Resultats 1 al 5 de 5

Tema: Tunísia 2009

  1. #1
    Usuari Registrat Avatar de Panotxa
    Data d'ingrés
    23 abr, 13
    Localització
    Pla de l'Estany
    Missatges
    1.876

    Tunísia 2009




    Feia temps que em rondava pel cap fer un viatge en moto per terres africanes.

    Després de valorar si anàvem a Tunísia o Marroc, ens vàrem decidir per Tunísia al veure que hi havia molta informació d'altres viatgers, però en canvi molt poca informació d'altra gent que hi hagués anat en moto.

    El primer problema que ens vàrem trobar era com arribar-hi, finalment i per problemes de dates vàrem agafar el ferri que va de Gènova a Tunis en 24h.

    És recomanable agafar-lo a Marsella amb la companyia SNCM i no amb la que vàrem anar Grandi Navi Veloci, que no vàrem quedar gens contents dels seus serveis.

    Al final hem anat dues motos (R1200GS i K75S) i som en PereGs la Montse i en Panotxa...esperem que aquesta crònica serveixi d'ajuda per altres motoristes que hi vulguin anar, les pors que nosaltres teníem al principi, un cop retornats, s'han esvaït totes. Tunísia és un país amb 17.000Km de carreteres asfaltades, és a dir que s’hi pot anar amb qualsevol moto i si algú vol fer Off-Road hi ha infinitat de pistes al sud.

    La ruta prevista esta pensada per veure Tunísia en el seu conjunt, la costa, Kairuán, El Jem, l'illa de Djerba, la zona dels Ksars, el Sahara, el llac salat de Chott el-Jerid, l'interior profund del Tell, les runes de Dougga i la capital Tunis, segur que ens hem deixat moltes coses però les que hem vist ens han agradat molt.

    Esperem que us agradi el que aquí hi trobareu i que si teniu ocasió d'anar-hi no ho dubteu, és un viatge molt enriquidor.

    Les nostres guies de viatge van ser:

    1.-Mapa Michelin Tunisie 744 E:1/800.000
    2.-Lonely Planet Túnez
    3.-Guías Océano Túnez
    4.-Garmin Zumo 550 (Download mapa Tunisia per Garmin)





    La ruta que vàrem fer...








    Dia-01
    24/12/2009
    Banyoles-Gènova (773km)








    Sortim de casa a les 8h15 del matí, hem quedat amb en Pere a la Porta Catalana a les 9h, el dia està núvol, però de moment aguanta.
    La ruta prevista és tot per autopasta fins a Gènova, fa fred, és el que toca en aquestes dates. A l'alçada d'Arles comença a ploure i ploure i ploure, no para ni una mica...a l'alçada de Mònaco parem a ficar benzina i ens refem una mica. Anem al WC i aprofitem l'escalfa mans per recuperar una mica de temperatura, deixem el cafè inundat i retornem a la ruta.

    Un cop a Itàlia l'autopasta és plena de túnels que mai a la vida havia agraït tant, un cop arribem a Gènova ens trobem que hi ha una vaga al port i no podem entrar per l'entrada principal, després de fer varies voltes i fer pena als piquets podem entrar a la zona d'embarcament. No para de ploure, traiem els bitlles, passem la duana, tot correcte menys un petit detall, són les 21h:00 el vaixell surt a les 22h:00 i...no hi ha rastre del vaixell.

    Finalment a les 21h30 atraca el vaixell, ve buit i així que arriba entrem directament, sortim a les 23h00, anem al cambrot i per fi ens podem canviar la roba que començava a fer olor de florit. Sopem, hi ha mala mar, en Pere no s'acaba el sopar, el vaixell es belluga tot, la gent comença a fer cara de mareig, tots a l'esquerra, tots a la dreta...un gin tònic i a dormir, que la nit es prepara moguda.





    Sortida a la Porta Catalana
    Comença a ploure




    Emplenant els papers de la duana




    Efectes de l'aigua




    Dins el vaixell









    Dia-02
    25/12/2009 (Nadal)
    Gènova-Tunis (850km)







    Ens despertem, sembla que el temporal ja ha passat, tenim bona mar i veiem les illes de Còrsega i Sardenya. Finalment arribem a Tunis a les 22h00, el vaixell ha recuperat l'hora perduda a la sortida, ja som a Àfrica...iujuuuu! La nostra alegria aviat s'esvaeix, volem arribar el més aviat possible a l'hotel i un cop desembarcats veiem que la cosa va per llarg.

