Resultats 1 al 4 de 4
Like Tree4M'agrada
  • 4 Fil creat per Pasqual

Tema: "GH" (Gran Hermano) Patgònic

  1. #1
    Usuari Registrat. Avatar de Pasqual
    Data d'ingrés
    03 mai, 13
    Missatges
    592

    "GH" (Gran Hermano) Patgònic

    Aquesta crònica està publicada a Mototurisme.cat (Rutes, cròniques i viatges :: "GH" Patagònic

    -----------------------------------------------------------------------------------------------------------

    Unes setmanes desprès de tornar del viatge a la Patagònia, vaig escriure unes impressions que avui he retrobat en el meu ordinador. Ho havia comentat a alguns de vosaltres que ho tenia escrit, i avui he decidit publicar-ho tal com ho vaig escriure.




    “GH” Patagònic

    Hi ha moltes maneres de viatjar, de fer i de viure un viatge. Segurament
    tantes com persones que viatgen. Jo he tingut la sort de viure en primera
    persona una nova manera de viatjar que potser serà la del segle XXI, però
    com jo soc del s.XX..... Em refereixo al viatge “on line”. Gràcies a les
    noves tecnologies, tothom que tingui la curiositat, pot saber en tot
    moment on estàs. Pot ampliar el “google earth” i veure quasi el mateix
    paisatge que tu. Pot veure les habitacions dels hotels on dorms, o saber
    quins animals, muntanyes o edificis trobarem abans que els viatgers hi
    arribin. Els “notebook”, “spot”, telèfon 4G, telèfon “satel•lital”,
    GPS....fan reduir moltíssim el risc i l’incertesa del viatjar.

    El mèrit de ser una de les precursores (o la precursora) d’aquest “Gran
    Hermano on-line” ha estat l’Eva. Amb tot el positiu (i també negatiu) que
    això comporta.

    Si heu tingut la curiositat d’entrar en el Bloc de la Mareta, ja sabreu
    fil per randa tot el que hem fet dia a dia (quasi hora a hora), així que
    no repetiré res del que ja s’ha explicat i només apuntaré algunes opinions
    que serveixin per completar aquell dietari-crònica cibernètic.

    Qui tingui curiositat, l’enllaç és: Rutes, cròniques i viatges :: Aventura Patagonia Febrer 2010. El Viatge.


    Les Motos

    Com ja sabeu, vàrem llogar el model BMW 650 RS. És la versió
    nova, fabricada a la Xina. Monocilindrica de 50 CV a 6.500 rpm, injecció
    electrònica, refrigerada per aigua, embragament mecànic, 5 marxes, i
    transmissió per cadena. Dipòsit de 17 litres, rodes de 19” davant i 17” a
    darrera i un consum d’uns 3,5-4 litres als 100 km. L’alçada del seient
    està als 780 mm .i un pes de només 192 kg.



    Inicialment vaig tenir moltes dubtes sobre si era la moto adequada (ja que
    també havia la possibilitat de llogar les 800 GS, 1200 GS o la KTM
    Adventure). El pes, l’alçada i l’austeritat en l’ús de l’electrònica ens
    van fer decantar cap aquesta opció.

    La meva primera sensació quan la vaig veure i seure, va ser que m’havia
    equivocat del tot. Acostumat a la meva (GS1200Adventure), em va recordar
    la meva primera Derbi Antorcha de 49 cc. que vaig tenir per allà els anys
    70. Hi trobava a faltar alguna cosa entre les cames (no em mal
    interpreteu..)

    Desprès de més de 8.000 km ( i gairebé 3.500 de pistes) les meves opinions
    van anar canviant. Anem per pams.



    Evidentment son sensacions i opinions subjectives de la unitat que em va
    tocar. No es pot generalitzar.

    La posició de conduir en general, és còmode, amb un manillar ample que
    facilita les maniobres. Les cames anaven massa flexionades i això era
    especialment incòmode en les llargues rectes asfaltades. S’arriba be al
    terra amb els dos peus. No protegeix gens del vent ni de la pluja. La
    petita cúpula és un petit “deriva brises” que per asfalt és totalment
    insuficient. La informació dels instruments és bàsica. Molt bàsica. He
    trobat a faltar poder regular les manetes (especialment la del fre
    davanter). A canvi, la meva versió tenia escalfadors elèctrics dels punys
    que en alguns moments van ser de gran ajuda.

    El motor era molt justet i per algunes pistes tenia problemes en decidir
    en quina marxa anava millor. La 2a. era molt curta i la 3a molt llarga.
    Vaig fer molts km de terra amb la 4a engranada. La suspensió (especialment
    la de davant) tampoc era una meravella, però haig de confessar que molt
    millor que la de la GS1200 (per pista). No tenies la sensació de flotar
    que te el “Telever” i transmetia força be el terreny. Quan m’hi vaig
    acostumar, va anar molt be.

