3M'agrada
LinkBack URL
About LinkBacks
Per motius varis que no venen al cas, aquest any l'habitual viatge de tardor s'ha anat reduint fins a ser una escapada d'una setmana al Pirineu d'Osca. Per motius familiars, al final ha estat una “escapadeta”.
La base la vaig programar a Boltaña, capital administrativa de la comarca de Sobrarbe. El lloc, regal d'aniversari, l'antic monestir de Boltaña, reconvertit en Hotel.
Aquí l'historia abreviada: emeshing.com: Historia del Monasterio de Boltaña
]“El Monasterio de Boltaña fue construído a mediados del Siglo XVII por la Orden de los Carmelitas Descalzos, sobre una vieja ermita. Los monjes carmelitas se asentaron justamente en Boltaña por ser un lugar tranquilo, bello, fértil, por estar a la orilla de un río caudaloso y por su valle, protegido por la cordillera pirenaica de los vientos del norte, por un apacible microclima soleado y mediterraneo. Es más, se cuenta que los primeros asentadores del pueblo de Boltaña también los eligieron por estas características y precisamente le dieron el nombre de Boltaña, que en galeico significa "hermoso lugar" o "tranquilo lugar".
El núcleo antiguo sobre el que se construyó el convento era la ermita del Espíritu Santo. Justo encima se ubicó la iglesia, de época barroca. Típica de los Carmelitas Descalzos, es una de las que se conservan puras de esta Orden, de planta de cruz latina, con bóveda de cañón y serie de capillas a la entrada de la nave principal. Estructura con arcos curvos, de muy buenas proporciones y una superficie de 600m2 aproximadamente.
El claustro antiguo se encuentra en el corazón del edificio, en cuyo centro hay un patio cuadrangular, rodeado de dos pisos en galería abovedada.
Tras la desamortización de Mendizábal (1835-1836), los monjes que habitaban el Monasterio de Boltaña tuvieron que abandonar el edificio y el monumento pasó a manos de sucesivos propietarios que continuaron la explotación agrícola y ganadera.
Sobre 1910, el Monasterio de Boltaña fue adquirido por el Dr. Isaac Noguera, cirujano reputado de Barcelona y oriundo del Sobrarbe, y reconvertido en sanatorio para tuberculosos. El clima era muy conveniente para personas con problemas respiratorios. Posteriormente, el sanatorio quedó como dispensario de medicinas hasta que nuevamente fue reconvertido para otro uso. En este caso el Monasterio de Boltaña se convirtió en albergue. Así estuvo unos años hasta que el propietario lo vendió al grupo empresarial que actualmente lo posee, quienes tras una ardua tarea de restauración lo transformaron en hotel, y como tal abrió sus puertas en Julio de 2005”
Algunes fotos (ep! Son meves, eh?)
Com deia, el viatge va quedar en una escapadeta. 2 pistes i un congost obligatori.
La primera pista surt molt a prop del trencant de la carretera de Benasque amb Castejón de Sos. Al principi està asfaltada fins a Chia i després s'enfila fins als 2000 on comença a baixar cap a Plan. Pista en bon estat, sense dificultats importants. Fàcilment accessible per “grossen-vaques” i per K75 “trailitzades”. La baixada és una mica pedregosa, però res d'important. A l'inici de la pista és pot gaudir d'unes vistes del Maladeta (no n'estic segur si de l'Aneto també) impressionants.
La ruta al wikiloc: Wikiloc - ruta Chia-Plan per pista - Chía, Aragón (España)- GPS track
Arribant a Plan, seguim la carretera fins a San Juan de Plan i d'aquí fins a Gistain on s'acaba l'asfaltat. Nova pista, aquesta una mica més malmesa, però igualment accessible per arribar a Serveto i Sin. I amb això ja ens hem guanyat un bon sopar! L'única anècdota, va ser trobar un super camió carregat de fems ocupant tota la pista (encara no entenc com hi va arribar) amb la roda del davant punxada. Un cop feta la difícil maniobra de superar-lo, la sorpresa va ser què la meitat del fems havien caigut i ocupaven Tota la pista. Atenció!: recordeu què els fems, a part de la pudor i d'embrutir, rellisquen molt.
Enllaç a Wikiloc. Wikiloc - ruta Gistaín-Serveto per pista - Gistaín, Aragón (España)- GPS track
Per sopar, aconsellable el bar de la carretera al costat de l'Hotel Boltaña. El propietari, molt amable, parla un lapao que s'entén perfectament.
Queda el congost del riu Bellós, o el què és el mateix, el conegut “cañon de añisclo”. Com què molts hi heu estat, només deixo unes fotos. Hi vaig passar-hi quan vam fer els Penitentes d'enguany, però ara, sense presses i sense pràcticament ningú, adquireix un nou sentit. Absolutament aconsellable. Al no tenir tanta altitud, la vegetació estava exultant!
Benvingut! Si estàs llegint aquest missatge vol dir que no estàs registrat en el nostre fòrum. Prem AQUÍ per registrar-te amb uns senzills passos.
D'aquesta manera podràs gaudir de tots els avantatges i característiques de la nostra comunitat.
Citar
) que en aquesta época les vistes dels boscos són impressionants.
