Resultats 1 al 5 de 5

Tema: CAT-MALI Rally Solidari, viatge de Catalunya a Mali passant per Marroc i Mauritània

  1. #1
    Usuari Registrat Avatar de Ramon
    Data d'ingrés
    23 abr, 13
    Localització
    Vic
    Missatges
    2.704

    CAT-MALI Rally Solidari, viatge de Catalunya a Mali passant per Marroc i Mauritània

    L'1 de novembre de 2009 iniciem el viatge que ens portarà a Mali, a la comuna d'Hombori, regió de Mopti.
    El destí final és el poblat d'Hombori, al Sahel (entre la zona desèrtica del Sahara i la sabana africana).



    En aquest petit poble hi ha un hospital-ambulatori per donar assistència mèdica a tots els habitants de la zona, no hi ha cap metge fix, només un infermer i de tant en tant algun col·laborador fent tasques de voluntariat.

    Tampoc hi ha cap vehicle preparat per transportar els malalts a l'hospital important més proper, a més d'un centenar de quilòmetres.

    Es tracta de portar quatre ambulàncies que es vendran a gent de la zona. S'han de vendre (i no regalar) per assegurar-se que el cotxe arribi a algú que tingui els recursos necessaris per mantenir-lo en funcionament, cuidant-lo i reparant-lo quan s'espatlli.
    Els diners que es recullen es destinen als múltiples projectes que es fan a la zona.

    Les ambulàncies les ha donat una empresa a «CCONG Ajuda al Desenvolupament» i un grup de vuit voluntaris som els encarregats de fer-les arribar al destí.
    Aprofitem al màxim l'espai de càrrega disponible per portar material sanitari, escolar, roba, etc. a la mateixa zona










    ------------------------------

    dia 1 - Travessa de la península

    Sortim de matinada i després de circular tot el dia per les autopistes i autovies espanyoles arribem a Algesires al voltant de les dues de la nit.
    Ens informem de com agafar el ferri al matí, horaris i preus.
    Dormim dins les ambulàncies a la mateixa filera de vehicles davant el moll on carregarem els cotxes per travessar l'Estret.






    ------------------------------

    dia 2 - Entrada al continent africà

    Ens llevem d'hora i comprem els bitllets pel ferri (90€ per furgoneta+conductor i 3,5€ per cada passatger).
    A les 9:30 comencem a travessar l'estret de Gibraltar.





    Abans d'arribar a Tànger el vaixell s'atura una estona a l'entrada del port per problemes d'espai.
    Entrem a port al voltant de les 11 del matí, fa un dia lleig i plovisqueja.

    Sortim de la panxa del vaixell i els guàrdies ens desvien cap a una cua de vehicles i ens fan aturar mentre veiem que la resta de cotxes i camions van directes cap a la duana on després de verificar-los el passaport i la càrrega del vehicle entren al Marroc.



    Mentre preparàvem el viatge, la ONG per la que transportàvem tot el material va demanar un permís per transitar pel Marroc amb les ambulàncies. Aquest paper hauria d'estar-nos esperant a la duana però pel que sembla encara no ha arribat (més tard descobrirem que es va encallar entre l'Ambaixada d'Espanya al Marroc i el Ministeri de Transports Marroquí).



    Al capvespre, i veient que la cosa va per llarg, sortim tots a peu cap a la ciutat per tal de buscar algun lloc on sopar i passar la nit.



    Pel camí ens trobem a una senyora que treballa de «transitària» i diu que l'endemà mirarà d'ajudar-nos a veure com poder desencallar les nostres ambulàncies: إن شاء الله (In šāʾ Allāh).

    Ens allotgem prop de la Medina a l'hotel Mamora (100 DH per persona/nit, 1€ = 11Dirham). Anem a sopar i mengem sopa de cigrons i brotxetes (18 DH). Voltem una estona pels carrers i ens assentem a una terrassa per prendre el te amb menta.
    Anem a dormir poc després de les 9.




    ------------------------------

    dia 3 - 2on dia aturats a Tànger

    Ens llevem tots força d'hora amb el nerviosisme de no saber quan de temps ens caldrà per solucionar la paperassa que es necessita per passar la frontera amb les ambulàncies i el material.
    Esmorzem al Cafè Central (cafè amb llet, pa, mantega, melmelada, mel) per 20 DH.



    En vistes que la nostra estada a la duana de Tànger anirà per llarg i perquè la Marta no es trobi sola (aquesta nit ha d'arribar a Marràqueix en un vol des de Barcelona) la Montse i l'Eva agafen el tren per anar a Marràqueix.

    Mentre en Ramon i en Dani enceten els tràmits amb la transitària del port, en Manel, en Jordi i jo anem al consulat a parlar amb el xofer del cònsol (ha ajudat a altres grups) però ens explica que les coses han canviat i que no pot fer res per agilitzar la situació.

