Resultats 1 al 5 de 5

Tema: Montanejos i Rubielos de Mora

  1. #1
    Usuari Registrat. Avatar de sergibuda
    Data d'ingrés
    18 ago, 13
    Localització
    Sitges
    Missatges
    287

    Montanejos i Rubielos de Mora

    Montanejos i Rubielos de Mora
    (Clickant sobre la imatge apareix el reportatge del dia)
    25/03/2016
    Sitges - Montanejos
    Ruta i destinació superiors
    26/03/2016
    Montanejos - Rubielos de Mora - Montanejos
    Voltants ideals per recòrrer i visitar
    27/03/2016
    Montanejos

    Banys, bona carn i el chorro
    28/03/2016
    Montanejos - Sitges

    Tornada per separat


    - - - Actual.litzat - - -

    Montanejos i Rubielos de Mora


    Ruta i destinació superiors



    Com en altres ocasions, a l'hora de decidir on anar per setmana santa teníem més dubtes i ganes que no pas destinacions i, també com en altres ocasions, la destinació inicialment plantejada (transpirinenca) acabava descartada per la previsió de mal temps, així que a última hora vam estar mirant zones on anar i buscant allotjament en la zona. Finalment, vam trobar-ne un a Montanejos, on vam veure que hi havia un balneari i aigües termals i el divendres sant al matí vam sortir de ruta.







    Vam aturar-nos a Falset per repostar i de pas picar alguna cosa (no se li pot dir esmorzar perquè eren tres quarts de dotze del matí) i vam aprofitar per parlar de la ruta que anàvem a fer, un cop vist a quina hora havíem sortit, quin ritme dúiem i el temps que feia.








    A l'alçada de La Pelechaneta, vam aturar-nos per consultar el mapa i vam acordar aturar-nos a picar alguna cosa, però no a fer un dinar com a tal per no invertir-hi tant de temps i per no haver de conduir amb l'estòmac ple. A l'entrada d'Atzeneta d'Albaida vam entrar al Restaurant Casa Ramon, on ens van entretenir molta estona i a més ens van mentir quan vam queixar-nos per l'espera, afirmant que ja ens havien avisat, quan nosaltres els havíem demanat quedar-nos al bar i no entrar al menjador per anar més ràpids i ells no ens havien dit pas que aniria per estona. Vaja, per no tornar-hi i més si tenim en compte que a Atzeneta hi ha més llocs on menjar alguna cosa.



    La veritat és que la ruta que vam fer va ser tot un encert i la vam gaudir força, excepte el tram final perquè la moto de la Núria va començar a fer un soroll a la roda davantera i a donar sensació d'inseguretat en agafar algunes corbes. Ens va semblar que podia ser un rodament, però no estàvem segurs i vam decidir seguir fins a lloc.








    En arribar a Montanejos, ens va sorprendre veure tanta gent com n'hi havia, però el que havíem de fer era buscar l'hotel i això és el que vam fer, tot i que per fer-ho vam haver d'entrar al centre per un carrer on s'indicava que cinc minuts més tard estava tancat a la circulació i anar esquivant la gent que hi havia i fins i tot terrasses d'alguns bars. De tota manera, vam acabar arribant-hi i aparcant les motos a la mateixa plaça.







    Ens vam acostar a l'oficina de turisme i bàsicament ens van dir que ens dediquéssim a fer caminades pels voltants del poble, en especial cap al riu, les seves piscines naturals i la Fuente de los Baños, precisament cap on ens vam dirigir tot passejant.








    Va ser un passeig agradable, l'aigua no ens va semblar que estés tan calentona com havíem llegit, però sí que és cert que no estava a la temperatura d'un riu normal. De tota manera, el que ens va meravellar va ser la bellesa de la gorja per la que circulava el cabal del riu i això anàvem comentant ja de tornada al centre del poble quan vam seure en un bar per prendre un raig ben fresc de cervesa amb llimonada, però estava clar que no era el nostre dia amb els cambrers i després d'una estona d'estar esperant i demanant atenció per part dels cambrers, la sort ens va retrobar quan el propietari del bar del costat ens va oferir una taula.










