13-18/08/19 34eme Rassemblement Inter ASF
34eme Rassemblement Inter ASF
| Com que vam aconseguir fer el pont del 16 d’agost, el dimecres a primera hora de la tarda vam sortir de casa. Tot i que en un principi havíem dit d’anar per Foix, a última hora vam creure convenient anar-hi per Jaca, doncs així teníem una tirada més curta l’endemà, tot i que la part final de la ruta era més desconeguda per a nosaltres. Excepcionalment, a Igualada vam agafar l’A-2 fins a Lleida, on vam empalmar amb l’autovia cap a Osca. Just per sobre d’aquesta localitat, vam aturar-nos a repostar i vam trucar per reservar una mitja pensió en un hotel de Candanchú (abans de decidir la ruta vam mirar que hi haguessin vàries possibilitats d’allotjament, doncs eren uns dies complicats i en no saber a ciència certa a quina hora podríem sortir, no podíem reservar amb temps), així només havíem d’anar directes a l’hotel, fer el check-in, decidir si descarregàvem l’equipatge en aquell moment o més tard i anar a sopar sense haver de voltar per trobar on fer-ho. Del viatge s’ha de dir que vam passar molta calor, excepte els últims quilòmetres, durant els que vam poder gaudir d’una mica de fresqueta que vam agrair. |
El cas, però, és que no vam poder entrar directament a sopar, sinó que vam haver d’esperar-nos al segon torn, doncs l’hotel estava molt ple i no hi cabíem tots al menjador. No és que fos un gran entrebanc, però la Merlès ja anava prou tard i no volíem desmarxar-la massa dels seus horaris. A més, es van endarrerir més del que ens havien dit i l’estona la vam dedicar a mirar-nos el paisatge (s’ho mereixia), però hauríem preferit haver-la ocupat banyant la nena i descansant una miqueta.
|
El dijous al matí, vam baixar d’hora per esmorzar, però no vam ser pas tan ràpids a l’hora de fer-ho i després encara vam haver de dutxar-nos i recollir abans de continuar la nostra ruta cap a Le Barp, primer sota la boira fins passat el Port de Somport i després uns quants quilòmetres sota una pluja que m’obligà a posar-me l’impermeable. A Orthez vam decidr anar cap a Castets i fer la pujada per la ruta oest, deixant la ruta per Mont-de-Marsan per a la tornada.
|
Vam entrar a Dax per tal que la Merlès dinés alguna cosa i ens vam trobar mig poble tallat al trànsit, sense lloc per aparcar i amb un munt de gent vestida principalment de blanc amb mocadors i altres complements de color vermell, a l’estil sanferminer, doncs eren les festes i sembla ser que tenen molta tirada. En una boulangerie vam demanar un croque-mensieur per a la Merlès i una quiche per a la Núria. Jo no tenia gaire gana amb l’esmorzar que m’havia fotut i a més en ruta no m’agrada dur l’estòmac gaire ple, així que només vaig menjar el terç de croque-mensieur que es va deixar la Merlès.
|
Tan bon punt com vam arribar a la trobada, vam baixar de la moto i vam anar a fer la inscripció, sorprenent-nos que, malgrat no haver-me contestat a cap dels tres correus electrònics que els havia enviat, tinguessin la nostra fitxa amb totes les dades ja introduides a l'ordinador. En aquell mateix moment ja vam començar a al·lucinar amb les màquines que anàvem veient i amb la quantitat que n'hi havia, mentre ens acostàvem a la barra a refrescar-nos.
|
Hi havia una sèrie de carrers marcats amb cinta i banderes d'algunes territorials de l'ASF, així que per no ficar-nos on no ens tocava, ens vam instal·lar en una zona una mica més per lliure. Un cop muntada la tenda, tot anant al lavabo, els sidecars ens van seguir escruixint.
|
Vam anar a la barra a fer una cervesa amb un parell dels tiquets que havíem comprat en inscriure'ns. Per un euro i mig ens van omplir els gots reutilitzables de quart de litre que hi havia a la bossa i vam seguir mirant motos amb sidecar mentre anàvem explicant que malgrat la nostra matrícula, no necessàriament havíem de ser españoles. Ràpidament, ens entenien i dibuixaven un somriure a la cara.