    Passegem per la ciutat i entrem a un cybercafè (6DH/hora)



    Anem a dinar prop del port (tagine per 40DH).
    A la Medina veig que hi ha una casa dels «Hermanos Franciscanos de la Cruz Blanca» i com que a la meva feina hi tenim relacions comercials anem a parlar-hi per veure si ens poden ajudar.
    El superior (Hno. Mikel) ens explica totes les dificultats burocràtiques que tenen amb l'administració marroquina i ens diu que ens ho agafem amb calma i que tard o d'hora ens deixaran passar.

    Mes tard parlo amb en en Rafael de CCONG i em diu que ja ha arribat el fax que esperem i que l'envia a la transitària i també n'envia una còpia a les oficines de HHFF.
    En Rafael, tot i la distància, fa el que pot i més. No estic gens d'acord amb les crítiques que fan alguns membres del grup molt atabalats i molt nerviosos pel temps que estem perdent aquí aturats.
    A l'Àfrica cal anar-hi d'una altra manera, no voler planificar tant els horaris de què farem a cada moment. El temps no es mesura igual que a Europa, de fet els africans diuen que «vosaltres teniu els rellotges però nosaltres tenim el temps»



    Anem a sopar peix fregit en un local força cutre, donem els caps i les espines a un gat que volta per allà però sembla que va molt tip i gairebé no en fa ni cas.Paguem 20DH per cap.
    Després anem a fer el té en un bar que té una balconada amb vistes sobre el carrer.


    ------------------------------

    dia 4 - 3er dia a Tànger

    Aquest matí he demanat al recepcionista de l'hotel a veure si podia pujar al terrat i m'ha deixat les claus. Hi ha una bona vista de la ciutat i he fet algunes fotos.





    Surto a caminar pels carrers estrets del souk. Per 1DH compro un trosset de pastís regat amb mel a un venedor del carrer.
    A aquesta hora hi comença ha haver molt de moviment, obren les botigues, els nens van a l'escola i la gent a treballar.
    Hi ha molts carrers sense sortida i arribo fins a la kashba





    Continuem els tràmits a la duana, sempre fa falta algun paper, anar a algun lloc, trucar, fer fotocòpies de tot, etc



    Mentrestant la cua de furgonetes va variant, marxa gent però n'arriba de nova carregats fins al capdamunt.
    A alguns els fan buidar tota el contingut al terra (sort que no plou) i els polis els «rajen» els paquets i bosses amb molta mala llet, fa pena.





    Per fi, a les 5 de la tarda sortim de la duana !
    La transitària ens ha ajudat a aconseguir tota la paperassa i ha fet les negociacions amb els duaners.
    El cost ha estat de 150€ pels honoraris (tot i que diu que la seva tarifa habitual és de 250 però confia que li portarem més clientela), 50€ per l'inspector de duana i 50 DH pel poli que ens reclamava que li paguéssim l'aparcament d'aquests tres dies



    Omplim de benzina i conduïm sense parar per l'autopista de Tànger a Marràqueix passant per Rabat i Casablanca. Ens aturem a sopar i dormir en una àrea de servei de l'autopista a 80 kms de Marràqueix


    ------------------------------

    dia 5 - Marràqueix

    Al aixecar-nos ens adonem que l'àrea de servei de l'autopista està al mig del desert.
    Encara no estem gaire acostumats a veure aquests paisatges desolats que de mica en mica seran els més habituals.



    Arribem a Marràqueix i aparquem al parking de l'hotel Menara on per pocs diners (3€) podem deixar els 4 vehicles tota la nit sota la custòdia del guardià.



    Nosaltres, però, ens allotgem molt a prop de la plaça Djemaa el Fna, al Riad Hotel Challah (100DH 1 pax, 150DH 2 pax, 200DH 3 pax)



    Marràqueix va ser creada al segle XI aprofitant la seva situació estratègica al ser un lloc de pas obligat per les caravanes que anaven a l'Àfrica travessant el Sahara.
    Té el mercat (soc) més gran del Marroc, tot un reguitzell de carrerons que encara fa destacar més la grandiositat de la plaça Djemaa el Fna.
    Quan arriba el vespre la plaça de mica en mica es va omplint de venedors de sucs i tes, aiguaders, gent explicant històries, encantadors de serps, mags, músics, parades on poder menjar sopes, carns a la brasa, cargols, fruites, etc.





    Preocupa't més per la teva consciència que per la teva reputació.
    Perquè la teva consciència és el que ets, i la teva reputació és el que els altres pensen de tu, i això és problema d'ells.
    Citar Citar      

  2. #2
    Usuari Registrat Avatar de Ramon
    Data d'ingrés
    23 abr, 13
    Localització
    Vic
    Missatges
    2.704
    dia 6 - La travessa de l'Atles

    A primera hora del matí la plaça està molt tranquil·la, només hi ha els escombriaires que la netegen de les deixalles acumulades durant la nit.
    A un dels costats de la plaça hi ha una pila de bars, restaurants i hotels on es comencen a veure grups de turistes esmorzant o negociant el transport que els portarà a visitar la ciutat o a fer excursions al desert i a les muntanyes.





