Feia temps que volia fer aquesta ruta: veure néixer el sol al Cap de Creus i arribar a temps per veure quan mor a Fisterra.
Al final vaig poder lligar els dies, del 3 al 5 de juliol de 2015.
Em feia moooooolta mandra sortir de Vic a les 4 del matí per arribar al voltant de les 6 a Cap de Creus (que és quan surt el sol a primers de juliol) ja que això suposava (apart de llevar-se d'hora, molt d'hora) haver de fer 130 qms extres ... però el fet de pensar en la fresca de la matinada em va activar.
La ruta normal: Vic, Olot, Figueres, Roses, Cadaqués i Cap de Creus.
Arribo quan comença a clarejar, al aparcament de sota hi ha un parell de cotxes i una moto però no veig ningú, segurament que han plantat les tendes en algun lloc arrecerat i, evidentment, encara deuen estar clapant.
Jo vaig a la meva, aparco, em jalo un sandwich i faig quatre fotos esperant que surti el sol.
A 1/4 de 7 comença a despuntar, quatre fotos i en ruta.
Un cop enregistrat el testimoniatge enfilo cap a Vic a l'inrevés de la ruta inicial, la moto sap el camí i va sola,
Parada a la benzinera de Gurb per omplir el dipòsit i carretera enllà cap a Manresa, Lleida i Saragossa per la N-II avançant i esquivant els camions, gairebé no hi ha radars.
A Alfajarin agafo a la A68 per vorejar la ciutat del Pilar i enfilo cap a Logroño fins l'alçada de Pedrolas on m'enganxo a la N-232 i és horrorós, hi ha una línia contínuament continua i senyals de prohibit sobrepassar els 80 qms/hora, n'hi ha per perder la paciència ... a més el sol comença a apretar de valent).
Sort que al cap d'una vintena de quilòmetres em desvio cap a l'oest, cap a Sòria i cap al meu destí final, "la terra on mor el sol".
Tarassona, Sòria i vorejo l'embassament de La Cuerda del Pozo, una carretera més divertida que no pas la nacional, Vinuesa, Quintanar de la Sierra.
Torno a enganxar-me a la nacional per pocs quilòmetres per agafar la CL-110 que m'ha aconsellat en Pasqual (San Pedro de Arlanza, Covarrubias, Lerma .. carretereta amb poc trànsit i curves per disfrutar).
Fa calor, molta calor, el sol ja m'avança, fins ara el tenia al clatell però ara el tinc davant ... va més de pressa que jo, no té que parar a reposar a l'ombra ...
Tornar a agafar la nacional per vorejar Palència fins a Benavente i aquí la cosa ja es complica i millor agafar la Autovia del Noroeste (A6) per fer una mica de via fins a Lugo.
Aquí altra volta per carreteres secundàries fins arribar a Santiago de Compostela on l'esquivo per sota gràcies a la AP-9 (Autopista del Atlàntico) que estant construint ara mateix, son pocs kms, potser una vintena i tot seguit les mil·lions de petites carreteres comarcals/locals que passen per tots els pobles, el ritme s'alenteix molt, a més comença a ploure.
Al final arribo a Fisterra a les 21:15, encara queda una hora de sol abans no s'amagui a l'horitzó, però està ennuvolat i el sol no es veu per enlloc.
Un parell de selfies per certificar l'arribada i cap al poble de Fisterra per sopar i dormir.
Havent sopat el xupito de licor-café em recorda en Montxo, en Pasqual em passa el contacte i li envio un whatsapp per si podem coincidir al matí per pendre algu i fer la xerrada però té tot el matí compromés en fer de control en una prova ciclista.
La ruta