Pàgina 3 de 5 PrimerPrimer 12345 L'últimL'últim
Resultats 21 al 30 de 43
Like Tree31M'agrada

Tema: Àsia central, Pamir i Mongòlia

  1. #21
    Usuari Registrat Avatar de Ramon
    Data d'ingrés
    23 abr, 13
    Localització
    Vic
    Missatges
    2.848
    Dushanbe, con medio millón de habitantes, es la capital de Tayikistán y uno de los extremos de la carretera del Pamir (Pamirsky Trakt o Pamir Highway), la carretera termina en Osh (Kirguistán) después de 1.500 kms.
    Durante muchos kilómetros transcurre junto a los ríos, el Amu Darya primero y el Panj después, que hacen de frontera con Afganistán y atraviesa toda la cordillera del Pamir con el punto más alto en al paso de Ak-Baital a 4.655 metros sobre el nivel del mar.
    Durante todo el camino hay algunas pequeñas ciudades (Kulob, Kalaikhum, Khorugh, Murghab, Karakul, Sary-Tash) y otros pequeños pueblos donde con un poco de suerte puedes encontrar algún punto donde comprar gasolina, magazines con agua y comida y alguna homestay donde dormir.

    En algunos tramos hay un asfalto bastante bueno pero en general es una pista de tierra donde circulan grandes camiones y 4x4 que proveen de mercancías toda la zona.

    Durante prácticamente todo el recorrido te vas encontrando grupitos de soldados (normalmente 3) muy jóvenes y en el otro lado del río (Afganisthan) se ven algunos pequeños pueblos.

    De Dushanbe a Kalaikhum hay dos carreteras, por el norte la de Tavildara que sube por las montañas y por el sur la de Kulyab que va recorriendo el río.
    Yo cojo la del sur.

    El paisaje está formado por el río en el fondo de todo, pequeños valles con pueblos arrinconados entre el río y la montaña, y la montaña con nieve en lo alto.

    Hago noche en una homestay en Kalaikhum donde por 10$ me dan cena, alojamiento y desayuno, wifi precaria, un lavabo y una ducha para toda la casa (la familia deben ser unas 8 personas y los 3 huéspedes que estamos allí) ... pero el entorno es bonito.























































    A Panotxa i sergibuda els agrada.
    Preocupa't més per la teva consciència que per la teva reputació.
    Perquè la teva consciència és el que ets, i la teva reputació és el que els altres pensen de tu, i això és problema d'ells.
    Citar Citar      

  2. #22
    Usuari Registrat Avatar de Panotxa
    Data d'ingrés
    23 abr, 13
    Localització
    Pla de l'Estany
    Missatges
    1.897
    Carai Ramon, aviat parlaras rus!

    Bona crònica, vaig seguint-la i miro de no perdrem amb aquests noms, sense un mapa costa molt situar les fotos.

    Hem costa llegir-te en castellà, però que hi farem, un s'acostuma a tot.

    Salut!
    A Ramon li agrada.
    Citar Citar      

  3. #23
    Usuari Registrat
    Data d'ingrés
    11 oct, 18
    Localització
    Barcelona
    Missatges
    100
    LLegint i veient les fotos, fins aquí intueixo que el clima és calorós i sec, peró veient la teva jaqueta/pantaló, com "d'hivern", sembla com si estiguessis preparat per algun canvi sobtat de temps o temperatura.

    Ja portes molts kms i hauràs creuat cultures diferents, més enllà de la dificultat de l'idioma, el tracte amb la gent com va se? Més o menys distant tot i l'amabilitat o semblant al llatí, marroquí...per fer-nos una idea.
    Sabut que la cuina mediterrànea és de les més variades, sinó de les millors. Que t'has anat trobant pel camí?

    Més enllà dels sorollosos que poden ser, tot depèn de la velocitat i tipus de pis, que tal els neumàtics que vas muntar, quants kms han aguantat?
    L'última edició per ricard66; 28/08/2019 a les 20:59.
    A Ramon li agrada.
    Citar Citar      

  4. #24
    Usuari Registrat Avatar de Ramon
    Data d'ingrés
    23 abr, 13
    Localització
    Vic
    Missatges
    2.848
    Cita Iniciat per Panotxa Veure missatge
    Carai Ramon, aviat parlaras rus!

    Bona crònica, vaig seguint-la i miro de no perdrem amb aquests noms, sense un mapa costa molt situar les fotos.

    Hem costa llegir-te en castellà, però que hi farem, un s'acostuma a tot.

    Salut!