    Esmorzem en un bar de la plaça: croissant o crep amb cafè amb llet per 18DH.
    Anem al parking a recollir les furgos i busquem la carretera que ens portarà a l'Atles.
    Pel camí posem benzina (a uns 7 DH per litre) i parem per buscar bidons de plàstic per posar gasoil, comprar un fogonet i olles per cuinar.
    Travessem l'Atles, la carretera és cada cop més estreta i dolenta mentre puja a poc a poc vorejant el Toubkal fins al coll de Tizi-n-Test.





    Després ve una baixada pronunciada que ens porta a la plana i posteriorment tot resseguint el Oued (riu) Sous al mar.





    Arribem a la nacional que porta a Agadir i Tizit on agafem una carretera secundària fins al poble de Mirleft on sopem en un restaurant i dormim a la platja (N 29°35.41, W 010°02.21) a dins de les furgonetes










    ------------------------------

    dia 7 - Entrem al desert

    Ens llevem i anem Mirleft a esmorzar cafè amb llet i croissants (10DH) i com que hi ha un cyber aprofitem per connectar-nos al mon



    Ens dirigim a Sidi Ifni per anar a la platja de Legzira però arribem a Sidi sense haver-la trobat.





    Hem de recular uns 4 qms fins a trobar un lloc on construeixen una urbanització i d'allà surt la pista en direcció al mar que porta a Legzira.
    És una platja molt bonica amb els arcs que surten del cingle i van a parar al mar pel damunt de la platja (N 29°26.76, W 010°06.94).







    De mica en mica van desapareixent els pobles i muntanyes per deixar pas al desert i a una única carretera que continua avall.
    Fa molta calor.





    Passem per Guelmin i Tan-Tan.
    Pel camí ens trobem molts controls de la gendarmeria que ens demanen els passaports, els donem les fotocòpies amb la llista de persones i vehicles i ens deixen continuar molt amablement.





    Tot és molt pla, desèrtic, el mar està a uns centenars de metres a la dreta de la carretera, gairebé no es veu però ens arriba el vent humit i fresc







    Creuem un parell de rius que fan una depressió erosionant l'altiplà.
    Després de creuar un dels rius i al enfilar la pujada hi ha un petit aparcament adequat per passar-hi la nit que costa 10 DH per vehicle.
    Hi ha una dutxa amb aigua calenta que també costa 10 DH, no hi ha llum, el lavabo és «natural».
    Hi ha 3 o 4 autocaravanes franceses (N 28°12.42, W 011°47.03),
    Fem el sopar amb dificultats pel vent que bufa: espaguetis amb salsa de tomàquet i tonyina. Molt bo. Anem a dormir aviat.






    ------------------------------

    dia 8 - Sahara

    Ens llevem quan es fa clar, hi ha molta humitat, esmorzem llet amb Nescafè i pastisseria Panrico que encara ens queda.
    Anem tirant cap a Tarfaya i Laâyoune.

    A primera hora està emboirat i ventós, després fa moltíssima calor.
    Parem a Laâyoune a comprar fruita, els bidons pel gasoil i mirem de solucionar el problema del càmping gas (no acaba de funcionar del tot bé, té alguna fuita i crema malament).

    Jo no estic gens fi, tinc diarrea i prenc Fortasec. Dinem al centre en un restaurant (pollastre a l'ast i brotxetes amb curry), no hi ha lavabo i quan necessitem anar-hi ens acompanyen a un cutre hotel a l'altra costat del carrer.

    Creuem la cinta transportadora que porta els fosfats de Bou Kra al port de Laâyoune (és curiós que a Google Maps la vista de satèl·lit d'aquesta zona quan proves d'ampliar la imatge desapareix).
    El paisatge és molt bonic: dunes daurades i vent que arrossega la sorra al damunt de la carretera (llàstima que em trobo fatal i he dormit gran part del dia, potser és un efecte del Lariam que vaig prendre la nit anterior).





    No trobem cap lloc on parar a dormir, no hi ha cap poble ni res de res, només el desert.
    Ja de fosc trobem una àrea de servei amb força moviment i al costat una altre àrea vella abandonada (N 24°39.99, W 014°52.30) on segons el mapa hi havia d'haver una població.

    Ens hi parem i fem el sopar (arròs bullit) i ens quedem a dormir dins les ambulàncies










    ------------------------------

    dia 9 - Rio de Oro

    Estem a l'antiga colònia espanyola de Rio de Oro, un dels dos territoris en que es dividia el Sahara espanyol (l'altra s'anomenava Saguia el Hamra i estava al nord). La capital era Villa Cisneros, l'actual Dakhla, última ciutat marroquina abans d'entrar a Mauritània, a uns 300 qms.



    Hem d'anar-hi a portar uns papers a la duana, de fet només pel sol fet de passar per la península que hi ha abans d'arribar-hi ja val la pena fer la trentena de quilòmetres des de la carretera principal fins a la ciutat (i després tornar, es clar).







    A la ciutat hi ha molts soldats marroquins (com a Laâyoune).
    El paisatge del voltant és el desert més típic que ens imaginem: sorra amb dunes i ramats de camells.
    També ens trobem algun rètol avisant de «mines» al costat de la carretera.





