Resultats 1 al 9 de 9
Like Tree1M'agrada
  • 1 Fil creat per sergibuda

Tema: Pellejo 2014

  1. #1
    Usuari Registrat Avatar de sergibuda
    Data d'ingrés
    18 ago, 13
    Localització
    Sitges
    Missatges
    297

    Pellejo 2014

    Pellejo 2014
    El David havia sortit pel matí i aprofitava per visitar a son tio prop de Saragossa, la Núria i el Jaume havien quedat a La Panadella per anar-hi plegats i jo, depenent de la feina, miraria d'afegir-me a ells, d'enganxar-los o de fer el viatge a la meva bola. El cas és que finalment vaig poder sortir a una hora que em permetria enganxar-los a La Panadella.









    De fet, vaig ser el primer en arribar-hi, de tal forma que quan va arribar la Núria fins i tot m'havia pogut fotre un entrepa que em va servir de dinar.






    Van anar passant els minuts i el Jaume no apareixia i, segons un missatge que li havia enviat a la Núria, feia estona que havia de ser-hi. A més, tampoc no contestava al mòbil. Finalment, vam poder contactar amb ell: estava a l'àrea de servei de l'autovia on també acostumem a quedar (s'havia confós) i al missatge deia que anava cap a casa des de la feina, no que anava de casa al garatge. El vam passar a buscar i vam marxar cap a Ribaforada.







    Vam seguir el camí típic, que és A-2 fins Fraga, Monegros, A-2 a Alfajarín, A-68 fins a Figueruelas, els 30 quilòmetres limitats a 80 Km/h i amb línia contínua i un altre cop A-68 fins la sortida de Ribaforada, que cada any ens rep amb una pancarta a l'entrada del poble.


    Sense temps per gaire res més, vam descarregar les motos i vam començar a instal·lar les tendes sobre la cuidada gespa del camp de futbol. A més, li vam donar al Carles la seva, doncs com que marxaven directament de viatge de vacances no els hi cabia a la moto. Encara no havíem acabat que van aparèixer l'Alfonso i el David.






    No és que haguéssim de còrrer per anar a sopar, però no ens vam poder encantar el més mínim. Vaig aprofitar per enviar-li una foto a la Cristina de Mototurisme, doncs no venia fins l'endemà i així li posava les dents llargues.






    Va arribar el moment d'anar a la barra per agafar una mica de beguda, saludar-se amb tothom i començar a explicar mentides, riure, ballar, convidar, ser convidat, cridar, fer fotos, ser fotografiat... En definitiva, perdre molt la vergonya o més ben dit, guardar-la per a un altre moment.









    Pel matí vam anar espavilant-nos poc a poc, ens vam dutxar i vestir i vam acabar anant al bar de sempre per fer el tradicional esmorzar-dinar a base d'ous ferrats i derivats del porc.







    Vam tornar cap al recinte i ens vam trobar amb la Cristina, que havia vingut amb la Marta i la Gemma, una amiga seva. Vam anar cap als bars del centre, on elles van posar-se a dinar i nosaltres vam acabar picant algun pintxo, just abans de marxar cap a la piscina. Davant mateix de la instal·lació esportiva, l'Alfonso ens va fer posar per a una sessió fotogràfica.







    A la piscina ens vam saludar amb gent del VOCS que encara estava per allà després de dinar al bar, a més vam posar les tovalloles a tocar del Mitxe, la Iratxe i la resta dels giputxis i també van acabar apareixent la Cristina, la Marta i la Gemma. Allà, apart de saludar i xerrar, ens vam banyar i vam descansar.







    De tornada al camp de futbol, la quantitat de motos era impressionant. Vam donar una volteta per les botiguetes i vam prendre un parell de cerveses amb els amics mentre la féiem petar una mica







    Com que som un autèntic desastre, no vam avisar al Pedro de la gent que érem per sopar i no vam tenir lloc a la seva taula, tot i que quan ja estàvem asseguts ja ens havia fet lloc per seure amb ells.







    Va arribar l'hora de les copes i l'organització va ser molt generosa amb les racions de patxaran. A més, el Vasinhell, que s'havia acostat a Pamplona per veure el Luís Mari i havia aprofitat per comprar patxaran, ens va convidar a uns bons glops. Així que no és estrany que a aquelles hores ja comencéssim a fer una mica el ximple.








    Va començar l'espectacle habitual que, tot sigui dit, no ens agrada gaire i més d'un cop ens ha enviat a dormir aviat, així que vam decidir sortir a que ens toqués una mica l'aire (feia força calor) a la terrassa del bar dels esmorzars, on vam prendre unes copes, mentre d'altres es quedaven ballant al frontó.







    Al cap d'una bona estona, vam acabar tornant cap al frontó, doncs no es tracta de fer una festa paral·lela a la que s'ha currat l'organització, i vam anar a gastar a la barra.







    Si posem en el mateix lloc i a la mateixa hora gent agossarada, unes quantes dosis d'alcohol i un toro mecànic només pot acabar passant una cosa. Si a més algú té una càmara amb bateria i memòria suficients, el que podia haver estat un record borrós acaba sent enregistrat i publicat.







