Resultats 1 al 7 de 7
Like Tree1M'agrada
  • 1 Fil creat per sergibuda

Tema: Granada

  1. #1
    Usuari Registrat. Avatar de sergibuda
    Data d'ingrés
    18 ago, 13
    Localització
    Sitges
    Missatges
    287

    Granada

    Granada
    (Clickant sobre la imatge apareix el reportatge del dia)
    06/01/2016
    Sitges - Alcaraz
    Inici del viatge amb dubtes i fred
    07/01/2016
    Alcaraz - Granada
    Les tapes de franc, el flamenc i el hammam
    08/01/2016
    Granada

    Visites guiades i El Bañuelo
    09/01/2016
    Granada - Caravaca de la Cruz
    L'Alhambra
    10/01/2016
    Caravaca de la Cruz - Sitges
    Una tornada ben plàcida


    - - - Actual.litzat - - -

    Granada


    Inici del viatge amb dubtes i fred



    Aprofitant que era una ciutat de la que ens havien parlat molt bé, que ens la havíem saltat en el viatge del 2008, que està a una distància bona per fer un viatge de cinc dies, que ens quedaven uns dies del 2015 que havíem de gastar, que l'hivern estava sent molt suau, que visitar-la a l'estiu és una bogeria i que el dia de reis queia en dimecres i no el teníem compromés, vam decidir agafar festa el dijous 7 i el divendres 8 de gener i marxar a fer turisme a Granada.







    La nostra idea era aprofitar el dia de reis per baixar cap a Granada fent una mica de ruta, aturant-nos just abans que es fes fosc a uns dos-cents quilòmetres com a molt de la capital andalusa, l'endemà al matí acabar d'arribar i aprofitar dijous a la tarda, divendres i dissabte per fer turisme, tornant d'una tirada per un camí més recte i per això teníem reservades tres nits en un hotel de Granada.




    A Móra d'Ebre vam aturar-nos per posar gasolina a les motos, esmorzar alguna cosa i entrar una mica en calor, doncs feia dos o tres dies que les temperatures fins llavors agradables havien passat a ser d'hivern.







    Poc a poc el fred va anar calant dintre nostre i els quilòmetres no queien tan ràpid com pensàvem que havien de caure, de tal forma que en arribar a Montalbán vam buscar un lloc on aturar-nos i entrar una mica en calor mentre començàvem a tenir dubtes de si era una bona idea marxar tan lluny tan pocs dies, doncs créiem que quan es fes fosc estaríem força lluny de Granada, més o menys a mig camí, el que volia dir perdre gairebé tot l'endemà i plantejar-nos si no hauríem de tornar dissabte i no diumenge, el que ens deixava amb només un dia a Granada. Fins i tot vam començar a plantejar-nos destinacions alternatives: Sant Mateu, Vinarós, la zona de Novelda, Elx, Xàtiva... Finalment, vam acordar continuar en direcció a Terol, on decidiríem què fer.








    Vam passar els ports de San Just i El Espinazo, on també feia fred, però va començar a sortir el sol, fet que vam agrair força i que a l'alçada de Terol ens va convèncer per continuar endavant fins que a l'hora de posar gasolina a Castielfabib vam parlar-ho i vam calcular que possiblement ens quedaríem just per sobre d'Albacete, el que ja ens semblava bé.







    Tant l'N-330 a partir del trencall amb l'N-420, com posteriorment l'N-322 ja les vam poder fer a un altre ritme i amb millor temperatura, per això quan la Núria va voler buscar on dormir a Casas-ibáñez jo la vaig convèncer per continuar fins passat Albacete (no volíem aturar-nos perquè ens havia decebut durant la nostra estada el 2013), però ens vam trobar que l'N-322 no semblava ser la millor opció per trobar allotjament. De fet, vam acabar arribant a una venta al mig del no res a tocar de la carretera, on ens van dir que sí tenien habitacions, però que a les sis de la tarda tancarien el bar. Allà mateix a la porta, tot i que ens van dir que hi havia una altra venta al cap d'unes desenes de quilòmetres, vam buscar a booking i vam veure que a Alcaraz hi havia vàries opcions.