    A les 6 de la tarda (quan es fa fosc) arribem a la frontera del Marroc amb Mauritània on teòricament hi havia d'haver un poble però només hi havia una benzinera, un restaurant i un hotel (N 21°21.80, W 016°57.64).
    Sopem el que ens donen i dormim en una haima.






    ------------------------------

    dia 10 - Mauritània

    A les 7 i ja hi ha dues fileres de 25 vehicles a cada una. Ràpidament ens posem a la cua.
    Fent cua a les fronteres sempre hi ha una mica de nerviosisme per part d'alguns membres de l'expedició.







    Avui hem estat discutint una estona per veure què calia fer amb l'alcohol que jo porto per regalar a en Pep de Nouadhibou (cava, rom i conyac).
    Després d'un parell d'hores de cua fent tràmits creuem la frontera i entrem «en terra de ningú», un parell de quilòmetres on no hi ha ni carretera, només sorra, pedres i cotxes cremats, semblava com si hi hagués hagut un bombardeig.
    A més aquesta zona encara està minada i cal no desviar-se gaire de les rutes marcades a la sorra.





    Al arribar al pas de Mauritània cal tornar a fer cua per ensenyar papers, he baixat del cotxe, un parell de companys ja s'han tornat a molestar i no he pogut fer ni una foto d'amagat (tot i que en tenia ganes al veure aquells barracots fets amb quatre fustes).
    Després de pagar pel “Carnet de Passages en Douane”, una mena de control sobre el cotxe i que no es vendrà al país hem pogut continuar el viatge.

    A poc més de 2 qms de la frontera, la furgoneta que anava segona (Montse i Jordi) han entrat amb la roda dins un gran forat al mig de la carretera i després de 4 o 5 ziga zagues han bolcat al costat de la carretera.
    Els hem tret dels cotxes i socorregut de seguida: la Montse té un gran trau al braç esquerra d'on li surt molta sang, en Jordi ha quedat penjat del cinturó de seguretat i li fa mal les costelles.
    Al cap de poc ha arribat un 4x4 de la policia hi ha portat als ferits a l'hospital de Nouadhibou.
    He trucat a en Pep per explicar-li i diu que ell anirà a l'hospital.
    A la duana havíem estat xerrant amb en Javier, funcionari del consolat espanyol, i també ha vingut de seguida amb el seu 4x4 quan l'hem trucat.















    Hem redreçat la furgoneta, té els vidres trencats però hem comprovat que tot funciona i es pot anar a poc a poc cap a la ciutat de Nouadhibou, a uns 50 qms.
    Abans d'arribar ja ens hem trobat a en Pep i als companys accidentats que tornaven de l'hospital.
    A l'hospital els han tractat molt bé, han hagut d'anar a comprar els medicaments a la farmàcia i pagar al metge, però en parlen bé.
    Anem a dinar-berenar al Hogar Canario i m'he pres 2 cerveses després d'estar 10 dies fent abstinència. Hem anat a un xinès a fer canvi de moneda (390 ougiyas = 1€).

    Ens hem establert en un campig-alberg al mateix centre de Nouadhibou. El propietari ens ha convidat a prendre el te a la menta amb tota la cerimònia de passar el te als vasos i tornar-lo a la tetera i bevent 3 o 4 tes per cap.











    DDesprés d'una bona dutxa en Pep ens ha tornat a acompanyar (juntament amb el pescador que fa 80 dies que està retingut per haver xocat i enfonsat un vaixell maurità) al Hogar Canario a sopar. Hem sopat peix i marisc boníssim, tot plegat (amb una cervesa) per 21.000 ouguiyas (uns 55€) per tots 10 i després en Pep i els pescador ens han tornat a acompanyar a l'alberg.
    L'última edició per Ramon; 01/07/2013 a les 22:28.
    Preocupa't més per la teva consciència que per la teva reputació.
    Perquè la teva consciència és el que ets, i la teva reputació és el que els altres pensen de tu, i això és problema d'ells.
    Citar Citar      

  3. #3
    Usuari Registrat Avatar de Ramon
    Data d'ingrés
    23 abr, 13
    Localització
    Vic
    Missatges
    2.704
    dia 11 - Dia de repòs a Nouadhibou

    Avui hem estat tot el dia a la ciutat, uns anant a fer cures de les ferides a l'hospital i fent tràmits per veure com fer-ho per deixar el cotxe averiat.
    Els altres hem buidat les furgonetes i ho hem tornat a posar tot de nou anotant què hi portem a cada cotxe.
    Ho hem repartir tot entre les 3 i a la 4a hi hem deixar el que es quedarà a Nouadhibou i en Pep ja es cuidarà de repartir entre escoles i llocs que els faci falta.
    També mirarà d'arreglar (o desballestar) l'ambulància avariada i de vendre les 4 rodes extres que hi hem deixat.









