Tema: 06/2011 sud tirol-dolomites- grossglokner-stelvio

26/06/2011 al 03/07/2011

Com tots el viatges, sempre hi ha un o mes culpables. Aquest en concret, va començar a gestar-se a partir de un nom que es difícil de escriure i pronunciar, però un cop controlat aquest tema, calia arrodonir-ho amb altres noms de gran anomenada i a partir d’aquí es quant comences ha buscar, llegir cròniques, escoltar comentaris i demanar consells de molts viatgers, alguns coneguts, entre ells: Brum-Brum; Ramon;Stelvio; Panotxa i altres només coneguts d’altres foros com son Fenix, Rioja, entre d’altres. Gràcies a tots per las vostres aportacions, ja què tot a sortit rodat.
Vagi per endavant, que no es una crònica exclusiva de moto, si no de Moto y Turisme, o sigui MOTOTURISME. (un tros amb moto i un tros a peu)

La nostra manera de fer vacances es la de buscar una base i a partir d’aquí, fer excursions a diari, i sempre retornar a la base, sense problemes de horaris, ni de paquets, maletes, etc.
En un principi i amb l’idea de fer els ports mes importants, ens complicava una mica el fet de tenir que trobar una base que fos el mes cèntric possible de totes las zones a visitar, però això es un tema molt difícil de quadrar, ja que el que busquem es un apartament que ens asseguri l’estada una setmana i no que el cap de dos dies ja desitges marxar del lloc. Per contra, a vegades t’obliga a fer molt kilòmetres al tenir que retornar.
El lloc escollit es a la població de Dobbiaco DOBBIACO
(a 20 km de la frontera amb Àustria) on hi ha un càmping amb apartaments recomanat per un mototurista d’aquells que ho enganxat tot amb pattex.

DIA 1 Hostalric-Gènova 800 km

La nit es fa llarga i costa de que el rellotge avanci. Sortim d’Hostalric a las 8 del mati i tenim per davant nostre una autopista de 795 km.

En teoria, la previsió es de bon temps: sense molta calor i sense vent per el sud de França i per sort, es compleix al 100%

Quant tres mesos abans comences a preparar el viatge, el primer que et planteges es : Vaixell o Autopista? Dons finalment ha estat autopista. Desprès de llegir molts comentaris, la conclusió va estar de no utilitzar el vaixell, ja que la ruta Tanger-Barcelona-Gènova, deixava molt que desitjar en quant a neteja, olors i compliment dels horaris.

La ruta del primer dia .... monòtona i pesada, vaja, com qualsevol autopista. Per fer-ho menys feixuc, el dinar ja ens el portàvem i en una de las moltes àrees de descans dels gavatxos, varem aprofitar per dinar i fer la migdiada. L’ avantatja de tenir reserva d’hotel, fa que estiguis alliberat de arribar sempre amb molt de temps per evitar sorpreses de darrera hora.

Parada a sobre mateix de Mònaco

Si el vaixell de Barcelona-Genova ves estat aquest, dons segurament que els dubtes de si autopista o vaixell s’avesin esvaït

Hotel a 5 km de Gènova, molt recomanable i preu correcta: habitació doble i esmorzar de bufet per 75€.
Es un Hotel amb pàrking i amb servei de restauració propi que fa que no sigui necessari el desplaçar-te per poder sopar. (disposa de una terrassa per sopar a la fresca)
L’ ubicació es a tocar de l’autopista que puja cap a Milà i cal disposar de un bon planell o GPS, per què si no es difícil de localitzar. Els que ja coneixeu la zona de Gènova, ja sabeu que aquesta gent tenen muntat un “tinglado” amb els seu ponts elevats, túnels amb corbes i girs de 180º per sobre la pròpia autopista.