    Primer fem una cua on ens demanen els passaports, després una altra cua on ens demanen si tenim quelcom que declarar, em veuen el GPS i l'haig de declarar, em fan entrar en un despatx on empleno uns formularis, la fotocopiadora no va, cop per aquí cop per allà...al final funciona. Un cop tinc el paper del GPS, anem a una altra cua, ens demanen els papers de la moto, ens donen uns altres papers que em de portar a una altra cua que finalment ens dona el permís de circulació per poder conduir per Tunísia.

    Hem passat dues hores d'avorrida burocràcia i neguit, engeguem les motos fem 100m i ens para un policia que ens demana el passaport, fem 10m més i ens torna a parar un altre policia que ens demana el permís de circulació...la veritat és que sembla de riure, però és el que hi ha.

    Per cert, un cop a la cua va vindre un personatge amb una bata grisa, que al principi sembla de la duana, t'acompanya a les diferents cues, res de res, és un busca propines que un cop marxes et demana calés, finalment li donem uns dinars, que vam poder canviar mentre fèiem cua i fotem el camp.

    Arribem a l'hotel passades la 1h00 de la nit, no podem menjar res, tot és tancat...demà per fi podrem circular, ja començo a tenir ganes d'agafar la moto.

    L'hotel que varem anar es el Hanna International, vam agafar aquest perquè és senzill de trobar venint del port i podíem tancar les motos...tan sols dir-vos que si reserveu des de casa l'hotel, el preu de l'habitació doble és de 44€ i si el compreu a recepció valia més de 100€...no val la pena, hi ha altres hotels més barats i més bons com vàrem comprovar a la tornada.

    Per sort és l'únic hotel que vàrem reservar des de Banyoles, al tenir l'arribada el vaixell tant tard és aconsellable, per la resta no teníem res contractat i no vàrem tenir cap problema.

    Hotel : Hanna International
    Parking: Si
    Relació qualitat/preu: No Ok.
    Restaurant: A l’hotel hi ha bar amb cerveses, per menjar hi ha molts restaurants al voltant.






    Passant el temps en el vaixell






    Sortint del vaixell




    Les cues de la duana




    Per fi arribem a l'hotel

    Citar Citar      

  2. #2
    Usuari Registrat Avatar de Panotxa
    Data d'ingrés
    23 abr, 13
    Localització
    Pla de l'Estany
    Missatges
    1.876


    Dia-03
    26/12/2009 (Sant Esteve)
    Tunis-Kairuán-Monastir-El Jem-Sfax (387km)







    Ens llevem d'hora, les 7h15, és la que ens llevem tots els dies...esmorzem a l'hotel i sortim a la jungla. Els primers kilòmetres per Tunis són per dir-ho d'alguna manera divertits, els intermitents no s'utilitzen, si ve un cotxe de cara...tranquil, és que vol girar a la seva esquerra, si veus que tens un cotxe a tocar de les maletes fent llums...tranquil, és que et vol avançar, si veus una persona que et passa per davant...tranquil, és que et vol saludar com si et toregés...poc a poc ens anem aclimatant al seu tarannà.

    Anem direcció Kairuán per la P3, tan sols sortir de Tunis veiem un aqüeducte de l'època del romans impressionant, antigament tenia una llargada de 70Km...la carretera és bona, fiquem benzina, no hi ha problema són com les d'aquí i se’n troben a totes les entrades de ciutats una mica grans.

    Arribem a Kairuán, ràpidament el noi de torn ens diu on aparcar, que ens farà una petita ruta per la ciutat i ens vigilarà les motos, no tenim elecció estem de pas i no tenim molt de temps...acceptem el tracte.

    Ens porta per carrerons de la ciutat, on hi ha petites botigues, petites mesquites, ens explica que hi ha musulmans i berebers, que en funció del pom a la porta se sap que són, que el color de les portes de les mesquites indica si poden entrar o no les dones, veiem moltes cases amb voltes i ens diu que hi ha enterrat algú important de l’Islam, seguim passejant i entrem a una mena de show d'un pobre camell que el feien girar en un pou per poder treure l'aigua.

    De tornada anem a una terrassa on podem veure la gran mesquita de Kairuán, la quarta més important del mon islàmic, feta d’obra vista i molt maca. Al baixar de la terrassa ens volen col•locar unes catifes, insistim en que anem en moto i no podem carregar-les, ens treuen el te, les pastes...merda! penso, és tot el que la guia diu i no has de fer, finalment sortim d'allà com podem i sense comprar res de res, acompanyat per la mala cara del tunisià fins la porta.

    Tornem a les motos, paguem el guia i al guarda motos i fotem el camp, amb la sensació de que t'han pres el pel...aquesta sensació no ens abandonarà en tot el viatge.