    Al primer hostal ens van dir que estaven reformant les habitacions, però que just en girar la cantonada n'hi havia un altre, hi vam anar mentre el vent gèlid ens colpejava i a la porta hi vam trobar un cartell amb un número de telèfon per trucar, però al final del carrer vam veure l'Hostal Mirador Sierra de Alcaraz, en el que el cartell de la porta et deia que truquessis al timbre. Ens van ensenyar dues habitacions i ens vam decidir per la més gran, tot i ser de dos llits individuals, perquè teníem espai per descarregar còmodament l'equipatge. La senyora que ens va atendre ens va dir que obriria els radiadors per tal d'escalfar l'habitació, vam descarregar, ens vam fotre una dutxa d'aigua calenta i ens vam canviar per anar a sopar al primer hostal, a tocar de la bonica Plaza Monumental.










    Com que era d'hora, ens vam haver d'esperar a l'arribada del cuiner, però mentre vam beure alguna cosa i vam picar uns cacauets. Vam sopar prou bé, tot i que calent no s'hi estava (de fet els altres clients seguien amb la jaqueta posada dins del bar) i en acabat encara vam fer una petita volta pel poble, que a una altra temperatura i sense el vent gèlid deu ser molt maco.







    Vam tornar a l'hostal i l'habitació seguia fresqueta, tot i que jo havia obert el radiador del lavabo, així que ens vam ficar dintre el llit per fer passar el fred mentre miràvem la tele i jugàvem amb el mòbil fins que vam decidir posar-nos a dormir.







    A Panotxa li agrada.
    sergibuda
    Els motards som els únics que entenem per què els gossos treuen el cap per la finestra dels cotxes

    Citar Citar      

  2. #2
    Usuari Registrat. Avatar de sergibuda
    Data d'ingrés
    18 ago, 13
    Localització
    Sitges
    Missatges
    287
    Granada


    Les tapes de franc, el flamenc i el hammam



    No vam descansar gaire bé perquè per la nit van apagar la calefacció i l'habitació, que encara no havia agafat una temperatura agradable, va tornar a refredar-se. Vam anar espavilant-nos, però sense massa pressa per culpa de la temperatura, vam començar a carregar les motos i jo em vaig ocupar del check-out, doncs la Núria s'havia encarregat del check-in el vespre anterior. Em van demanar 50 € i, tot i que em sonava que la Núria m'havia dit que l'habitació en costava 45, els vaig pagar, vam anar a la gasolinera que hi havia a l'entrada del poble, on vam repostar i esmorzar alguna cosa, i vam iniciar la ruta, això sí, després de posar-me l'impermeable, doncs tot i que hi havia més humitat que pluja, el sentit comú i els consells de la Núria recomenaven posar-se'l.







    Posar-me el xubasquero va ser tot un encert, doncs d'altra manera hauria quedat xop. En canvi, el dia per fer la ruta a peus del Parque Natural Sierras de Cazorla, Segura y las Villas no el vam encertar pas, doncs l'espessa boira no ens va deixar gaudir de les vistes.




    Es va posar a ploure amb ganes i l'únic consol que teníem era el bon asfalt de l'N-322, per això aturar-nos a una gasolinera prop d'Úbeda, més per descansar i entrar en calor que no pas per repostar, va ser quelcom positiu i més si tenim en compte que ens van posar una tapa amb el que vam demanar per prendre i una altra perquè sí, que ens van convidar a tornar l'endemà a menjar migas, que van permetre que la Núria fumés sense mullar-se, que ens van recomenar visitar Úbeda i Baeza (sobretot Baeza, que no te la pots perdre), que ens van confirmar que el temps ens milloraria a partir d'aquell punt, que vam entrar en calor, que ens vam eixugar una mica i que pràcticament va deixar de ploure. Si alguna cosa l'hem de posar al cantó negatiu, seria haver comentat amb la Núria el tema del check-out i adonar-nos-en que ens havien acabat cobrant cinc euros de més per una habitació en unes condicions de temperatura inadmissibles.







