+ Respondre tema
Resultats 1 al 7 de 7
Like Tree7M'agrada
  • 1 Fil creat per sergibuda
  • 3 Fil creat per sergibuda
  • 3 Fil creat per sergibuda

Tema: 06/04/18 IX Kedada Asociación del Sidecar

  1. #1
    Usuari Registrat Avatar de sergibuda
    Data d'ingrés
    19 ago, 13
    Localització
    Sitges
    Missatges
    287

    06/04/18 IX Kedada Asociación del Sidecar

    IX Kedada Asociación del Sidecar
    Com que es tractava del viatge més llarg en sidecar per a la Merlès fins aleshores, vam decidir prendre'ns-ho amb molta calma, així que em vaig agafar festa el divendres i vam sortir sobre quarts d'onze del matí. A Sant Pere de Riudebitlles vaig posar gasolina sense que la Núria ni la Merlès baixessin i ens vam aturar a esmorzar a l'àrea de servei BonArea de Jorba.







    A més, vam aprofitar per entrar al supermercat i comprar unes ampolles d'aigua, alguna cosa per picar (patates fregides i cacauets), pa, formatge i embotit (no sabíem si tindríem sopar el divendres ni esmorzar dissabte, a més de tenir no gaire bones referències del menjar al càmping Anzánigo) i així acabar d'omplir el maleter del sidecar.


    © Mario


    © Mario







    Ens havíem aturat als cinquanta minuts i vam estar aturats uns altres cinquanta minuts, tot i que havíem parlat de fer una hora i una hora. Per això, quan passàvem per Balaguer, tot i que queien unes gotetes, no m'hi vaig aturar i vaig continuar fins arribar a Castelló de Farfanya, on sí que dúiem una hora de viatge, però el que vam fer va ser una mica més d'una hora de descans perquè vam deixar passar la tempesta per damunt nostre i així vam tenir temps fins i tot de canviar el bolquer de la Merlès.







    Molt justets de gasolina vam arribar a Siétamo, després d'haver passat per dues estacions de servei tancades, allà vam repostar i vam decidir entrar al poble i dinar al Restaurante G&M, on ja ens havíem aturat alguna altra vegada, però només per prendre alguna cosa i quedar-nos bocabadats amb la carta.







    Mentre la Merlès es portava la mar de bé, ens van servir un farcellet de pasta farcit de carn de longaniza sobre un llit d'all-i-oli com a aperitiu, per després atacar el menú més senzill: un milfulls d'ou amb foie i un steak tartar de longaniza amb salsa de mango per a la Núria i un rissotto i un filet (ambdós plats amb suplement) per a mi.






    D'allà a Anzánigo només vam trigar una horeta i això que a Ayerbe vam repostar gasolina per arribar amb el dipòsit tan ple com fos possible, alhora que aprofitava per posar-me l'impermeable per poder afrontar la pluja. Un cop al càmping, vam fer el check-in i vam anar a instal·lar-nos a l'habitació.






    Vam anar cap al bar, on vam trobar-nos amb algun altre hoste del càmping i vam fer la xerrada, i mentre féiem una cervesa vam veure arribar un sidecar vermell acompanyat d'una Guzzi.







    De tota manera, no vam trigar a tornar a l'habitació per banyar la Merlès a la banyera portàtil que havíem portat de casa, després una mica de massatge i pijama.








    Un cop de tornada al bar (ja ens havien confirmat que podríem sopar), les taules estaven parades i mentre ens anaven coneixent els uns amb els altres, ens van servir el sopar sense que triéssim els plats: amanida de primer i salmó sobre un llit de puré de patata amb salsa verda de segon. ESPECTACULAR!!!







    El vespre va estar amè i ens va permetre conèixer els nostres companys de sopar: un home de Madrid ja jubilat que tenia la intenció de fer-se ell mateix un sidecar sobre base Hayabusa, un noi jove de Barcelona estrenant moto, una parella de Saragossa en una Ural i un trio composat per una parella en la Ural vermella i un amic seu que, tenint la Ural espatllada, va venir en una Guzzi. En tot cas, després de sopar, malgrat ens hauríem quedat fent una copa, la nena es va posar nerviosa i vam decidir anar a dormir, així vam aconseguir que passés bona nit i es despertés de bon humor.







    La majoria dels nostres companys de sopar sortien a fer una volta i es van oferir a esperar-nos, però nosaltres preferíem quedar-nos al càmping per l'amenaça de pluja i, sobre tot, per fer vida més familiar i els vam dir que no calia.






    Per esmorzar, la Núria va agafar-se un te i jo vaig demanar aigua per acompanyar les galetes i els dos pastissos casolans, un carrot cake i un pa de pessic amb xocolata. Ja hi havia la llar de foc encesa i la Merlès també va voler esmorzar.






    Vam sortir a passejar en direcció al poble d'Anzánigo, però quan érem al pont que hi donava accés van començar a caure gotes i vam parlar sobre la conveniència de tornar a aixoplugar-nos. A més, la Núria em va comentar que necessitaria una estona per fer unes coses a la tablet, així que vam decidir que ella tornés i es posés a fer el que havia de fer i que jo, que no tenia massa mania sobre mullar-me, passejaria una mica més amb la Merlès, que ja anava tapada amb l'impermeable de la cadireta.