|
Vam decidir anar a voltar una miqueta i així situar-nos al poble. No vam veure pas gaire res, doncs era un poble d'aquests amb casetes a quatre vents. A tocar del creuament de la D5 amb la D1010, hi havia una espècie de centre comercial amb un parc infantil i davant seu una pizzeria per emportar i un restaurant del què havíem vist publicitat al programa de la concentra.
|
L'anunci oferia aquell mateix vespre un menú pels sidecaristes i un concert, així que ens hi vam acostar a veure si hi havia lloc, ens van dir que sí i vam reservar pel cap de més o menys una hora, el temps just per tornar a la concentra, fer una cerveseta, recollir informació de sidecars en venda per al Sergi3, assabentar-nos del lloc i les dates de la següent edició i agafar una jaqueta per a la Merlès, que va aprofitar per fer un cop de cap.
|
De tornada al restaurant, aquest cop motoritzats doncs no estava lluny, però tampoc al costat, vam seure a la preciosa terrassa per gaudir del plaer del sopar i del concert de blues, malgrat que no el vam veure acabar perquè hi havia una senyoreta que havia d'anar a dormir tot i l'aclucada d'ulls d'abans de sopar.
|
En una espècie de pavelló se servia l'esmorzar, que consistia en pa, mantega (dolça i salada) i melmelada, a més de llet, cafè, te, Cola-Cao i aigua. Cada dia l'organitzava una territorial de l'ASF i la que ens el va servir el divendres també ens va oferir un petit espectacle de dansa i humor.
|
Després , ens vam dutxar i ens vam vestir, tot i que la Merlès ens deia subtilment que al seu bressol de viatge s'hi estava molt bé i que podia tornar a estirar-s'hi un altre cop.
|
Com que ja ens havien dit el dia anterior que la nena era massa petita pels jocs infantils que hi havia programats com a activitat matinal, ens vam acostar cap a la carpa de la inscripció quan arribaven un parell de Guzzis i vam demanar la ruta del dia anterior per anar a fer-la pel nostre compte.
|
Es tractava d'una ruta amb indicacions concretes que et feia passar per una sèrie de punts sobre els que hi havia unes preguntes a contestar. Així, la primera aturada era a la bodega Château Smith Haute Lafitte i allà vam haver de respondre quin era el lloc de renom internacional que hi havia a la vora, qui era l'autor de l'esculptura entre vinyes davant de la bodega, què representava i l'any de creació.
|
La següent aturada va ser al bonic Château de La Brède, on vam aprendre que havia pertanyut al celebèrrim Charles Louis de Secondat, Senyor de La Brède y Baró de Montesquieu, conegut popularment com a Montesquieu, que és el que vam escriure com a resposta. Per només 3 € podies entrar per passejar pels jardins i per 7 € podies gaudir d'una visita guiada per l'inetrior del castell. Nosaltres vam desistir de la visita perquè la Merlès no l'hauria aguantat sencera, ens hauria endarrerit massa i a més era en francès, però tampoc no ens vam decidir a passejar pels jardins perquè la Merlès estava dormint, es despertaria amb gana i feia molta calor a ple sol, tot i que ens perdíem la visió de l'aigua envoltant tot el castell i la possibilitat per a la Merlès de fer la cabreta una estona.
|
A Brède mateix vam aturar-nos en un supermercat Auchan per posar gasolina i per comprar alguna cosa per dinar, ho vam carregar al sidecar i vam anar a buscar un lloc amb ombra per menjar-nos-ho i no va ser fins a la següent aturada que ho vam aconseguir. Davant mateix de l'Église Saint-Vincent de Portets, vam seure en un banc i vam dinar, alhora que escrivíem que al centre de la rotonda hi havia una escultura que representava raïm i un parell de fulles de parra, tot i que ens vam veure incapaços d'esbrinar a quina alçada estàvem en aquell punt.
|
Vam seguir el nostre recorregut entre vinyes, amb el Garona omnipresent, tot travessant o deixant a una o altra banda pobles preciosos com Rions o Cadillac que estic segur que paga la pena visitar-los.
|
El poble que sí que vam visitar breument per recomanació expressa del nostre full de ruta va ser Saint-Croix-du-Mont. En sí, es tracta d'un turó en el que es reparteixen un munt de bodegues que et conviden a catar els seus vins i visitar les seves instal·lacions, al capdamunt del qual hi ha una placeta amb un recordatori als morts a les grans guerres presidit per un gall, l'església i un hotel. El que sí és espectacular és la panoràmica de la vall del Garona enfront de les Sauternes.
|
