Tema: The timeless ride. Ten years on the road

En Hubert Kriegel és un tipus peculiar i interessant que porta 10 anys viatjant pel món en moto amb sidecar (i mocassins!!!)
El vaig trobar fa uns anys quan es va creuar amb en Margus i la Kariina (protagonistes del viatge en moto més impressionant que mai he tingut oportunitat de seguir dia a dia per internet). Van coincidir crec que a Mali (?) amb tot un grup de moto-overlanders que rondaven per allà. Li vaig perdre la pista i ara fa uns dies m'he tornat a topar amb ell.

Després d'un any sense viatjar per problemes de salut, fa uns mesos que s'ha tornat a posar en marxa. Ara deu estar per Lesotho... i no sap ni cap on va però "li toca" pujar per la costa Est. És dels que viatja lent, sense plans...

Francès de naixement i nord-americà d'adopció, és bilingüe i se'l pot llegir en francès i anglès. Es dedicava a les immobiliàries i al music-hall, al foto-gravat, va vendre llibres i calefacció solar, va ser missatger, ... És supervivent d'un càncer de coll i va viure l'11S a quatre cantonades de la zona zero. Ha tingut 3 o 4 dones, ...

Quin paio més autèntic!!!
No us el perdeu! Us ho passareu bé llegint-lo!!
Però poseu-vos còmodes que 10 anys de ruta donen moooolt de si

The timeless ride
Ten years on the road.



El podeu trobar també a facebook

Així explica al seu web com va començar tot

How did it all start!
In November 2004, while living in New York, I had dinner with my good friend Jean-Louis at l'Orange Bleu in Manhattan.
While eating a cucumber salad, Jean-Louis was telling me "When we live in a big city like New York, on december 31 our pockets are empty because for ordinary people like us, it's a lifestyle and we spend it all !"
Then we ate a couscous and Jean-Louis asked me a question I had never thought about "Now that your younger daughter Jessica is finishing her college, what are you going to do ?". As we were talking we established that if I was to sell everything I had, I had enough money to travel on my sidecar for ten years.
By the time we ate a creme brulée, it was clear to me that I had 2 choices
1 - I keep working for the next 10 years and I will be poor after that !
2 - I sell everything I have, I go travel for 10 years on my sidecar and I will be poor after that !
It did not took long, with common sense, I took my decision while drinking my coffee.
Three months later, on February 16, 2005 at 6:04 am, New York was closed, I was on my way to the Arctic Circle on the first leg of my "Ten Years on the Road".

Comment c'est arrivé!
En Novembre 2004, alors que je vivais à New York, je dinais avec mon ami Jean-Louis au restaurant l'Orange Bleu de Manhattan.
En mangeant une salade de concombre, Jean-Louis me dit "Qand on vit dans des grandes villes comme New York, tu retournes tes poches le 31 décembre et elles sont vides parceque avec ces styles de vie, on dépense tout ce que l'on gagne !"
Puis en mangeant un couscous, Jean-Louis me pose une question à laquelle je n'avais jamais pensé "Maintenant que ta plus jeune fille, Jessica, va finir son université, que vas tu faire?". En discutant, on a calculé que si je vendais tout ce que j'avais, j'avais assez d'argent pour voyager en sidecar pendant 10 ans !
En mangeant une crème brulée, il était clair que j'avais deux choix:
1 - Je continuais à travailler pendant 10 ans et je serais pauvre aprés !
2 - Je vends tout ce que j'ai, je pars voyager pendant 10 ans sur mon sidecar, et je serai pauvre aprés !
Le bon sens l'a vite emporté, j'avais pris ma décision en buvant mon café.
Trois mois plus tard, le 16 Février, 2005 à 6h04, New York était bouclé, j'étais en route pour le Cercle Polaire, le premier tronçon de mes "Dix Ans sur la Route".

M'agrada, m'agrada, feina pel cap de setmana.

Carai, quina bona pinta que te aquest paio.

Gràcies Amazona!

Moltes gràcies Amazona!

Aquest paio fa temps que el seguia i li havia perdut la pista, em va fer molta gràcia quan vaig llegir el per que de les ulleres...quin crack!



Per cert, tenim una cosa en comú, la crònica d'en Tsiklonaut per mi també es la millor que he seguit mai...crec que li hauríem d'obrir un fil. (uns altres crakcs)

Panotxa, al Margus i la Kariina els vaig seguir cada dia des de gairebé l'inici del seu viatge a l'advrider.

Mentre no obrim un fil dedicat i ben polit, si algú vol gaudir ni que sigui de les seves fotos o repassar la seva aventura, deixo l'enllaç
From Estonia with love (Round the World awesome ADVenture!!) - ADVrider

I el seu web (el traductor estonià-català és molt cutre, suposo que és perquè passa a través de l'anglès i es perd, però es nota la mà de la Kariina als textos)
http://yhelteljel.ee/

Estan acabant d'enllestir el llibre. Haurem d'estar pendents!!

Al Hubert, el segueixo gairabé des d'el principi de la seva aventura...em comunicat diverses vegades. La seva manera de viatjar, coincideix amb com m'agradaría fer-ho, y el seu side, és SENCILLAMENT BRUTAL !!! Quan sigui gran vull ser com ell.

Les fotos d'en Margus i la Karlina, son....ESPLENDIDES !!!