Resultats 1 al 10 de 10

Tema: Setmana Santa 2021 al Priorat, La Ribera d'Ebre i La Terra Alta

  1. #1
    Usuari Registrat Avatar de sergibuda
    Data d'ingrés
    18 ago, 13
    Localització
    Sitges
    Missatges
    499

    Setmana Santa 2021 al Priorat, La Ribera d'Ebre i La Terra Alta

    Setmana Santa 2021

    El Priorat, La Ribera d'Ebre i La Terra Alta
    (Clickant sobre la imatge apareix el reportatge del dia)
    01/04/2021
    Arribada a Falset
    02/04/2021
    Corbera d'Ebre - Gandesa - Fontcalda
    03/04/2021
    Les Sènies - El pas de barca
    04/04/2021
    El Pont Vell - Balma Hospital - Sant Roc - Escaladei
    05/04/2021
    Castell de Falset - Siurana

    sergibuda
    Els motards som els únics que entenem per què els gossos treuen el cap per la finestra dels cotxes

    Citar Citar      

  2. #2
    Usuari Registrat Avatar de sergibuda
    Data d'ingrés
    18 ago, 13
    Localització
    Sitges
    Missatges
    499
    01/04/2021
    El Priorat, La Ribera d'Ebre i La Terra Alta
    Arribada a Falset

    El Santi va organitzar una sortida pel Priorat pels integrants de l'oficiós Sidecar Club 3 Rodes, però nosaltres no ens vam decidir a anar-hi fins a última hora, així que quan ens vam apuntar ja no quedaven places a la casa rural contractada i ens vam haver de buscar la vida, contractant un apartament a Falset. La trobada començava el divendres a primera hora, però nosaltres vam baixar ja el dijous al matí, arribant cap allà les dues del migdia a l'estació de tren de Marçà-Falset, on hi ha el restaurant Les Agulles, en el que vam reservar després que els meus sogres ens el recomanessin.








    Un cop acabat l'àpat, vam anar cap a Falset i ens vam instal·lar a la Casa Rural Apartaments Falset, a tocar de la muralla i del Portal dels Ferrers, també conegut com a Portal del Bou.








    La Merlès i jo vam quedar-nos una estona a l'apartament, mentre la Núria va sortir a comprar alguna cosa per sopar i una mica de vi. En tornar a l'apartament, vam organitzar el menjar i la beguda a la nevera i vam sortir tots tres a passejar pel centre de Falset.








    Vam passar pels antics safareigs, vam arribar al Barranc de la Vila i al Pont Vell, il·luminat per a ser admirat, i vam girar cua per anar cap al castell, on no vam poder accedir, i tornar a entrar a Falset pel conegut Portal dels Ferrers. Després, sopar i cap a dormir.

    sergibuda
    Els motards som els únics que entenem per què els gossos treuen el cap per la finestra dels cotxes

    Citar Citar      

  3. #3
    Usuari Registrat Avatar de sergibuda
    Data d'ingrés
    18 ago, 13
    Localització
    Sitges
    Missatges
    499
    01/04/2021
    El Priorat, La Ribera d'Ebre i La Terra Alta
    Arribada a Falset

    El Santi va organitzar una sortida pel Priorat pels integrants de l'oficiós Sidecar Club 3 Rodes, però nosaltres no ens vam decidir a anar-hi fins a última hora, així que quan ens vam apuntar ja no quedaven places a la casa rural contractada i ens vam haver de buscar la vida, contractant un apartament a Falset. La trobada començava el divendres a primera hora, però nosaltres vam baixar ja el dijous al matí, arribant cap allà les dues del migdia a l'estació de tren de Marçà-Falset, on hi ha el restaurant Les Agulles, en el que vam reservar després que els meus sogres ens el recomanessin.







    Un cop acabat l'àpat, vam anar cap a Falset i ens vam instal·lar a la Casa Rural Apartaments Falset, a tocar de la muralla i del Portal dels Ferrers, també conegut com a Portal del Bou.







    La Merlès i jo vam quedar-nos una estona a l'apartament, mentre la Núria va sortir a comprar alguna cosa per sopar i una mica de vi. En tornar a l'apartament, vam organitzar el menjar i la beguda a la nevera i vam sortir tots tres a passejar pel centre de Falset.