    Agafem la P12 direcció la costa, Monastir...no ens agrada gaire, és tot molt brut i no hi ha res a destacar, dinem a Mahdia una mica de pollastre i una Coca~Cola, comencem a tenir problemes per trobar cervesa... el cambrer li demana a en Pere si es pot fer una foto amb la moto, cap problema...el noi es puja i click!...el nano super content ens dóna les gracies.

    Per la C87 anem direcció El Jem on visitem el Coliseu romà, és impressionant, val molt la pena veure-ho.

    Volem dormir a El Jem però l'únic hotel que hi ha al poble és tancat i decidim encara que es faci de nit arribar a Sfax.

    Anem amb compte per les carreteres, és de nit, alguns no porten llums, de cop i volta et trobes la policia al mig de la carretera sense il•luminació ni reflectants, la gent es creua pel mig...finalment arribem a Sfax, això si que és un caos, no val la pena entra-hi, és la segona ciutat més gran de Tunísia.

    Després de voltar molt trobem un hotel sense pàrquing, les deixem davant de l'hotel sobre la vorera, quines voreres, son elevadíssimes. Un cop canviats i dutxats, sortim a fer una volta per la Medina i a sopar, tenim sort i a l'hotel es pot sopar i la veritat és que vàrem sopar molt bé.

    Hotel : Alexander
    Parking: No
    Relació qualitat/preu: Ok
    Restaurant: Al mateix hotel, molt bo.






    Hotel i vistes de Tunis





    Per fi comencem ruta…





    Kairuan





























    En la foto següent voldria fer un incís...mentre estàvem esperant que passes el tren, teníem una cua de cotxes bastant considerable darrera nostra.
    Així que passa el tren, ve un autocar de línia per darrera nostra avançant a tothom i quan encara estan les barreres baixades, fa una ziga zaga, les evita i continua trajecte com si res...em vaig quedar de quadres, us podeu imaginar com condueixen la resta.








    El Jem












    Sfax











    Dia-04
    27/12/2009
    Sfax- Houmt Souq (Illa de Djerba) (258km)








    Un cop comprovat que les motos estan en perfecte estat, retornem a la carretera, direcció sud per la P1. Voregem tota la costa passem per Gabes, el paisatge canvia, ara són tot grans extensions d'oliveres, trobem força obres a la carretera, ens desvien per camins fins retrobar la carretera.

    A l'alçada d'Arram agafem la C116 que ens ha de portar a Al Jurf i poder agafar el ferri que ens durà a l'illa de Djerba.

    Així com arribem ens col•loquen dins un ferry on no hi cabia ni una vespa, vàrem ficar les dues motos. En un trajecte de menys de 30' arribem a l'illa de Djerba on agafem una carretereta que va vorejant la costa fins a l'aeroport i d'allà a Houmt Souq, capital de l'illa.

    Anem a l'hotel Machrek que te pàrquing subterrani per les motos, tot un luxe. Sortim a la tarda, visitem el poble, prenen uns cafès...bé, la Montse un té, sopem i anem a dormir aviat que demà tenim una etapa diferent.

    Hotel : Machrek
    Pàrking: Si
    Relació qualitat preu: Ok
    Restaurant: De l’Ille, molt bo, tenen cervesa i vi, recomano menjar peix.












    Controls de policia-Corders penjats-Benzina embotellada...és el que més et trobes a les carreteres















    Agafem el ferry











    Hotel a Houmt Souq





















    Citar Citar      

  3. #3
    Usuari Registrat Avatar de Panotxa
    Data d'ingrés
    23 abr, 13
    Localització
    Pla de l'Estany
    Missatges
    1.876


    Dia-05a
    28/12/2009 (Sants Inocents)
    Illa de Djerba-Tataouine-Chenini (233km)




    L'etapa d'avui és clau...sortim de Houmt Souk, vàrem entrar en Ferry i sortim per la carretera C117, una fina carretera que està construïda sobre una escullera de roques a la mateixa alçada que l'aigua, l'acompanya un aqüeducte en tot el seu traçat.

    Altre cop a la península agafem la C115 que ens porta directament als primers llacs salats, el Sebkhet el Melah, el paisatge és llunàtic i infinit. Seguim ruta i veiem restes de ferralla de la segona guerra mundial, que és veu que per aquí en Rommel i Montgomeri feien les seves batalletes.

    Arribem a Tataouine capital de la zona dels Ksars, aprofitem per ficar benzina, carregar un diposit de 5 litres que portem d'emergència i canviar moneda...seguim direcció sud cap a Jelidat.

    Visitem els primers Ksars, que són antics pallers i recolliment de bestiar, amb unes formes molt curioses i divertides, els més ben conservats són els de Ksar Ouled Soultane, tornem a Tataouine i enfilem direcció Douriet iChenini, que són pobles al cap d'amunt de les muntanyes, on hi ha habitatges dins de la roca.