    Hahaha, m'aniria bé aprendre una mica de rus, en aquests últims 3 anys és per on m'he mogut però no surto saber 4 paraules: da, niet, priviet, dasvidania, akuda, naprava, nalema, ... i la més important nazdarovia.
    El que si que és realment important es coneixer les lletres ja que molts rètol de ciutats només son en cirílic, p.ex, en el següent a dalt i diu Astrakhan i a baix Volgograd



    També va bé conèixer alguns dels gestos amb les mans que son diferents dels que fem aquí: no/tancat/prohibit, omplir el dipòsit, bevem, ves a pendre pel cul, ...
    A Panotxa li agrada.
    Preocupa't més per la teva consciència que per la teva reputació.
    Perquè la teva consciència és el que ets, i la teva reputació és el que els altres pensen de tu, i això és problema d'ells.
    Citar Citar      

  5. #25
    Usuari Registrat Avatar de Ramon
    Data d'ingrés
    23 abr, 13
    Localització
    Vic
    Missatges
    2.848
    Cita Iniciat per ricard66 Veure missatge
    LLegint i veient les fotos, fins aquí intueixo que el clima és calorós i sec, peró veient la teva jaqueta/pantaló, com "d'hivern", sembla com si estiguessis preparat per algun canvi sobtat de temps o temperatura.

    Ja portes molts kms i hauràs creuat cultures diferents, més enllà de la dificultat de l'idioma, el tracte amb la gent com va se? Més o menys distant tot i l'amabilitat o semblant al llatí, marroquí...per fer-nos una idea.
    Sabut que la cuina mediterrànea és de les més variades, sinó de les millors. Que t'has anat trobant pel camí?

    Més enllà dels sorollosos que poden ser, tot depèn de la velocitat i tipus de pis, que tal els neumàtics que vas muntar, quants kms han aguantat?
    He enganxat una època molt calorosa en tot el recorregut però especialment als deserts de Kazakhstan i Uzbekistan que normalment estava sempre entre 40 i 44ºC, horrorós.

    Vaig amb la jaqueta i pantalons de cordura, amb les "finestretes" de ventilació però amb tanta calor no saps si obrir les finestres o tancar-les.
    Si no obries la pantalla del casc t'ofegaves de calor, si la obries entrava un aire que et cremava a la cara.
    ... es molt dura la vida dels viatgers.

    El tracte amb la gent és molt bo, son molt amables.
    Tots els cotxes et fan llums i piten, al principi pensava que era perque hi havia poli, o un perill, o havia fet alguna cosa que no devia, ...
    Quan pares (sobretot encara més si vas sol) la gent se t'acosta a saludar-te i donar-te la ma (la poli i els militars també et saluden donant-te la ma ... em sembla que no he donat mai la ma a un poli i a un guàrdia civil), et fan preguntes (akuda: de on vens, kuda_nosequè: a on vas, i després tota una parrafada que ja no entens i ells tampoc entenen la meva resposta en català, hahahaha).

    La conducció també es per l'estil, tu quan tens un vehicle al davant l'avances i llestos, si ve algú de cara s'apartarà amablement i et deixarà passar sense fer llums ni pitar.
    Bé, excepte la poli, un dia avançant en continua i veure venir la poli pel davant em vaig tornar a amagar al darrera del camió que estava avançant i qual el cotxe de la poli va passar pel meu costat va encendre els llums de colors, la sirena i va frenar ... jo em vaig veure obligar a passar el camió i donar gas per escapar-me
    Altres cops que la poli m'havia parat els preguntava "any problem?" i em responiet "niet problem" i despres "akuda" i bla bla bla.
    Un dia un d'ells em va demanar si tenia dolars i li dic que es clar que si, haig de posar benzina, menjar, dormir ...
    Em diu: "dona'm algun dolar", jo faig una riallada ben sorollosa i li responc "dona'm això" i li senyalo la placa de policia, ell fa uns sorollosa riallada i em diu "ves, ves".

    A Kiev vaig muntar els Motoz GPS Tractionator que portava d'aquí, hi vaig fer 16.000 kms per asfalt bo, esfalt trinxat i molta pista variada de terra, sorra i pedres.
    Al tornar a arribar a Kiev estava força cascadots però encara hagués pogut fer els 3.200 kms que tenia fins a casa.
    No vaig tocar mai pressions, sempre anava a 2.4-2.8
    Porto càmares reforçades.
    Vaig tenir una punxada per un clau, vaig portar la roda a un taller de neumàtics i em van reparar la punxada amb un parxe: treure coberta, buscar punxada, posar parce, tornar a muntar i equilibrar 500 tengue (1.3 €)
    Preocupa't més per la teva consciència que per la teva reputació.
    Perquè la teva consciència és el que ets, i la teva reputació és el que els altres pensen de tu, i això és problema d'ells.
    Citar Citar      

  6. #26
    Usuari Registrat Avatar de Ramon
    Data d'ingrés
    23 abr, 13
    Localització
    Vic
    Missatges
    2.848
    Al salir del pueblo hay una gasolinera, bueno, más bien una docena de bidones de 200 litros, un cubo, un embudo y un par de chicos durmiendo en la sombra.