    Vam passar pels antics safareigs, vam arribar al Barranc de la Vila i al Pont Vell, il·luminat per a ser admirat, i vam girar cua per anar cap al castell, on no vam poder accedir, i tornar a entrar a Falset pel conegut Portal dels Ferrers. Després, sopar i cap a dormir.

    - -
    sergibuda
    Els motards som els únics que entenem per què els gossos treuen el cap per la finestra dels cotxes

    Citar Citar      

  4. #4
    Usuari Registrat Avatar de sergibuda
    Data d'ingrés
    18 ago, 13
    Localització
    Sitges
    Missatges
    499
    02/04/2021
    El Priorat, La Ribera d'Ebre i La Terra Alta
    Corbera d'Ebre - Gandesa - Fontcalda

    S'havia quedat a la gasolinera Repsol de Les Borges del Camp a l'N-420, però com que després s'anava cap a Marçà, nosaltres ens vam estalviar haver de còrrer de bon matí. Ens vam llevar, ens vam preparar per passar el dia fora, vam esmorzar i vam anar a buscar el sidecar a l'aparcament que hi ha fora de la muralla.







    Vam aparcar al centre del poble quan encara no havia arribat el grup, que no va trigar gaire a fer-ho. Ens vam acostar caminant a la porta de la casa rural que tenien reservada, ens vam saludar i vam tornar cap a la moto, doncs l'aturada va ser relativament ràpida.







    Vam arrencar les motos per anar a buscar l'N-420 fins a l'entrada de Móra la Nova, vam creuar l'Ebre pel Pont Vell i vam entrar a Móra la Vella, on vam fer una aturada en una farmàcia que ens va fer pensar que podia ser una Setmana Santa una mica desastrosa si els timings anaven a ser aquests.







    Aviat, però, vam tornar a sortir a la carretera, tot i que no per molta estona perquè vam entrar al següent poble que vam trobar-nos, Corbera d'Ebre, doncs volíem visitar el poble vell.







    Vam pujar dalt del Turó de la Muntera pel Carrer Vall de l'Aubaga fins a l'esplanada que hi ha al final de l'antic Carrer Ample, on vam aparcar els sidecars.







    Després de treure'ns roba (feia caloreta) i beure una mica d'aigua (fins i tot alguns dels que havien matinat van aprofitar per fer un mos), vam refer caminant el camí que havíem fet en sidecar per tornar cap al Carrer Major, on hi havia la guixeta de venda d'entrades del poble vell.







    Per la Pujada de l'Església vam arribar a la plaça de davant de l'Església Vella de Sant Pere, a la que hi vam accedir per, astorats, descobrir com va quedar aquest edifici després dels bombardejos.







    La Merlès i jo no ens vam entretenir gaire als diorames ni a les fotografies que hi havia, tot i que sí que els hi vam fer un cop d'ull mentre la nena em feia tot un plegat de preguntes que vaig intentar respondre-li amb sinceritat i franquesa, però de la forma més senzilla possible. En tot cas, vam ser dels més ràpids en fer la visita i ens vam dirigir els primers cap als carrers del poble vell.







    Vam descobrir algunes lletres de l'Abecedari per la Llibertat, un treball col·lectiu iniciat el 1995 amb vint-i-vuit obres (les lletres de l'abecedari) creades per vint-i-cinc artistes a les que el 1997 s'hi van afegir les paraules que diversos escriptors i poetes van dedicar a cadascuna de les lletres per reivindicar el diàleg enfront de la força.







    Va ser una experiència força colpidora per a la Merlès, que no parava de repetir que no li agradaven les bombes i que ella s'estimava molt aquell poble. Malgrat que li vaig explicar que havia passat feia molt de temps ("abans que hi nasqués l'àvia"), que no havia de témer i que els seus pares sempre la protegirien, ella seguia preguntant per què ho havien fet.







    Feia molta calor i no hi havia ombra per refugiar-nos, així que ens vam reagrupar per tornar cap a l'aparcament per agafar un altre cop els sidecars.







    Ens vam dirigir a l'Ermita de Santa Madrona, a uns quatre quilòmetres al sud de Corbera d'Ebre, i vam aparcar davant de l'edifici blanc de planta rectangular del segle XVII amb sostre a dues aigües de teula àrab que amb la seva petita espadanya ens recorda la seva funció original, tot i que també va fer d'hospital de sang i espai de comandament durant la Batalla de l'Ebre, tant d'un bàndol com de l'altre.







