Tema: 180.000 Metres De Desnivell Acumulat (7 Dies Als Alps)

180.000 metres de desnivell acumulat (ruta de 7 dies pels Alps) - juny-2011


Sempre havia sentit a parlar molt dels Alps i de fet ja n'havia fet petits trossos però va ser al començar a recopilar els viatjes per l'index d'un altre fòrum que vaig descobrir les magnífiques explicacions d'un grapat de viatgers en moto
Em van fer ganes de seguir els seus passos i vaig preparar una ruta agafant d'aquí i d'allà.
Espero que us agradi


Deu-ni-dó de la grandària dels Alps, sembla que no s'acabi mai.
No deixes de pujar i baixar, ara un revolt cap a la dreta i després un cap a l'esquerra, és un no parar, de fet és el que volia quan vaig preparar aquesta ruta

Les carreteres son variades i revirades, des de pistes estretes més o menys abonyegades a traçats ràpids i alhora sinuosos que et fan disfrutar moltíssim. Només trobes motos, motos i més motos. A vegades sembla que els cotxes han desaparegut del mon, genial

La temperatura també és prou variable, el sol escalfa però quan està ennuvalat o plou el fred es fa sentir. Visca la variabilitat !

Allotjar-se de càmping és ideal, en trobes per tot arreu i de tots els equipaments i preus, grans i petits però en general tots molt tranquils.
És probable que coincideixis amb algun motero solitari i tingueu ganes de fer-la petar mentre us preneu una cervesa.
El problema de l'acampada és que si ensopegues pluja és una mica molest i la tenda ja no s'eixugarà més fins que tornis a casa.





Dia 1, Vic - Guillestre (790 qms.)




Moto carregada i a punt de marxa.
Em vaig comprar una bossa Ortlieb de Touratech per posar-hi la tenda, sac, esterilla, tamburet i demés estris.




La primera part és molt ensopida, tot autopa$ta fins a Nice però mirant cap a l'esquerra albirant les muntanyes i pensant que haviat m'hi enfilaré i això anima.
Un cop a Nice, amunt va, cap a Level.

Agafo la Route des Grandes Alpes i amunt que fa pujada !
La carretera es va aprimant fent-se lloc al costat del riu Var entyre diferents gorges i "defilées".




A mesura que vaig pujant comença a ploure.








Al arribar al Col de la Bonette la boira ja és ben espessa i no deixa veure els magnífics paisatges que s'haurien de poder admirar des d'aquestes alçades.
Fins fa un temps aquest coll (a vegades anomenat també Restefond) tenia 2.802 metres i era considerada la carretera pavimentada més alta d'Europa però últimament a decrescut i ara té només 2.715 m.
Ara mateix la carretera més alta és la quer passa pel Col de l'Iseran seguida del famós Stelvio








En baixant la boira per fi es va esvaïnt i permet gaudir d'unes vistes maravelloses.






Continuant per la D902 s'arriba a Col de Vars de 2.108 m.






Baixant per la cara nord el dia s'aclareix i es deixa veure el sol.

Refuge Napoleon






La carretera continua baixant fins a Guillestre, avui ja porto prop de 800 kms i molts d'ells fets sota la pluja.
Per sort aquí no ha plogut gaire i aprofito per aturar-me en un càmping que està just al costat de la carretera que l'endemà em portarà al Col d'Izoard, plantar la tenda i fer-me el sopar amb el fogonet.
Cal dir que tot l'equipatge està completament eixut, estic molt satisfet de la bossa Ortlieb.

Dia 2, Guillestre - Brigs (440 qms.)




Al matí fa un dia ben bonic i asolellat, serà perfecte perquè avui tinc previst fer una bona pila de colls
Em faig l'esmorzar i després de plegar la tenda i endreçar tots els estris començo la ruta cap a les muntanyes !




Primer col del dia: Col de la Platiere




Pocs qms. més amunt: Col d'Izoard (2.361)








La carretera baixa cap a Briançon i agafo direcció est, cap a Itàlia pel Col de Montegenevre
Arribant a Susa volia pujar cap al Col du Mont Cenis (2.083) però hi fan una prova esportiva i la carretera està tallada per lo que busco una alternativa i agafo una estreta carretereta que s'hi enfila. Hi ha molt trànsit i cada cop que trobo un cotxe haig de parar perquè no passem els dos alhora.
Després de Mont Cenis (o Moncenisio en italià) torno a entrar a França.