    L’apartat pitjor (per a mi) va ser el de la frenada. Senzillament, era
    inexistent. Tant feia portar l’ABS connectat o no: No frenava. Per pistes
    cap problema, però per asfalt era un perill.

    Els pneumàtics que calçava eren un Metzeler Enduro 3 Sahara al darrera i
    uns Pirelli MT 60 al davant. Els dubtes, al veure els pneumàtics, (uns
    enduro darrera i uns mixtes davant, sense camera) van anar desapareixent
    al llarg dels kms. Van aguantar molt be. El comportament va ser més que
    correcte tant al ripio com a l’asfalt. Amb el terra moll, la cosa ja no
    era tant clara. Vàrem arribar a Osorno amb més de 8.000 km sense cap
    punxada ni incidència important. Això si, eren “slicks” quan els vàrem
    tornar. Com a curiositat: No vàrem mirar mai la pressió dels
    pneumàtics....

    Els llums, estaven a nivell dels frens...inexistents.

    Les maletes de la casa “Hepco & Becker” eren resistents i molt difícils de
    trencar-se. El suport de les maletes era molt bo, però els panys eren de
    “nyigui-nyogui”. Cap seguretat. De fet quan l’Eva em va envestir per
    darrera, els panys es varen obrir i la frontissa es va trencar. Potser
    això em va salvar de caure a terra. Un petit detall era la poca capacitat
    interior de les maletes, els 30 litres anunciats, crec devien ser les dues
    maletes juntes. No eren impermeables, quan plovia, l’interior es mullava i
    calia portar-ho tot en bosses de plàstic. Sort de la bossa impermeable i
    de la bossa sobre dipòsit.



    Excepte la moto d’en Moncho (antiga i en mal estat des de la sortida), les
    motos no van tenir cap avaria important. Tret, és clar, de les caigudes de
    l’Eva. Una altra curiositat: Ens van dir que no calia mirar el nivell de
    l’oli perquè no en gastaven (!). Nosaltres, bons nois, vàrem fer cas. No
    ho vàrem mirar en tot el viatge.



    Com deia, tenia els meus dubtes sobre si la moto escollida era una bona
    elecció o no. Els primers dies, em reafirmava en l’idea de que amb la
    GS1200 hauríem anat millor. Per asfalt, ningú en te cap dubte i per
    l’Austral crec que tampoc. Quan vàrem, arribar al “ripio” i al vent
    lateral, ja no ho tenia tant clar. Al fer la Ruta 41 (plena se sots
    impossible d’esquivar i amb unes vibracions que et feien tremolar l’ànima)
    els dubtes varen disminuir. I quan a la Península Valdés en Moncho va anar
    a investigar el ripio de més a la vora i jo vaig estar a punt de fer el
    mateix, ho vaig tenir clar. Ara, tornaria a escollir la mateixa moto. En
    tot cas, agafaria la 650GS nova. És a dir la bicilindrica de 800cc amb el
    mateix xassís de la 650.





    L’itinerari

    A “priori” qualsevol situació (ruta, país, companys,.....) que no
    coneixes, crea un grau d’incertesa. Més o menys gran segons l’experiència
    i la situació. Havent llegit un munt de cròniques sobre la Ruta 40,
    l’Austral i el ripio on s’explicava els maldecaps, accidents i patiment de
    la majoria de viatgers, esperava trobar-me en una situació més complicada.
    Cert és que vàrem tenir sort amb el temps. Va ploure, va fer vent i va fer
    fred, però res de l’altre mon.

    En general, de 0 a 10 (0 = molt fàcil; 10 = molt difícil) jo diria que el
    conjunt de les rutes fetes estaria entre un 3 o 4. Res que cap persona amb
    un mínim d’experiència en moto no pugui fer. També és cert que varen haver
    punts concrets de grau 7. Per exemple el ripio entre Angostura i Tres
    Lagos, amb pedres molt grosses sense compactar i amb vent lateral. Però
    van ser només 120 km. També van haver trossos de grau 10, com a la
    Peninsula Valdés on estaven arreglant la pista afegint grava just davant
    nostre i amb un vent (aquí sí) que a la que et descuidaves et feia anar
    per terra. De fet, va ser l’única etapa que no vam acomplir.



