10M'agrada
LinkBack URL
About LinkBacks
Hola !
Enguany disposava d’uns pocs dies per a fer la sortida d’estiu. Feia temps que volia encarar La Route Des Cols. Visitada la pàgina i vist que en la majoria de colls des del Mediterrani fins a l’Aubisque ja hi havia estat en diverses sortides i ocasions, vaig agafar el plantejament de fer-los d’una sola vegada i acabar de visitar els restants fins l’Atlàntic.
La tornada també la volia fer pirinenca, però pel cantó peninsular i alternant el tipus de carretera segons el temps (meteorològic i horari) i el cansament.
Entre l’anada i la tornada vaig aprofitar per a fer una visita en que la memòria m’hi va portar després dels intensos dies a l’entorn de la Diada.
Feia molts anys que no marxava sol. No deixa de tenir el seu encant i els seus inconvenients. En tot cas és un plantejament que, per a mi, condiciona totalment el funcionament del viatge. Anant sol no respecto ni els horaris dels àpats, ni als mateixos àpats. Només mana la ruta programada i el gaudi de la conducció en moto. A banda de la manca de companyia, el principal inconvenient –mal acostumat com estava en portar una excel·lent fotògrafa- és buscar un lloc per aturar la moto amb seguretat i fer alguna foto, tot i renunciant-ne a moltes ... doncs no s’hi arribaria mai. D’aquí que subtituli irònicament la crònica com a La Ruta Dels Rètols Des Cols.
Acabo la introducció reconeixent que aquest recorregut és més per una forquilla de 4-6 dies que no pas pels tres dies que hi he emprat.
Així va acabar essent:
Surto de Girona ben d’hora i veig clarejar al darrera del Castell de Quermençó.
M’espavilo doncs vull començar on diu la web, a Cervera, doncs vinga ... que hi falta gent!
Tiro cap a Ceret, giro a Amélie-les-Bains i aviat enllaço amb els primers colls. Fa dies que no tiren gravilla. Uf, quina sort !
Segons la pàgina i els waypoints del navegador he passat pels colls de Ram i de Rang, però no identifico cap rètol ni lloc concret. Això em passarà en alguna altra ocasió. Arribo doncs al de Fourtou.
Continuo fins empalmar amb la N116 que ve de Perpinyà, passo per Prades i m’atanso fins al proper de la llista:
Pujo cap a Puyvalador i per arribar a Axat m’obliguen a passar –per obres- per un munt de desviaments que em fan perdre l’erma. Faig el zoom del gps ben petit per anar veient la ruta original. Finalment hi enllaço.
Segueixo cap a Quillan i, tot seguit, arribo al Col du Portel
El següent, no gaire més enllà:
Segueixo per Belcaire fins aquest:
I tres de consecutius: Marmare, Ferret i Chioula. Uf, quina marxa !
Vaig amb el cafè en llet de casa (relaxing) i paro a fer un mos en que compto arribar al vespre. Fa una temperatura ideal de 16º (+/-2º) i el dia és força clar.
En ple Aude, passo per Auzat i empalmo els dos ports de Lers i Agnès. Paisatge sublim.
I dos més que no ha estat res. El de Latrape i el La Core.
Doncs ara quatre: Portet d’Aspet, Le Couret, La Clin i el De Menté.
Baixo cap a Les i Bòssot per fer el Col du Portillon, entrada a la Vall d’Aran.
Per Bagnères-de-Luchon arribo al Col de Peyresourde.
I el de l’Azet serà el darrer d’avui. S’està enfosquint i la boira ho accelera.
Són les vuit del vespre i faig molta sort. Al primer hostal que demano al gps me confirmen lloc. Recomenable: Sopo, dormo i esmorzo per 64 €. Hotel Pons de Saint-Lary-Soulan. Això sí, el sopar va consistir en un primer, en un segon, en un demi de roig, en un desert i en un cafè. La quarantena de comensals vàrem menjar exactament el mateix. Bona nit !