    Un cop visitat i gaudit del paisatge, espectacular, amb muntanyes àrides i esplanades immenses...arribem al punt clau de la jornada, ens trobem a la cruïlla de camins que va a Ksar Ghilane. i tenim dues opcions:

    1.-Seguir la carretera que ens portaria en dues o tres hores a Matmata, per asfalt.
    2.-Seguir la pista de 60Km que ens portaria a l'oasi de Ksar Ghilane, la porta del Sàhara.

    Com que sabem que si no ho fem ens penedirem tota la vida, decidim agafar la pista i provar fortuna, tenim 5 hores de llum.















    Restes de la II Guerra Mundial





    La sorra comença a envair l’asfalt




    Arribem a Tatouine...fiquem benzina i mengem una mica




    Continuem ruta...cap al sud.






    Visitem els primers Ksars










    Continuem i veiem els primers oasis tot arribant a Ksar Ouled Soultane











    Tornem a la carretera







    Douriet






    Chenini






    Cruïlla per anar a Ksar Ghilane









    Dia-05b
    28/12/2009 (Sants Innocents)
    Pista a Ksar Ghilane (64km)






    Decidim que la Montse pugi a la GS d'en Pere i descarregar la K de pes. El començament de la pista sembla força senzill, es veu una pista plana i molt ben transitada, al pocs kilòmetres trobem una zona rocosa on amb molta cura aconseguim passar sense caure...i pensem, poder tan sols és aquest tram!

    Seguim, trobem una altra zona de grava com punys i en baixada, la veritat es que aquí si que encara no se com no vaig llepar, la moto era incontrolable, però vàrem passar ...i pensem, poder tan sols és aquest tram!

    La pista s'obre per una vall immensament plana i maca, al fons veiem un parell de quads i els avancem, ostres pensem ,això ja esta fet, ens saludem i continuem. -54, -53, -52...vaig mirant el GPS contínuament, queda la tira i els braços treballen a marxes forçades.

    Seguim endavant i trobem la pista coberta de sorra...STOP!, ens enfilem a poc a poc i aconseguim passar-la...i pensem, poder tan sols és aquest tram!, en trobem un altre i un altre, no me n’adono i veig que en Pere i la Montse no venen, al cap d'una estona arriben i em comenten que la roda del davant s'ha encarrilat i han anat per terra, per sort no s’han fet res i la moto tampoc, la sorra és molt tova...i pensem, poder tan sols és aquest tram!

    Continuem, passem un parell més de trams amb sorra, ara sembla que ja hem agafat el truc i tot va bé, la Montse baixa i puja de la moto, portem molt de pes i costa bellugar aquestes balenes del desert.

    Per fi arribem a l'equador del camí, kilòmetre 30, hi ha el cafè des Nòmades, podem veure i menjar una mica, trobem 4x4 carregats de turistes que ens miren tot sorpresos, els guies ens diuen que més endavant encara hi ha més sorra i no podrem passar...i pensem, poder tan sols és aquest tram!

    En aquestes que arriben els dos quads, l'Alan i la seva filla, ens diu que més endavant està fotut, que un any un italià va passar amb una K75 com la meva i quan va arribar a Ksar Ghilane li va fer dos petons al terra...cullons quins ànims, penso jo.

    Parlem entre nosaltres, tenim menys de tres hores de llum, són 30Km que queden i sabem que tornar enredera no és fàcil... decidim que si hem arribat fins aquí haurem de provar d'arribar a Ksar Ghilane...simés no provar-ho.

    Sortim del cafè des Nòmades, amb les piles carregades...tan sols sortir trobem una zona de sorra ...i pensem, poder tan sols és aquest tram! La pista s'obre i podem fer 5 o 6 Km sense cap problema, carai pensem que exagerats...això va de conya.

    Continuem i trobem una altra zona de sorra....STOP!, ens ho mirem i remirem, en Pere diu que ja passarà ell primer i obrirà camí... cada vegada hi ha més sorra i al final la moto es comença a clavar, insisteix i no hi ha manera de sortir-ne, la pobra està clavada fins a mitja roda...parem, traiem la sorra de sota i no hi ha manera...ui, ui, ui...em sembla que necessitem ajuda.

    Al cap de 15' arriba el setè de cavalleria, l'Alan, el seu fantàstic quad i la seva filla ...ràpidament comença a treure cordes i mosquetons, s'encara davant de la GS, la lliguem a la forquilla i comença a tibar...a poc a poc, varem aconseguir treure-la d'allà. Després vàrem fer el mateix amb la K... gracies Alan, teniu unes birres pagades a Ksar Ghilane.

