Després de la primera volta Trans-Hispania Trail 2019, em vaig quedar amb les ganes d'acabar-la pel fenomen del Glòria.
Aquesta vegada tampoc seria millor, ja que les dates triades la borrasca Nelson afectaria tota la península, però no tenint altres dies, vaig triar el sentit que menys em perjudicaria.
Així vaig sortir direcció Zaragoza, León, Zamora...
La idea era fer la volta a Espanya, aquesta vegada en sentit contrari, així la meteo la tenia a favor en la part que no havia passat, i a més vaig afegir Granada i Gorafe.
Anant sol amb la Tiger 800xc tampoc era qüestió de plantejar-se grans aventures.
El "mode viatge" l'entenc anar al 50% de les possibilitats del conductor i de la moto, més asfàltica que campera, hauria de poder transitar per aquelles pistes i carreteres sense problemes, mirant de preveure l'estat del terreny segon el temps, la pluja... vaja, que hi havia més ganes que bons pronòstics.
En aquest viatge tenia pensat utilitzar el navegador Osmand descarregat en un mòbil, el dubte era que passaria amb la pluja i el telèfon, i si l'aplicació amb la pantalla mullada funcionaria correctament, això en el cas que arribes a saber com funciona una aplicació tan completa...massa per a mi i les meves necessitats.
22-març-2024
Arribat el dia, encara estava l'equipatge per muntar, un clàssic.
Un altre, ben previsible, la meva capacitació en l'ús del Osmand era més que dubtosa...així que vaig carregar en dos Garmins vells els tracks. Van ser dos perquè en un no em cabien tots, un fins Granada i l'altre amb la resta fins a casa.
Una vegada tot llest, i amb el desig de sortir aviat, doncs no, eren les 10h que encara havia de posar gasolina...un altre clàssic.
Per "recuperar temps" em salto la part campera fins a Almacelles i tiro per carretera.
Avui el paisatge és conegut, la montoia de l'autovia m'indueix a un estat de passivitat que una vegada en vaig sortir, vaig continuar així.
Atent al maleït Osmand que no acabava d'entendre el seu funcionament, sort del Garmin....potser ja hauria girat cua.
Ja rodant per pistes, la meva atenció no estava en el paisatge, els dubtes de les primeres hores davant d'un viatge llarg, les sensacions del pes de la moto carregada, m'esforçava en centrar-me en la conducció però continuava anant sentat kms i kms de manera apàtica... fins que se'm va donar per aixecar-me, mirar a la llunyania, sentir que el neumàtic nou de davant era tot un encert, tenint uns tacs agressius, per ser mixtes, per carretera eren molt neutres sense masses vibracions, i per pista feia la conducció segura, i sense saber la pressió que anava, tal qual va sortir del taller.
La previsió del temps era de dos dies bons, i després la cosa anava empitjorant.
Per mandra, i sabent de la bonança vaig sortir amb el forro de la jaqueta i pantalons posats...me n'anava fregint, per desídia no m'ho vaig treure, amb les ventilacions obertes vaig anar passant.
Fins a Pina d'Ebro no vaig parar a menjar, passaven les 16:30h i tampoc és que tingués sensació de gana, però amb l'excusa de posar gasolina vaig preguntar pel bar.
Però una vegada assentat, aquell entrepà de pernil salat se'm va posar la mar de bé.
Sortint de Pina d'Ebro, en una pista em trobo a un amb una Tenere700 just al començament d'una zona de fang.
Em paro i varem estar una estona xerrant, era del poble del costat i havia sortit a donar un tomb, al final va decidir d'acompanyar-me una estona.
Passada la zona de fang la pista en el track seguia fins ven lluny, però com succeïx de vegades estava tallada per un marge que ara separava els dos camps.
De la millor manera creuem el marge i seguim fins Fuentes de Ebro, on en José, l'amo de la Tenere, decideix tornar-se'n cap a casa.
En la nostra curta trobada vàrem parlar una estona sobre el Osmand, que ell també l'utilitzava, i n'estava content amb el seu ús després de molt temps rebuscant informació per la xarxa, al final va trobar la configuració que necessitava.
Em va donar alguns consells que li vaig agrair, ja que en el viatge poder posar en pràctica.
Una vegada sol trenco direcció a Belchite per carretera i "recuperar temps", però just a la sortida de Fuentes de l'Ebro la carretera està tallada per obres... així que decideixo seguir el track, una pista sensacional, ràpida, neta sense massa pedra, però es tallà per una valla d'una finca amb un indicador "a l'esquerra pista provisional".
Així doncs que segueixo per la pista provisional i, cada vegada es tornava més provisional, amb fesh fesh fons d'haver transitat camions pesats, fins a arribar a un trencall lluny de la direcció del track.
Intento reorganitzar la ruta amb el Osmand, i segueixo les seves indicacions fins a tornar per on havíem passat amb el José feia una estona direcció a Fuentes d'Ebro.
Aquesta vegada, abans d'arribar-hi, tiro per una pista paral-lela al tren o carretera i la segueixo uns kms fins a poder prendre la carretera a Belchite.
Ara ya em vaig saltant totes les indicacions del gps que em vol dur pel track cap a Belchite gairebé paral-lel a la carretera.
Passat Belchite, a Almoacid de la Cuba travesso el poble i continuo per una pista ja amb les últimes llums del dia que em portarà a un parc d'aerogeneradors... vaja una trampa per tots aquells que tinguin intenció de navegar un track on el mapa no estigui actualitzat en el mateix dia.
Com s'acostuma a dir, vaig donar més voltes que un ventilador per trobar la sortida.
Finalment, vaig acampar als vols de les 9h voltat de molins de vent en posició de repòs, ja que no bufava ni un bri d'aire.
Dins la tenda, vaig sentir un molí que feia soroll de rentadora plena donant tombs...