Tema: Marroc 2010 (Nadal)

Anar al Marroc cada vegada és més fàcil i ràpid...la il•lusió era anar a Algèria, però els problemes interns del país fan que actualment
sigui una zona inestable i perillosa.
Per sort sempre ens queda el Marroc, un país excepcional per anar en moto, uns paisatges increibles, una cultura molt diferent a la
nostra i una més que bona gastronomia, fan que sigui un lloc molt recomanable.
Per Setmana Santa vàrem fer la zona occidental fins Merzouga, aquest cop volíem veure la costa Atlàntica i l'Antiatlas.
En total han estat vuit dies pel Marroc d'anar en moto, amb en PereGS, Perarnau, Montse i jo ...molt bon ambient, bon rotllo,
benzina i gasssssssssssss.

Les nostres guies del Marroc, van ser aquest parell de GPS, el Topo Garmin-V2, la Lonely Planet i un parell de mapes.




Aquest cop el viatge d'anada el vàrem fer en vaixell amb la companyia Grandi Navi Veloci de Barcelona a Tànger, triga 24 hores.

ATENCIÓ!
Des del 29 d'octubre 2010 els vaixells de GNV arriben i surten del nou moll del port de Tànger "Tànger Med" i no des del
port de Tànger-Ville. Aquest nou port està a 50Km de Tànger.


La ruta que vàrem fer va ser aquesta:
-Si voleu veure la ruta al Wikiloc
-Si voleu descarregar-vos la ruta en format GPX



A més de la moto, m'encanta la fotografia...en la crònica hi haurà moltes fotos, perdoneu si es fa pesada per la quantitat d'imatges, però
la dita de que una imatge val més que mil paraules és ben certa.

Espero que us agradi, que us entrin ganes d'agafar la vostra moto, els trastos, uns quants dirhams i enfileu cap al sud.

Salam Malekum!


[hr]

Dia-01
23/12/2010
Banyoles/Port de Barcelona


Sortim de Banyoles a les 6:30 AM sota una intensa pluja, hem quedat amb en PereGS i en Perarnau a l’àrea de servei de Sils a les 7:00 AM.
Allà ens trobem al JesusGS i l'Albur que amb cara de son i un fart de riure del temps que fa, ens han vingut a acomiadar, tot prenent un tallat.
Marxem sota la pluja i en el peatge de Mollet ens trobem al Pep1200 amb el seu flamant impermeable, quina moral amb la que està caient.
Finalment arribem al port de Barcelona on ens trobem a l'Stelvio00 (que amb la granota groga sembla el que recull el plàstic) i en
KikeCS ...moltes gracies a tots per ser com sou.
El vaixell te prevista la sortida a les 10:00 AM finalment surt a les 11:00 AM. Només esperem que recuperi l’hora perduda i que
tinguem bona mar.










Bye, bye BCN fins aviat!





[hr]

Dia-02
24/12/2010
En algun lloc de la Mediterrània/Tànger Med/Kenitra


Finalment arribem a Tànger, la nostra sorpresa és que el vaixell ha arribat amb tres hores de retràs i a sobre a 50Km de Tànger.
Entre passar la duana, els papers de la moto i canviar moneda comencem a circular a les 14:30 PM. La intenció era arribar el més
ràpidament a El Jadida, però a la que es comença a fer fosc busquem allotjament a Kenitra on passarem la nit.
Baixem per autopasta, volem arribar el més ràpid al sud, trobem força policia ...sort que amb els tacs, no podem córrer massa i ens
estalviem algun disgust.





Dins el vaixell passem les hores llegint, assecant la roba, menjant ...i els que fumen, fumant!





El Penyò de Gibraltar, ja queda menys.



Deslligant motos i canviant moneda.



Ens cau la nit i parem a Kenitra




Un cop instal•lats sortim a fer un vol i a sopar ...Carai com menja en Perarnau!

Dia-03
25/12/2010
Kenitra/El Jadida/Essaouira


Sortim de Kenitra, està plovent...sembla que aquest any els Deus em tenen castigat, buf.
Anem direcció El Jadida on visitarem la fortalesa portuguesa, la seva cisterna i el port.
Resseguirem la costa Atlàntica, sempre el més a prop possible de la costa i finalment arribarem Essaouira ...encara portem el retràs
del vaixell, en teoria avui hauríem de dormir a Agadir.





Aprofito per instal•lar el GPS eTrex Vista, el Zumo 550 no em ruteja mentre que el d’en Perarnau si que ho fa.
Cap problema ara tindré mes botons a remenar ...que divertit!