    El cert és que tan bon punt com vam agafar direcció sud i vam començar a descendir, els núvols van quedar per damunt nostre i va començar a sortir el sol. De fet, un cop ja dins de Granada, vam començar a patir la calor dintre dels impermeables.







    No ens va costar gens arribar als voltants de l'hotel, però trobar lloc per les motos sí que va ser una mica més complicat, més que res perquè hi havia molt trànsit i donar un parell de voltes es va fer una mica llarg. De tota manera, és un inconvenient habitual si reserves un hotel per estar al rovell de l'ou, com va ser el cas. Un cop instal·lats, vam demanar on anar a menjar alguna cosa, ens van dir que anéssim al EntreBrasas o a Los Diamantes, tots dos al carrer Navas, i vam sortir disparats a fer el turista.








    El Bar EntreBrasas estava prop de l'hotel i no ens va costar gens trobar-lo, vam seure i vam demanar alguna cosa per beure i per menjar, al que vam haver d'afegir les tapes que ens van oferir amb les begudes.







    Amb el mapa que havíem agafat a l'hotel ens vam orientar per dirigir-nos cap a uns banys a tocar del riu on volíem reservar una sessió. Estava bastant ple, però a última hora del dia hi havia lloc i vam reservar, ja comptant que l'endemà ens apuntaríem a una visita guiada de franc que sortia a quarts d'onze del matí de la porta de l'hotel, el que volia dir que no havíem de matinar.










    - - - Actual.litzat - - -



    Vam tornar cap a la Carrera del Darro per mirar-nos els horaris de visita d'El Bañuelo i programar la visita per l'endemà, també vam rebre l'oferta per visitar la casa sefardí Palacio de Los Olvidados, alhora que podíem veure un espectacle de flamenc teatralitzat. De tota manera, necessitàvem una pausa i la vam trobar en una teteria a l'entrada del barri d'Albaycín.










    Va ser en una terassa de l'edifici de la teteria que ens vam endur una agradable sorpresa, en descobrir que hi havia una magnífica vista de l'Alhambra. La pena, realment, va ser no haver xafardejat més abans de seure i haver escollit alguna taula amb vistes a tan emblemàtic edifici.







    De fet, a la mateixa porta de la teteria, a la que jo recomano una visita per fer una pausa i descansar una mica d'una forma un xic diferent, també podíem gaudir de la silueta de l'Alhambra, tot i que no fos una vista tan espectacular.







    Vam comprar les entrades per l'espectacle flamenc i vam decidir invertir l'hora que teníem per perdre'ns, tal i com recomanen a totes les guies, pel barri d'Albyacín, tot pujant rampes i escales, descobrint fonts, places, aljubs, cármenes i racons més i més macos.







    I pujant, pujant, vam arribar al conegudíssim i multitudinari mirador San Nicolás, que rep el seu nom de l'església que hi ha on hi va haver antigament una mesquita.











    Vam tornar cap al Palacio de Los Olvidados a un bon ritme, doncs no teníem temps per entretenir-nos, tot i que finalment encara vam esperar uns minutets a l'inici de l'espectacle, que com a ignorants en la matèria que som, no sabem el grau de qualitat que tenia. De tota manera, per nosaltres ja va ser suficient: suficient per la duració (jo encara hi hauria estat una mica més, però la Núria ja en va tenir prou), suficient pel tipus d'espectacle (un espectacle sense fil argumental hauria estat més complicat), suficient pel grup (un grup amb més gent cantant contínuament hauria estat massa) i suficient per saber què és (ho viuen molt intensament o, com a mínim, això ens van transmetre).