HOTEL


DIA 2 GENOVA- LAGO di GARDA-PASSO GIAU-DOBBIACO 550 KM

Tornem a sortir a las 8. Encara que només son 530 km, la meitat ja no seran per autopista, ja que l’opció es passar per el Lago di Garda i travessar els Dolomites des de Trento fins a Cortina d’Ampezzo, fent un parell de ports: San Pelegrino i Passo Giau. Desprès passar per Cortina, Passo Tre Cruci, Llac Misurina i arribada a Dobbiaco.
A quarts d’onze arribem a la zona del Lago di Garda i la previsió al ser diumenge era de que teníem forces números per trobar retencions i així va ser:

Desprès de fer un parell de kilòmetres pràcticament amb els peus a terra, vaig descobrir com les gasten els moteros de la zona: gas i endavant ( ja es decanten els que venen per el davant). Desprès de valorar la situació i que el Sol començava a marcar el seu territori, em vaig posar el barret d’italià i si ells passant, per què jo no? Al cap de un parell de kilòmetres, la carretera tenia tres files: cotxes, motos i cotxes. Això si, jo anava carregat i amb maletes laterals i a la que no ho veia clar, dons arrambada cap a la dreta i a la que els nerviosos passaven, dons tornem-hi. Finalment van estar uns 5 km de retencions i la resta ja amb molt tràfic, però sense parar-nos.

El Lago di Garda es molt turística (l’ utilitzen como platja de estiu) i amb paisatges prou bonics per deixar de banda l’autopista, encara que ens faci perdre 30 o 45 minuts.
La carretera es estreta i amb molts túnels foradats a la roca. En alguns moments passes a tocar de l’aigua i en altres t’enfiles prou per poder admirar la llargada d’aquest llac. En un altre moment, pot ser haguéssim fet un “banyico”, però ens quedaven forces kilòmetres per fer i las ganes de Dolomites, van poder mes que l’aigua fresqueta.

Un altre paradeta a prop de Trento per dinar i de seguit tastem els Dolomites.
A la que deixem la vall, ens adonem que hem estat passant per una zona vinícola prou gran i las primeres pomeres de la zona.

Comencem a pujar i la cosa ja em fa somriure.... el cuc de veure muntanyes comença a vibrar.... i arriba el primer, encara que petitó, la zona es prou maca i ens avisa de que a partir d’ara cal que obrim be els ulls per poder admirar i disfrutar de la natura.

En aquest moment, ja em descobert que son els Dolomites i ens fa preveure que gaudirem de valent durant una setmana. En una sola paraula: EXPECTACULAR!
Quant vaig començar a baixar el Giau, vaig tenir un petit ensurt amb els frens: primer tornanti en baixada i la maneta del fre la tinc que activar a fondo. Desprès de un parell de girs i el cervell començar a donar-li voltes (que si es una bombolla d’aire, que si fa dues setmanes vaig passar revisió, però si només es el segon dia, que si...) Al cap de un ratet i verificar que en pla la frenada era correcta, vaig arribar a la conclusió que els frens tenien que frenar un pes aprox. de 500 kilos i per aquest sobre-pes tenia que treballar mes a fons la maneta del fre.
Arribem a Cortina D’ampezzo, però no toca fer parada. Ho deixem per un altre dia.

Dues opcions per anar a Dobbiaco: per l’esquerra amb carretera entre muntanyes però de via ampla... o per la dreta, també per muntanyes, però amb carretera estreta i amb el Passo di Tre Croci i algun llac....
Opció B: carretera estreta i gas que ja queda menys.
De fet, las ganes d’arribar al càmping ja son molt grans i això fa que aquest darrer tros no el gaudim tant com caldria...

DIA 3 TRE CIME di LAVAREDO-MISURINA-DOBBIACO 100 KM

Es el primer dia ja a la base i el temps es perfecta: ni un sol núvol, per lo que ja teníem clar que avui tocava fer la caminada per las muntanyes i tema moto, just per acostar-nos al lloc:
Las Tre Cime di Lavaredo.

Clicar en el planell

Un cop arribats al pàrking del refugi Auronzo, ens canviem de roba i ja llestos per fer una excursió de 3 horetes, mes las parades pertinents per menjar i admirar els gegants que sobresurten i tota la seva naturalesa que l’envolta: aigua, flors, olors, etc.