    Sabíem que el poble estava força ple de gent i que podíem tenir problemes per trobar lloc per sopar, però malgrat això vam voler donar una volteta abans de decidir-nos per un local per sopar. El cas és que vam acabar tornant on havíem pres la clara i fent cua per agafar taula per sopar, però com que estàvem de vacances no teníem pas pressa...







    En sortir del sopar, sí que estàvem cansadots després de la ruta i les passejades, tot el dia amunt i avall sense descansar, així que només vam aparcar una mica millor les motos i vam anar cap a l'hotel a dormir.








    sergibuda
    Els motards som els únics que entenem per què els gossos treuen el cap per la finestra dels cotxes

    Citar Citar      

  2. #2
    Usuari Registrat. Avatar de sergibuda
    Data d'ingrés
    18 ago, 13
    Localització
    Sitges
    Missatges
    287

    Montanejos i Rubielos de Mora

    Montanejos i Rubielos de Mora


    Voltants ideals per recòrrer i visitar



    Quan vam baixar a esmorzar, ja teníem una taula assignada i preparada i ens van servir infusions i begudes, mentre apareixia algú més al menjador i ens sorpreníem que a les nou tocades del matí no fóssim pas dels últims.







    La Núria em va demanar que provés la seva VN900 i vaig fer una volteta que em va confirmar el que deia ella que li passava a la moto: el rodament de la roda davantera estava cascat. Vam decidir no moure la moto pel risc que tenia, però també vam decidir que aquest entrebanc no ens fotria enlaire les vacances, així que vam agafar la VN2000 i vam marxar cap a Rubielos de Mora, agafant la CV-20, que durant una estona circula paral·lela al riu Millars.









    Malgrat que ens hauríem aturat un i un altre cop per gaudir de les vistes i fer fotografies, no ho vam fer perquè no volíem perdre massa temps i perquè anàvem prou a poc a poc (la Núria anava sobre la parrilla i no calia fer-la patir més del compte) com per poder-nos fixar en allò que ens cridés l'atenció, però una miqueta abans de Puebla de Arenoso sí que vam fer-ho.








    Això sí, ja no vam tornar-nos a aturar (ni tan sols ho vàrem fer a peus de la creu que hi ha a tocar de Rubielos de Mora, des d'on hi ha una magnífica perspectiva del poble) fins que no vam ser dintre del recinte murallat de la localitat terolana.







    Un cop vam tenir la moto aparcada i els cascs i les jaquetes lligats amb bosses de Pacsafe com acostumem a fer, vam començar a passejar pel traçat urbà, que no ha variat des dels temps en què hi havia la muralla i les set portes dempeus i que conserva bastants palaus renaixentistes en el típic estil aragonès: portalada monumental que dóna pas a l'àrea de servei, primer pis noble amb grans finestres i balcons, galeria oberta amb petits i nombrosos arcs de mitja punta i un gran ràfec de fusta molt decorat (herència directa dels àrabs?).



    Vam arribar a l'antiga llotja, on hi havia dependències oficials, entre elles l'oficina de turisme, vam anar a informar-nos sobre què veure i ens van dir que estava a punt de començar una visita guiada, així que ens vam apuntar i vam fer un cop d'ull a l'edifici mentre esperàvem.







    Érem un grup molt nombrós, però tot i així vam poder anar seguint les explicacions que ens anaven donant sobre el poble, la seva història, la seva economia... I així vam saber de la importància de la forja en el municipi i ens vam fixar en els fanals, tots ells diferents, que fan referència al lloc on es troben.







    Vam entrar a l'església (ex-col·legiata) Santa María la Mayor, que té la particularitat de no ser simètrica i tenir una part central més lleugera per haver estat construida damunt d'una riera. Ens va donar una breu xerrada algú del museu parroquial, que era més una botiga de souvenirs que no pas un museu, destacant la importància del retaule gòtic que hi ha a la capella del Salvador i la necessitat de la nostra col·laboració econòmica per poder restaurar el temple.