    A partir d'aquí continuem ruta tots plegats, trobem més zones de sorra i l'Alan ens va marcant la traçada, seguim la seva estela i ens diu que el més difícil ja ha passat, ens animem i arribem a la cruïlla amb l'aqüeducte de petroli que ve del sud...la Montse va amb l'Alan en el seu quad i quan menys ho esperava CRASH!, trobem una altra zona de sorra, la K s'encarrila i a terra, sort de les maletes, l'esquerra va saltar i va parar el cop, jo no em vaig fer ni mal, és ho bo que te caure a la sorra ...i pensem, poder tan sols és aquest tram!

    Munten la moto i continuem ...finalment i gairebé amb la posta de Sol arribem a l'Oasi Ksar Ghilane amb la satisfacció d'haver passat una jornada de moto inoblidable.

    L'Alan ens busca lloc on dormir a Ksar Ghilane, en una haima, amb sopar i esmorzar inclòs a molt bon preu ...ens dutxem, un cop refets sopem i fem petar la xerrada durant unes quantes hores, parlant del Canigó, de Barranquisme, del Alps, dels Pirineus, d'Espeleologia ...etc, qualsevol cosa menys de motos ...mentre dormo només tinc un pensament al cap ...poder tan sols és aquest tram!

    Hotel : Campament Ghilane
    Pàrking: Si...sobre la sorra.
    Relació qualitat preu: Ok
    Restaurant: Al mateix càmping, molt bé.


    Inici de la pista




    Brum, brum...





    Panorama







    Ahhhhhhhhhhhhhhhhhg!









    Pere i Montse




    Cafè des Nòmades




    Tornem-hi







    Ui, ui, uiiiii!






    Arriba l’Alan








    Continuem...buf!












    ...per fi arribem!







    Citar Citar      

  4. #4
    Usuari Registrat Avatar de Panotxa
    Data d'ingrés
    23 abr, 13
    Localització
    Pla de l'Estany
    Missatges
    1.876


    Dia-06
    29/12/2009
    Ksar Ghilane-Gabes (153km)





    La nit ha estat freda, ens llevem congelats, comprovem que al desert les nits són fredes.

    Visitem l’Oasi, on hi ha una bassa d'aigua calenta, hi ha altres instal•lacions molt més cares on hi ha altres haimes que inclús tenen calefacció i a/c, amb piscina de luxe i moltes comoditats.

    L'Alan ens comenta que els del Campament Ghilane (on estem allotjats nosaltres) l'ambient és l’autèntic i que si cal fer una visita a aquestes instal•lacions és per anar al WC que vàrem poder comprovar que també són de luxe.

    Carreguem les motos i marxem...la sortida són uns dos kilòmetres amb sorra i sortim amb molta cura, la Montse decideix anar a peu i finalment un policia amb 4X4 l'acompanya fins al inici de l'asfalt on enfilem carretera i ens allunyem a tota velocitat, gaudint de la conducció al poder circular sense que es bellugui totes les peces de la K.

    La carretera que surt de Ksar Ghilane es d'unes rectes inacabables, llisca per sobre la sorra i a voltes està coberta per una fina capa de sorra. Arribem a la Cruïlla per anar a Matmata, fem un te i unes pastes ...seguim fins arribar a Matmata.

    El paisatge és llunàtic, Matmata es conegut per ser un poble on està ple de forats, més o menys de 20m on la gent antigament vivia sota terra, en l'actualitat poder hi ha alguna família que encara hi viu, més que res pel turisme.

    Al arribar al poble ens segueixen uns quants "busca-turistes", van amb mobilette i no ens els poden treure de sobre, són molt pesats i ens volen col•locar hotel, visita i tot el que faci falta. Anem a l'hotel del Club Touring de Tunísia i està ple, busquem un altre, però degut a l'insistència dels pesats de la mobylette, decidim marxar i anar a passar la nit a Gabes, no tenim ganes d'anar discutint contínuament.

    A Gabes anem a l´hotel... on aparquem les motos en un petit local que tenen al costat, visitem els seus mercats, carrers, sopem i ja tenim el dia llest.

    Avui ha estat com un dia de descans, el necessitàvem i ens ha anat molt be.

    Hotel : Rahma
    Pàrking: Si...al costat, un petit local.
    Relació qualitat preu: Ok
    Restaurant: L’Oasis, Molt be.














    Sortim….


























    Tornem a trovar controls…
















    Gabes






    Internet...cal dir de l'hospitalitat de Tunis, que quan vàrem arribar al Cyber estava ple i el propietari ens va deixar el seu despatx per poder navegar...tot un detall!