    Vam saludar un grup de romanesos que estaven aprofitant les barbacoes per fer una graellada i vam anar a buscar taules lliures per seure i dinar. Va anar arribant més gent i es van acabar omplint totes les taules que teníem a la vista, però l'àrea de pícnic és molt més gran que no ens pensàvem, doncs està dividida en quatre espais i en total hi ha vint-i-nou taules i tretze barbacoes. Això sí, l'espai amb accés a la font, on vam poder rentar els plats i esquitxar-nos una mica, i a l'àrea infantil és el del davant de l'ermita, on hi vam ser nosaltres.





    sergibuda
    Els motards som els únics que entenem per què els gossos treuen el cap per la finestra dels cotxes

    Citar Citar      

  5. #5
    Usuari Registrat Avatar de sergibuda
    Data d'ingrés
    18 ago, 13
    Localització
    Sitges
    Missatges
    499


    Va ser una bona estona en bona companyia. Ens vam relaxar fins al punt que quan tornàvem a seure als sidecars vam poder comprovar al rellotge de sol de la façana de l'ermita que ens hi havíem estat gairebé dues hores.







    De tota manera, no ens hi podíem estar més estona perquè teníem hora reservada per visitar el celler modernista de la Bodega Cooperativa de Gandesa, però com que érem a menys de set quilòmetres de distància hi vam arribar en un tres i no res.







    Després de la comprovació de la reserva i de pagar la corresponent entrada, vam començar la visita al celler. El guia ens va explicar tant la història del celler com de la cooperativa, a més del procés d'elaboració de l'oli, el vi i el vermut.







    Després de reccòrrer les tres naus rectangular paral·leles i les dues transversals a les anteriors on hi ha la sala de màquines i la sala d'exposició de productes del celler, vam accedir a la part alta, des d'on vam poder veure els sidecars des d'una altra perspectiva i gaudir de prop de les cobertes de diferent altura de volta de maó carregades directament sobre arcs de diafragma parabòlics que deixen obertures en forma de finestra d'arc de mig punt, tota una meravella de l'arquitectura modernista en general i de l'obra de l'arquitecte Cèsar Martinell i Brunet en particular que va convertir el celler en una de les Catedrals del Vi, el va catalogar com un Bé Cultural d'Interés Nacional i el va seleccionar com una de les Set Meravelles de Catalunya.







    Encara, però, ens quedava la tercera i última part de la visita al celler, la cata de tres dels seus productes, un moment més distès i relaxat que per la nostra part va acabar amb la compra d'un parell d'ampolles de vi blanc.







    A la porta del celler ens vam acomiadar d'aquells que malauradament no podien quedar-se a passar la nit. Llavors, com que encara era prou d'hora i teníem forces i ganes, el Santi va proposar d'anar cap al Santuari de la Mare de Déu de la Fontcalda, que si bé no era gaire lluny, només deu quilòmetres i escaig, sí que suposava uns vint o vint-i-cinc minuts de camí, uns quants d'ells per una carreterota estreta i molt revirada amb unes vistes espectaculars. "A bodes ens convides!" vam pensar la resta, que no vam dubtar ni un instant a acceptar la proposta.







    Vam deixar els sidecars en els aparcaments que hi ha a l'entrada al conjunt d'edificacions que conformen el santuari d'estil barroc modern, el complex del balneari i algun centre de restauració i d'hosteleria, però la Merlès i jo no vam anar cap a la gorja del Riu de la Canaleta, sinó que vam aprofitar que hi havia un atrotinat parc infantil per jugar-hi una mica.







    Després d'anar endavant i endarrere en una moto, gronxar-nos, trepar a una torre i llançar-nos pel tobogan, vam decidir seguir el rastre dels nostres amics sidecaristes, però no vam saber cap on havien anat, així que quan vam trobar un lloc on accedir al riu i jugar amb les pedretes ens vam posar còmodes i vam gaudir-lo fins que el grup va passar per allà.