    Ens van explicar que els palaus s'havien mantingut perquè s'havien seguit habitant i que per això alguns no seguien conservant tots els elements típics (la galeria superior tancada en molts d'ells era una mostra), tot i que hi havia l'obligació que les façanes estessin fetes exclusivament amb pedra, fusta i forja i ens va sorprendre que molts dels propietaris d'aquestes edificacions, orgullosos d'elles, dels treballs de restauració i manteniment i del seu bon gust, tenien les portes obertes per tal que tothom que passés pel carrer podés xafardejar una mica.







    Sortint de la muralla pel Portal del Carmen, el mateix pel que hi havíem entrat amb la moto, vam acostar-nos a un dels edificis confrontants a la muralla per descobrir-hi dintre un claustre en el que hi ha vivendes particulars i es que es tractava del convent de les Carmelites Descalces, que després d'haver passat a ser fins i tot una fàbrica tèxtil, es va aconseguir mantenir dempeus venent una part com a vivendes i dedicant-hi la resta al Museu Gonzalvo (prestigiós forjador local) i al centre cultural.







    L'agradable visita guiada es va acabar on havia començat i vam aprofitar per tornar a entrar a l'oficina de turisme i preguntar per la ubicació de la Casa Cervera, doncs la família de la Rosa és originària de Rubielos de Mora i ens feia il·lusió veure una casa que potser havia pertangut als seus avantpassats. Però abans d'anar-la a buscar (estava just al costat d'on teníem aparcada la moto), vam decidir acostar-nos al Portal de San Antonio, una de les portes més maques de l'Aragó, fabricada amb maçoneria i pedra tallada a carreus.







    Vam donar una volteta i vam buscar algun lloc on prendre alguna cosa fresca. Vam escollir una terrassa que estava just davant del Portal de San Antonio i, d'acord amb la maledicció d'aquesta setmana santa, va costar déu i ajuda que ens servissin.







    En vista de l'eficiència del servei, vam decidir buscar on dinar dintre del recinte emmurallat. Just davant de l'antiga llotja vam trobar un restaurant que ens va agradar, però que estava ple, vam entrar en un altre que també ens havia fet gràcia i vam demanar unes tapes, però ells ens les van servir quan van voler! (com pot ser que ens passés això en tota aquesta zona? No érem pas a l'Àfrica o a algun lloc d'aquests en els que no utilitzen rellotges!!!) Fins i tot vam tenir temps per llegir els tovallons i seguir les seves recomanacions...







    De tornada a la moto, vam passar pel carrer Miguel Cervera, un personatge vinculat a la medicina que va deixar una profunda empremta en tota una generació entre altres coses per haver ajudat a néixer als fills de moltes rubielanes, i vam fixar-nos en la Casa Cervera Mata.







    Vam deslligar els cascs i les jaquetes i vam pujar a la moto per dirigir-nos cap a Fuentes de Rubielos, que ens va semblar força maco, però que no ens va convidar pas a passejar-hi.





    sergibuda
    Els motards som els únics que entenem per què els gossos treuen el cap per la finestra dels cotxes

    Citar Citar      

  3. #3
    Usuari Registrat. Avatar de sergibuda
    Data d'ingrés
    18 ago, 13
    Localització
    Sitges
    Missatges
    287



    La següent aturada va ser a Cortes d'Arenós, ja de tornada al País Valencià, on vam intentar visitar l'església de Nostra Senyora dels Àngels, d'estil barroc i tancada a aquelles hores. De tornada a la CV-190, encara vam poder fixar-nos en el safareig municipal, que un cop restaurat fa les funcions de monument a les aigües.







    Vam travessar San Vicente de Piedrahita per tal d'agafar la CV-196, que més que una carretera era un camí rural asfaltat, amb tot el que comporta: estret, brut, tranquil, solitari...







    Com que amb motiu de setmana santa hi havia festes a Montanejos, un cop vam aparcar la moto i vam deixar les jaquetes i els cascs a l'hotel, vam acostar-nos al pavelló a veure la cagada del manso, un concurs en el que hom aposta per un número i un bou passeja per sobre d'una cuadrícula amb els números apostats fins que s'hi caga en un d'ells. Va ser divertit veure com ho viu la gent d'allà, però només ens hi vam estar una estoneta.