Els següents a saltar seran el Col de la Madeleine i el de l'Iseran (2.770)








A dalt feia un vent glaçat i vaig estar-hi poc.
A la baixada hi havia un petit refugi a peu de carretera que protegia del vent i vaig aprofitar per parar i fer un picnic i quatre fotos més.










Sentia unes piulades i em va costar trobar quí les produïa, estaven ben amagadets en una viga del sostre.




Enfilo una altra vegada la ruta que em torna a portar a Itàlia, sort que no s'han de passar duanes sinó no acabariem mai.
A la mateixa frontera hi ha el
Colle del Piccolo San Bernardo (2.188)








Al preparar la ruta també vaig preparar-me una llista de waypoints de geocatxés amagats a prop del camí que volia seguir.
Aquí n'hi havia un i el vaig buscar, i trobar






Arribant a Aosta poso rumb cap al nord per enfilar un altre port: Col du Grand Saint Bernard (2.473)




Per variar, aquí també hi ha un tresor amagat a peu de carretera.
Hi ha un paio que n'ha amagat molts just als colls de muntanya pensats pels moterus que també tenim aquesta afició. Els contenidors son super benparits: una farmaciola de planxa molt xula.






Estic a Suïssa, en una bonica vall, ja comença a decaure el dia i prefereixo parar en un càmping abans d'enfilar els propers colls, muntar la tenda, pendre una bona dutxa i fer al sopar i un parell de birres.

Dia 3, Brigs - Ried im Oberinntal (470 qms.)




A la nit ha plogut i la tenda està xopa quan la desmunto, l'espolso una mica, la plego i cap a dintre la bossa.
Esmorzo per carregar bé les piles que avui serà una dia durillu.
Som-hi !

D'entrada culmino el Passo della Novena (o Nufenenpass) (2.478)






Un altre catxé.






Després la carretera continua cap a Airolo on busco l'entrada a la carretera adoquinada per pujar al St. Gotthard Pass, costa de trobar i sembla que et vulguin fer anar pel túnnel p per una supercarretera que sembla una autovia.
Buscant vaig unes senyals a la carretera que no m'agraden gens, jo que em pensava que els suïssos eren pacífics ...






Això em fa buscar la ruta amb més ànsia, sense perdre temps i no aturant-me gaire, no vull ser un blanc fàcil
Al final la trobo, sembla que estigui als anys seixanta ja que els pals de SOS son de l'època i a més em trobo un parell de descapotables d'aquell temps, és fantàstic !










Un cop dalt del St. Gotthard Pass (2.106) no m'hi estic gaire, encara recordo els senyals d'abans.




Continuo amb "la prova del nou" del mestre Stelvio: Furkapass, Grimselpass, Sustenpass i cap a Andermatt a buscar l'Oberalppass.
El primer és el Furka Pass (2.436)






El següent serà el Grimselpass (2.165)






També hi ha geocatxé en un turonet elevat que permet gaudir d'unes bones vistes de la glacera.












Seguim !
Sustenpass (2.224)
Un parell de dies m'he trobat a gent amb "vespino" pujant aquests colls, bé, de fet sempre m'els he trobat a dalt, la veritat és que té mèrit pujar amb aquestes motoretes, jeje.
Aquest senyor de la foto el vaig enganxar que ja marxava i devia tenir uns 70 anys.






Durant la baixada gaudeixo d'unes vistes espectaculars.






Pujant a l'Oberalppass (2.044) vas seguint una bona estona la via del tren cremallera






Continuo endavant, ara toca pujar el Fluelapass (2.383).
Aquí em trobo un parell més de "vespinos" que arriben, els faig la foto i continuen.






Mentres estic berenant també arriben quatre alemanys amb 2 GS1200 i 2 K1200S, com tothom que em veu la matrícula em pregunten que vol dir CAT, els ho explico i després engeguem tots plegats, porten un ritme "animat" i fem una cinquantena de quilòmetres plegats (ara entenc per que vaig arribar amb la roda del darrera tant apurada).
Abans que començi a fosquejar busco lloc per aturar-me a dormir i fer la parada, paro a Ried im Oberinntal, poc després d'entrar a Austria.

Dia 4, Ried im Oberinntal - Bressanone (450 qms.)




El dia es lleva perfecte per anar en moto i disfrutar dels paisatges tirolesos.
Avui no hi haurà gaire ports de muntanya, només el Großglockner, però les vistes seran fantàstiques i les carreteres genials.
D'entrada n'agafo una de local molt petitona per superar unes muntanyes i anar a la següent vall, en algun moment fins i tot dubto a veure si porta enlloc però al final arribo a la vall en la qual hi ha Innsbruck al final.








