Tema: Se’m varen fondre els ploms! by Santa

Codi:

En Santa ens ha enviat una altra entrega de les  anècdotes viscudes ara ja fa uns quants anys i ens ha demanat que si era d'interès la podríem publicar.
Gràcies Santa i ja ens pots enviar més.

Se’m varen fondre els ploms!

No se pas si us ha passat mai, però haig de dir que va ser una de les situacions que m'ha fet passar mes por, pànic, anant amb moto!
Ens havíem trobat a Clermont Ferran el "Buscacosas" i Sra amb una altra RT1100 com la meva i el seu fill amb una K100 RS, ells anaven a Cap Nord i jo m'havia compromès a acompanyar-los fins a prop del cercle polar, a Laponia.
Ja, abans de que ens reuníssim, havíem trobat dos grans xàfecs que ens obligaren a treure els monos de pluja, ells havien sortit de Bilbao i jo naturalment de Girona.
L’endemà problemes de logística i el mal funcionament d’un GPS que portava ell, ens enviava de retorn cap a Bordeus i no pas cap al Nord, fins que no vàrem trobar un altre BMW francès que ens va ensenyar el camí, per la solució tant fàcil de dir seguiu-me! fins a Chalon.
Com era d’esperar per la prèvia d'ahir, vàrem arribar tots xops, però el francès inflat com un globus, dons duia una xupa de pell que va resultar no estar tractada per la pluja i quan se la va treure pesava tres cops mes, inflada i plena d’aigua!
Aquella nit, dormíem a Metz, finalment gracies al correcte funcionament del navegador, però amb la situació de que la K es va quedar sense llums de carretera i el vàrem dur entre mig de les dues Rts per guiar-lo i protegir-lo!
Un cop a l’hotel, ben alimentats i assecats, vàrem baixar al pàrquing per tal de mirar que fer amb els llums de la K, i aquí es quan es va veure quan important es portar un rull d’esparadrap clínic de paper, en desmuntar el comandament de les llums, vàrem observar que un interruptor no feia contacte perquè la soldadura era trencada, una petita boleta d’esparadrap estratègicament col·locada pressionant els cables va permetre de fer el contacte, si no fos que en obrir els interruptors ens va caure a terra la molla del boto d’arrancar, i…en fi una molla de bolígraf va ser la solució fins mes endavant!
L’endemà, sortíem amb bon sol cap a Luxemburgo, Alemanya passant per Bonn, Colònia, direcció a la nostra propera aturada Rinteln, prop de Hannover.
Però al cap de pocs kilòmetres, ens tornà a caure a sobre tot el cel, amb la corresponent pluja… aturada per omplir de carburant, canviar-nos de guants... etc i finalment surt un Arc de Sant Martí molt gros i clar que sembla assenyalar-nos la ruta, faltava poc per arribar, tornava a ploure aquest cop amb seny, el que ens permetia fer bons pro mitjos i… tot de cop anant pel quart carril de la A2 LA MOTO ES QUEDA MORTA!!
Veig com l’agulla del compta revolucions baixa a cero! I de cop em faig càrrec de la situació, s'han fos els ploms, es a dir m'he quedat sense energia de cap mena, no arranca no fa res, els llums s'han apagat, Deu meu! I jo allà al mig perden velocitat per segons!
Algú em va inspirar, vaig prémer la palanca del embragatge per no quedar aturat i com vaig poder vaig anar travessant carrils fins arribar a la cuneta, entre tota mena de concerts de clàxons de cotxes i camions, vaig sentir frenades de tot darrera meu, l’escape dels hidràulics, però vaig arribar sa i estalvi a la vora de l’autopista! Que nomes feia un metro fins al carril metàl·lic de protecció i ja ho crec que protegia doncs mes avall nomes hi havia un pendent casi vertical!
Recordo que vaig donar gracies a Deu!
No vaig trigar massa a ferme càrrec de la situació, s’estava fent fosc, m'havia protegit al costat dret de la moto ajupit per tal de que les onades d’aigua que aixecaven els camions al passar no acabessin de mullarem més i vaig agafar el mòbil, que estava acabant la bateria!!!
Trucada al Racc..., sensació d’impotència en escoltar una gravació que em demana si volia assistència medica o mecànica, finalment aconsegueixo una operadora, que em diu en tota tranquil·litat que no em sent!!! De tant de soroll que feia el tràfic en passar al meu costat!!!
Calculo la bateria que em queda i truco a casa, explico bé a la meva dona el que em passa després de tranquil·litzar-la i donar-li les dades del punt km on era per tal de que ella truqui demanant assistència i no se pas com s'ho va fer, però al cap de 20 minuts arriba una grua de l'ADAC a recollir-me, que com sempre es pensava recollir un auto i no pas una moto!
Mentre el meu Company “Buscacosas” en arribar a la sortida de la autobahn i no veurem decideix recular, torna a entrar a la via en direcció contraria fins que em veu allà aturat, torna a sortir i entrar, i gracies a ell vàrem poder empènyer la moto a sobre d’una plataforma lluenta i relliscosa, molla per la pluja que ens va treure de l’autopista per camins que nomes ells coneixen, aixecant cadenes, i ens va deixar a l’hotel!
L’endemà el diagnòstic d’un servei oficial de la marca em va dir que s’havia mort el “sensor Hall” i que si el volia canviar eren 500 € per endavant!
Nomes recordo una altra situació que m'hagi produït tanta por o inquietud, la boira de nit en una carretera desconeguda de muntanya. La Muntanya Negra “ prop d’Albi, però…això ho deixarem per un altra dia!

Santa

Un altre relat d'aquells que s'agreixen poder-los llegir.
Moltes gràcies Santa!

Gràcies Santa, un altre relat ben interessant!

Llegint em fas recordar anècdotes que suposo que tots els que fa anys que voltem amb moto tenim.

Quines aventures Santa!

Sort que no vas perdre mal!

Salut!