Tema: Le Périgord Noir

Amb ganes de fer els primers quilòmetres a la recent adquirida GSA, disposant d'uns pocs dies coincidents amb la meva filla Paula, vista la recent publicació d'en Sergibuda i consultada alguna altra crònica, ens decidim per l'altre país veí i per atansar-nos a la comarca del Périgord i concretament al Périgord Noir.

Disposem de cinc dies i l'idea és emprar-ne un per anar, un per tornar i tres per voltar-hi. Planifiquem vàries visites a coves, grutes i castells, que n'hi ha per triar i remenar, no ens els acabarem pas.

Marxem el 12 de setembre, encara amb l'olor de fum de la butifarrada al bell mig de la Meridiana

Fem aquest recorregut de 475 km, fugint de qualsevol nacional o autopista, que ens portarà a Sarlat-la-Canéda on fixem el "centre d'operacions":

El mal temps ens precedeix. No ens va ploure en cap moment però sempre vàrem trepitjar moll.

Travessem per primer cop el riu Dordogne. L'anirem vorejant i creuant en diverses ocasions.

Arribem a Sarlat-la-Canéda, ens instal·lem i tenim temps de fer-hi la primera volta.

Premeu aquí per a veure les fotos del dia 12

Iniciem les visites i, reculant el darrer tram d'ahir, comencem per La Grotte de Domme. Maca. No hi deixen fer fotos.

Continuem per la D703 fins a La Roque Gageac amb la intenció de passejar pel Dordogne amb les Gabarres Norbert que són les que es fan entendre.

Abans però, dinem al mateix poble i meditem davant les fotos interessants d'un aparador.

Quan és l'hora, i amb pluja suau, fem la barquejada.

El recorregut de la gavarra s'acaba, abans de fer el retorn, just a sota del nostre nou destí, el Château de Castelnaud.

Feta la visita retornem a Sarlat-la-Canéda per la mateixa D703 fins a Castels i per la fantàstica D25. Paga la pena l'estudi previ de la ruta i l'ajut del navegador per anar a buscar aquestes carreteres estretes i desertes.

Premeu aquí per a veure les fotos del dia 13

La casa on vàrem passar les quatre nits, tipus "bed and breakfast", cumplia amb suficiència amb el "bed" i amb brillantor amb el "breakfast" provinent de la boulangerie/pâtisserie que tenia la mateixa propietària.

Així doncs, solventat l'esmorzar, ens dirigim a la visita més espectacular de les que vam fer, Le Gouffre de Padirac. Avui descriuem una ruta en forma de doble vuit i tornant a fer tria de carreteres rebuscades i sense trànsit.

La visita d'aquest impressionant forat se'ns en porta el matí i dinem a la seva sortida. Tot seguit continuem ruta fins a la propera parada, Rocamadour i el seu château.

Retornem amb temps d'anar a passejar i sopar a Sarlat-la-Canéda.

Premeu aquí per a veure les fotos del dia 14

Nova ruta i mateixos criteris. Comencem per endinsar-nos en les coves dels primers pobladors d'aquests indrets com recull La Roque-Saint Christophe. Ens guspirejerà tot el dia.

Sortint, i de camí cap a la propera parada, ens adonem que encara n'hi ha que tenen bon gust i millor memòria històrica.

Ens dirigim al Château des Milandes on veurem els seus jardins, l'espectacle d'ensinistrament d'aus i on coneixerem l'apassionant i vital història de Joséphine Baker. Ens va enganxar.

Tornem a mitja tarda a Sarlat-la-Canéda per fer-hi el darrer passeig i comprar algun record del país, en aquest cas efímer i apetitós. Ens decidim per unes "terrines de canard" que la parentela agraeix més que les postals.

Premeu aquí per a veure les fotos del dia 15

Hem passat uns dies ben entretinguts amb tanta visita. Es podria omplir l'agenda de quinze dies perfectament, però pel nostre tarannà, ja és suficient i satisfactori.

La primera intenció era tornar per una ruta alternativa que passava per Andorra, però l'anunci de forts vents a les cotes altes dels Pirineus (els mateixos que estaven fent destrosses a la costa de Marsella) ens va fer tornar per la via més ràpida i directe.

Apa, siau!