    Ens vam acostar al balneari per conèixer tots els tractaments i totes les ofertes i finalment reservar hora, llavors vam seure en una terrassa que hi havia al davant mateix, però vam acabar marxant quan dúiem més de vint minuts asseguts a la taula que hi havia just davant de la porta i ningú no ens havia atès, tot i haver reclamat la seva atenció (impressionant!!!).







    La cervesa la vam acabar fent a la terrassa del nostre hotel, just abans de tornar al bar del dia anterior on, després de fer una bona estona de cua perquè tornava a estar a petar, vam sopar la mar de bé. I, malgrat que hi havia concerts i festa programats, vam anar a dormir, que estàvem molt cansats.









    - - - Actual.litzat - - -

    Montanejos i Rubielos de Mora


    Banys, bona carn i el chorro



    Un cop més, vam esmorzar dels primers i pràcticament sense companyia, tot i fer-ho una mica més tard que el dia anterior, doncs tot el que havíem de fer era presentar-nos a l'hora convinguda al balneari per gaudir dels banys i els tractaments.







    En sortir, vam anar al bar de l'alberg Refugio de Montanejos, que té una terrassa rotllo hippy amb vistes panoràmiques i, un cop més, vam haver de barallar-nos per tal que ens servissin.









    Després que em piqués una abella, vam baixar d'allà on érem i vam anar cap a la Fuente de los Baños, per, precisament, fer un bany en les càlides aigües del riu Millars en aquell punt, tot i que la Núria va preferir refrescar-se només els peus.








    Després de dutxar-nos i canviar-nos, vam baixar al restaurant de l'hotel per demanar si hi havia lloc per dinar i no només vam poder fer-ho, sinó que a més ho vàrem fer en plan sibarita fotent-nos un bon tros de bou a la pedra.








    Vam trucar al RACC per explicar el que havia passat amb la moto i gestionar amb ells la seva recollida i el transport per a la Núria, que no volia agafar un cotxe de lloguer per no haver de patir l'operació tornada per tornar-lo a Barcelona. Ens van dir que passarien a buscar la moto al cap d'una estona i nosaltres vam aprofitar per anar a una farmàcia a buscar alguna cosa per la meva picada, que m'havia produit una reacció al·lèrgica i m'havia omplert mig cos de faves.







    Amb les gestions amb el RACC acabades, vam decidir fer en moto l'excursio riu amunt que ens havien recomanat a l'oficina de turisme un parell de dies abans, aturant-nos en un mirador des del que podíem veure la presa de l'embassament d'Arenós.



    Uns centenars de metres més endavant, l'aturada va ser per veure Los Estrechos, que situats entre la població de Montanejos i l'embassament d'Arenós, es tracta d'un dels trams més bells del riu Millars, on encaixa en un congost d'uns 25 m d'ample, entre parets pràcticament verticals que en alguns punts superen els 100 m d'altura i que presenten una intensa coloració rogenca.







    El següent punt era una de les atraccions turístiques de la zona: El Chorro. Es tracta del punt de desguàs de l'Embassament d'Arenós, construït per a la regulació de cabals del riu Millars, un doll d'aigua d'una gran potència al bell mig de la paret vertical que es pot veure des d'un pont situat a una distància segura.







    I ja que hi érem, vam decidir fer una mica el ximple i intentar fer unes quantes fotos divertides, però el millor que vam aconseguir van ser aquestes que hi ha aquí publicades.








    Tornant cap a les motos, vam tenir una agradable sorpresa quan entre els matolls i els arbres que teníem davant nostre vam poder veure un parell de cabres salvatges que buscaven menjar.







    Per últim, ens vam dirigir a la presa de l'embassament, on també ens vam aturar per donar una volteta i fer unes quantes fotos mentre el sol començava a amargar-se, deixant-nos clar que era hora per tornar cap a Montanejos, on vam comprar unes galetes per l'esmorzar de l'endemà de la Núria, just abans de picar una tapa de pernil i anar a dormir.








    sergibuda
    Els motards som els únics que entenem per què els gossos treuen el cap per la finestra dels cotxes

    Citar Citar      

  4. #4
    Usuari Registrat. Avatar de sergibuda
    Data d'ingrés
    18 ago, 13
    Localització
    Sitges
    Missatges
    287
    Montanejos i Rubielos de Mora


    Tornada per separat



    Quan em vaig llevar, la Núria ja feia estona que havia marxat en taxi cap a València per agafar l'Euromed i si recollir i preparar l'equipatge ho vaig haver de fer tot sol, també em va tocar esmorzar tot sol, tan sol que ni tan sols vaig veure el cambrer...







