Vist que la Setmana Santa se’ns apropa sense tenir res decidit, tirem pel dret i ens plantegem un d'aquells viatges pendents dels que tothom en parla bé, i ara nosaltres també: Còrsega.
Disposem de deu dies, és a dir, vuit per a voltar-hi i dos per a anar i tornar. Passats per la llibreria Ulyssus a proveir-nos del mapa corresponent, espigarcem d'una crònica, d'una altra i encara d'una altra per a veure el què cal tenir en compte.
Sortim el Divendres Sant. Sense presses doncs el ferry surt a les 19:00 de Marsella.
Fem mig trajecte per l'autopasta i a Montpeller sortim per a travessar La Camarga.
A l'hora que toca, i a primera fila, esperem el permís per a embarcar.
Arribem a Bastia ben d'hora ben d'hora. Bé, a la que arriba el vaixell.
El projecte d'avui és voltejar el Cap Corse i adreçar-nos a la capital cultural i universitària de l'illa, Corti, on hi fixarem estada quatre nits. Enfilem cap el nord resseguint la costa.
Anem divisant i passant les característiques torres genoveses.
Arribem a dalt de tot, Centuri. Encantador.
Parem a prendre quelcom però ens hem de conformar amb un cafè i tirar de les nostres galetes. El departament de l’Alta Còrsega és paisatgísticament insuperable però molt més despoblat que el més turístic departament de Còrsega del Sud. Més ara, fora de temporada estiuenca, està tot desert i els establiments buits.
Aquestes són les carreteres que hem vingut a buscar, n’hi ha per triar i remenar. Fantàstiques.
Arribem a Corti ens instal•lem i anem a saludar a l’heroi cors, l’omnipresent Pasquale Paoli
Avui voltarem pel centre-est de l’illa, passant per Aleria. Pocs quilòmetres però, per aquestes carreteres i parant a gaudir del paisatge, omplim fins a mitja tarda.
Còrsega és un gran sistema muntanyós al mig del Mediterrani.
Carreteres? Deixem-ho en “allà on la pista perd el nom”.
Parem sovint. Aquests pobles enfilats a la muntanya són impressionants.
Per aquí engeguen els porcs com als Pirineus les vaques. Van per lliure tot el dia, sigui pel mig del poble o de la carretera.
Arribem a “casa”.
Doncs avui toca el centre-oest passant per Calvi. Un problema amb la tarja de la càmera fa que avui tirem de mòbil.
Arribem a Calvi, mar i muntanya, hi passegem una estona.
Entre Calvi i Galeria, passant per l’alternativa i esgotadora carretera, amb un estat més que deplorable, però el paisatge s’ho val.
El trajecte cap a Porto, també espectacular.
Passem pel Bocca Verghju (Col de Vergio), pas de carretera més alt de l’illa. Anem tornant cap a Corti
Tornem a l’est, un xic més al nord que abans d’ahir. Les carreteres d’avui deixen en quasi rectes les dels dies anteriors.
El recorregut ens porta per una de les zones amb més predicament nacionalista. Per aquí els corsos tenen clar que ningú els ha de venir a canviar el nom.
Cervione
Ep! Ens regalem els sis quilòmetres per a comprovar si era veritat. Ho era i prenem l’alternativa.
Abans de tornar a Corti fem un puja i baixa a les Gorges de l’Asco
Avui traslladarem la residència a la capital. De l’illa vull dir, no us espantéssiu. Abans però anem a visitar la Citadelle i el seu museu.
De Corti a Aiacciu hi ha una bona carretera i uns vuitanta quilòmetres. Ens ho compliqem una mica més i anem passant.
Tal com dèiem a l’inici de la crònica, el sud és més turístic i amb més serveis. També de restauració. Dinem poc abans d’arribar al nou apartament.
Avui toca sud i Bunifaziu ens hi espera. La carretera fins allí i fins a Portivechju està en molt bon estat i en molts trams recent asfaltats. Divertidíssima i més si et motiva un "furgonetero" que la deu fer sovint. A partir d’aquí la cosa torna a la “normalitat” illenca.
Arribats ens atansem fins a la punta dels penya-segats. Fa una bona ventada.
Finalment hi passegem i ens hi quedem a dinar.
Tornada entretinguda.
Endreçats, estirem les cames pel port d’Aiacciu.
Avui ruta més curta per l’oest. La darrera en moto. Passem per Carghjese i anem cobrint el mapa de recorreguts.
Finalitzem l’excursió amb la visió de les illes amb un nom ben tètric: Ìsuli Sanguinarii
02/04/2016
Avui a mitja tarda surt el ferry de tornada cap a Marsella. Passarem el dia visitant la ciutat. Comencem, com no, pel mercat.
Continuem visitant la Maison Bonaparte convertida en un museu del gran Napoleó i on es detallen totes i cadascuna de les seves victòries i heroïcitats. De la campanya russa no en varem veure res.
Llevin àncores que anem passant.
Sempre falten dies però, tal com dèiem, voltejada l’hem deixat.
03/04/2016
Arribem d’hora a Marsella i, anant a l’idea, a dinar a Girona.
Salut i quilòmetres!