    És un indret que no coneixíem i que paga molt la pena, doncs a més de poder gaudir de l'entorn natural i remullar-te al riu a la temperatura habitual, també pots fer-ho a la font d'aigua mineromedicinal que brolla a vint-i-vuit graus de temperatura, però nosaltres ja no teníem més temps i vam tornar a fer via amb els sidecars.






    Vam tornar a Gandesa, vam creuar Corbera d'Ebre, vam entrar al Priorat i vam deixar l'N-420 per desviar-nos cap a Marçà, on nosaltres només ens vam aturar per confirmar l'hora de trobada de l'endemà.






    Un cop a l'apartament, jo em vaig ocupar de banyar la Merlès, posar-li crema hidratant i vestir-la amb el pijama mentre la Núria anava a buscar un parell de pizzes per sopar.







    Després del primer àpat calent del dia (al migdia havíe menjat una ensaladilla russa casolana que estava boníssima, però que, lògicament, era freda), ens vam relaxar una estoneta al sofà ja convertit en llit de la Merlès i vam anar a dormir.
    sergibuda
    Els motards som els únics que entenem per què els gossos treuen el cap per la finestra dels cotxes

    Citar Citar      

  6. #6
    Usuari Registrat Avatar de sergibuda
    Data d'ingrés
    18 ago, 13
    Localització
    Sitges
    Missatges
    499
    03/04/2021
    El Priorat i La Terra Alta
    Les Sènies - El pas de barca

    Ens vam llevar sense haver de matinar i ens vam començar a preparar per passar el dia fora. Mentre esmorzàvem com en un hotel de luxe (nosaltres ens havíem portat pa, embotit, formatge i fruita i a l'apartament ens vam trobar com a detall de benvinguda un bon grapat de taronges i unes pastes artesanes), li vam permetre a la Merlès, que s'estava portant d'allò més bé tot i que la féssim anar amunt i avall tot el dia, mirar uns dibuixos a la tablet.







    Havíem quedat a Marçà a les deu del matí, nosaltres vam acabar arribant-hi uns minutets més tard, després de posar gasolina, però tampoc no ens van haver d'esperar perquè just llavors estaven acabant de preparar-se per sortir de ruta.








    La ruta, però, va ser bastant més curta de l'esperat, doncs ens vam dirigir cap a l'estació de tren de Falset-Marçà, al Restaurant les Agulles, on hi havíem estat dos dies abans dinant, per saludar-nos amb un parell de motoristes amics de no sé qui que s'apuntaven a fer la ruta amb nosaltres. Per passar l'estona mentre acabaven d'esmorzar, la Merlès i jo vam anar a la banda de les vies per saludar les oques que ja coneixíem del passeig del dijous mentre esperàvem que ens servissin el dinar i, com el passat dijous, van organitzar una claca de tapar-se les orelles.








    De tota manera, quan vam arrencar un altre cop, els dos motoristes no van venir amb nosaltres i, de fet, jo, que anava l'últim dels sidecars, no vaig veure pas pels retrovisors que sortissin de l'aparcament de l'estació. En tot cas, vam anar a buscar l'N-420 cap a Móra d'Ebre, on vam aturar-nos (no anàvem a assolir cap rècord de quilometratge, això estava clar) per repostar a la gasolinera Bonarea que hi ha a la intersecció de la carretera vella que creua el poble i l'N-420 per on havíem arribat nosaltres.








    La nostra destinació era La Fatarella i no vam trigar gaire a arribar-hi, el que passa és que un cop allà vam aturar-nos davant d'un bar per tal que hi entrés el Santi a preguntar com arribar a les sènies que volíem visitar, però o no el van indicar correctament o ell no ho va entendre bé, doncs vam acabar fent unes quantes voltes pel poble i pels voltants i preguntant un parell de cops més a persones que vam trobar pel carrer.








    Vam conèixer el propietari de la sènia de Ca la Marta, que ens va guiar fins a ella, ens la va ensenyar i ens va deixar jugar a fer el ruc, doncs era aquesta espècie l'habitual a l'hora d'exercir la força necessària per fer rutllar la infraestructura hidràulica.