    Com no podia ser d'una altra manera, vam seguir bevent, xerrant, ballant i rient fins a altes hores de la matinada, quan els nostres cossos van acabar recomanant-nos anar a dormir per recuperar-se.





    - - - Actual.litzat - - -






    Ens vam llevar millor del que havíem anat a dormir, vam prendre el got de llet i la pasta que t'ofereixen a mode de desdejuni i ens vam preparar per anar de ruta, tot i que no se'ns van apuntar ni el Jaume ni el David.







    Aquest any la ruta ens va portar fins a Arguedas, on ens vam fotre un entrepà boníssim que ens va oferir l'ajuntament d'aquesta localitat de la Ribera que estava celebrant les Fiestas Patronales.







    En tornar a Ribaforada, el Jaume ja havia marxat cap a casa, el David ens va confirmar que marxava uns dies de ruta, el Kunta també se'ns acomiadava i el trio de noies anava més tard que nosaltres, que vam recollir i vam tirar per Ablitas, Tarazona, Borja i Épila, però ens vam equivocar i vam acabar passant per Saragossa.







    Feia moltíssima calor i vam preferir tornar per Escatrón, esperant no patir tant, però és que a tres quarts de sis de la tarda a Casp els termòmetres marcaven 38º a l'ombra!






    Va ser un viatge molt dur per la calor que feia i el cansament que dúiem acumulat i bona prova d'això que explico és que vam acabar trigant unes sis hores en completar tot el recorregut de Ribaforada a Sitges.













    La crònica original a: http://www.sergibuda.cat/2014/0808/pellejo.html
    L'última edició per sergibuda; 12/03/2017 a les 16:17.
    A Panotxa li agrada.
    sergibuda
    Els motards som els únics que entenem per què els gossos treuen el cap per la finestra dels cotxes

    Citar Citar      

  2. #2
    Usuari Registrat. Avatar de Pasqual
    Data d'ingrés
    03 mai, 13
    Missatges
    592
    Quin perill anar a trobades amb tu! pots immortalitzar qualsevol bajanada, je, je

    Gràcies per compartir-ho, m'ha fet passar calor i tinc una mica de ressaca
    Citar Citar      

  3. #3
    Usuari Registrat Avatar de sergibuda
    Data d'ingrés
    18 ago, 13
    Localització
    Sitges
    Missatges
    297
    JA JA JA JA JA

    No, si ara la culpa del que surt a les fotos serà de la càmera...

    Ens ho vam passar molt bé, vam riure moltíssim i les fotos només en reflecteixen una petita part.
    sergibuda
    Els motards som els únics que entenem per què els gossos treuen el cap per la finestra dels cotxes

    Citar Citar      

  4. #4
    Usuari Registrat Avatar de Ramon
    Data d'ingrés
    23 abr, 13
    Localització
    Vic
    Missatges
    2.730
    Osti si, algunes imatges son impagables, ha, ha, ha, questes farres em sonen

    Salut !
    Preocupa't més per la teva consciència que per la teva reputació.
    Perquè la teva consciència és el que ets, i la teva reputació és el que els altres pensen de tu, i això és problema d'ells.
    Citar Citar      

  5. #5
    Usuari Registrat Avatar de Ramon
    Data d'ingrés
    23 abr, 13
    Localització
    Vic
    Missatges
    2.730
    Aquest pont entre Escatrón i Casp és de fusta ?
    Preocupa't més per la teva consciència que per la teva reputació.
    Perquè la teva consciència és el que ets, i la teva reputació és el que els altres pensen de tu, i això és problema d'ells.
    Citar Citar      

  6. #6
    Usuari Registrat Avatar de Panotxa
    Data d'ingrés
    23 abr, 13
    Localització
    Pla de l'Estany
    Missatges
    1.884
    Ep Sergi, m´ho passo molt be llegint les teves crònica-farres!

    Gràcies per compartir-ho!
    Citar Citar      

  7. #7
    Usuari Registrat Avatar de sergibuda
    Data d'ingrés
    18 ago, 13
    Localització
    Sitges
    Missatges
    297
    Cita Iniciat per Ramon Veure missatge
    Aquest pont entre Escatrón i Casp és de fusta ?
    No, és de ciment i està just a la sortida de Sástago direcció Escatrón. https://www.google.es/maps/@41.31949...qod6jFZR3g!2e0
    sergibuda
    Els motards som els únics que entenem per què els gossos treuen el cap per la finestra dels cotxes

    Citar Citar      

  8. #8
    Usuari Registrat Avatar de Ramon
    Data d'ingrés
    23 abr, 13
    Localització
    Vic
    Missatges
    2.730
    Cita Iniciat per sergibuda Veure missatge
    No, és de ciment i està just a la sortida de Sástago direcció Escatrón. https://www.google.es/maps/@41.31949...qod6jFZR3g!2e0
    Vale, pel color dels suports em pensava que era de fusta.
    Merci !
    Preocupa't més per la teva consciència que per la teva reputació.
    Perquè la teva consciència és el que ets, i la teva reputació és el que els altres pensen de tu, i això és problema d'ells.
    Citar Citar      

  9. #9
    Usuari Registrat Avatar de sergibuda
    Data d'ingrés
    18 ago, 13
    Localització
    Sitges
    Missatges
    297
    XVII Concentración de Motos Pellejo
    Com que havíem de treballar, no va ser fins allà les sis de la tarda que finalment vam aconseguir sortir de cap de setmana des de la gasolinera de Puigdàlber, que és on vam quedar la Núria i jo.