    Vaig acabar sortint prop de les onze del matí, quan la Núria acabava d'arribar amb el tren a l'estació de Sants de Barcelona i anava a agafar un rodalies per anar cap a Sitges.









    No tenia clar quina ruta seguir per tornar cap a casa, doncs volia fer-ne una de divertida, però tampoc no volia acabar arribant a les tantes. Per començar, vaig agafar la CV-195 en direcció a Zucaina i Castillo de Villamalefa, fent un bon tram de corbes tancades (velocitat màxima recomanada 20 Km/h).








    Em va fer gràcia trobar una petita edificació per estris agrícoles amb la pintada: "Qui perd els seus orígens, perd la seua identitat. Ensenyeu als vostres fills a parlar valencià".








    Després em va sorprendre l'skyline de Les Useres, abans d'entrar al terme municipal d'Atzeneta del Maestrat i tornar a veure el Restaurant Casa Ramón, on tan malament ens havien servit tres dies abans.







    Vaig coronar el petit Coll de la Bassa amb el seu bon asfalt i el paisatge de muntanya ple de corbes es va transformar en un paisatge agrícola farcit d'arbres fruiters i camps conreats.



    Clicka sobre la imatge per obrir una panoràmica


    També vaig travessar Tirig i poc després Sant Mateu, però sense endinsar-me gaire per no perdre temps i perquè hi havia uns quants carrers tancats per la celebració de festes populars.







    Com que ja duia una bona estona de viatge, vaig aturar-me a la Plaça Major de La Jana, just davant de la porta principal de l'església de Sant Bartomeu, per prendre alguna cosa fresqueta en la terrassa d'un bar.








    Arribant a Sant Rafel del Riu, vaig veure un camp de tarongers farcits de fruita i amb un munt de taronges per terra, vaig aturar la moto al voral i m'hi vaig acostar, però em va fer cosa endur-me'n i al final no ho vaig fer.







    Un cop a La Sénia, sí que vaig saber agafar (no com a l'anada) la carretera cap a Tortosa per Mas de Barberans, enlloc d'agafar la que va per Santa Bàrbara i va ser tot un encert perquè és molt agradable de fer i més si puges a Mas de Barberans per gaudir de les vistes.







    A partir de Tortosa, ja vaig agafar carretera bona i ràpida i no va ser fins que vaig aparèixer a l'N-340 que no vaig notar els efectes de l'operació tornada de setmana santa, però a aquelles hores no em va preocupar gaire perquè arribaria a mitja tarda tot havent gaudit d'una bona ruta.









    - - - Actual.litzat - - -

    El reportatge original a http://www.sergibuda.cat/2016/0325/montanejos.html
    sergibuda
    Els motards som els únics que entenem per què els gossos treuen el cap per la finestra dels cotxes

    Citar Citar      

  5. #5
    Usuari Registrat Avatar de Ramon
    Data d'ingrés
    23 abr, 13
    Localització
    Vic
    Missatges
    2.704
    Una crònica molt ben explicada, Sergi, tal com ens tens acostumats.

    Uns racons que no conec, de fet els noms de Montanejos i Rubielos de Mora no em sonaven de res i he hagut de buscar on era tot això (a mig camí entre Castelló i Terol).
    Preocupa't més per la teva consciència que per la teva reputació.
    Perquè la teva consciència és el que ets, i la teva reputació és el que els altres pensen de tu, i això és problema d'ells.
    Citar Citar      

Informació de tema

Usuaris veient aquest tema

Actualment hi ha 1 usuaris veient aquest tema. (0 membres i 1 visitants)

Permissos de publicació

  • No pots crear nous temes
  • No pots respondre temes
  • No pots pujar arxius adjunts
  • No pots editar els teus missatges
  •