    Tot i que a la mitja part ens van oferir unes galetes i una mica de vi dolç més per tal que entréssim a la botiga de records que no pas per preocupar-se per nosaltres, en sortir d'allà i després d'agafar a l'hotel els estris necessaris, vam anar cap a la Plaza Nueva, on vam entrar en un parell de locals per demanar-nos unes cerveses i menjar-nos unes tapes (un d'ells el nou Bar Los Diamantes de Plaza Nueva), just abans d'anar cap el renovat hammam en el que teníem reservat l'últim torn del dia.







    sergibuda
    Els motards som els únics que entenem per què els gossos treuen el cap per la finestra dels cotxes

    Citar Citar      

  3. #3
    Usuari Registrat. Avatar de sergibuda
    Data d'ingrés
    18 ago, 13
    Localització
    Sitges
    Missatges
    287
    Granada


    Visites guiades i El Bañuelo


    Havíem anat a dormir tard i a més no havíem de matinar per fer la visita guiada, però de tota manera no ens hauria servit de gaire, doncs quan vaig sortir a comprar una mica d'esmorzar em vaig trobar que ni els forns obrien abans de les deu del matí. Fos com fos, a nosaltres ens van passar a buscar cinc minuts abans de dos quarts d'onze i ens van acompanyar a la Plaza Isabel la Católica, on ens vam aplegar un munt de persones. Els guies van fer grups primer per idiomes (no hi havia visita en català) i després per guies. A nosaltres ens va tocar amb una noia prou simpàtica amb qui ens vam fer una fotografia de grup.







    Llavors, ens vam dirigir cap al Corral del Carbón, un teatre clàssic, com indica el seu nom, que també va realitzar funcions d'hosteria en el passat, malgrat que el seu ús inicial va ser el de mercat. De fet, es tracta de l'únic alfòndec nassarita conservat íntegrament en tota la Península Ibèrica, data del segle XIV i hi destaca la impressionant portalada musulmana del costat nord amb el típic arc de ferradura apuntat molt decorat en el seu interior.




    Vam passar per l'alcaicería, l'antic soc de Granada (molt important pel comerç de seda) reconstruït després d'un incendi el 1843 i farcit de botigues de souvenirs, per la Plaza Bib-Rambla, el centre neuràlgic de la ciutat durant segles i, per tant, testimoni excepcional d'un munt d'activitats diverses (entrada a la ciutat, festes, combats entre cavallers, corrides de braus, duana, autos de fe, crema de documents, venda de patates rostides, mercats nadalencs i medievals, escenari de les carocas per Corpus i, berenars de xocolata amb xurros...), la Plaza de las Pasiegas, en honor a les dides de la Vall del Pas d'Astúries que s'oferien per donar de mamar als nadons, la catedral, construïda sobre una mesquita anterior, la llotja, la Capilla Real, on hi ha enterrats Isabel de Castella, Ferran el Catòlic i alguns parents seus i on vam veure alguns símbols que no ens van agradar gaire malgrat que ens van explicar que tenien un altre significat, i la madrassa, que actualment està totalment reformada.







    Vam deixar el centre històric per entrar a l'Albaicín enfilant el carrer Calderería Nueva fins la Placeta San Gregorio, on hi ha un monestir de monges de clausura de l'ordre de les clarises.








    Vam passar a tocar del monestir per la Cuesta de San Gregorio mentre véiem la catedral de fons a les nostres esquenes fins que vam arribar a la Taberna del Beso, on vam fer un petit descans i vam aprofitar per pujar al primer pis per veure el magnífic pati interior del palau del segle XVI en el que hi ha la taverna.












    Vam passar per un parell de places des d'on es podia admirar l'Alhambra i que nosaltres ja havíem descobert el vespre anterior i vam baixar cap a la Carrera del Darro, on vam poder admirar i descobrir la història d'alguns edificis emblemàtics (antics palaus, dependències oficials i fins i tot presó) i dels seus moradors just abans que es donés per acabada la visita guiada.











    Com que estàvem al costat i sabíem que estava obert, ens vam dirigir a El Bañuelo, un hamman àrab d'època zirí (s. XI) molt ben conservat i que es coneixia com Aammim Alyawza (banys de la noguera).