    A la tarda hem anat al Cap Blanc per veure el parc natural i el vaixell encallat (N 20°46.27, W 017°02.69).
    A mig camí un dels cotxes s'ha encallat en una zona de sorra tova, hem hagut de fer servir la pala i les planxes.
    Han passat una colla de pescadors amb un R12 i ens han ajudat a empènyer i ens han indicat el millor camí per continuar.





    Hem arribat a l'entrada del parc però no hem entrar per que ja es començava a pondre el sol i no teníem més de 5 minuts per estar allí.
    Hem fet fotos del vaixell i hem tornat vigilant de no sortir de la pista amb la sorra més compactada.





    A la ciutat hem anat a sopar al Hogar Canario i cap a dormir.
    Jo m'he esperat una estona a l'alberg que arribés en Pep perquè havia de venir a buscar la tele i la maleta del paio de Senegal (l'he avisat que es posi en contacte amb en Pep per recollir-ho) i donar-li l'ampolla de rom i de conyac


    ------------------------------

    dia 12 - De Nouadhibou a Nouackchott

    Tot el paisatge des de Nouadhibou fins a Nouackchott és un desert immens a cada costat de la carretera.





    També hi ha una pila de dunes amb sorra de diferents colors: la part de sobre és més fosca, després és taronjosa i al fons més clara. El gra també és diferent, la sorra del damunt té el gra més gros.
    Als costats de la carretera hi ha com unes parcel·les fetes amb troncs i plàstics, son paravents per evitar el desplaçament de la sorra i que aquesta envaeixi la carretera.
    Fa molta calor, el sol pica fort i l'aire és molt calent.





    Hem arribat a Nouackchott a mitja tarda, hem anat a l'alberg Sahara per canviar ouguiyes (390 ouguiyes/€) i per passar la nit però estava ple (hi han els Dentistes sobre Rodes) i la mestressa (una francesa) ens ha enviat al Menara.
    Hem fet un dinar-sopar en un xiringuitu del costat i hem anat a passejar per la ciutat.



    A la mesquita he preguntat a uns nois si es podia entrat i ells m'han convidat a entrar a resar: primer ens hem anat cap a un costat a rentar-nos les mans, cara, boca (jo no he gosat) i peus agafat l'aigua d'un cubell.
    Després hem entrat i drets hem seguit les indicacions de l'oficiant: «الله أكبر / Allāhu Akbar / Déu és gran)», agenollar-nos tocant amb el front al terra, etc.
    Era un espai molt gran, lluminós, ple de columnes i amb la gent escampada sobre de les catifes.
    Abans d'entrar ens hem descalçat i hem deixat les sabates a terra, al costat de la porta.
    Al cap d'uns minuts he sortit (els altres encara han trigat uns 5 minuts més) i he anat a retrobar els meus companys, de mica en mica anava sortint la gent de la mesquita i alguns preguntàvem «tu ets musulmà ?», jo contestava que si però per si de cas hem marxat ràpid.
    Hem anat a l'alberg on tenim una habitació pels 8 per 20.000 ouguiyes (51 €) i ens hem dutxat.
    Després envio alguns SMS, juguem a l'UNO, llegim, etc, fins esperar l'hora d'anar a dormir.


    ------------------------------

    dia 13 - La Ruta de l'Esperança

    Ens llevem a les 6 per fer una bona tirada de quilòmetres, posem benzina i anem a buscar la «ruta de l'esperança» cap a Kiffa.
    La carretera té molts canvis de rasant, segurament per que passa pel damunt de les dunes assentades.
    El paisatge és força canviant: dunes maquíssimes just a tocar de la carretera, poblats, ramats de cabres, vaques i camells.
    Tot i ser molt desèrtic hi ha més vida que en els dies anteriors.







    La meitat de la carretera està completament plena de forats, es impossible esquivar-los.
    Als costats de la carretera hi ha molts llocs amb animals morts (sobretot vaques).
    En algun trams de pocs centenars de metres n'hi ha una gran concentració i no sabem per què, potser és un lloc de pas per anar a beure.

    Arribem als afores de Kiffa i ens parem a l'Aubergue du Phare du Desert on sopem camell amb patates.
    He estat una estona a fora amb els treballadors de l'hotel i m'han convidat a fer tes amb menta sense parar amb una petita tetera i el fogonet; en mitja hora hem fet els tres tes de rigor (amarg com la vida, fort com l'amor i dolç com la mort) amb tota la cerimònia d'escalfar l'aigua, posar te, sucre, menta, transvassament de líquids entre els gots per barrejar el te amb la menta i el sucre (no es fa servir mai cullera), provar i rectificar de sabor, posar-lo en vasos petits en donar-lo als convidats que bevem d'un sol glop i retornem el vas per que begui la següent persona.


    ------------------------------

    dia 14 - Arribem a Mali

    Sortim d'hora després de passar pel control que teníem a 100 metres i posar benzina i anem cap a el Ayoun el Atrouse.
    Pel camí també hi ha tants controls policials com tots aquests dies.







    La carretera està molt malament i plena de forats fins a el Ayoun on tirem cap al sud per anar a buscar la carretera de Mali, aquí la carretera és molt millor.
    Tot i això hem de fer força trossos per pistes sense asfaltar.