Ens equipem per la pluja.






Arribem a El Jadida, està núvol però ja no plou ...aparquem motos i ens endinsem en la fortalesa.



























Sortim de El Jadida, el GPS ens indica una sortida del poble una mica complicada ...a la que ens donem comte estem dins un mercat,
ens han de retirar per poder passar, els carros de les mandarines, les sardines, els enciams ...quin fart de riure, bé al PereGS
no li va fer tanta gracia ...je,je,je.







Finalment retrobem la ruta ...;



Fem una aturada a tocar de l'aigua






Trobem restes del Fari Marroquí.



Continuem ruta, fins trobar uns penya-segats que per una pista ens porta fins al seu extrem.










Travessem la industrial ciutat de Safi





Trobem al mig de la carretera bancs de sorra formats pel vent ...els tacs comencen a treballar.





Finalment arribem a Essaouira, el ritual de cada dia ...buscar allotjament, dutxa, canvi de roba, i sortir a sopar ...Carai com menja en Perarnau!



La platja esta il•luminada durant la nit.









[hr]

Dia-04
26/12/2010
Essaouira/Agadir/Sidi-Ifni


L'etapa d'avui discorre per la costa, a partir d'Agadir hi ha uns trams de pistes fins la platja. Avui finalment atraparem la ruta i ens
posarem al dia ...dormirem a Sidi-Ifni on teníem planificat.





A punt de marxa!







Ens trobem amb aquest accident d'un camió que li ha marxat tot l'eix posterior.





Continuem resseguint la costa





Ens aturem prop d'Agadir i veiem que hi ha força ambient “surferu” per arreu.






Agadir ...i el noi!



Als pocs kilòmetres d'Agadir agafem les primeres pistes, quines ganes que teníem ...iupiiiiii!






Retrobem l'asfalt que ens durà fins la platja.



Arribem a la platja, en un principi la pista era compacta, però al cap d'una estona estava molt solta.
Ens costa molt circular per la sorra, anem molt carregats, la roda del davant va on vol ...la Montse comença a voler anar a peu.ui,ui,ui.






Comencem a tindre els primers contratemps ...ai,ai,ai!






És tard i veiem que si seguim per la platja no podrem arribar a Sidi-Ifni ...coi de vaixell, encara arrosseguem el retràs.
No ens podem fotre a mitja tarda en aquest sidral ...decidim recular i fer unes pistes que van més per l'interior.









Deixem la sorra ...trobem el fang.








Recuperem l'asfalt ...ara sí, directes a Sidi-Ifni









Arribem a l'hotel "La Suerte Loca" on s'hi menja uns percebes boníssims ...Carai com menja en Perarnau!










Hi ha un home molt simpàtic que ens decora les motos i ens pregunta d'on és aquest fang de les motos.



Ens dirigim a la platja que tenim a tocar



Fem el ball del pagès, per acabar el dia.

Dia-05
27/12/2010
Sidi-Ifni/Guelmin


Avui per fi hem atrapat la ruta, podrem sortir sense les preses d'arribar a lloc. L'etapa que teníem preparada per avui és la que en l'argot
ciclista és diu "l'etapa reina".
La nostra intenció era arribar a Tan-Tan resseguint la costa per l'anomenada "Plage Blanche"...com podreu veure més endavant la
història va esser molt diferent.





Carreguem els dipòsits





En Perarnau fent amics.



Arribem a la platja on trobem la ferralla d'aquest vaixell









Seguim ruta.



Arribem al creuament del riu "Oued Noum" que ens acompanyarà durant tot el dia.



Seguim el camí que ens ha de dur a l'entrada de la "Plage Blanche" ...ens aturem a veure l'estat de la pista, no podem posar la pota
de cabra i decidim recolzar la moto a terra, com diuen els francesos "doucement"



La pista es torna trialera i directa al riu, observem amb calma per on podem passar.



Prenem la decisió de recular, amb tant de pes per aquí no si pot passar. Anirem per altres pistes més a l'interior i atacarem la "Plage Blanche"
més al sud ...encara tenim tot el dia per endavant.



Anem direcció Fort Bou Jerif per una pista on gaudim de la ruta ...amb aquest ritme arribarem a temps per poder entrar a la "Plage Blanche"











Excepte algun pas de riera el camí està en molt bones condicions



De cop i volta el camí es perd, pregunto a aquesta dona la pista de Guelmin i ens contesta que és impossible passar, que donem la volta
..."beacoup de pierres". Carai això ens anima a seguir la ruta.