    Va ser una passejada tranquil·la per un poble amb detalls macos, però les gotetes que havien caigut abans, havien fet tornar la Núria i havien desaparegut van donar pas a una fina pluja que semblava que aniria a més perquè el cel s'estava enfosquint per moments i vaig decidir que ens en tornaven sense pressa, però sense pausa.







    - - - Actual.litzat - - -

    Vam veure passar una Guzzi carregada fins dalt de tot que es va passar de llarg el càmping (més tard, la veuríem al costat de la tenda que van instal·lar els seus propietaris), un sidecar al que li va passar exactament el mateix i un altre sidecar francès que sí que va entrar al recinte.







    Un altre cop dins del bar, vaig trobar-me amb l'Antonio i la seva senyora, que havien arribat just quan nosaltres sortíem a passejar. Vam fer una cervesa mentre parlàvem de motos, sidecars, rutes i bolquers i al final se'ns va unir la Núria amb la feina ja feta.


    Vam anar cap a l'habitació mentre arribava un nombrós grup de sidecars i motos amb matrícules franceses, però no vam voler entretenir-nos perquè havíem de canviar el bolquer a la Merlès i de pas la trèiem de la cadireta una estona.






    A les dues, l'hora a la que teòricament anàvem a dinar, vam tornar cap al bar, aturant-nos un moment a mirar-nos algunes de les màquines i descobrint una Yamaha V-Max amb un sidecar com el nostre.






    Hi havia molt més ambient i la cervesa anava corrent. L'hora oficial del dinar es va endarrerir fins a dos quarts de tres, tot i que vam acabar seient a taula passats dos quarts i començant el dinar encara més tard. A nosaltres ens era igual, però patíem pels francesos, acostumats com estan a dinar a les dotze del migdia. De tota manera, no semblava que els importés gaire.






    Per dinar, vam poder escollir entre dos primers i dos segons (la Núria lassanya i jo pochas de primer i de segon tots dos mandonguilles) i vam tornar a menjar molt bé. De fet, vam comentar que la direcció per part del fill de l'Emilio es notava en la cuina (ell és un cuiner preparat que ha fet staffs amb cuiners reconeguts, com per exemple els germans Roca) i en les instal·lacions, que estaven molt més netes, a més d'haver fet un rentat de cara important a l'edifici de serveis.






    Sense temps per anar a l'habitació a fer una mica de migdiada o com a mínim relaxar-nos una estona, vam preparar-nos per sortir de ruta en direcció al castell de Loarre, on vaig penjar-me la Merlès dintre del xubasquero per evitar-li la pluja, alhora que saludava el Jordi de Vilafranca que havia vingut directament amb el seu fill mitjà.


    © lopepet






    Un cop més, ens vam quedar amb les ganes de visitar aquest castell, el castell romànic més ben conservat a l'estat espanyol, doncs no teníem temps suficient i a més va començar a ploure amb ganes. I la pluja acompanyada del vent donava una sensació de fred intens que vam intentar treure'ns del damunt entrant al bar.






    De tornada al càmping ens va ploure amb ganes i de fet vaig aconseguir seguir el ritme de la ruta perquè era una carretera força coneguda per mi, doncs en altres condicions hauria hagut d'anar més lent. Fos com fos, quan vam haver-nos tret els impermeable, va ser l'hora del bany de la Merlès, un cop més a la banyera plegable col·locada al terra de l'habitació.






    A Ramon li agrada.
    sergibuda
    Els motards som els únics que entenem per què els gossos treuen el cap per la finestra dels cotxes

    Citar Citar      

  2. #2
    Usuari Registrat Avatar de sergibuda
    Data d'ingrés
    19 ago, 13
    Localització
    Sitges
    Missatges
    287
    No ens vam adonar i ja tornàvem a estar tots dintre del bar entaulats per sopar, un sopar que, com la resta dels àpats, ens va agradar força, tot i no poder escollir els plats.






    Estàvem acabant les postres quan es va demanar una mica de silenci per procedir amb la cerimònia d'entrega de trofejos, que eren al sidecarista amb més edat, al sidecarista més jove, al sidecarista més llunyà de l'estat espanyol i al sidecarista més llunyà de territori francès. Tal i com es podia suposar, la Merlès, amb menys de tres mesos de vida, es va emportar el trofeig al sidecarista més jove i poc després vam marxar tots tres a dormir.


    © lopepet






    Després d'una nit molt plujosa, el dia es va despertar igual, amb molta aigua, però no podíem quedar-nos a passar el dia i a més sabíem que la tornada tornaria a ser lenta, doncs a les moltes i llargues aturades havíem de sumar la pluja que ens havia d'acompanyar tota la tornada, així que sobre les deu del matí ja estàvem la Merlès i jo vestits.