    La visita no ens va significar gaire estona i va valer molt la pena, però s'ha de tenir en compte que l'horari de visita és fins les dues de la tarda, més o menys l'hora a la que vam sortir nosaltres cap a la Carrera del Darro.









    - - - Actual.litzat - - -




    Vam tornar a l'EntreBrasas perquè havíem menjat molt bé i anunciaven que hi hauria cangur i cocodril, però quan vam demanar-ne ens van dir que no els hi havia arribat, per tant ens vam conformar amb la tapa que ens van posar i que també estava boníssima.








    Per continuar l'àpat, vam anar al Bar Los Diamantes original, que estava a rebentar, però ens vam proposar entrar-hi i ho vam aconseguir, primer sense lloc i després amb lloc a la barra i s'ha de dir que és imprescindible fer una cervesa en aquest bar quan es visita Granada, crec que amb això ja està tot dit.








    Encara vam tenir temps per fer una última canyeta en un altre bar i d'anar a l'hotel a descansar una estoneta abans de reunir-nos amb el grup amb el que anàvem a fer la visita guiada (aquesta sí, de pagament) de la tarda, que va començar a la Plaza Nueva.








    Vam pujar a l'albaicín un cop més i, també un cop més, entre tots els racons d'aquest barri únic hi destaquen aquells des d'on es pot admirar la silueta de l'Alhambra.







    El guia, conexiedor (com no podia ser d'una altra manera) dels racons de la ciutat i de la fascinació i l'atractiu que té l'Alhambra per a tots els visitants de la ciutat, ens va portar a la terrassa d'un hostal-alberg amb una panoràmica increïble.







    Vam seguir pujant cap al mirador de San Nicolás, que un altre cop ens el vam trobar a petar de gent, tot i que aquest cop el guia ens va suggerir amb molt bon criteri que entréssim als jardins de la mesquita que hi ha allà al costat per gaudir de les mateixes vistes amb molta menys gent al voltant.







    Travessant l'Arco de las Pesas, una porta en forma de colze i en pujada que formava part de la muralla, vam entrar a la Plaza Larga, una plaça rectangular plena de vida i amb el bar més antic de Granada en un costat, i a la part de l'Albaicín més real i menys turística.







    D'allà ens vam dirigir al Sacromonte, que era el barri tradicional dels gitanos que van arribar el segle XV, conegut també per uns llibres (libros plúmbeos) i unes relíquies que s'hi van trobar i segles després es descobrí que eren falsos, però actualment és conegut pel seu difícil traçat, les seves humils construccions (entre elles, coves) i les vistes de l'Alhambra des del seu mirador.







    En tornar a la riba del Darro, es va donar per conclosa la visita guiada i ens vam dirigir a una botiga de roba que havíem vist i d'allà vam anar cap a l'hotel, on ja ens vam quedar perquè estàvem esgotats.







    sergibuda
    Els motards som els únics que entenem per què els gossos treuen el cap per la finestra dels cotxes

    Citar Citar      

  4. #4
    Usuari Registrat. Avatar de sergibuda
    Data d'ingrés
    18 ago, 13
    Localització
    Sitges
    Missatges
    287
    Granada


    L'Alhambra


    Vam agafar l'autobús que ens havia de portar fins a la porta del recinte de l'Alhambra i hi vam arribar una bona estona abans de l'hora d'entrada als palaus que posava als nostres tiquets comprats per internet des de Barcelona, així que, després de fer la cua, vam tenir temps per anar passejant pels jardins.







    Els banys de la mesquita ens van cridar l'atenció i hi vam entrar, però vam trobar-nos sense cap mena d'informació i amb manca de llum i hauria estat interessant perquè aquest banys construits durant l'època de Muhammad III (1302 - 1309) tenen la particularitat de disposar de les sales de forma no paral·lela, que és el tradicional en aquestes construccions.




    Poc abans de l'hora d'entrada als palaus nassarites, ens vam acostar a l'entrada i vam trobar-nos amb una llarga cua, així que no vull ni imaginar-me el que deu ser això durant l'estiu i a ple sol, malgrat les magnífiques vistes de l'Albiacín.