    Dia-07
    30/12/2009
    Gabes-Douz-Touzeur(290km)





    Agafem la P16 direcció El Hamma, enfilem una carretera amb llarguíssimes rectes direcció oest, comencem a notar el Sirocco que ve del sud i bufa a estones amb força.

    Voregem la serralada Jbel Tebaga i ens fa de paravent, són unes muntanyes molt maques, que haig de dir...és que m'agraden totes.

    Arribem a Kebili i ens desviem direcció Douz per la C206, tornem a entrar al desert, Douz es considera la porta del Sahara amb un enorme Palmeral, carregat de dàtils, molt i molt bons.

    Estan de festes i tenim algun que altre problema per travessar la ciutat, a la sortida ens parem al Palmeral a menjar dàtils collits directament de la palmera.

    Seguim direcció Nouail, Zarsin i comencem a veure l'immens llac que hem de travessar més enllà, el Chott el-Jerid, arribem altre cop a Kebili i tornem a agafar la P16 que un cop passat Zaouia ens trobem davant les grans rectes que travessen Chott el-Jerid...no tinc paraules per descriure-ho, senzillament és impressionant, el seu color blanc, la perspectiva de la carretera travessant-lo com un fina línia, els ulls no abracen tota la immensitat del lloc...és una passada.

    Parem varies vegades a fer fotos, cap al centre del llac hi ha molts "xiringuitos", però si pares en un altre lloc et trobes amb una calma absoluta.

    Un cop deixat enredera Chot el-Jerid arribem al final d'etapa, Tozeur rodejada pel llac i el Palmeral. És una ciutat diferent a les que hem trobat, les cases són d'obra vista amb relleus que formen diferents figures, segons diuen és per fer una mica d'ombra a la façana.

    Arribem a l´hotel Warda, que em va recomanar un company de Mallorca, ens guarden les motos al passadís de la cuina i te un gran pati interior molt agradable.

    Un cop dutxats sortim a fer una cervesa a un bar que ens han dit que en tenen, visitem el poble i comencem a pensar en l'endemà que tenim una etapa d'aquelles llargues...llargues.

    Hotel : Warda, Ok.
    Pàrking: Si...al passadís de la cuina
    Relació qualitat preu: Ok
    Restaurant: La Republique, correcte.



















    Kebili





    Douz













    Arribem a Chot el-Jerid



























    Arribem a Tozeur
















    Citar Citar      

  5. #5
    Usuari Registrat Avatar de Panotxa
    Data d'ingrés
    23 abr, 13
    Localització
    Pla de l'Estany
    Missatges
    1.876


    Dia-08
    31/12/2009
    Touzeur-Tamerza-Le Kef(367Km)





    Avui tenim una etapa bastant llarga, sortim de Tozeur direcció nord per la P3 i de seguit la deixem per agafar la P16 que ens durà a Tamerza.

    Al fons comencem a veure muntanyes, les quals haurem de travessar, no sabem si recordarem això de fer corbes. Arribem finalment a Tamerza fent un petit port de muntanya, el paisatge canvia radicalment, hi ha barrancs, cascades, rius...estem en una zona de molta aigua.

    Ens sorprèn aquest paisatge tant aprop del desert, ens trobem a la frontera amb Argelia, es una zona molt militaritzada, es veu força transit de vehicles de l’exèrcit...concretament Hummers, deu n´hi do!

    Deixem Tamerza i ens endinsem cap a l'interior per la C201, l'anomenada zona del Tell, l'interior de Tunísia. Més endavant agafem la C122 i això si que és un pedregar, fins ara totes les carreteres eren amb molt bon asfalt, però aquesta és un camp de mines. De cop i volta i sense cap mena d'avis ni senyalització ens trobem la carretera tallada, amb una trinxera transversal que evita el pas dels vehicles....culleres quin ensurt.

    Agafem un camí que ens torna a dur a la carretera, seguim ruta, parem a menjar, un pica pica, en un petita botiga de queviures a peu de carretera. Ho porten uns nens que són d'allò més simpàtics, sobre la moto tallem pa i formatge i ho compartim amb les gallines que tenim pel voltant.

    Seguint la carretera arribem a Magel Bel Abbès on agafem la P15 direcció Fériana i ja torna a tenir un bon asfalt.

    Passem al costat del parc natural de Djebel Chambi, on hi ha la muntanya més alta de Tunísia de 1544m. Seguim... Kasserine, Thala, i Le Kef.

    Curiosament desprès de passar més de 15 controls policials diaris sense ni parar-nos, a l'entrada de Le Kef ens trobem al militar de torn que ens demana els passaports i ens te una bona estona abans no comproven per ordenador les nostres dades.