    Mentre la Núria s'acabava d'arreglar, vam sortir a donar una volteta pel càmping per fer un cop d'ull als sidecars que encara hi eren, doncs alguns, com el de l'Antonio d'El Vendrell, ja havia marxat cap a casa.






    Vam recollir la Núria a l'habitació i vam anar tots tres juntets cap al bar per esmorzar el mateix que el dia anterior, és a dir galetes i els dos pastissos, mentre més motos anaven marxant cap a casa i el trio de Riba-roja explorava diferentes rutes, tot intentant evitar la pluja.






    De tornada a l'habitació, vam recollir i vam carregar-ho tot al sidecar, així que ja no ens quedava res més a fer (ja havíem pagat en acabar l'esmorzar) que tornar cap a casa sota la pluja, tot i que abans d'arribar a Murillo de Gállego havia deixat de ploure i només queien algunes gotetes. De fet, a Osca, on ens vam aturar per posar gasolina (a la de Siétamo no teníem on descansar) i prendre alguna cosa al McDonald's, ja no plovia.






    La resta del viatge va ser també sense pluja, malgrat els núvols amenaçadors i les llengues de pluja que vam anar veient a la llunyania. Ens vam aturar a Binéfar, al bar del Centro Joven de Binéfar, i res més entrar el cambrer em va dir que no podia canviar la nena en una taula sense dir-me ni bon dia ni si volia prendre res. De fet, vaig estar a punt de marxar i no ho vaig fer per no marejar la Merlès. Ens vam prendre unes begudes i la vam canviar (sí, ho vam haver de fer, però el cambrer no ho podia saber) al lavabo. Després, vam menjar un entrepà a la cafeteria de l'àrea de servei BonArea de Jorba, tal i com havíem fet a l'anada i vam arribar a casa.






    A Siso, Ramon i Itaca els agrada.
    sergibuda
    Els motards som els únics que entenem per què els gossos treuen el cap per la finestra dels cotxes

    Citar Citar      

  3. #3
    Usuari Registrat Avatar de sergibuda
    Data d'ingrés
    19 ago, 13
    Localització
    Sitges
    Missatges
    287
    sergibuda
    Els motards som els únics que entenem per què els gossos treuen el cap per la finestra dels cotxes

    Citar Citar      

  4. #4
    Usuari Registrat Avatar de Ramon
    Data d'ingrés
    23 abr, 13
    Localització
    Vic
    Missatges
    2.634
    Sergi, heu hagut de canviar força els hàbits de viatjar però m'agrada que continueu fent-ho en moto.
    Normalment la gent quan tenen canalla petita aparquen la moto i agafen una furgoneta/autocaravana per fer-ho més fàcil.

    Preocupa't més per la teva consciència que per la teva reputació.
    Perquè la teva consciència és el que ets, i la teva reputació és el que els altres pensen de tu, i això és problema d'ells.
    Citar Citar      

  5. #5
    Usuari Registrat Avatar de Panotxa
    Data d'ingrés
    23 abr, 13
    Localització
    Pla de l'Estany
    Missatges
    1.861
    Carai Sergi això si que es una aventura en majúscules, celebro que ja podeu tornar a anar en moto i si sou tres millor encara.

    La cara de felicitat que fas amb la nena en braços paga la pena veure-la, felicitats i gràcies per compartir-ho.

    Ets un crack!
    Citar Citar      

  6. #6
    Usuari Registrat.
    Data d'ingrés
    25 feb, 18
    Localització
    baga
    Missatges
    32
    una abrçada a tot l'equip, sou uns cracks
    Citar Citar      

  7. #7
    Usuari Registrat Avatar de sergibuda
    Data d'ingrés
    19 ago, 13
    Localització
    Sitges
    Missatges
    287
    No és que siguem uns cracks, sinó que quan ens vam plantejar tenir descendència hi havia implícita una solució de mobilitat/esbarjo, doncs jo ja tinc una edat (la Núria és més de deu anys més jove que jo) i era posar-hi remei o plegar definitivament, doncs si amb quaranta-vuit anys em tiro set, vuit o deu anys sense ficar-me en una tenda i 'maldormir', amb la seixantena complerta o a punt ja no ho faria. És un altre ritme, ens hem d'anar adaptant, però no pas plegar.

    Avui hem estat en una trobada de diumenge, el proper cap de setmana ens n'anem a Ayerbe (Osca) a una concentració, el següent cap de setmana potser a Santpedor (està en el aire) i l'altre a Oto (Osca). Per intentar-ho, que no quedi.
    A Siso, Albur i Itaca els agrada.
    sergibuda
    Els motards som els únics que entenem per què els gossos treuen el cap per la finestra dels cotxes

    Citar Citar      

+ Respondre tema

Informació de tema

Usuaris veient aquest tema

Actualment hi ha 1 usuaris veient aquest tema. (0 membres i 1 visitants)

Membres que han llegit aquest tema: 1

Etiquetes per aquest tema

Permissos de publicació

  • Pots crear nous temes
  • Pots respondre temes
  • Pots pujar arxius adjunts
  • Pots modificar els teus missatges
  •