    En aquesta zona i en especial al Barranc de Bingaubó van ser habituals les sènies, doncs oferien la possibilitat d'aprovisionar-se d'aigua de la riera, però a hores d'ara la majoria han quedat abandonades i/o deteriorades (ens van explicar que hi ha qui es dedica a trencar la terrissa a pedrades només per diversió). A més, són privades i, per tant, no són fàcilment accessibles. En tot cas, vam voltar una mica, aprofitant també per gaudir de la resta de construccions de pedra en sec (cabanes, perxes, masos i marges) i per recollir un bon grapat d'espàrrecs.








    Era un quart de dues tocat quan vam tornar a pujar als sidecars, però només vam recòrrer els cent o dos-cents metres que ens separaven de la Font de Sant Joan, on ens vam instal·lar per dinar i fer la migdiada.








    Vam tornar a agafar els sidecars i vam tornar a aturar-nos en el bar de La Fatarella, on el Santi va comprar una cervesa amb una finalitat que després desvetllaré. A continuació, vam agafar la T-733 en direcció a Ascó, on vam enllaçar amb la C-12.








    Just passat Vinebre, ens vam desviar per accedir a l'embarcador sobre el Riu Ebre, un espai natural ubicat en un lloc privilegiat i en un punt molt proper a l’embarcador fenici del s. VII aC, així com de l’assentament iberoromà de Sant Miquel. La Merlès i jo ens vam quedar al parc infantil mentre la resta del grup s'acostava a la riba del riu i fins i tot algú ficava el peu a l'aigua.








    Passaven deu minuts de les quatre de la tarda, quan vam posar-nos a la cua per fer el pas de barca de Miravet, una cua bastant llarga en un moment amb poca aigua, el que alenteix la travessa. Per tant, vam trigar una hora ben bona a pujar i oferir al barquer la cervesa comprada a La Fatarella, doncs es veu que el Santi va rebre l'encàrrec d'una cervesa en usar el pas ja fa temps i ell el segueix complint cada cop que hi passa.








    En creuar el riu, estàvem bastant assedegats, ja no podíem visitar el castell templer i ens vam dirigir a la Plaça de l'Arenal, on ens van indicar als bars que ja no ens podien servir res. La Núria es va quedar amb la Merlès al parc infantil i la resta del grup vam anar a buscar (i tant que el vam buscar, doncs vam acabar fent una bona volta seguint les indicacions que ens van donar) un supermercat en el que vam comprar-nos unes begudes fresques i on vaig aprofitar per comprar una mica de carn per l'endemà.








    Per tant, retornats a la Plaça de l'Arenal, no vam trigar a agafar un altre cop els sidecars per marxar cap a Marçà, on, com el dia anterior, només ens vam aturar per acordar l'hora de trobada de l'endemà.








    Eren quarts de vuit del vespre quan vam arribar a l'apartament, era prou tard i estàvem prou cansats, doncs el dia l'havíem aprofitat força. La Núria i la Merlès es van posar còmodes mentre jo anava a comprar alguna cosa per sopar que ens vam menjar tan bon punt vaig ser de tornada a l'apartament, marcant l'inici del final del dia.

    sergibuda
    Els motards som els únics que entenem per què els gossos treuen el cap per la finestra dels cotxes

    Citar Citar      

  7. #7
    Usuari Registrat Avatar de sergibuda
    Data d'ingrés
    18 ago, 13
    Localització
    Sitges
    Missatges
    499
    04/04/2021
    El Priorat, La Ribera d'Ebre i La Terra Alta
    El Pont Vell - Balma Hospital - Sant Roc - Escaladei

    Un dia més, després d'esmorzar a l'apartament i repostar a la gasolinera de Falset, el nostre punt de reunió va ser Marçà, on es va afegir, havent hagut de matinar una mica, el Jordi de Torrelavit amb la família gairebé al complet. Vam engegar i ens en vam anar cap a Falset, on ens vam mirar amb bons ulls la feina d'una artista sobre un mural.








    I com és que vam tornar cap a Falset? Doncs per repostar combustible a les motos dels que dormien a Marçà. Una llàstima no haver-ho sabut abans!








    Vam fer ruta fins al Pont Vell de Cabacés, un pont de tres ulls d'arc de mig punt, el central amb més obertura de llum, assentat sobre la pedra viva on discorre la llera del riu Montsant i reforçat a banda i banda de cada costat per quatre contraforts esglaonats a manera de tallamars. És conegut també com a Pont Romà, tot i que no es pot confirmar que existís un pont en aquell punt en aquella època, en canvi sí que està demostrat que l'actual pont data del segle XIV (ho demostren les marques dels picapedrers, per exemple)com a connexió amb el camí de blat de l'Aragó a Barcelona per l'Ebre.