[/CENTER]

La gracia d’aquesta excursió, a part de poder admirar las tres cimes i el seu entorn, es que es una caminada de 3 o 4 horetes (depenent del ritme), amb un desnivell acumulat de 300 m. i fas un gir de 360º, per lo que surts des de el pàrking i arribes al mateix lloc i sense problemes de senyalització. De fet, es una excursió molt turística, per lo que està molt ben assenyalada i a més, passes per 4 refugis diferents, en el que hi trobem serveis de bar, restauració, lavabos públics i possibilitat de pernoctar. També trobes racons on queden petges de la 1ª Guerra Mundial, ja que van utilitzar aquestes muntanyes com a llocs de pas.

Un cop arribats al 2on refugi, decidim parar per esmorzar i ens posem a primera fila per veure com els escaladors van avançant per una paret de un nivell alt (vaja, crec que deu ser un nivell alt, per què la paret es ben recta....)

Continuem fent la volta...

Llac MISURINA

DIA 4 GROSSKLORNER - CASCADES DEL KRIMMLER 351 KMS.

Avui SI que toca moto.
Fem camí direcció Àustria per anar a fer el GROSSKLORNER
Abans de començar a fer la carretera, parem per esmorzar i gaudir de las vistes que ens dona el lloc i a mes, comencem a veure quines son las muntanyes que tenim que travessar.





[/align]

Dos parents de lluny...
[/CENTER]
La carretera del GROSSKLORNER es un lloc de peatge i que per la nit està tancada al transit. En els mesos estiuencs, no ho acabo d’ entendre, però suposo que quant arriben las primeres neus o el desglaç, dons deu ser prou perillós per transitar-hi.

Com a curiositat, tot fent la carretera, vaig poder veure una marmota travessant la carretera, però la punyetera anava tan ràpida, que no varem poder fer foto.

Un cop arribats al refugi del Kaiser-Franz-Josef tenim unes panoràmiques del cim mes alt d’Austria i de la gelera que està als nostres mateixos peus, encara que malauradament el canvi climàtic es deixa notar amb intensitat.

Foto de l’any 1900 i pico i 2000


Foto actual






unes joies alemanyes fent la ruta

Continuem fen la carretera

Arribem al mirador amb la carretera mes enlairada i un vista panoràmica que s’ho val.

Veiem una exposició de fotografies de las primeres carreres que feien per la carretera (sentit nord a sud).

La veritat es que no he pogut gaudir de la carretera ja que els ulls se’n van a tot arreu, menys a la carretera. Està clar que es te que fer la carretera al menys dues vegades: una per gaudir de l’entorn i l’altre per gaudir de la carretera. Però avui no tocava, ja que teníem altres plans.


… i d’aquí, direcció als salts d’ aigua del KRIMMLER

Toca caminar 2 horetes, per lo que ens traiem la disfressa de “romà” i ens posem el de las “xiruques” i dinem. M’entres dinem, ja veiem el que volíem veure.... ara, només manca arriba-hi...

La ruta que varem fer, va ser fins el primer salt, (la del vídeo) però mes amunt, continuen els salts d’aigua. La veritat es que ho tenen ben muntat. El camí va seguint el curs del riu i amb girs de 180º (vaja, com si fossin tronantis ) i pots anar fent parades a cada mirador dels diferents salts. El soroll i quantitat d’aigua, barrejat amb els raigs del sol de mitja tarda, fa que veiem continuem els jocs de llums del arc de Sant Martí.




DIA 5 STELVIO-GAVIA-MENDOLA 526 km

Aquesta jornada es preveu llarga, vaja, llarguíssima, ja que l’Stelvio ens queda lluny i l’idea es que si el temps no acompanyava, dons fèiem la pujada al Stelvio per la cara nord i recular, en cas de bon temps, (com va ser el cas) dons rematada fen la baixada per la cara sud, fer el Gavia i el Mendola (a prop de Bolzano). Resultat final: varem arribar al càmping i no trobàvem el nostre culet.... fins l’endemà no ens el varem retrobar...