Aquí em desvio per agafar la carreteres de Gerlos, una altra clàssica de motoristes i aprofito que em passa una R per enganxar-m'hi i que m'obri el camí
De mica en mica m'acosto al punt més oriental del meu viatge.
Arribant a Zell am See continuo cap al sud per fer el Großglockner , la carretera és de pagament (19 euros) però val molt la pena, està molt bé i les vistes son espectaculars.








La carretera, anomenada Großglockner-Hochalpenstraße, s'enfila i desde dalt es veu tot el mon.












Baixo per anar a buscar el trencant que em portarà a Franz Josefs Höhe on hi ha el centre de visitants amb unes excepcionals vistes del mateix Großglockner i la glacera Pasterze.
És un bon lloc per prendre un refresc.






Continuo cap al sud, cap a Lienz i després Dobbiaco on ja es veuen les característiques moles de les montanyes dolomítiques i paro a Bressanone on faig nit en un tranquil camping i menjo una deliciosa pizza a un restaurant proper.
Al camping hi ha un motorista alemany que també viatja sol i compartim unes cerveses mentre fem la xerrada sobres les carreteres i ports de la zona, amb les limitacions pròpies de fer-ho en un idioma que no és comú en cap dels dos.

Dia 5, Bressanone - Progeno (440 qms.)




Com cada dia després de llevarme espolso la rosada de la tenda i la plego.
El sobretoldo ja està constantment humit i tinc la sensació que amb el solet que li toca durant el dia (si no plou, es clar) haviat serà un habitat perfecte per començar a conreuar xampinyons.
Avui no esmorzo al camping sino que tiro cap a Bolzano i en surtint i per anar ràpid agafo l'autovia i paro en una àrea de serfei a fer benzina i a menjar, després surto i agafo carreteres locals que em porten per Terlano i Merano cap a Prato allo Stelvio per enfilar els 48 tornantis que m'acompanyaran fins a dalt del Passo dello Stelvio (o Stilfser Joch en tedesco) (2.757 m.s.l.m.)
Ara fa un any també els vaig fer però de baixada i la veritat és que m'estimo més fer les paelles de baixada i no pas pujada.




Una volteta per veure l'ambient...










menjar-me el bratwurst ...



i anar a buscar un geocatxer proper






Encara queden forces clapes de neu.






Es va ennuvolant i fins i tot sembla que cau alguna guspira d'aiguaneu per lo que enllesteixo i baixo cal a Bormio i després enfilo cap a Livigno.
Es posa a ploure mentre faig alguns ports més:
Passo Foscagno (2.291)






Forcola di Livigno (2.315)




Passo del Bernina (2.330)






Malojapass (1.815)
D'aquest no hi ha foto ja que plovia massa per treure'm un guant, afagar la càmara, disparar, posar la càmara a aixopluc, posar-me el guant, continuar la ruta, ...
Fa estona que ha passat el migdia i encara no he parat dinar però és que quan plou no tens ganes de parar ... o si pares fa molta mandra tornar a engegar.
Aprofitant una petita treva em munto una parada gastronòmica sota el porxo d'una església.






Entre Ciavenna i Splügen la SS36 és estreta i revirada ... i continua plovent.
http://en.wikipedia.org/wiki/Spl%C3%BCgen_Pass]Passo per Splügenpass[/url] (2.113)
La carretera que porta al Passo del San Bernardino (2.066) em va agradar molt, no hi havia gens de trànsit (potser per la pluja) i les rectes entre tornanti i tornanti no feien més de 50 metres de llargada, genial













Després hi ha una llarga i ràpida baixada fins a Bellinzona per la carretera local però cal estar al tanto ja que sovint et volen fer caure en la trampa d'entrar a l'autopista (recordem que les autopistes suïsses estan senyalitzades de color verd i les carreteres en blau) i et cal haver comprat abans la famosa vignette.
Per fi para de ploure, arribo a un camping i munto la tenda sobre l'herba molla.

Dia 6, Progeno - Les Sables (530 qms.)




Avui em llevo a Suïssa, esmorzo a Itàlia i poc després torno a entrar a Suïssa per la carretera de Santa Maria Maggiore cap a buscar un port, per no perdre aquest bon costum






El primer que trobo és el Simplon Pass (2.005)






Hi ha una mena de monument a la pau en que pots colaborar-hi portant una pedreta del teu país amb un text pintat.
No n'hi havia gaires de pedres, o la gent no ho sap o no col·labora.




