Els astres s'han creuat i en Mikel ha proposat!
Quedem a Bàscara?
Què esmorzem?
I ara? Doncs fins a Masarac a buscar vi i retornem per La Bisbal a buscar "cubanos"
Km's i bon profit !
Els astres s'han creuat i en Mikel ha proposat!
Quedem a Bàscara?
Què esmorzem?
I ara? Doncs fins a Masarac a buscar vi i retornem per La Bisbal a buscar "cubanos"
Km's i bon profit !
S'ha acabat el bròquil ... tu ja m'entens!
Siso, merci per la crònica i les fotos
Miquel, una magnífica excursió i els calamarsets molt bons
Preocupa't més per la teva consciència que per la teva reputació.
Perquè la teva consciència és el que ets, i la teva reputació és el que els altres pensen de tu, i això és problema d'ells.
RRRBBB
Un bon diumenge amb bon temps per rodà per Santa Pellailla i bona teca.
Merci per les fotos
Carai quin tiberi!!
Així m'agrada que us cuideu força.
I amb "cubanos" de can Graupera, bons, bons!!
Caram, caram, com teniu cura de vosaltres mateixos!
Per cert, on vàreu menjar aquests calamars i aquestes gambes tan apetitosos?
Ricard, a prop de Girona hi ha un poble que es diu Bàscara (no gaire conegut)
Es a la mateixa cruilla amb semàfor que hi ha per anar a Esponellà per l'esquerra o Sant Mori per la dreta.
Aqui tens la foto del Bar Sala
Salut!
No coneixes el misteri de la noia de la corba de Bàscara?
Era una fosca nit d'hivern. La boira impedia veure correctament el traçat de la carretera. Un home conduïa de tornada a casa a Girona intentant vèncer la son després d'un llarg dia de treball a Figueres, quan va veure a una misteriosa noia parada al costat de la carretera. Estàtica. Vestida amb un vaporós camisa de dormir blanc. El noi, pensant que es tractava de la víctima d'un accident de trànsit, va aturar el vehicle per auxiliar-la. La dona, en silenci, va pujar al vehicle. Tot i que el conductor intentava donar-li conversa, la noia estava callada. Quieta. Immòbil. «Compte amb la corba», va dir després d'una estona, passant pel trencant de Vilajoan. No obstant això, la carretera no semblava tenir cap viratge. De sobte, una corba molt tancada es va fer visible entre la boira i va obligar el noi a donar un cop de volant. El cotxe va quedar travessat al mig de la carretera i el noi, espantat, va mirar el seient de darrere i va preguntar: «Estàs bé?». Però allà, a la part posterior, no hi havia ningú. La noia, simplement, no hi era. Era just a la corba abans de travessar el pont del Fluvià a Bàscara.
Gràcies per explicar el misteri de la corba
Aquesta noia, no era pas de La Jonquera?
Actualment hi ha 1 usuaris veient aquest tema. (0 membres i 1 visitants)