    La pista continúa siguiendo el río y es impresionante ver los camiones con remolques y trailers de 6 ejes que circulan muy despacio levantando una buena polvareda, pero por suerte el polvo permite verlos de lejos y detenerte en un lugar suficientemente ancho para dejarlos pasar.
    También hay bastante coches cargados con gente y paquetes, son los taxis que hacen el servicio de tramnsport de gente y mercancías entre los pueblos de la zona.

    Las laderas de las montañas son muy secos pero de vez en cuando sale agua que y el paisaje setorna verde y aparecen pueblos, prados y árboles frutales sobre todo con albaricoques.

    A Ishkashim hay un puente para poder cruzar el río y entrar en Afganistán, el paso está cerrado y solo abren la verja el sábado ya que en la parte afgana hay un gran mercado y se facilita el paso de personas y mercancías.
    Justo al lado hay un cuartel de militares y al ver que hago una foto ha venido un soldado gritando "niet niet photo".
    En línea recta no hay más de 300 kms hasta Kabul.

    Un poco más allá me paro en una homestay y les pido poder plantar la tienda en su jardin y utilizar la ducha.
    Me dicen que por 10$ me darán cena y cama pero insisto en dormir en la tienda, los doy 2$, me enseñan la ducha y al cabo de un rato me traen un plato de albaricoques.

    La gente es super amable.



































































    A Panotxa i sergibuda els agrada.
    Preocupa't més per la teva consciència que per la teva reputació.
    Perquè la teva consciència és el que ets, i la teva reputació és el que els altres pensen de tu, i això és problema d'ells.
    Citar Citar      

  7. #27
    Usuari Registrat Avatar de Ramon
    Data d'ingrés
    23 abr, 13
    Localització
    Vic
    Missatges
    2.848
    Sigo por la pista del valle de Wakhan, al lado está el río Panj que hace frontera con Afganistán, más allá está la cordillera del Hindu Kush y detrás Pakistán y China.
    Estoy a unos 3.000 metros sobre el nivel del mary las montañas del este tienen entre 5.000 y 6.000 metros con cimas completamente nevados.

    En Langar hay una gasolinera a cada punta del pueblo, la primera está cerrada, la segunda es de gas pero por suerte también tienen bidones de gasolina, lleno el depósito ya que no encontraré nada más hasta llegar a Murghab, a 250 kms.
    Al abandonar Langar (2.700 m) la pista sube y comienzo a atravesar pasos elevados: Khargush (4.340 m), Pereval Nayzatash (4.134 m) y llego a un hermoso valle donde se encuentra el pueblo de Murghab (3.600 m) y busco un Homestay que tenga buenas vistas sobre el valle.

    El Erali tiene buena pinta, la señora que lo lleva es muy atenta y tiene un buen nivel de inglés y el precio es bueno (12$ para cenar, dormir y desayuno) y la comida deliciosa (ensalada de tomates con pepino, plov, pan, shai, galletas, bombones y caramelos) una buena elección.
    La wifi funciona bastante bien, aunque no la necesito ya que el el móvil tengo una SIM ucraniana con roaming para todos estos países.


































































    A Panotxa li agrada.
    Preocupa't més per la teva consciència que per la teva reputació.
    Perquè la teva consciència és el que ets, i la teva reputació és el que els altres pensen de tu, i això és problema d'ells.
    Citar Citar      

  8. #28
    Usuari Registrat Avatar de Ramon
    Data d'ingrés
    23 abr, 13
    Localització
    Vic
    Missatges
    2.848
    La señora me pregunta si me va bien tortilla, mantequilla, mermelada y café para el desayuno, perfecto.
    Me pide que rellene el libro de registro: nombre, país, fecha nacimiento ... y al ver el año se alegra y me dice que ella también es de 1960.

    Durante un tramo la carretera está asfaltada pero desaparece cuando sube al Ak Baital Pass (4.655 m), son las 8:30 de la mañana y la temperatura es de 6.5ºC, genial!

    Antes de llegar a Karakul y durante bastantes kilómetros la pista discurre paralela a un reja de alambre con púas que marca la frontera con China.
    El lago es magnífico y rodeado por las montañas nevadas, en el pueblo encuentro una pareja turca que han roto el chasis de una de las motos y que no podrán soldar hasta la tarde que pongan en marcha los generadores para producir electricidad.
    Por el camino encuentro motoristas y ciclistas, he encontrado más motos y bicis durante la ruta en el Pamir que en todo el resto del viaje.
    También me he encontrado mochileros a pie que intentan hacer autostop, jo*er !

