Enguany havíem planejat una setmana de vacances, amb moto, per la provença francesa, aprofitant l'època de floració de la lavanda, que ofereix uns paissatges espectaculars, amb camps inmensos d'aquesta flor lila a dreta i esquerra de la carretera.
Ens disposem a sortir amb poc equipatge i recòrrer carreteretes secundàries. Farem nit als Ibis i Etaps francesos (que n'hi han per tot arreu i son econòmics) i ens proposem parar a cada racó que ens agradi per gaudir i retratar aquesta meravella de paissatge.
Dissabte al matí (ben d'hora ben d'hora) sortim de casa amb direcció frança. No pasem, però, per l'autopista, que és aburrida de nassos i cara de co**ons, sinó que anem agafant carreteretes, tot xino xano.
A l'hora de dinar ja som a Aigües Mortes. Trobem unes ombres on hi toca la marinada i parem a fer un mos i una becaina, amb unes vistes precioses sobre l'estany de Leucate.
Seguim viatge cap al nord, i al cap d'una estona començo a notar un lleu flaire a benzina. Potser és el tuf dels gasos d'escapament (penso), ja que anem a poc a poc i amb força vent d'esquena, lo que pot fer que notem aquesta pudor (si, ja sé que els gasos d'escapament no fan tuf de benzina, però...).
Abans d'arribar a Beziers parem a repostar, i m'adono que el carenat esquerre, a l'alçada del cilíndre, està una mica regalimat d'una mena d'oli estrany. No veig que perdi res i no entenc que passa. No sembla benzina, ja que és més espès.
Potser ahir, que vaig reomplir d'oli per sortir amb el nivell a tope s'em va vessar una mica, i amb l'aire de la marxa ha fet aquests regalims, em dic a mi mateix (tot i que interiorment estic convençut que no s'em va vessar ni una gota, ja que sempre faig aquesta operació amb molta cura).
Ja estic "mosca" i no se que fer. Que vols fer?... la moto no perd cap líquid visible, no deixa taca, te potència, el soroll és ben normal, només se sent, a estones, una mica de flaire de benzina, i hi han uns regalims estranys al carenat. Va, no patim de manies, gas !!
Anem circulant i jo, atent a l'olfacte. El tuf de benzina no ens deixa. Sembla que augmenta una mica i tot. Però ja no en faig massa cas, no sigui que al final m'agafi un atac "d'hipocondriac motoril" .
Passat Montpellier trobem un super, i la Dolors em diu de parar a comprar alguna cosa per rosegar. Sempre ens agrada portar quelcom per menjar a la maleta, i sembla que a l'hora de dinar hem rebaixat massa les existències.
Al moment de posar la pota de cabra per baixar de la moto veig un raig de benzina que surt de sota el carenat i cau al terra, deixant un mullader de co**ons. Ai l'as, ara sí que passa alguna cosa .
Comprovo els regalims, i veig que han anat a més, i que son molt més fluids, amb tot el carenat moll. És evident que així no podem continuar. Haig d'esbrinar que passa, per on perdem benzina, No pot ser res de responsabilitat, ja que la moto va com un rellotge. Penso que potser és el tub de retorn de combustible cap al dipòsit. Si és això, mentre no perdi gaire, podem anar tirant. Hauré de començar a desmuntar fins que trobi l'avaria.
En aquell moment, se m'acud de trucar al meu mecànic, a veure si em pot dir quelcom.
- Diga'm Josep, per on pares ?
Quan li dic el que ens passa ja sap l'avaria. Em diu que és un ràcor ràpid del tub de pressió que surt del dipòsit. En aquestes motos es veu que ja n'han petat uns quants. Em dona instruccions per desmuntar el carenat i comprovar-ho.
Desmunto i, efectivament, és aquest ràcor. Amb el motor engegat, perd un fil de benzina, que s'entolla en una reprisa del dipòsit, i que al posar la pota de cabra es buida de cop i fa el mullader.
- No toquis res i ves tirant, em diu. Amb una mica de sort no anirà a més i podras arribar. Si ho grapeges, ho acabaras de petar i llavors ja estas tirat !
Doncs res. Com que no cal posar-se la bena abans de fer-se mal, torno a muntar el carenat i gas !
Però la sort s'ens acaba desseguida. Encara no havíem fet dos quilòmetres que ja veig un raig de benzina com una mànega de regar que cau a terra i ens esquitxa els pantalons.
Paro, torno a desmuntar el carenat, i comprovo que el ràcor no ha resistit els 3 bars de pressió que dona la bomba i s'ha acabat de petar. Surt benzina a raig fet, mullant el carenat, cilíndre i tub d'escapament.
- Nena, ja estem tirats !, li dic a la Dolors.
Aquesta és la peça en qüestió, un ràcor de 5 Euros que et deixa tirat sense remei.
Provo d'encintar amb cinta aïllant: del dret, del revés, directe al ràcor, per sobre del broc del dipòsit... i res. No hi ha manera d'aguantar la pressió.
Parlem amb l'assistència en carretera que tenim contractada i ens diuen que els tallers BMW francesos, com que treballen el dissabte al matí, fan festa tot el dilluns, i que fins dimarts no ens podran reparar la moto, comptant que tinguin la peça en stock.
Despés de meditar la situació, decidim que no ens arrisquem a esperar al dimarts, ja que Murphy és viu i possiblement no tindran la peça, amb lo que és ben possible que no ho poguem resoldre fins dimecres o dijous. Optem per repatriar la moto i els seus ocupants cap a casa. Al cap de 2 hores arriba la grua i ens recull la moto, i al cap de 6 (si, si, de 6 hores) arriba el taxi que ens ha de portar a casa.
Encara sort que haviem comprat berenar, ja que des de les 7 de la tarda que s'ens va avariar la moto fins la una de la matinada que ens va recollir el taxi un ja agafa gana.
Fet i dit arribàvem a casa el diumenge a les 5 de la matinada, amb la moto perduda sobre una grua a Montpellier i sense haver pogut fer ni una foto a la lavanda !!