    Teníem clar que si ho aconseguíem, arribàvem molt just al sopar, així que per no anar forçats, vam decidir que no calia arribar-hi i que podíem sopar alguna cosa tranquil·lament a l'Hotel Pepa, on ja ens havíem aturat algun altre cop.







    Havíem quedat amb la Bea, que vivia allà al costat, i quan vam arribar ella acabava de fer-ho. Vam demanar-nos uns entrepans i amb el sopar enllestit vam tornar a agafar les motos per fer els últims gairebé cent quilòmetres que ens separaven de Ribaforada.







    Un cop a la ciutat navarresa, vam anar directament cap al camp de futbol i vam instal·lar les tendes, per ràpidament entrar al frontó, on encara vam trobar a la gent entaulada fent la copa de després del sopar.







    Després, vam començar a saludar a tots els amics i coneguts i va començar la disbauxa típica d'aquest tipus de concentracions de motos, on els riures, els beures, els balls i els cants es van alternant a un ritme frenètic.






    El conegut pellejo, la bóta gegant que dona nom a la trobada motard també va acabar ballant entre nosaltres després que un intrèpid cavaller l'hagué domada.






    Ens va costar força llevar-nos i espavilar-nos, de fet si no arriba a ser per la calorada dintre de la tenda, segurament hauríem trigat encara més a sortir-ne i anar cap a la dutxa. Vam veure que hi havia molt ambient i moltes motos, el que sempre és agradable.







    Vam anar al bar que hi havia darrera del col·legi enganxat al camp de futbol i allà vam trobar-nos mitja concentració acabant d'esmorzar. Nosaltres ens vam demanar els típics ous ferrats ben acompanyats i ens vam acomiadar dels giputxis, amb els que vam compartir taula una estona i que s'aixecaven d'allà per anar a trobar-se amb la gent amb qui dinaven.








    Esmorzant tanta quantitat i tan tard, no anàvem a necessitar seure a dinar, però és que a més ja ho havíem decidit perquè volíem aprofitar aquesta estona per anar a Pamplona a visitar el Pedro i la Txaro, que feia bastant que no els véiem i que no estaven passant pel seu millor moment, tot esperant l'operació del maluc del Pedro, que ens va informar que finalment anava a produir-se aquella setmana.







    Total, vam acabar arribant a Ribaforada amb el temps justet per fer alguna cervesa abans de seure a sopar, quan ja vam començar a notar el cansament acumulat.






    Va haver el concurs de beure del pellejo i després la cerimònia de lliurament de premis i trofejos, en la que la Núria va emportar-se de mans d'una bona amiga el premi per ser la motera més llunyana.






    La nit no va ser pas tan llarga com la del divendres, el que ens va permetre llevar-nos amb temps suficient per arreglar-nos, esmorzar i sortir a corre-cuita per enganxar-nos a la ruta.







    Vam aturar-nos a Castejón, on l'ajuntament havia disposat unes immenses barbacoes per coure la cansalada i la txistorra que hi havia als entrepans que ens van oferir a mode d'almuerzo.






    Acompanyats de la Bea, vam buscar un lloc amb ombra on seure per fotre'ns tranquil·lament l'entrepà i la beguda, a més vam aprofitar per xerrar una miqueta més amb ella, que sempre és agradable.







    Com habitualment, de tornada a Ribaforada, el grup es va dirigir cap al centre del poble, on es van sortejar un munt de premis, però nosaltres vam anar directament cap a l'acampada per recollir-ho tot i marxar.


    Malgrat que hi havia programada una paella, nosaltres no ens vam esperar, doncs ja teníem prou amb l'entrepà, hauríem acabat sortint bastant més tard i en ruta tampoc no és recomanable anar amb l'estòmac massa ple.






    A més, recordàvem la calor que havíem arribat a patir dos anys abans, l'última edició a la que havíem assistit, i volíem sortir amb temps per aturar-nos el temps necessari si tornàvem a passar-ho malament, tot i que el viatge va ser normal, el final perfecte per a un cap de setmana perfecte.





    sergibuda
    Els motards som els únics que entenem per què els gossos treuen el cap per la finestra dels cotxes

    Citar Citar      

Informació de tema

Usuaris veient aquest tema

Actualment hi ha 1 usuaris veient aquest tema. (0 membres i 1 visitants)

Temes similars

  1. Respostes: 0
    Últim missatge: 08/03/2014, 10:20

Permissos de publicació

  • No pots crear nous temes
  • No pots respondre temes
  • No pots pujar arxius adjunts
  • No pots editar els teus missatges
  •