    En el paso fronterizo de Tayikistán hay unos barracones cutres de madera en medio de una pista que con lluvia debe ser un enorme barrizal.
    Entre las dos fronteras hay unos 30 o 40 kms de tierra de nadie.
    En la parte de Kirguistán los edificios y la pista estan mucho mejor.
    Los trámites son fáciles y rápidos.

    Una vez abajo y hasta Sary-Tash hay un valle ancho y bonito, con unas magníficas vistas hacia la cordillera donde está el pico Lenin (7.134 m), Perfecto para hacer una acampada pero lástima que hay muchos militares kirguises de maniobras.

    En Sary-Tash no hay banco, solo un cajero automático que no funciona pero puedo cambiar USD por SOM en un café, pongo gasolina, compro agua y otras provisiones y continúo para buscar un lugar tranquilo donde acampar.




















































    A Panotxa li agrada.
    Preocupa't més per la teva consciència que per la teva reputació.
    Perquè la teva consciència és el que ets, i la teva reputació és el que els altres pensen de tu, i això és problema d'ells.
    Citar Citar      

  9. #29
    Usuari Registrat Avatar de Ramon
    Data d'ingrés
    23 abr, 13
    Localització
    Vic
    Missatges
    2.848
    Esta madrugada han venido un rebaño de caballos al prado donde había montado la tienda, hasta que no he visto lo qué pasaba me he asustado un poco al escuchar ruidos tan cerca de la tienda.

    Hoy será una corta jornada de viaje, se trata de llegar hasta Osh y hacer el cambio de aceite de la moto, a ver si encuentro algún taller abierto ya que estamoos a domingo.
    Tenía un par de talleres controlados, el ZorroMoto y el MuzToo.
    Primero he ido a ZorroMoto ya que era el más fácil de llegar, pero estaba cerrado y no abrían hasta el lunes a las 10.
    Después me he acercado al MuzToo a ver si tenía suerte, estaban terminando de preparar un coche para hacer una salida con guiris para el día siguiente, que suerte.

    Les he pedido si me podían vender 4 litros de aceite (yo ya llevaba el filtro) y me dejaban algunas herramientas.
    Han sido muy amables, también me han dado agua caliente para limpiar el pre-filtro de aire y spray de aceite para filtros de espuma.
    A cambio he aceptado ir a un B&B que tenía uno de los trabajadores (creo que era el administrador).
    Ha costado encontrar la casa, tenía la coordenada pero no había ningún rótulo, al final he visto un pequeño papel pegado en una puerta.

    Tras instalarme me he ido a comer a un café cercano y por la tarde he ido al mercado (un mercado cubierto inmenso) a comprar cuatro cosas y visitar Suleiman Too.




































    A Panotxa li agrada.
    Preocupa't més per la teva consciència que per la teva reputació.
    Perquè la teva consciència és el que ets, i la teva reputació és el que els altres pensen de tu, i això és problema d'ells.
    Citar Citar      

  10. #30
    Usuari Registrat Avatar de Ramon
    Data d'ingrés
    23 abr, 13
    Localització
    Vic
    Missatges
    2.848
    Salgo de Osh para ir a buscar la pista que me llevará hasta Kazarman para luego continuar hacia Baetov, Tash-Rabat y subir hasta el paso de Torugart que hace frontera con China y poder admirar la cordillera del Tian Shan y la carretera que llega a Kashgar (China) y donde comienza la famosa Karakoram Highway.


    Al principio y hasta Jalal-Abad hay bastante tráfico pero luego cuando se acaba el asfalto y la carretera empieza a subir desaparecen los pueblos y el tráfico y sólo queda la pista que sube hacia las montañas, colmenas de abejas, corderos, caballos y paisajes espectaculares. Increible.

    En Kazarman lleno el depósito para emprender la ruta hasta Baetov, habría podido tomar la pista más fácil junto al río pero prefiero coger otra pista más mala que lleva a Baetov a través de las montañas.
    No encuentro a nadie en decenas de kilómetros hasta que llego al valle de Baetov y aquí decido cambiar el destino de hoy e ir hacia Naryn ya que para acercarme al paso de Torugart no tengo mucho tiempo y además me da miedo que al ser zona fronteriza me hagan retroceder.


    Acampo junto a un arroyo.

























































    A Panotxa li agrada.
    Preocupa't més per la teva consciència que per la teva reputació.
    Perquè la teva consciència és el que ets, i la teva reputació és el que els altres pensen de tu, i això és problema d'ells.
    Citar Citar      

Pàgina 3 de 5 PrimerPrimer 12345 L'últimL'últim

Informació de tema

Usuaris veient aquest tema

Actualment hi ha 1 usuaris veient aquest tema. (0 membres i 1 visitants)

Permissos de publicació

  • No pots crear nous temes
  • No pots respondre temes
  • No pots pujar arxius adjunts
  • No pots editar els teus missatges
  •