    Després de fer la cua, ensenyar el tiquet dues vegades i posar-nos la motxilla per davant (no sé per què et fan anar incòmode, la veritat), vam entrar a la sala Meshwar, que ha sofert diverses modificacions al llarg de la història i no se sap exactament com era.







    Per una finestra vam poder veure un trosset del pati de Machuca, mentre que per una altra i sota un sostre de fusta decorat véiem l'Albaicín, tot això just abans de sortir a un dels molts patis (Patio del Cuarto Dorado) que hi ha i aparèixer davant nostre la façana del Palacio de Comares.











    Aquest palau era la residència oficial del monarca i constava d'una sèrie de dependències, entre les que hi destaquen la Sala de la Barca (degeneració de la Sala de la Benedicció -baraka en àrab, que estava tancada per obres de restauració, i el Saló dels Ambaixadors, la sala on hi havia el tron i es feien les recepcions oficials. Aquestes dependències estaven situades al voltant d'un dels llocs més macos de tot el recinte, el Patio de los Arrayanes.










    Vam passar una porta i ens vam trobar a la galeria en forma de claustre que rodeja el Patio de los Leones, un espectacular pati molt decorat amb 124 columnes de marbre blanc i amb una font en el centre, formada per dotze lleons també de marbre blanc que sostenen sobre el llom una pila dodecagonal amb un sistema de surtidor que abasteix i evacua aigua alhora.









    sergibuda
    Els motards som els únics que entenem per què els gossos treuen el cap per la finestra dels cotxes

    Citar Citar      

  5. #5
    Usuari Registrat. Avatar de sergibuda
    Data d'ingrés
    18 ago, 13
    Localització
    Sitges
    Missatges
    287
    La Sala de los Abencerrajes és un espai residencial del Palacio de los Leones amb una magnífica cúpula de mocàrabs i en ella explica la llegenda que van ser degollats els cavallers que li donen nom, que eren originaris del nord d'Àfrica i van exercir una gran influència en els monarques de l'època.








    I si de mocàrabs parlem, els dels arcs de la Sala de los Reyes no es queden pas enrera. Aquesta sala rectangular de 30 metres de llarg va ser un lloc emblemàtic del palau i un espai dedicat al repós i a la cultura.








    Per la Sala de Dos Hermanas vam pujar a la planta superior, que era ocupada per la sultana i la seva cort i allà ens va fascinar el Mirador de Daraxa (adaptació de al-'Ayn Dar Aisa, "els ulls de la casa d'Aisa"), que amb el seu fals sostre de vidres de diferents colors és considerat l'exponent més clar d'un hipotètic barroc nassarita.











    No vam poder accedir als banys, que són una petita meravella, perquè també els estaven restaurant (és el que té fer turisme a primers de gener) i vam accedir al Jardín de la Reja, en el que també hi havia una font.








    També amb una font al mig, el Jardín de Daraxa, conegut també com dels tarongers o dels marbres, data del segle XVI, quan es van construir les habitacions de Carles V.








    Vam sortir llavors als jardins del Partal, uns bonics jardins amb un estany rectangular, al voltant del què hi va haver cases de nobles que volien viure prop del palau reial, entre les que hi destacava la que actualment millor es conserva (tot i haver patit nombroses reformes i haver estat habitada la major part del temps), la Torre de las Damas, que té el privilegi de contenir les decoracions més antigues de l'Alhambra, entre elles unes pintures de la primera meitat del segle XIV que són úniques a l'Espanya musulmana.







    Ja fora dels palaus nassarites, ens vam dirigir cap a l'alcassaba, una de les parts més antigues del recinte i on es nota més el caràcter de fortalesa que va tenir el conjunt durant un període. Vam poder veure les restes de les cases de les tropes i pujar a muralles i torres des d'on les panoràmiques eren impressionants.



    (cickant sobre la imatge, l'obres)






    Des d'allà dalt, fins i tot vam poder veure amb un cert detall les cúpules d'El Bañuelo, sota les quals hi havíem estat el dia anterior visitant el seu interior.