    Cap a les 5 arribem a Nioro de Sahel, hem fet els tràmits a la duana (pagar el “passage du vehicle” i l'assegurança del cotxe per 8 dies).
    Hem entrat al poble a comprar pa, aigua i fruita i hem anat a la carretera de Bamako on busquem un lloc accessible i tranquil per plantar les tendes i passar la nit.
    Sopem macarrons amb salsa de tomàquet i tonyina.
    Avui em toca prendre el Lariam.
















    ------------------------------

    dia 15 - Bamako

    Després de plegar les tendes i esmorzar anem direcció cap a Bamako.
    En Manel m'ha convidat a anar amb ell i la Montse, m'he sentit molt millor ja que aquests dies he anat amb en Ramon i la Marta i després de la topada d'ahir amb en Codina ...
    Com gairebé sempre no hem parat a dinar i hem menjat galetes Chiquilin en marxa (em sembla que els caps de l'expedició no estan gaire acostumats a fer ruta: o es paren molta estona o no paren en tot el dia quan el que convindria és parar 10 minuts cada 2 hores).

    Hem arribar a Bamako cap a les 3 de la tarda.
    Abans d'arribar ja es veu un increïble núvol de contaminació, es clar que amb la quantitat de vehicles tronats que hi circulen no és gens estrany (anant en taxi sembla que hauràs d'acabar empenyent, o que quan vulgui frenar no pugui, o ...). Un cop, al baixar del taxi en un carrer prop del mercat en Manel ha obert la porta sense adonar-se que tenia una motoreta enganxada al costat, ha anat de poc que no es posa a dins, ha topat però ha continuat sense ni parar.
    Hem trucat al responsable de la fundació “Xics-Bamako” del Barça, ha vingut a buscar-nos amb moto i l'hem seguit per portar-los els paquets.











    Després hem anat a la ciutat en 2 taxis on ens hem separat: Montse, Jordi, Manel i Dani han anat a l'hospital (la Montse té la ferida molt millor i li han desinfectat la ma) i la resta anem a dinar a un restaurant libanès, prop de la catedral i del mercat on hem pogut beure cervesa





    Després hem tingut problemes per que el taxista no sabia on era el barri on havíem d'anar, de fet era un nom força curiós: TSF (telefon sens fils).
    Hem arribat a un lloc que hem reconegut tot i la foscor i hem fet parar al taxista.
    Els que no havien dinat han anat a sopar a un lloc que ens han indicat, una pizzeria que estava molt bé, jo els he acompanyat per anar a fer la cervesa i connectar-me a Internet.
    Després hem tornat pels carrers de terra, entremig de cabres dormint (en un dels carrers potser n'hi havia 500 amb gent a cada costat per evitar que marxessin: el carrer feia de corral).
    Hem dormit en una aula de on havien tret els pupitres i bancs.
    L'última edició per Ramon; 01/07/2013 a les 22:41.
    Preocupa't més per la teva consciència que per la teva reputació.
    Perquè la teva consciència és el que ets, i la teva reputació és el que els altres pensen de tu, i això és problema d'ells.
    Citar Citar      

  4. #4
    Usuari Registrat Avatar de Ramon
    Data d'ingrés
    23 abr, 13
    Localització
    Vic
    Missatges
    2.704
    dia 16 - De camí a Hombori

    Després d'esmorzar agafem les furgonetes, anem a canviar moneda, comprar aigua i tirem cap a Hombori.
    Costa trobar el camí correcte per sortir de Bamako.











    Ha fet molta calor durant tot el viatge.
    La carretera està molt malament.
    Hem parat a dinar en un camp de síndries i s'han acostat una colla de nens, els hem donat panses i les han menjat fent ganyotes.







    Després de dinar la furgo 13 no tirava i es parava.
    Jo m'estava cagant hi he aprofitat la parada per anar al darrera unes mates mentre els altres comprovaven el motor.
    Al tornar em diuen que ja ho han trobat i estaven tirant anticongelant al dipòsit del líquid de frens, els ho he fet adonar i els he indicat on era el vas d'expansió del radiador.
    Hem deixat refredar el cotxe i ja ha funcionat correctament, tot i tenir una petita pèrdua d'aigua.





    Al arribar a San hem trobat molts carros amb gent molt mudada que tornaven del mercat.
    També hem hagut de passar per varis punts de peatge.













    Durant tot el camí de Bamako a Hombori hem trobat camions i autobusos carregats fins al capdamunt amb gent, paquets i cabres.









    A l'alçada de Mopti ens hem trobat un Toyota portant un remolc amb un rotllo de fibra que estant estenent entre Bamako i Gao, porta la marca d'Orange i és de només 25 fibres.





    Les típiques mesquites fetes de fang.







    Hem parat en un prat per muntar les tendes abans de fer-se fosc.
    Evidentment ha vingut gent de ves a saber on per observar el nostre desplegament.
    Hem sopat i a les 20:00 ja estàvem dins de les tendes i en Dani fent-nos-les pintar amb els lots per fer una foto de llarga exposició, hi hem estat estona però ha quedat molt bé.