    Aquesta zona de Tunísia ens ha agradat molt, gairebé no trobes ningú, no hi ha turisme i per tant ho trobes tot molt més net...vull dir menys brut. Es totalment recomanable baixar al desert per l'interior que no pas per la costa.

    Arribem a l'hotel, i com de costum, dutxa, cervesa visita del poble i sopar.

    A si, m'oblidava, avui es cap d'any ...portem de casa, tres benjamins i tres llaunetes de raïm que ja tenim ganes de descarregar de la moto, avancem la celebració un parell d'hores, i anem a dormir que estem rebentats...Bon any nou!


    Hotel : Hotel-Résidence Venus-Ok
    Pàrking: Si...al pati de l’entrada.
    Relació qualitat preu: Ok
    Restaurant: No recordo el nom, és al centre i tenien cerveses.

















    Les primeres corbes…





    Tamerza





    Carretera tallada






    Fem un mos








    Decidim posar la benzina del bidó que portàvem d’emergència




    Més controls de policia i militars





    Arribem a l’hotel















    Encara no ho havia comentat, però portàvem una ampolleta d’aquarius amb Torres 10, i la celebració de cap d’any.




    Ultima posta de Sol del 2009









    Dia-09
    01/01/2010
    Le Kef-Tunís(177km)






    Ahir, mentre sopàvem, vàrem decidir variar la ruta. En principi la ruta anava cap al nord i vorejant la costa arribar a Tunis, i hem decidit anar directes a Tunis per poder visitar una mica la Medina, que l'endemà ja hem d'agafar el vaixell. Aprofitarem per visitar les runes de Dougga.

    Sortim de Le Kef per la P5, el paisatge torna a canviar, hi ha molt de verd, oliveres...és un paisatge que recorda molt Sicília. Al costat de la carretera trobem Arcs de triomf i d'altres testimonis del pas dels romans.

    Finalment arribem a les runes de Dougga, impressionants, són del tot recomanables, és increïble tot el que hi ha per veure i a sobre estàs sol passejant per una ciutat romana, molt ben conservada. Es tot, la ciutat i l'entorn que és d'una bellesa increïble, aquests romans ja sabien on construir, els molts punyeterus.

    Continuem ruta, ens anem aproximant a la capital i es nota, a l'alçada de Medjez el-Bab, podem triar si carretera o autopasta ...anem per la carretera, que de moment no tenim cap mena de presa.

    Arribem a Tunis, hi ha poc transit perquè avui es festa, una rotonda, una altra rotonda, una altra rotonda, una altra rotonda...i en la que menys m’ho esperava CRASH! a terra, la mare que em va matricular...no entenc res, anàvem parats, no hi havia cotxes dins la rotonda. Per sort ni la Montse ni jo ens hem fet res, en Pere ve corrents i espantat, aixequem la moto i arriben dos policies que ho havien vist tot. Li pregunto al Pere que si em podia explicar que ha passat, em diu que no ha vist llum de fre, que la rotonda es plena de gas-oil i que la roda del darrera ha marxat.
    Ostres, quan m'adono l'asfalt es una pista de patinatge, els policies ens diuen que fa mitja hora que han avisat i que de moment no ve ningú. Al sentir allò els hi vaig dir una sèrie d'improperis que per sort que no entenen el català sinó poder ara seria a la presó.
    La moto no ha patit cap d'any, la maleta ha parat el cop, ha saltat, l’hem tornat a posar i ja està, són indestructibles.

    Retornem a la carretera després de preguntar-nos varies vegades, els policies, si necessitàvem un metge ...arribem a Tunis, el GPS ens fica per uns carrers estrets i plens de transit, ens tornem a liar i liar. La gent et passa per arreu, el transit es intens, el GPS ens marca carrers en direcció prohibida ...parem, situem l'hotel i decidim anar en línia recta hagi ho que hagi, en aquestes veig que tothom ens mira, en un carrer on no hi havia ningú, que estrany ...de cop hi volta miro l’asfalt i estem en un carrer tan sols per tramvies, miro el retrovisor i veig al Pere enganxat darrera meu, com voler dir...Panotxa fot el camp d’aquí i ràpid que com vingui un tramvia sortim a les notícies, no és fàcil als costats les voreres tenen com a mínim 30cm ...glups! Al final ens saltem una direcció prohibida i podem sortir, mai havia tingut la sensació d’estar corrent com els toros de Pamplona.