    Com a paisatge per anar en moto, ho tinc clar: l’Austral entre La Junta i
    Cochrane i d’aquí a la frontera (“entrada Baker”) ha estat de les rutes
    més extraordinàries que he fet. No tinc paraules per descriure-ho. S’ha de
    viure. Molts trossos, em feien pensar en Noruega i els seus fiords, però
    amb un vegetació més exuberant. D’altres em recordaven algunes pistes de
    l’Atles a la primavera. Una ruta per gaudir en silenci. Tu, la moto, la
    pista i l’entorn. És difícil d’explicar, provoca excitació i pau al mateix
    temps. Si a més, pots gaudir d’una nit estrellada a la vora del llac
    General Carrera,...domino!



    Un consell, afanyeu-vos a fer-ho perquè estan asfaltant-ho tot. La
    construcció d’un mega embassament a Aysen sembla que ho justifica tot.

    La part de la Ruta 40, la vaig trobar monòtona, tot i que te un encant
    diferent, indefinit. El que hagi travessat un desert, sabrà a que em
    refereixo. Rectes interminables (més de 20 km sense un revolt), horitzons
    infinits, cels tant blaus i tant grans, núvols per somiar...



    Com he dit la R40 em va decebre una mica, però és pas obligatori per
    arribar al Perito Moreno i sobretot a El Chaltén, punt de sortida i
    arribada per anar al Fritz Roy. De nou sense paraules. Com descriure la
    muntanya que “fuma” i el color del llac Viedma amb el seu glaciar?
    Necessitaria una setmana, un mes, per quedar saturat de la imatge de les
    muntanyes més emblemàtiques de la Patagònia. Per mi, més que les Torres
    del Paine.





    La tornada per la Ruta 3, no te cap encant. 2.000 km d’asfalt en línia
    recte per arribar a la Peninsula Valdés



    Tot i que no hi ha gaires variacions possibles, crec que la ruta escollida
    ha estat molt encertada. Quan ho torni a fer, desprès d’haver-ho conegut,
    canviaria els “timing” de les etapes. No tornaria les motos al lloc
    d’origen i faria etapes més curtes amb més temps per estar a cada lloc (o
    almenys a uns quants: Puyuhapi, Angostura, El Chalten, Usuhaia).

    En resum un somni acomplert i que no m’importaria repetir. Algú s’hi apunta?



    Algunes fotos més. Si algú te moooooolt de temps i ganes en tinc més a:

    Picasa Web Albums - Pasqualzd Zd - Patagònia_2010

    (encara que jo aconsello mirar les de l'Eva i en Moncho)













    A Ramon, Panotxa, Josep i 1 més els agrada.
    Citar Citar      

  2. #2
    Usuari Registrat Avatar de Ramon
    Data d'ingrés
    23 abr, 13
    Localització
    Vic
    Missatges
    2.730
    Pasqual, va bé de de fer una repassada de tant en tant i ara que les tenim aquí no hi ha excusa per repassar-les però hauré de buscar una booooona estona per llegir-les i repassar les fotos.
    Preocupa't més per la teva consciència que per la teva reputació.
    Perquè la teva consciència és el que ets, i la teva reputació és el que els altres pensen de tu, i això és problema d'ells.
    Citar Citar      

  3. #3
    Usuari Registrat Avatar de Panotxa
    Data d'ingrés
    23 abr, 13
    Localització
    Pla de l'Estany
    Missatges
    1.884
    Aquesta ja la tenia llegida i re-llegida, però sempre va be tornar a viatjar, encara que sigui virtualment.

    Salut!
    Citar Citar      

  4. #4
    Usuari Registrat. Avatar de Josep
    Data d'ingrés
    07 jun, 13
    Localització
    Forn d' Anells de la Selva
    Missatges
    109
    ...ja la vaig llegir allá i ara he tornat a rellegir-la. Peaso viaje !
    Citar Citar      

Informació de tema

Usuaris veient aquest tema

Actualment hi ha 1 usuaris veient aquest tema. (0 membres i 1 visitants)

Temes similars

  1. Respostes: 0
    Últim missatge: 14/03/2016, 20:11
  2. Respostes: 9
    Últim missatge: 09/07/2015, 19:10
  3. Destinació 2011, romania i "alguna cosa més". 23 dies i 9686 km.
    Per fontrom en el fòrum CRÒNIQUES DE VIATGES
    Respostes: 6
    Últim missatge: 13/01/2014, 12:02
  4. "l'arc alpí" i croàcia" 19 dies de muntanyes i mar.2010.
    Per fontrom en el fòrum CRÒNIQUES DE VIATGES
    Respostes: 8
    Últim missatge: 13/01/2014, 11:55

Permissos de publicació

  • No pots crear nous temes
  • No pots respondre temes
  • No pots pujar arxius adjunts
  • No pots editar els teus missatges
  •