    ------------------------------

    dia 17 - Arribem a Hombori

    Ens llevem, esmorzen i a quarts de 8 engeguem (ara que s'acaba el viatge n'anem aprenent d'engegar ràpid al matí).
    Tot el dia al cotxe amb parades per comprar aigua i pa.
    El cotxe d'en Dani, Jordi i Eva ha anat tirant endavant i ens hem quedat els altres 2 cotxes anant més xino-xano.
    Hem parat al costat de la carretera per dinar pa amb fuet de Calldetenes, el nostre habitual àpat dels dinars.



    Cada cop el paisatge s'anava tornant diferent, hi havia muntanyes que semblaven immenses pedres que sortien del terra: la Ma de Fàtima i l'Hombori Tondo.











    Hem trobat l'altre cotxe que ens esperava prop de l'entrada de la Comuna d'Hombori.
    Cap a les 6, quan començava a fer-se fosc, hem arribat a la nostra destinació..







    En arribar hem anat casa en Ton Ton però no ens ha pogut acollir perque ja ho tenia ple: una parella de bascos des de maig-2009, tres catalans (l'Eva, una noia de Roda que treballa a Sant Tomàs) per fer el cens de discapacitats i posterior programa de tractament.

    Hem anat a la duana, no hi havia l'encarregat i l'hem hagut d'esperar.
    Quan ha arribat, molt enfadat, ens ha dit que per legalitzar els cotxes cal fer el canvi de nom i pagar un «impost de transmissió», que fins ara no ho havia aplicat perque els vehicles es quedaven a la zona i era bo per la comunitat però que en les últimes trameses els propietaris els havien revenut a gent d'altres llocs i que això no podia ser i que d'ara en endavant caldria que els nous propietaris paguessin els drets de duana.

    Hem anat a l'Hotel le Campament on ens hem dutxat, fet algunes cerveses i sopat.








    ------------------------------

    dia 18 - Hombori

    A primera hora anem a casa en Ton Ton per descarregar les ambulàncies.















    Després les hem portat a l'hospital amb el material i hem fet recompte de tot el que els hi dúiem.



















    Després a la «douane» s'ha fet el canvi de nom dels vehicles però no els l'han donat als nous propietaris fins que paguin els drets de duana, els propietaris estaven enfadats, nosaltres hem marxat sense saber com s'ha acaba.







    Per fer tots els tràmits es necessita temps i mentrestant he aprofitat per voltar pels carrers del poble i fer quatre fotos.













    Hem anat a l'hotel Campement a dinar. Al menú sempre hi ha el mateix: pollastre, brotxetes, bistec, truita, patates, espagueti, arròs.
    Triguen moltíssim i s'ha d'encarregar almenys una hora i mitja abans i ho porten tot junt.
    Al final porten el que tenen i moltes vegades no hi ha la quantitat de plats que hem demanat ... però almenys sempre hi ha cervesa fresca





    Després de dinar hem agafat el cotxe d'en Ton Ton (un R7 que té problemes amb el motor d'arrancada i s'ha d'empènyer) i el Lada Niva de l'Iñaki i hem anat a la ma de Fàtima i al poble de Garmi.
    Hem passejat pel poble amb els nens mentre les nenes anaven a buscar aigua al pou i les dones molien el mill.





































    En tornant hem anat a portar els cotxes als seus propietaris i hem anat caminant a poc a poc i a les fosques cap a Le Campament.



    L'Iñaki ens ha dit que l'havien trucat de l'Ambaixada que hi podia haver problemes de bandidatge entre Timbuktu i Gao (a uns 200 kms) i que no ens deixéssim veure prop de la carretera per por als segrestos.
    Li hem preguntat al Dr. Guindo (cirurgià que aquests dies opera de cataractes a Hombori i també és coronel de l'exercit de Mali), s'ha informat i ens ha dit que Gao estava molt tranquil i que no havíem de tenir por de res, tot hi aixó hem vist pujar un parell de camions de soldats per la carretera direcció Gao.

    Una hora després d'haver encarregat el sopar ens l'han portat però sense les patates fregides, les hem encarregat i no han arribat fins 1/2 hora després.


    ------------------------------

    dia 19 - D'Hombori a Bamako

    Els que volien anar a Bamako en 4x4 (Ramon, Marta, Montse i Manel) han marxar a 1/4 de 6 del matí.
    Els altres ens hem llevat a les 7 tocades, hem esmorzat, preparat l'equipatge, pagat el bitllet del bus d'Hombori a Bamako (uns 13.000 CFA per fer els prop de 1.000 qms en 18 hores de viatge) i hem anat a caminar cap a la duna que hi ha al nord (lloc on comença el desert del Sahara).







    Just al costat hi ha un petit poble i jo m'he acostat a dues dones que molien el mill.
    De seguida m'han dut una cadira i m'han fet seure (es nota que respecten als grans, ja em va passar a la frontera de Mauritània on un poli en va fer aixecar un altre d'una cadira i me la va oferir).







