Tema: XX Concentració Motociclista Vila de Flix

Aquest cop, la Núria i jo ni vam baixar plegats ni ens vam trobar pel camí, va ser a la trobada on ens vam trobar i el més fort és que el David també va anar-hi sol. De tota manera, no vam acabar arribat amb gaire temps de diferència, ens vam instal·lar i vam anar a fer les primeres cerveses.

Nosaltres dos havíem fet la pre-inscripció per assegurar-nos el lloc i el sopar del divendres, però el David no l'havia pogut fer perquè no va saber si podria anar-hi uns pocs dies abans, així que es va inscriure allà sense cap problema.

El sopar, una hora més tard del que estava previst, va consistir en una fantàstica fideuà que vam menjar a les llargues taules que es van muntar davant de l'ermita.

Després van venir les cerveses (moltes), els riures, el karaoke, la disco-mòbil... En fi, una festa com cal acompanyats de molt bona gent.

© Cristina Sabaté

Aquest cop sí que no ens vam llevar d'hora, però tot i així, quan, després d'una bona dutxa (millora respecte l'any anterior), vam anar a esmorzar, encara ens el van servir.

Per matar una mica el temps, ens vam acostar a l'stand que havia muntat un concessionari de Yamaha i vam pujar sobre una MT-09 per veure què tal ens quedava.

La resta del matí, que era lliure d'activitats, la vam aprofitar per practicar la vagància, dutxar-se qui encara no ho havia fet, xerrar amb altres motards...

El dinar ens va tornar a reunir a tots els participants en la concentració al voltant de les taules que s'havien tornat a parar davant de l'ermita per menjar-nos l'arròs que ens havien preparat.

Vam fer una mica de sobretaula i una mica més de mandres (migdiada), per acabar sortint a corre-cuita darrera de la ruta que ens havia de portar cap a Flix.

Després d'una primera cervesa en un bar a tocar del riu Ebre, vam marxar tots cap al centre del poble, però el David va aturar-se a saludar uns coneguts i el vam perdre durant una estona en la què vam anar al Bar La Unió Social, en el que ja havíem estat l'any anterior, per tornar-lo a trobar quan entràvem en una exposició sobre el món de la moto.

Després vam anar a algun bar més a prendre les cerveses que teníem incloses amb la inscripció, però ni de bon tros vam acabar-nos-els!

De tornada a la concentració, vam deixar les motos i els cascs i ja vam haver de recollir la safata per seure a les taules plantades un altre cop a la plaça de l'ermita.

La festa va començar i el grup local Tock'n'Rock, tot i no ser res de l'altre món, ens va fer ballar i cantar al ritme de clàssics del rock.

La gent va anar marxant a dormir i cada cop érem menys, malgrat que alguns dels que havien arribat el dissabte, com la gent de Motrix, tenien corda per estona i fins i tot es van atrevir a substituir la cantant del grup per destrossar un tema de Rosendo.

Com que allò només podia anar a menys, a l'inici de la sessió de disco-mòbil vaig decidir plegar veles. Aquesta retirada a temps més l'esmorzar reconstituent a base de colesterol del bo van aconseguir que l'endemà al matí semblés una personeta.

De fet, per un cop i sense que serveixi de precedent, ni vam ser dels últims ni vam haver de còrrer per atrapar la ruta, sinó que vam estar preparats quan tocava.

Va ser una bonica ruta per carreteres precioses i prou llarga per gaudir-la bé, però nosaltres ens vam separar del grup just quan arribàvem al trencall cap a l'ermita per anar a fer el pas de barca de Flix, doncs encara el teníem pendent de fer.

Vam tornar cap a l'ermita i encara vam tenir temps de recollir les tendes abans no comencessin el pica-pica i el gran sorteig de regals, en el que no ens vam endur res de res, com acostuma a passar.

Aprofitant que semblava que anava a fer prou bon temps, vam decidir tornar cap a casa voltant una mica per la Serra de Montsant i les Muntanyes de Prades.

Podeu veure el reportatge original a sergibuda.cat

Osti que dura la vida del motero que va a les concentracions: quilòmetres, menjar, beure, xerrar i vagància