Tornem a trobar el riu "Oued Noum"



Aquí veiem en Perarnau, passant-s’ho d'allò més be ...Carai com menja en Perarnau!








Continuem fins arribar a la pista principal ...la Montse decideix demostrar-nos que és una gran senderista i anar a peu,
quin fart de caminar, la pobre.




Estem contents, la pista aquesta te molt bona pinta, anirem molt ràpids i encara tindrem temps d'arribar a la "Plage Blanche"







De cop i volta el camí comença a baixar per un fort pendent cap al riu, vaig parlant amb la Montse i no sembla que hi hagi cap perill.
Anem molt a poc a poc, de cop i volta sento un fort soroll i quan em dono comte ja som a terra. Veiem que no ha passat res, algun blau
i un fort cop al sec de la cama, la feinada va ser aixecar la moto que havia quedat panxa enlaire.
Engego la moto i cap problema, dono gas i es para ...carai, ho torno a provar i es torna a parar. Penso...."Mecagoenmiabuela"
Veiem que la moto de la part dreta, que és la que ha rebut, no te res de res, però l'esquerra hi ha uns cables penjant, els he arrancat amb
la cama al saltar, ara entenc el cop del sec de la cama.
Baixem la moto fins un lloc planer ...ens mirem la peça una i altra vegada, està partida per la meitat.
Aquesta peça regula l'entrada d'aire i sense ella això no funciona.
Les patilles de la soldadura estan arrencades, sense soldador ho tenim fotut.
Finalment decidim tallar un cable de carregador de mòbil i fer sis cables, al no tenir soldador fem servir el Patex, és una pasta de dos
components que al barrejar-la endureix fortament.
Fem l'operació, assequem les peces, connectem ...i voilà! la moto funciona.
La següent operació és collar-ho be i impermeabilitzar-ho, una mica de cinta aïllant, quatre brides i cinta americana.
Hem estat de sort, però tot i així hem perdut dues hores, estem rodejats pel riu aquest i veiem que tot i la sort que hem tingut ja no tenim
temps d'arribar a la "Plage Blanche"
Però estem molt contents! GASSSSSSSSSSSSS










Per fi podem continuar, tornem al nostre amic "Oued Noum"




Només penso que no es mulli la peça, la moto em domina a l'esquerra, NO que es mullarà l’invent.
Tant d'impuls cap a l'altre costat que al final la moto es tomba ...sort que la moto encara funciona.



Encara ens queda el darrer pas de riu, ja tenim ganes de sortir d'aquesta zona.




Bé aquí falten unes fotos que han de quedar en la intimitat dels que vàrem anar, no cal que us ho expliquem tot, oi?

Només dir...Carai com condueix en Perarnau!

Reprenem ruta i trobem l'asfalt, la Montse comença a cridar d'alegria, realment jo no tindria valor de pujar darrera la moto a segons quins llocs.




Comença a ser tard, cap allà les 16:00PM parem a fer un picnic, de pernil i xoriço ...Carai com menja en Perarnau!




Anem ràpidament direcció Guelmin










Sortim al vespre a sopar i ens acomiadem, de la "Plage Blanche" que sempre ens acompanyarà en els nostres records d'aquest dia.



[hr]

Dia-06
28/12/2010
Guelmin/Amtoudi/Akka/Tata


Avui tenim una etapa que tinc moltes ganes de fer, recorre la zona que va del desert a l'Antiatlas direcció oest.
Son aquells paisatges que sembla que estiguis en un altre planeta, les fotos no mostren la grandesa d'aquests paratges.





Sortim a esmorzar, a aquestes alçades ja sabeu com menja el noi, oi?





Marxem de Guelmin, antigament anomenada porta del desert





Comencem a trobar passeres de riu enfonsades, mes d'un cop sort en tenim dels tacs.

















Arribem a Amtoudi és un poble berber, envoltat per un paisatge de muntanya és una espècie d'oasi al desert prop de la part inferior d'un canó.
La vegetació es compon de figues, ametlles, albercocs, oliveres, tarongers i palmeres.
El primer que es veu del poble a mesura que ens hi acostem és la imponent silueta del graner coronant el cim d'un turó rocós,
amb una característica forma.





De seguida fem amics.







Com a tot el Marroc, els homes passegen, les dones treballen.








Comprem una mica d'aigua i retornem a la carretera








Que deu pensar en Perarnau ...mmmmmmhhhhh, a la planxa o al forn.