A les set es pot esmorzar i ja tinc les maletes a la moto. Després me’n penediré de ser tan matiner. Esmorzo i a quarts de vuit vaig passant per encarar el Col d’Aspin. A mig camí m’aturo, sembla que el dia promet:
Però no, com en altres ocasions, la boira ho envaeix tot. La barrera pirinenca separa clarament dos climes. Al llarg del dia d’avui la seqüència serà: boira, boira pixanera, pluja dèbil i pluja moderada. Per això tot és tan verd !
Faig un Tourmalet fred (3º) i gens acollidor.
Encaro la baixada cap a Barèges i aquí és on es veuen els terribles mals de les passades riuades. Hi arribo a les 9 i un rètol m’indica que el trànsit per continuar cap a l’Aubisque és obert a partir de les 10. Faig temps amb un altre relaxing (cafè amb llet).
A les 10 en punt transito cap el Col de Soulor i el d’Aubisque
Passades les “tres maries” Encaro cap al Col du Porteig i el de Marie Blanque. Deu ésser per la novetat, però el darrer me sembla preciós.
Talment el d’Ichère i el de Labays.
Els darrers ports fins Hendaye els faig pel punt d’honor d’acabar la ruta. Ja no els gaudeixo doncs la pluja es va intensificant.
L’arribada al final de la “route” és clarificadora. Però l’he feta !
Assolida la fita, toca anar a buscar refugi a terres assolellades. Baixo cap a Navarra per arribar a Ollo. Ho faig rimar per dir que o us ho salteu o disculpeu el rOllo:
Ollo em porta al record d’unes colònies d’estiu el 1974: L’ara prestigiós psiquiatre/pediatre gironí, Dr. Cornellà, acabava o estava apunt de llicenciar-se a La Universitat de Pamplona i, vinculat al MIJAC (moviment infantil i juvenil d’acció catòlica), acollia una colla de nens orfes navarresos. A 1973 els nanos van venir a Sant Martí de Llémena i a l’any següent nosaltres vàrem anar a Ollo (suposo que sense cap més explicació que la disponibilitat d’una casa). Vàrem veure el primer “encierro” (07/07/74) i el “pobredemi” (14/07/74) als Sanfermines.
A la foto que segueix veureu a un “aizkolari” de circumstàncies i, també, la fita d’haver penjat conjuntament –un any abans de la mort d’en “Xicu”- la bandera navarresa, la senyera i, això sí, “por orden de la autoridad competente”, l’”estanquera”.
Crec que moltes baules de La Cadena tenen orígens propers.
La casa de l’esquerra es correspon perfectament amb la foto anterior. Curiosament, la de la dreta, s’ha convertit en un hotel. Llàstima que era tancat!
Vaig voltar pel varal de cases, vaig anar al bar i no vaig trobar ningú que recordés l’anècdota.
Torno demanar allotjament a s’exelència el navegador i em porta a sota de Pamplona, a Casa Azcona de Zizur Mayor. El preu de dormir és correcte. El de sopar també i jo prenc venjança de no haver dinat. El d’esmorzar no és el cas, doncs per a mi no val que obrin a les 07:30.
Eix pirinenc passant per la Vall del Roncal. Paisatges preciosos.
Per aquí hi vas passar-hi, oi? Ramon. A mi també em tenia espantat la possibilitat de que qualsevol incidència, veient el tràfic zero de la zona ens deixés empantanegats. Hem de considerar una GSA o similar. Ejejej !
Em proposo tornar per la via ràpida, tot i que acabo passant per paratges desconeguts. Entro a Andorra a fer benzina i algun detall.
Rodem pel Món i tornem al Born ! No ens oblidéssim que a casa tenim els millors ... o quasi:
Salut!
Benvingut! Si estàs llegint aquest missatge vol dir que no estàs registrat en el nostre fòrum. Prem AQUÍ per registrar-te amb uns senzills passos.
D'aquesta manera podràs gaudir de tots els avantatges i característiques de la nostra comunitat.
Citar
, maca la ruta, la crònica i les fotos!