    Vam entrar al Palau de Carles V, una mole en estil de base quadrada que en el seu interior és circular que no ens va cridar gens l'atenció, potser perquè per comparació amb la resta no tenia cap interès.







    La següent visita era a El Generalife i per a fer-la primer havíem de desfer una part del camí que havíem fet en arribar, passejant entre edificis i jardins (vam poder veure granadas i un esquirol) i sortint fora de la muralla del recinte, el que ens va regalar una perspectiva diferent.







    Per arribar-hi, vam creuar el jardí que és conegut com Jardines Bajos, que es composa d'una sèrie de jardinets amb rosers, xipresos, fonts, miradors i fins i tot un amfiteatre que s'han anat afegint des de l'adquisició de l'estat de El Generalife el 1921.







    L'entrada al palau, que té més aspecte d'almúnia hispano musulmana amb un caràcter més rural que no pas palatí, es fa a través de dos patis a diferent nivell, igual que a l'Alhambra. El primer d'ells és l'anomenat Patio del Descabalgamiento per la presència de bancs per poder pujar i baixar còmodament del cavall i el segon és el Patio de la Acequia, que és una altra de les imatges típiques i tòpiques, tot i que originàriament era quadrat i no pas rectangular i els surtidors que fan creuar els rajos d'aigua no existien (són del segle XIX) i en el seu lloc n'hi havia uns altres dotze.







    L'edificació ha estat habitada fins el segle XX i per tant ha sofert moltíssimes transformacions, de tota manera conserva bastants detalls originals i se n'han recuperat molts altres amb les restauracions que s'han fet.





    - - - Actual.litzat - - -



    El Patio del Ciprés de la Sultana guarda un vell xiprer (no podia ser d'una altra manera), un safareig en forma d'U, amb un altre de quadrat en el seu interior, una font en el centre, uns quants surtidors i una llegenda sobre la sultana i el xiprer.







    Vam sortir per la porta que teníem en el mateix pati i vam pujar cap als Jardines altos, des d'on vam tornar a gaudir de la imatge de l'alhambra, just abans de tornar cap a l'entrada i anar a buscar l'autobús de tornada.







    Ens vam acostar allà on teníem les motos aparcades per comprovar que no havia passat res i podíem anar a buscar l'equipatge i en un bar proper vam demanar unes begudes (aquestes ja sense alcohol, que havíem de conduir) i vam gaudir de les últimes tapes d'acompanyament, que també van ser d'un nivell més que acceptable.






    sergibuda
    Els motards som els únics que entenem per què els gossos treuen el cap per la finestra dels cotxes

    Citar Citar      

  6. #6
    Usuari Registrat. Avatar de sergibuda
    Data d'ingrés
    18 ago, 13
    Localització
    Sitges
    Missatges
    287


    Malgrat que teníem clar per on havíem d'anar (per on havíem arribat), el noi de la recepció de l'hotel ens va indicar que agaféssim una altra direcció i li vam acabar fent cas, tot i que no ho hauríem d'haver fet, doncs vam acabar havent de girar cua a l'A-44, que ens l'havia indicat en sentit sud.







    Tot i que al mati ens havia plogut i que les previsions no eren gaire bones, vam enganxar prou bon temps, de fet ni tan sols ens va fer fred mentre travessàvem la Sierra de Huétor. Vam passar a tocar Guadix i llavors vam enllaçar amb l'N-342 fins a Venta del Peral, on vam agafar l'A-330, que es va convertir en la CM-730 en entrar a Múrcia.








    Entrant a Caravaca, vam veure un hotel que no ens va fer el pes, vam seguir cap al centre i, en no veure'n cap altre, vam buscar per internet i vam trobar-ne un més a la vora que semblava que estava bé i ens hi vam acostar.










    Després d'instal·lar-nos, vam preguntar què visitar i ens van recomenar la Plaza del Arco, la plaça on ens havíem aturat per buscar hotel, el castell, l'església parroquial El Salvador i els carrers del centre històric.







