La
presentació del llibre a Barcelona va ser espectacular. Més enllà de les formalitats de la promoció hi havia caliu de comunitat moto-viatgera, mirades i gestos de complicitat, inspiració viatgera a la grada i tota la màgia del “guionista” del que parla sempre el Charly.
El
llibre, si teniu oportunitat de llegir-lo, veureu que no és “només” el manual perfecte per organitzar un viatge en moto. És un manual sí, amb un completíssim índex, consells basats en l'experiència viatgera i un codi QR a cada capítol amb informació complementària molt valuosa. Aquesta és la part més cartesiana del llibre tot i que, curiosament, el qui l'escriu és algú que insisteix en que “el plan es que no hay plan” i que “todo va a salir bien”, podríem pensar que és també la més útil.
Per mi no ho és. Hi ha quelcom més enllà del propi manual. S’hi respira (i s'encomana!!) passió per viatjar en moto en els relats que acompanyen cada capítol. Grans personatges de la vida que és el propi camí i històries inspiradores i honestes, com és el Charly!, que en aquests anys ha aconseguit creuar dues fronteres que crec que són part de la clau del seu l'èxit.
El viatge és “la seva feina”. Us imagineu que us paguin per viatjar en moto i explicar-ho? Jo no puc. No és fàcil, eh! Cal una capacitat de treball i d'aprenentatge infinites, una molt bona gestió de l’ego i, per descomptat, molt talent.
El viatge és “la seva vida”. Ha creuat la frontera més valuosa, aquella que fa com un clic a l'ànima i et permet esdevenir nòmada, tenir la completa consciència del camí perquè la teva única preocupació és el propi camí, treure la moto del forat, trobar una mica de benzina o travessar un riu desbocat. Viatjar sense llast, sense tenir la mirada pendent del retrovisor. Avançar i prou.
I tot això ho ha fet sense deixar de ser qui és. Malgrat el “personatge mediàtic” que se l'està menjant, és el mateix paio autèntic que vaig tenir la sort de conèixer fa 10 any.
Viatgers i viatjats que “rodeu” per aquí... llegiu-lo i gaudiu-lo!!!