Com podeu veure, benzina amb color d'aigua, ai, ai, ai.











Arribem a Akka on parem a dinar



Finalment arribem a Tata, on tenim la sorpresa de trobar un hotel que està molt be.

Dia-07
29/12/2010
Tata/Igherm/Tizi-N-Test/Asni/Marrakech


Avui la ruta es comença a enfilar cap al nord, la carretera de Tata a Igherm i la pujada al Tizi-N-Test és molt recomanable de fer.
Llocs preciosos i muntanyencs, el primer s'enfila a 1800m i el segon a 2100m.
Hi ha trams de pista que teníem previstos, però ens els trobem asfaltats, l’única que s'alegra és la Montse.





Comencem el dia amb aquesta sorpresa ...sembla la moto de la Barbie.


























Arribem a Igherm














Arribem a la N10, la seguirem 15km i començarem l’ascensió al Tizi-N-Test ...totalment recomanable, vam gaudir molt de la pujada.



























Arribem a Asni on parem a dinar, ens fotem 1kg de pinxos ...Carai com menja en Perarnau!




Des d'Asni veiem el cim nevat del Toubkal 4167m, amb la Montse ens ve el record de quan hi vàrem estar.






Continuem fins arribar a Marrakech





Vista de la plaça Djemaa el Fna des de la terrassa de l'hotel



Seguim el ritual diari, motos aparcades, allotjament, dutxa i sortir a sopar...nyam,nyam, eh Perarnau?
Com a tret diferencial avui farem unes compres, que això s'acaba.






Visitem la plaça Djemaa el Fna






Per fi sopem...

Dia-09
30/12/2010
Marrakech/Beni Mellal/Khenifra/Ifrane/Fes


Avui la ruta no te cap encant, es tracta d'agafar la N8 i arribar a Fes, demà hem d'agafar el vaixell i pujar el més ràpidament possible.





Recollim les motos del garatge del costat de l'hotel, carreguem i anem a fer un tomb per la plaça.






La Montse va gravar aquest petit vídeo sortint de la plaça, el matí es quan hi ha les serps.

[youtube]HEmTGnO5B7g[/youtube]










Parem a dinar, aquest cop 1,5kg de xai ...no penso fer cap comentari sobre el noi.




Seguim ruta...








Aquest Nadal en Sarkozy i la Carla Bruni estaven passant el cap d'any amb en Mohamed VI, conegut per nosaltres com el noi
...al final et familiaritzes amb ell, és a tot arreu.
Ens trobem 40Km de carretera literalment envaïda per policia i militars, tota plena de banderes i un agent cada 100m.
La gent esperava el seguici, passaven nosaltres i al veure els llums la gent ens saludava pensant que erem ells ...fins hi tot algun que altre
policia es quadrava al nostre pas.
Carai la Montse va tenir el seu moment de reina, ja,ja,ja.



Finalment arriben a Fes ...una foto per acabar el dia.



[hr]

Dia-10
31/12/2010
Fes/Ouazzane/Chefchaouene/Tetouan/Tanger Med


Avui és l'últim dia per terres marroquines i la meteo ens informa que avui plourà.
Els paisatges del nord són ben diferents als del sud, el color que predomina és el verd.





Sortim de Fes ben d’hora, el vaixell surt a les 6:00PM



Cal fer l'incís que degut al recent problema de Marroc amb el Sahara hem trobat infinitat de controls policials.
En totes les entrades, sortides de poble i cruïlles importants ens els hem trobat. Això si, a la que ens veien ens donàvem pas immediatament,
un parell ens varen parar, però va ser per xerrar una estona.











Arribem a Chefchaouen







Qui m'havia de dir que el souvenir d'Irlanda el faria servir al Marroc ...ai, Déu de la pluja.



Ens trobem tallada la carretera que ens havia de portar a Tanger Med, haurem de fer la volta per Tetuan i Ceuta.





Tetuan



A l'alçada de Fnideq surt una autovia que s'enfila ràpidament i en poca estona arribem a Tanger Med



Finalment arribem dues hores abans de sortir el vaixell, el temps necessari per confirmar els bitllets, passar duana i embarcar.
El que no sabíem és que el vaixell finalment va sortir amb sis hores de retràs.
Pacientment sota l'aigua esperem el nostre torn...





PD: Si voleu veure les mateixes fotos amb música podeu veure aquest vídeo

[youtube]8nOpST4Wvxw[/youtube]