    Vam donar la volta a la plaça i fins i tot vam entrar a la inacabada església renaixentista, però sobretot ens vam perdre pels seus carrers, que ens van sorprendre amb les seves pujades i baixades, que en molts d'ells es converteixen en escales.







    També vam gaudir de veure les figures que representen els moros i els cristians, de l'estàtua de San Juan de la Crua i del Templete, l'edifici de planta hexagonal en el que es fa el bany de la creu com a acte inicial de les festes patronals.







    Tot i que aquí no eren pas de regal, vam anar a fer unes tapetes per berenar-sopar, però ens vam haver d'esperar una mica i finalment van ser de sopar, acompanyades de cervesa Inèdit, que va escaure força amb el menjar.







    En acabar l'àpat, però, ja vam anar a descansar a l'hotel, doncs el dia havia estat molt llarg, havíem caminat força i pràcticament només ens quedava visitar el castell, que, com no podia ser d'una altra manera, estava al capdamunt d'una bona pujada.








    - - - Actual.litzat - - -

    Granada


    Una tornada ben plàcida


    Com que ens havíem tret uns quants quilòmetres del damunt i teníem tot el dia per davant, no havíem pas de matinar, el que, apart d'una estona més per dormir, ens donava marge per tal que les temperatures no fossin massa fredes. A més, vam esmorzar a l'hotel, així que sortíem amb tota la feina feta.







    Tant el tram d'A-330 des de Venta del Peral, com posteriorment la RM-730 fins Caravaca de la Cruz que havíem fet el dia anterior com la RM-714 fins Jumilla i l'N-344 fins a La Font de la Figuera són vies ràpides i força distretes, el que fa que vagis fent quilòmetres gaudint de la conducció.




    Va ser just passat La Font de la Figuera que ens vam aturar en la primera gasolinera que hi ha a l'autovia per repostar i de pas prendre alguna cosa i descansar una miqueta.







    El següent tram va ser el més avorridot de tots, però ens va fer por agafar un itinerari alternatiu pel temps que hauríem de dedicar a fer-lo. De tota manera, no vam agafar la CV-10, sinó que vam tirar per l'N-340, aturant-nos per sobre de Benicàssim a posar gasolina i mirar el radar meteorològic, doncs els núvols havien guanyat terreny i s'havien enfosquit.







    No va ploure (es van obrir algunes clarianes) i tampoc no vam agafar l'A-7 a l'Hospitalet de l'Infant, continuant per l'N-340 fins passat Cambrils, però sí que vam agafar l'autopista a El Vendrell, doncs hi havia bastant trànsit per la nacional i no és el mateix arribar a casa en vint minuts justets que en més de tres quarts d'hora.








    - - - Actual.litzat - - -

    El reportatge original a http://www.sergibuda.cat/2016/0106/granada.html
    sergibuda
    Els motards som els únics que entenem per què els gossos treuen el cap per la finestra dels cotxes

    Citar Citar      

  7. #7
    Usuari Registrat Avatar de Ramon
    Data d'ingrés
    23 abr, 13
    Localització
    Vic
    Missatges
    2.703
    Bonica crònica Sergi, ma fet venir molts bons records.
    Fa alguns anys que vam visitar Granada, una ciutat molt bonica.

    No us vau trobar les velles que us volen vendre ramets d'herbes miraculoses o beneïdes o nosequè ... i que si no els compres te "echan un mal de ojo" ?
    Preocupa't més per la teva consciència que per la teva reputació.
    Perquè la teva consciència és el que ets, i la teva reputació és el que els altres pensen de tu, i això és problema d'ells.
    Citar Citar      

Informació de tema

Usuaris veient aquest tema

Actualment hi ha 1 usuaris veient aquest tema. (0 membres i 1 visitants)

Permissos de publicació

  • No pots crear nous temes
  • No pots respondre temes
  • No pots pujar arxius adjunts
  • No pots editar els teus missatges
  •