    La següent visita cultural va ser a la Balma Hospital de Santa Llúcia prop de La Bisbal de Falset, una balma habitada des del Paleolitic superior, però coneguda principalment per haver acollit el juliol del 1938 un hospital de nivell 1 amb cent llits, tres quiròfans i sis equips quirúrgics mòbils que va donar servei a les tropes de les Brigades Internacionals que lluitaven a la Batalla de l'Ebre.








    Vam tornar cap a Cabacés per pujar al Montsant (aquesta part es podria nomenar Mont Sant) per visitar les ermites de La Foia i Sant Roc, trobant-nos uns quants vehicles, presagiant que trobaríem força gent quan arribéssim. Per això, quan vam veure que estàvem pràcticament sols a l'ermita de Sant Roc, vam decidir quedar-nos-hi i no anar a l'ermita de La Foia, doncs a més de coincidir amb uns quants vehicles pel camí, vam poder confirmar amb algun conegut que hi havia una gentada.








    Vam decidir baixar per la pista els sides i instal·lar-nos-hi per dinar, però hi va haver qui va decidir que marxava cap a casa perquè no duia menjar (de tota manera, no era un problema perquè la resta vam oferir compartir el que dúiem) i tampoc no volia arribar massa tard. Nosaltres tres vam encendre la barbacoa i vam fer la carn que havíem comprat el dia anterior a Miravet.








    Vam aprofitar la font per rentar els coberts i els plats i per apagar com cal les brases de la barbacoa mentre marxaven l'Eloi i la Iolanda, que eren els que ens havien d'ensenyar com tornar amunt amb els sidecars per la pista costeruda que havíem baixat. Fos com fos, vam haver d'afrontar el repte pel nostre compte i ho vam fer sense cap entrebanc.








    Ja només quedàvem tres sidecars i el Santi va proposar anar cap a Escaladei. La resta vam acceptar la proposta i cap allà ens vam dirigir, però tal i com estàvem aparcant el Jordi ens va dir que s'ho havien repensat i que marxaven cap a Torrelavit. Nosaltres tres, junt amb el Santi, vam seure en una terrasseta i vam prendre alguna cosa ben fresqueta, que feia calor.








    Vam anar cap a la Cartoixa d'Escaladei sense gaires esperances de poder-hi entrar per l'hora que era, però sí que estàvem a temps, tot i que el Santi ja havia decidit que no hi entraria i va marxar. En canvi, nosaltres vam aprofitar per visitar-la. Va ser una visita molt interessant, tot i que els treballs de manteniment i de restauració feien una mica de mal a la vista.








    Després de la visita a la cartoixa, vam decidir tornar a Falset per Poboleda i Porrera per fer un camí diferent, el que passa és que el camí que vam acabar fent va ser encara més diferent de l'esperat perquè ens vam confondre en el trencall cap a Porrera i vam acabar arribant a L'Alforja i fent uns vint-i-cinc quilòmetres de més. No va ser un gran entrebanc, doncs simplement va endarrerir una mica la nostra arribada a l'apartament, on ens vam dutxar i ens vam preparar un sopar a base de les sobres dels dies anteriors.

    sergibuda
    Els motards som els únics que entenem per què els gossos treuen el cap per la finestra dels cotxes

    Citar Citar      

  8. #8
    Usuari Registrat Avatar de sergibuda
    Data d'ingrés
    18 ago, 13
    Localització
    Sitges
    Missatges
    499
    05/04/2021
    El Priorat, La Ribera d'Ebre i La Terra Alta
    Castell de Falset - Siurana

    Com cada dia, ens vam llevar, ens vam preparar i vam esmorzar, però com que aquest n'era l'últim també vam recollir-ho tot i vam carregar al maleter del sidecar tot el que hi havíem d'encabir, deixant la bossa que havíem de lligar al porta-bultos a l'entrada dels apartaments.








    Ens vam dirigir caminant cap al Castell de Falset, doncs ens havíem quedat amb ganes de fer-li una bona ullada després de la visita llampec del dijous al vespre.