    Jo m'he quedat allà assegut mirant-les i jugant amb la canalla.
    Al cap d'una estona han arribat l'Eva, en Dani i en Jordi i hem tornat cap al Campement a prendre una dutxa i a dinar (l'havíem encarregat per la una i el teníem puntual a la taula).
    Després de pagar hem anat a la benzinera a esperar que vingués l'autobús de Gao (de la companyia Sonef) que ens duria a Bamako.
    Ha arribat a 2/4 de 4 (només amb 1/2 hora de retard) i hem carregat les bosses al maleter on hi havia de tot, fins i tot cabres amb el cos entaforat dins de sacs on només els sortia el cap.





    Hem arribat a Bamako a 2/4 de 10 del matí, després de 18 hores de viatge.
    Pel camí ha anat fent paradetes per carregar/descarregar gent, comprar menjar i beure, parades perque els musulmans poguessin baixar i resar cap a la Meca.
    Ha estat un viatge força cansat però no tant com ens havien pronosticat altre gent que ja l'havia fet abans.


    ------------------------------

    dia 20 - Bamako

    Hem arribat amb el bus d'Hombori a les 10:30 i hem negociat el preu d'un taxi que ens portés a la «Maison del Jeunes».
    El preu de l'habitació és de 3.000 CFA per cap (uns 4€), no hi ha mosquitera però l'encarregat ens diu que no cal, que ell a la tarda ja flita i engega el ventilador i que els mosquits no s'acosten.
    Al cap d'una estona han arribat els companys i hem anat a fer un tomb pels carrers del voltant.
    Hem dinat molt bé a «les delicies de Bamako» (jo he menjat «Capitaine» amb arròs).
    Hem tornat a l'alberg a reposar.
    Al capvespre hem anat a passejar pel costat del Níger però era molt cutre i amb molts fums dels cotxes i hem tornat de seguida.
    Amb en Manel i la Montse hem anat caminant per la ciutat i s'ens ha enganxat un nano que al matí ja l'hem vist venent postals, ens ha explicat que a la ciutat hi fan molts concerts (fins hi tot ha vingut Manu Chao) i ens ha acompanyat al Centre Cultural Francès i pels mercats de roba, fusta i pell.
    Hem sopat al restaurant de l'alberg.


    ------------------------------

    dia 21 - Tornada a Catalunya

    Avui és l'últim dia a Mali i ens llevem tard.
    A l'hora d'esmorzar no tinc gaire gana i no em trobo gaire bé. Tinc ganes de menjar fruita, surto al carrer i compro 3 taronges per 250 CFA.
    Em quedo tot el dia llegint i dormint a l'habitació.
    Al capvespre surto a comprar una bossa per posar la tenda, sac i esterilla. Vaig cap al mercat central, prop de la mesquita. Tot és força caòtic i hi ha molt poca llum. A molts dels carrers han desmuntat les parades i l'han netejat: increïble !

    A les 12 de la nit agafem 2 taxis que ens porten a l'aeroport de Bamako on agafem el vol de les 3 de la nit, fem escala a Casablanca i arribem a Barcelona a quarts de 12 del matí.
    Trobem una gentada esperant-nos amb pancartes i globus, hem arribar a casa !

    L'última edició per Ramon; 01/07/2013 a les 23:02.
    Preocupa't més per la teva consciència que per la teva reputació.
    Perquè la teva consciència és el que ets, i la teva reputació és el que els altres pensen de tu, i això és problema d'ells.
    Citar Citar      

  5. #5
    Usuari Registrat Avatar de Siso
    Data d'ingrés
    30 abr, 13
    Localització
    Girona
    Missatges
    644
    Ramon, m'ha agradat molt llegir amb més detall el que ja vas relatar-nos succintament. Enhorabona,
    S'ha acabat el bròquil ... tu ja m'entens!
    Citar Citar      

Informació de tema

Usuaris veient aquest tema

Actualment hi ha 1 usuaris veient aquest tema. (0 membres i 1 visitants)

Temes similars

  1. Avui reflexioneu? Jo vaig passant!
    Per Siso en el fòrum ALTRES TEMES
    Respostes: 2
    Últim missatge: 27/09/2015, 12:28
  2. Iron Butt Rally -- abans: 2013 Iron Butt Rally
    Per Ramon en el fòrum VIATGES & MOTOS
    Respostes: 59
    Últim missatge: 13/07/2015, 16:54
  3. Viatge Marroc 2014
    Per kartykeyan en el fòrum PENSAR LA RUTA
    Respostes: 28
    Últim missatge: 29/05/2015, 12:06
  4. La Dama de Mali
    Per Amazona en el fòrum VIATGES & MOTOS
    Respostes: 2
    Últim missatge: 15/03/2014, 07:13
  5. Mapa de Mauritània
    Per Ramon en el fòrum COMPEGPS i TWONAV
    Respostes: 0
    Últim missatge: 18/12/2013, 21:02

Permissos de publicació

  • No pots crear nous temes
  • No pots respondre temes
  • No pots pujar arxius adjunts
  • No pots editar els teus missatges
  •