Tema: Osona, 1990: quan les motos es van apoderar de la via pública

He anat a parar a un article de osona.com, que m'ha fet tornar una mica al passat ... ei que jo no era d'aquests, vale ?

-------------

La mà dura de les autoritats va acabar amb la "revolta" dels adolescents que se saltaven totes les normes de velocitat, soroll i senyals de trànsit



"Les normes de seguretat per anar amb moto són un rotllo de la bòfia i els pares". Així descrivia a la premsa comarcal osonenca un noi de Manlleu, en Lluís, la seva opinió sobre com calia utilitzar aquells Vespinos, Derbys i MiniMonteses, allà a principis dels anys noranta del segle passat.

Els policies municipals de les principals poblacions no donaven l'abast a aturar una epidèmia molt general d'adolescents que circulaven dia i nit amb els seus ciclomotors, saltant-se els senyals de trànsit, sense casc i sense papers, circulant per damunt de les voreres i indignant el veïnat amb el soroll dels tubs d'escapament retallats.

El nombre d'accidents mortals es va doblar tan sols entre 1983 i 1989. I va ser aleshores quan les autoritats van preparar una bateria de mesures antimotos, començant per una nova Llei de Seguretat Vial d'abast espanyol, que obligaria a l'ús del casc en tot moment i a reduir les velocitats i els sorolls en zones urbanes. La garrotada definitiva va ser la imposició d'unes pòlisses d'assegurances a tercers a uns preus que la majoria dels pares ja no van poder assumir.

El govern de la Generalitat va endegar la campanya "Posa-t el casc, fica-t'ho al cap", amb la presència de pilots de curses com Àlex Crivillé, Jordi Arcarons o Sito Pons. Uns famosos que, val a dir, eren en qui s'emmirallaven els adolescents catalans com a models de córrer molt i ser campions del món de motorisme tot circulant per Vic o Torelló, amb tot el que això comportava. Els concessionaris de venda i els tallers on es trucaven les màquines no paraven de treballar.

Aquella primavera de 1990 marcaria el principi de la fi de la gran aventura de les motos. Una epopeia casolana que començava amb les minimotos per a infants, saltava als ciclomotors i culminava als 16 anys d'edat amb la moto de 75 centímetres cúbics. Més tard, als 18 anys, la gran majoria pujava al cotxe i deixava enrere l'estimat -i perillós- vehicle de les dues rodes.

Els pares, per la seva banda, no feien altra cosa que patir. Hi havia famílies amb tres fills que tots tres havien tingut accidents. Es demanava mà dura contra els infractors, que eren quasi tots. Els consistoris de Vic, Manlleu i Torelló van aplicar mesures de xoc "vist el fracàs de les campanyes informatives", segons va confessar al setmanari La Marxa el sergent de la Policia Municipal de Vic.

Entre retirades de papers i multes, la revolta de les motos es va anar doblegant. Tothom, excepte els seus protagonistes, ho va celebrar.

Osti Ramon, ja me'n recordo d'aquesta moguda, en aquells temps un servidor voltava amb Vespa, això si, sempre anava en casc.
Però recordo fer moltes trastades amb ella, eren altres temps i els recordo amb molt de "carinyu".
La matricula era B-xxxx-EW he mirat per internet i era de 1981, carai com passa el temps.

aixxxx, quins tems..... Jo ho recordo de quant encara era permès anar sense casc, per el voltans del 75 (+o

Saltaba mes amunt amb una vespino que amb una 74

Ja, ja, ja, em sembla que l'hauria d'haver posat a "relats històrics" aquest post

Panotxa! Mentider! Je,je, ...no sempre portabes casc!
No al menos en aquestes fotos! I fent un caballito amb la Vespa 200!
Ara bé molta melena Sí! deu ser puta enveja!
Salutacions

Quina colla d'impresentables que estàveu fets!

Ondia Siso!
Ja hi había la MAT quan feies caballitos amb la Vespa?
Salutacions

Verge santa!...quina colla de delinqüents...

Iniciat per Albur

Verge santa!...quina colla de delinqüents...

Si noi, jo no ho hagués dir mai