moto en parat ell solet!!!







    L'última edició per ricard66; 22/10/2018 a les 18:49.
    A Ramon i Panotxa els agrada.
    Citar Citar      

  10. #20
    Usuari Registrat Avatar de Ramon
    Data d'ingrés
    23 abr, 13
    Localització
    Vic
    Missatges
    2.729
    Genial, les descripcions em fan reviure els viatges que vaig fer el 2009 i el 2011 per Mauritània.
    En el primer un cop a Nouakchott vaig continuar a l'est per la Ruta de l'Esperança cap a Kiffa i Ayoun el Atrous per baixar després cap a Mali per Kobenni, fa temps que no baixo a Àfrica i ja tinc ganes de tornar-hi.

    Osti, la festa del xai ... encara recordo un viatge en autobús de Hombori a Bamako on els xais els portàven a sobre al sostre i quan l'autobús va aturar-se a l'estació de busos de Bamako els paquets que portavem a sota el porta-paquets nedaven entre els pixats de les cabres que també hi havia, a tot arreu hi havia cabres, pobretes.

    Com és millor entrar a Senegal per la pista de Diama o per la carretera de Rosso ? Tinc ganes d'averiguar-ho.

    Sempre que recordem les peripècies a Àfrica sembla que ens ho vam passar molt malament però amb la distància del temps ens alegrem de que al final tot sortia bé.
    Preocupa't més per la teva consciència que per la teva reputació.
    Perquè la teva consciència és el que ets, i la teva reputació és el que els altres pensen de tu, i això és problema d'ells.
    Citar Citar      

Pàgina 2 de 5 PrimerPrimer 1234 ... L'últimL'últim

Informació de tema

Usuaris veient aquest tema

Actualment hi ha 1 usuaris veient aquest tema. (0 membres i 1 visitants)

Permissos de publicació

  • No pots crear nous temes
  • No pots respondre temes
  • No pots pujar arxius adjunts
  • No pots editar els teus missatges
  •