Això es la primera imatge del Stelvio
[/align]

Un cop a dalt, dons molta gent, moltes motos, bicicletes, cotxes, camions i algun “senglar disfressat de moto... (ep, el senglar no soc pas jo!)

Desprès de la baixada, la meva valoració es que l’Stelvio es disfruta mes de Bormio al Coll, que no pas al revés, encara que en el meu cas, vaig estar molt distret esquivant els ciclistes.
Continuem i fem camí cap al Gavia. Personalment fer la pujada de nord a sud no amb va agradar gens ja que la carretera està en molt mal estat. En canvi la baixada fins a Ponte di Legno, ja em va agradar molt mes.

Tornem ja cap a casa, camí de Bolzano, passant per un port en baixada, però abans passem per el costat de un pantà i molts km de vinyes i de pas, podem veure un parell de castells.

DIA 6 TURISME DE PROXIMITAT 120 Km

Ens llevem i ens adonem que hem retrobat els nostres culets i està plovisquejant. Per sort, avui no tenim res concret i per tant podem fer el “ronso”. Un cop esmorzats, fem una volteta per el càmping a l’espera de que pari de plovisquejar. Ja es veu que tot plegat serà una boira pixanera i res mes.

L’apartament, perfecta i em dret a utilitzar el càmping, com pot ser la piscina amb aigua temperada, la terrassa del bar, els lavabos,etc.

El preu, dons un preu de mitja temporada que està molt be, ja que l’apartament era ampli, amb cuina, habitació i un balcó ple de flors i vistes als Dolomites. 54eur/ dia la parella + 26 de neteja final.APARTAMENT


Un cop surt el solet, visitem San Candido, Sesten i una fàbrica de galetes austríaca, que un cop surts de la botigueta et preguntes: i ara on las fiquem? (només varem tornar amb un grapat per regalar, i la resta ... uhmmm.) (recomano parar-se en aquest lloc que es a peu de carretera direcció Lienz)

DIA 7 PASSO PORDOI-CORTINA D’AMPEZZO 120 Km.

Ja es el darrer dia i aprofitem per fer una mica de Dolomites i turisme, tot plegat pocs kilòmetres i tranquil·litat, que demà hem de fer uns quants kilòmetres per autopista. Primer fem el Falzaredo i desprès el Pordoi, las vistes son impressionants, com tots els Dolomites.

De Cortina d’Ampezzo poc a explicar, poble molt turístic d’hivern, per la proximitat de las pistes d’esquí, per lo que es resumeix amb botigues, restaurants i hotels, i a sobre carillo.
Ens hi varem parar per anar a dinar al restaurant que uns paios de Mototurisme i varen passar en el 2010. (BBB)

I per finalitzar las vacances, el darrer strudel de la setmana...

DIA 8 i 9 LA TORNADA 780 + 600 km

Poc a explicar. De Dobbiaco a Cannes (a Mougins) en un hotel IBIS amb piscina 62€ l’habitació + 16 € esmorzar buffet. Ja es el segon any que repeteixo. La qualitat i preu està molt be i després de 600 kilòmetres, qui no li be de gust un banyico a la piscina?. En el mateix lloc hi ha restauració amb preus molt correctes i així ja no cal buscar res per l’exterior.

I el darrer dia, Cannes- Hostalric.... (quina putada la autopista......)

La Jonquera amb cartells nous de canvi de velocitat (visca!!! Han eliminat el 110)

i per fi a casa!!!

I el premi: unes enganxines per poder recordar que ... jo també hi he estat!!!

Uns números del meu tractor:
Km totals: 3.850
Consum mitjà: 5,01
Consum oli: 0,150 l. aprox.

Salut

Ep Mikel, quins records!

Aquestes cròniques son perilloses, perquè a un li entren unes ganes boges de fotre el camp.

Salut!

Osti tu...
Encara no m'he llegit una crònica que ja n'hi ha una altra de penjada !!

No em canso mai de llegir cronicas d´aquestas que et fan vindre ganas de fotre el camp