    El castell acull el museu comarcal, amb una acurada selecció de peces provinents del Centre d’Estudis Falsetans i recursos expositius que proposen la descoberta històrica i cultural del territori de forma amena, immersiva i interactiva, mostrant diferents aspectes i moments de la història des de la prehistòria fins els temps de guerra en època moderna, passant pel comerç entre ibers i romans o el naixement de Falset a l’edat mitjana. A més, al pis superior, hi ha un espai per a les exposicions temporals per tal de mostrar altres aspectes de la història del territori de manera dinàmica, específica i aprofundida que en aquell moment presentava maquinària agrícola i eines de pagès de començaments del segle XX.








    Ens hi vam estar uns tres quarts d'hora i si no hagués estat per la impaciència de la Merlès encara hauríem allargat més, però en tot cas l'entrada de 3€ la podem considerar amortitzada. A la sortida, encara vam fer un vol per les ruïnes de murs i torres de l'època en què els comtes de Prades van ampliar l'edifici, tot recordant que en aquest castell van néixer dues de les dones més importants de la història medieval de Catalunya: Elionor d'Aragó, reina de Xipre i de Jerusalem (1333-1416), i Margarida de Prades, reina d'Aragó i darrera reina catalana (1387-1429), que ens va fer d'amfitriona al museu.








    Durant l'aventura del Rally Samhaín del 2013, vam pujar a Siurana i ens va quedar gravada la imatge del poble que ens va deixar veure la boira. Per tant, teníem pendent tornar-hi, tal i com vàrem fer per aprofitar el dia i, de pas, buscar un lloc per dinar, però ja per la carretera ens vam adonar que la situació havia canviat força, doncs estava tot molt més controlat i massificat. De fet, al tram final, que no acaba pas al poble, vam haver de fer cua fins al control d'accés, que anava deixant entrar vehicles en els aparcaments a mesura que es creaven llocs lliures. Per sort, vam ser considerats com a moto i vam poder aparcar relativament bé i propers al poble.








    Eren ja quarts de dues i estaven els carrers plens de gom a gom. Lògicament, no vam trobar on dinar perquè estava tot ple i ni tan sols vam poder comprar una bossa de patates fregides per enganyar una mica la panxa de la Merlès perquè la botiga havia exhaurit les existències.








    Veient el panorama i tenint en compte que pel camí ens havia donat la sensació que els pobles que passàvem també estaven molt plens de gent, no teníem gaires esperances de trobar on dinar, de tota manera vam entrar al Camping Siurana a preguntar si tenien lloc i ves per on vam sí que n'hi havia.








    Un cop acabat l'àpat, vam marxar cap a Sitges, però abans d'arribar-hi i com a premi per com de bé s'havia portat tota la Setmana Santa la Merlès, vam aturar-nos a Vilanova per jugar una estoneta al Salting.

    sergibuda
    Els motards som els únics que entenem per què els gossos treuen el cap per la finestra dels cotxes

    Citar Citar      

  9. #9
    Citar Citar      

  10. #10
    Usuari Registrat Avatar de Ramon
    Data d'ingrés
    23 abr, 13
    Localització
    Vic
    Missatges
    2.749
    Carai Sergi, segueixes amb les teves cròniques extenses, ben explicades i amb fotos maques, MOLT BÉ !

    Ara veien el side ... segur que ja coneixes en Pedro Guzzi (o Pedro Sidecar) que ja te el side preparat, homologat, etc i ja fa sortides.

    Estan de moda els sides, un amic meu marxarà aviat als USA i n'està negociant per comprar un allà, crec que una Yamaha 1300 i no sé el side com és.
    Primer mirava els Ural però li van desaconsellar totalment
    Estarà molt temps voltant per allà, començarà viatjant pel nord i anar baixant anar fent
    Preocupa't més per la teva consciència que per la teva reputació.
    Perquè la teva consciència és el que ets, i la teva reputació és el que els altres pensen de tu, i això és problema d'ells.
    Citar Citar      

Informació de tema

Usuaris veient aquest tema

Actualment hi ha 1 usuaris veient aquest tema. (0 membres i 1 visitants)

Permissos de publicació

  • No pots crear nous temes
  • No pots respondre temes
  • No pots pujar arxius adjunts
  • No pots editar els teus missatges
  •