Vaig resseguint el Rhône des de Birg fins a Martigny.
Els prats de les muntanyes hi ha molta herba que a l'estiu la seguen, assequen i guarden per donar de menjar als animals a l'hivern,
En les valls hi ha gran quantitat d'arbres fruiters, normalment albercocs i moltes parades al costat de la carretera i aprofito per comprar-ne.




Poc després culmino el Forclaz (1.517) i






Al cap de poc arribo a Col des Montets (1.464)




... per després arribar a Chamonix.

És una pena però està molt enboirat i no es veu el Mont-Blanc tot i que durant un moment em sembla veure l'Aiguille du Midi entre els núvols i paro un moment a fer una foto.




Per aquesta zona hi torna ha haver nombrosos cols i no es poden fer tots.
Jo portava la ruta feta i això té l'avantatge de no haver de pensar en quin triar, a més a més per sort no m'en trobo cap de tancat.
Així doncs ...
Col de la Madeleine (2.000)






Col du Télégraphe (1.566)




La pujada al Col du Galibier (2.645) és espectacular, amb bona carretera i bones vistes, finalment ha sortit el sol i fa un bonic dia.
















Col du Lautaret (2.058)




Continuo cap a l'oest, direcció Grenoble ja que ara vull fer el Col de Sarenne i baixar per Alpe d'Huez.
La carretera s'enfila i no hi ha gens de trànsit, de fet en un rètol diu que es tracta d'un camí rural.
Col de Sarenne (1.999)












Arribo a Alpe d'Huez i baixo entre grups de ciclistes, tots ens ho passen teta.
M'aturo a fer nit al càmping La Ferme de Noemie (45.090723ºN 6.007416ºE), el càmping més acollidor i un dels més barats dels que he estat aquests dies (2 pax + parcel·la + vehicle per 15 eur, però al anar sol només em va costar 10.5 eur).
Amb només 16 parcel·les és espaiós i tranquil, serveis perfectes i la mestressa molt agradable. També tenen habitacions i hi havia molt ambientillo de ciclistes.

Dia 7, Les Sables - Vic (680 qms.)




Avui és dia de tornada i no em trobaré gaires ports pel camí.
Al trencant de la carretera principal per agafar la petita carretera que em portarà al Col d'Ornon hi ha un rètol que diu que la carretera estarà tallada entre les 9:00 i les 13:00. Ha vingut just que no m'ho trobo tancat ja que son les 8:40.
Enfilo cap al coll on arribo al cap de poca estona: Col d'Ornom (1.371)




Baixo i a l'entrada del petit poble de Le Périer em trono això:




... efectivament, son 2/4 de 10 i la carretera està tancada, sembla que el rètol dels horaris especificava que era en aquest punt on tancarien la carretera de 9 a 1.
Estan enquitranant la carretera d'accés al poble i no es pot passar fins que hagin acabat, hem d'esperar o girar cua.
Al davant meu hi ha una parella amb una furgoneta que veig que agafen un camí de pagès, no m'ho penso dues vegades i els segeuxio, arriben a una granja i el pagès ens indica per on podem passar ... pel mig d'un prat amb herba molla i després per un camí de terra ben enfangat (ai, ai, ai). Tiro a poc a poc i ho aconsegueixo després d'algunes relliscades però sense caure, uufff !
Més endavant faig el Col de Parquetout (1.382)






A partir d'aquí la carretera ja va baixant fins a Corps i seguint rumb SO vaig enfilant pobles: Veynes, Serres, Nyons (en aquest tram acabo de llimar les rodes) i vaig a buscar l'autopista prop d'Orange que em portarà fins a casa.
Parades per dinar, fer benzina, reposar i anar vigilant la roda del darrera que cada cop es veu pitjor ... espero arribar.







Alguns números:
7 dies
3.800 quilòmetres
180.000 metres de desnivell acumulat

Despeses:
342 eur, benzina.
68 eur, autopistes i carreteres de pagament.
85 eur, dormir de càmping.
150 eur, menjar i beure (la majoria comprat al super).




Els tracks de cada dia
dia 1
dia 2
dia 3
dia 4
dia 5
dia 6
dia 7



Arxius GPX del tresors que podeu trobar al llarg de la ruta
dia 1
dia 2
dia 3
dia 4
dia 5
dia 6

Ep, aquesta si que la tenia controlada, m'agrada poder tornar a mirar-la.

salut!

Gràcies Ramon. Els Alps no ens els acabarem, però la teva crònica és una referència a tenir present.

Ep gent!

Moltes gracies per la crónica Ramon, aquesta és de les que creen afició!

Un petó!