Ep Siso, una zona desconeguda per mi. Veient els paisatges i la quantitat de carreteretes que hi ha, cal posar-la a la carpeta de pendents.
Gracies per explicar-nos-ho, i ara a preparar el proper viatge.
Nota: la barbacoa de l'11S va ser a la Meridiana. 😉

Enviat des de Tapatalk

Iniciat per Panotxa

Ep Siso, una zona desconeguda per mi. Veient els paisatges i la quantitat de carreteretes que hi ha, cal posar-la a la carpeta de pendents.
Gracies per explicar-nos-ho, i ara a preparar el proper viatge.
Nota: la barbacoa de l'11S va ser a la Meridiana. ��

Enviat des de Tapatalk

Merci! És una bona alternativa de sortida de setmana sencera o curta.

Pel que fa a la Meridiana, tens raó i ja ho he canviat

Carai, quina crònica més bona!
Entre aquesta i la de Sergibuda em sembla que les properes vacances les passarem en francés...jejejeje

La llum (o més aviat la falta de llum) de les fotos, els hi dóna un aire melancòlic que d'aquí un temps, quan les torneu a mirar us faran posar d'alló més nyonyos,,,jejejejeje

Uns dies ben aprofitats, sí senyor. Gràcies per la crònica.

De la moto no en comentes gaires coses, ha valgut la pena el canvi de la RT a la GSA?

Siso, veig que heu passat uns dies ben intensos i entretinguts. Una crònica molt xula, jo tampoc conec aquesta regió de França, pel que veig farcida de bones carreteres i paisatges, ja ho tinc apuntat als pendents. Un bon lloc per anar-hi en alguna ocasió que no tinguem massa dies.

Quan hi vulgui anar et demanaré els tracks que veig que t'has treballat molt bé les rutes!

Gràcies per fer-la i compartir-la!

Iniciat per Albur

Carai, quina crònica més bona!
Entre aquesta i la de Sergibuda em sembla que les properes vacances les passarem en francés...jejejeje

La llum (o més aviat la falta de llum) de les fotos, els hi dóna un aire melancòlic que d'aquí un temps, quan les torneu a mirar us faran posar d'alló més nyonyos,,,jejejejeje

Gràcies Albur. Doncs sí, els dies tapats i grisos. Tot i que aquesta Lumix sembla que "s'inventa" la llum.

Iniciat per Jaume

Uns dies ben aprofitats, sí senyor. Gràcies per la crònica.

De la moto no en comentes gaires coses, ha valgut la pena el canvi de la RT a la GSA?

Merci Jaume. De la moto aproximadament l'esperat, he sortit perdent protecció per autovia/autopista i guanyant agilitat (bastanta) per carreteres secundàries que són les que acabem triant quasi sempre. Pel que fa a pistes me conformo en passar per on ho feia amb la RT, però amb menys patiment ... no tinc edat per aprendre gaire trail.

Iniciat per Itaca

Siso, veig que heu passat uns dies ben intensos i entretinguts. Una crònica molt xula, jo tampoc conec aquesta regió de França, pel que veig farcida de bones carreteres i paisatges, ja ho tinc apuntat als pendents. Un bon lloc per anar-hi en alguna ocasió que no tinguem massa dies.

Quan hi vulgui anar et demanaré els tracks que veig que t'has treballat molt bé les rutes!

Gràcies per fer-la i compartir-la!

Gràcies Pitu. Tracks a disposar per a qui li convingui (passar un correu per privat i allà els adreço).

Salut!

Siso, tal com ens teniu acostumats: bona explicació i bones fotos

Perigord, una de tantes regions de França en que tots hi hem passat sovint per anar cap al nord però segun que ens hi hem aturat ben poques vegades, gràcies a aquestes cròniques un altre dia segur que pensarem en fer-hi una aturada.

Curiosa la manera d'anomenar les subcomarques.

Molt bona crònica!

Veig que vau aprofitar molt bé el temps i que vau poder veure llocs que nosaltres vam haver de descartar per manca de temps. És una zona fantàstica que tenim a prop de casa.

Quin viatge tan maco!

He estat tres o quatre cops al Perogord i sempre m'ha agradat molt. Això sí, Narcís, en el teu reportatge trobo llocs on no hi he estat i que animen a tornar a fer el viatge per completar-lo amb la "guia Siso", que sempre és una gran font d'inspiració per sortir amb moto.