LinkBack URL
About LinkBacks
He trobat molt interessant aquest escrit que confirma el que d'un temps ençà vaig observant...
Ningú com la família Godó, els de La Vanguardia, simbolitza el malviure de l’upperdiagonal amb el procés sobiranista. Poc a poc i sense gairebé adonar-se’n, el Conde de Godó, Don Javier per als subalterns, s’ha vist emboscat pel procés. Primer van ser els pactes amb CiU de la mà de David Madí amb l’aquiescència de Mas i l’entusiasme de Duran. Després els periodistes de la casa que, enduts per la marea sobiranista, han radicalitzat el seu discurs; i finalment, elPepe Antich, que va perpetrar l’edició en català. Resultat: un dia agafa el Pont aeri i els amics madrilenys de Don Javier, Grandes de España o no, l’escridassen per ser un puntal de l’independentisme català.
El pobre Conde caminava desorientat per Madrid demanant ajuda per revertir la situació fins que la fada de la cornucòpia madrilenya, disfressada de ministre l’interior, va posar-se mans a l’obra. La història, ja ho deia Gaziel, ens ha ensenyat que solidaritzar-se amb la família Godó és car. Rajoy i els seus han igualat l’ajuda de la Generalitat al Grupo Godó i això ha tingut, té i tindrà conseqüències en forma de llista negra. Talment com les purgues de suposats comunistes als Estats Units a l’època de Hoover i McCarthy.
El primer de la llista, Pepe Antich, el més fidel servidor de Don Javier, era rellevat del vaixell insígnia del grup: La Vanguardia. El seu substitut, Màrius Carol, una anguila que fuig sempre dels problemes. L’habilitat del nou director, però, s’ha trastocat en caos, ja que el Conde, empès pels seus iguals de Madrid, li exigeix un diari més espanyolista i el pobre Màrius es veu obligat a virar un transatlàntic en una peixera. Una de freda i una de calenta: avui s’ataca Mas pel seu radicalisme, l’endemà la llei Wert, i pel mig s’enalteix la tercera via de Gay de Montellà, Fainé i Duran. A la cua hi havia l’Enric Juliana, sempre disposat a fer mèrits, però ni va sortir a les travesses de Madrid.
A l’equip mèdic que ha de fer la quimioteràpia al grup mediàtic de la Diagonal de Barcelona per extirpar el tumor sobiranista s’hi ha afegit l’Albert Gimeno, exdirector de comunicació del Ministre de l’Interior i peça clau en l’operació. Gimeno va haver de dimitir del càrrec per bocamoll i ara és el pont, per no dir el comissari polític, entre el Conde i el govern espanyol.
Una altra conseqüència és la caiguda del segon de la llista negra que el PP va confegir:Jordi Barbeta. El cap de política ha estat deportat a Washington, i si tenim en compte que l’anglès del nou corresponsal és més pobre que la credibilitat de Rubalcaba podem qualificar-ho d’exili d’or per al tertulià de bandera de RAC1 i 8TV.
La següent de la llista negra és Pilar Rahola. De moment el Conde no s’atreveix, més d’un cop ha confessat als seus íntims que la musa d’en Cuní li fa por, però la màquina de matar del Carrer Génova de Madrid, seu dels populars, ja l’ha fet fora de totes les tertúlies de la capital del regne. On no arriba Don Javier hi arriba Don José Manuel (Lara).
El quart dels assenyalats és Francesc Marc Àlvaro. El vilanoví ho passa malament perquè es debat permanentment entre les conviccions i cobrar un plus cada final de mes. Tanca la llista de la primera purga Salvador Cardús, que tot i els seus esforços per autocensurar-se també té els dies comptats.
Cas a part és Jordi Basté. RAC 1 capitalitza ara mateix totes les energies d’aquesta cacera de bruixes. L’estrella matinal és l’objectiu prioritari del govern espanyol. L’executiu en vol el cap perquè considera que la informació del seu programa és sempre esbiaixada, antiespanyola diuen ells, i les tertúlies són un aquelarre independentista. Basté ha salvat uns quants matchballs a l’estil Rafa Nadal. Des de la direcció del Grupo Godó ja s’han plantejat fins i tot substituts, a l’agenda de Miquel Caminal, el Minguella del Conde, hi ha Júlia Otero, Rafael de Ribot i fins i tot Susanna Griso.
Sembla que Basté ha salvat el coll, de moment, perquè Carlos de Godó i Valls, l’hereu de la nissaga, preocupadíssim pel testament, ha tingut clar en tot moment que la defenestració del líder radiofònic dels matins a Catalunya seria l’ensorrament de l’emissora, és a dir, el tancament de l’única aixeta de la casa que raja. El futur Conde ja fa temps que pugna amb el seu pare per les decisions estratègiques de la casa. De fet el candidat del primogènit a dirigir el diari no era en Màrius Carol sinó Jordi Juan, ex La Vanguardia i ex Spanair. Al final la casa reial va fer valdre el seu pes i es va inclinar per un amic de tota la vida com és el Màrius.
El que sembla que viu al marge de la pressió espanyolista és Josep Cuní. Viu com una fura, va saber avançar-se al cop de timó de Don Javier i de seguida es va refugiar en l’equidistància a base de fustigar Artur Mas i els seus de tant en tant i ignorar ERC.Mireu minutatges i observareu que per al Cuní la segona força de Catalunya són els socialistes i després els populars. Un consell d’una fan incondicional: No et confiïs perquè qualsevol dia et posaran la proa. “...Es demasiao catalán...” que diria aquell.
En fi, Don Javier vol un diari i una ràdio on hi escrigui i parli gent que pensi com ell,així ho va expressar a un candidat a dirigir el diari. La cosa té gràcia si comptem que a sobre vol guanyar-hi diners. Sempre tindrà la possibilitat de fitxar a la competència, és a dir, al Grupo Planeta, que a partir de La Razón i Antena 3 ha creat un bon planter. Potser sí que un dia veurem en Paco Marhuenda dirigint La Vanguardia i Carlos Herrera dirigint els matins a RAC1, no oblideu que aquest últim també és català, ha passat mitja vida a Mataró.
Aurora Almendros
Politòloga
Benvingut! Si estàs llegint aquest missatge vol dir que no estàs registrat en el nostre fòrum. Prem AQUÍ per registrar-te amb uns senzills passos.
D'aquesta manera podràs gaudir de tots els avantatges i característiques de la nostra comunitat.
Citar