    Per fi arribem a l'hotel, per anar sobre segur aparquem al pàrquing de l'hotel Hanna International, el mateix que vàrem estar a l'anada. Un cop aparcats i pensant que l'infern ja ha passat, la Montse ens diu que en comptes de 40€ l'habitació són 100€...diem que res de res. Deixem al Pere amb les motos i amb la guia a la ma marxem a buscar un hotel pels volts d'allà i amb pàrquing, al cap de 1/2 horeta ja hem trobat un per 40€, molt millor que l'altre i amb pàrquing soterrat.

    Ens dutxem i sortim a voltar per la ciutat, després de provar dos restaurants i no tenir èxit, un era tancat i l'altre era ple, en trobem un que vàrem sortir molt contents, al menys amb això si que hem tingut sort.

    Hotel : Hotel Carlton, Ok
    Pàrking: Si...soterrat
    Relació qualitat preu: Ok
    Restaurant: Andalous, molt bo de qualitat i amb vi.













    Dougga


























    Tornem a la ruta, pocs moments abans del CRASH!!!




    Tunis






    Entrada a la Medina









    Mercat













    Detall de culé tunisià, si us hi fixeu treuen la creu de l’escut.




    Plaça Barcelona




    Carrer on ens vàrem colar amb la moto...




    Es fa fosc, els cartells del president son per arreu









    Dia-10
    02/01/2010
    Tunis-Port de Tunis(15km)






    Avui marxem, pel matí el dediquem a fer les compres i visitar la Medina i els carrers de Tunis. En principi volíem anar a Carthago i Sidi Bou Said, però la cuixa esquerra la tinc contusionada de la caiguda i és comença a intuir un blau de campionat.

    A les 16h tenim prevista la sortida del vaixell, després de fer una i una altra cua podem embarcar i sortim a les 19h, sembla que tindrem bona mar.












    Posem benzina abans d’embarcar




    Aprofito la cua per tornar a muntar les manoples.




    A punt d’embarcar









    Dia-11
    03/01/2010
    Un lloc indeterminat de la Mediterrània – Gènova - Menton(179km)






    Arribem a Gènova a les 19h, estem molta estona per passar la duana, un parell de caribinieris per a tot el vaixell. Agafem l'autopasta fins a Menton, el primer poble de França on trobem un Etap hotel, arribem a les 22h sortim a sopar, a França a quarts de d'11, que il•lusos. Al final trobem un restaurant Vietnamita i vàrem poder fer el menú degustació i la veritat és que vàrem sopar de conya, amb xupito i tot, que ja no ho recordàvem.








    Veiem Còrsega nevada












    Dia-12
    04/01/2010
    Moles-Banyoles(591km)






    La resta ja es un clàssic, autopasta plovent fins a casa...a poc a poc anem arribant a la fi d'aquest viatge. Les imatges et tornem al cap, ara la feina és aclimatar-nos aquí, les preses, la conducció...etc.

    Fins aquí una crònica que espero que no se us hagi fet molt pesada, no és la meva intenció. Espero que serveixi a altres motoristes que en un futur vulguin anar a un país que tot i estar a prop de casa, sembla que sigui a l'altra part del planeta.







    Agraïments:

    Manolo de Mallorca que ens va aconsellar rutes i llocs...gracies. ( Us deixo l’enllaç del seu bloc... http://yloquemequeda.blogspot.com/ )

    XaviRT que em va instal•lar el GPS a la moto...gracies.

    Kuk que em va deixar les manoples...gracies.

    Kike que em va portar un mapa de Tunísia...gracies.

    Alan que ens va rescatar al Sahara...gracies.

    Pere que ens ha acompanyat...gracies, per la teva paciència.



    Citar Citar      

Informació de tema

Usuaris veient aquest tema

Actualment hi ha 1 usuaris veient aquest tema. (0 membres i 1 visitants)

Temes similars

  1. Tunísia 2015
    Per Panotxa en el fòrum CRÒNIQUES DE VIATGES
    Respostes: 34
    Últim missatge: 23/10/2015, 08:00
  2. Lonely Planet 2005/2009
    Per Panotxa en el fòrum GUIES DE VIATGE
    Respostes: 11
    Últim missatge: 12/11/2014, 16:56
  3. Respostes: 3
    Últim missatge: 16/01/2014, 10:10
  4. ...Portugal 2009 en 5 dies.
    Per Josep en el fòrum RUTES
    Respostes: 0
    Últim missatge: 07/06/2013, 23:14
  5. Norkapp 2009
    Per Panotxa en el fòrum CRÒNIQUES DE VIATGES
    Respostes: 8
    Últim missatge: 01/06/2013, 17:55

Permissos de publicació

  • No pots crear nous temes
  • No pots respondre temes
  • No pots pujar arxius adjunts
  • No pots editar els teus missatges
  •