Resultats 1 al 4 de 4

Tema: Viatge per Senegal de 3 «tubab» en moto

  1. #1
    Usuari Registrat Avatar de Ramon
    Data d'ingrés
    23 abr, 13
    Localització
    Vic
    Missatges
    2.730

    Viatge per Senegal de 3 «tubab» en moto

    Viatge per Senegal de 3 «tubab» en moto



    Senegal és un país situat a l'Àfrica Occidental, entre Mauritània, Mali, Guinea-Conakry, Guinea-Bissau i Gàmbia.
    És el país que té forma de cara mirant cap a l'esquerra.
    Sembla que tingui una profunda gola (formada per Gàmbia) que se t'ha d'empassar i així és, el paissatge, la gent, els colors, la vida ... se t'empassa totalment i no et pots escapar.

    Àfrica és un continent diferent, imprevisible, tot es pot aconseguir, però sense presses.
    Sempre trobaràs menjar i aigua, un lloc per dormir, benzina i ... 3 motos en més o menys bon estat.



    ________________________________________________


    dijous, 21 d'octubre de 2010

    Arribem a Dakar a quarts d'una de la nit, recollim el nostre equipatge que havíem facturat per no poder-ho pujar tot a dalt de l'avió (les eines, la farmaciola amb les xeringues i tisores, navalles, una «destalonadora» de cobertes de roda i el mecanisme apujavidres d'un Skoda).

    Omplim els paper de immigració i després de passar pel control de passaports sortim a fora de l'aeroport, hi ha un munt de gent oferint-nos taxis, hotel, etc.

    Ens han vingut a esperar en Rafa (propietari de les motos que hem llogat), en Masse (mestre, amic d'en Rafa) i en Sibi (policia que a fora d'hores treballa per ell), carreguem els paquets als cotxes i abans d'arribar a casa d'en Masse, on dormirem, ens aturem a sopar en un restaurant. Provem la primera «Gazelle». Salut !

    Els carrers son foscos, plens de sorra i amb força gent prenent la fresca, son les tres de la nit.




    divendres, 22 d'octubre de 2010
    Dakar


    Ens llevem i sortim al carrer per esmorzar, hi ha molts xiringuitos ambulants on venen cafès amb llet i paradetes on ens unten mitja baguette amb una mena de salsa que fa que el pa sigui més mengívol.





    Mentre en Rafa ens prepara les motos fem un tomb pels voltants, comprem telèfons amb targetes prepagament i una recàrrega que ens durarà per fer trucades durant tots aquests dies. A Senegal les trucades telefòniques son molt barates, la targeta és de 10.000 CFA (15 €) + 2.000 de regal i amb totes les trucades a casa que hem fet no ens l'hem pas acabat.

    Van passant les hores, anem trucant a en Rafa per que ens digui com té les motos, "media horita y las teneis ahí"... però per entrebancs diversos no arriben mai.
    Comença a fer-se fosc (el sol surt a 2/4 de 7 i s'amaga a 2/4 de 7) quan arriben les motos: Alhamdulillah !





    Ha costat però després d'esperar-nos tot un dia a Dakar per fi arriben una WR 450 que li falla la bateria, una KTM 400 i una TTR 600 de més de 20 anys amb engegada a pedal: comença l'aventura !
    Jo em quedo la WR, abans de veure-les ja havia dit que volia la més baixa però, tot i així, quan estic a cavall només toco amb la punta d'un peu al terra.

    Sembla qui hi ha un petit problema amb els papers: falta la «vignette» d'una de les motos (segons el poli això és una falta greu), una altra de les motos no té papers (cap problema, ens diu el poli, es desmunta la placa de matrícula i llestos).

    És negra nit però volem marxar i ens fem acompanyar a un hotel a la sortida de Dakar per poder engegar de bon matí el nostre viatge cap al país Basari, a l'altra punta del Senegal.




    dissabte, 23 d'octubre de 2010
    Dakar - Joal Fadiout (149 qms.)




    Engeguem les motos amb penes i treballs: al cap de poc d'estar al ralentí la WR s'escalfa moltíssim i el líquid refrigerant bull, no podem anar així, avisem al Rafa i al cap d'una estoneta arriba i portem la moto a un taller (al millor taller de motos de Dakar).
    Allà li fan una repassada, li canvien la bateria, l'oli, neteja del filtre d'aire que estava brutíssim, etc.







    Al final ens posem en marxa tres hores més tard de lo previst.
    Enfilem per la N1 direcció Mbour. La carretera al principi és una autovia de dos carrils per banda i amb un mur de separació de cada sentit de la marxa partit de tant en tant per passos de vianants marcats a la calçada.
    Hi ha molt de trànsit i hem d'anar molt a poc a poc, la meva moto s'escalfa moltíssim i noto molta escalfor a la cama dreta.

    De mica en mica la carretera s'estreny i passa a ser d'un sol carril per banda, de mica en mica el trànsit s'esvaeix.
    Fa calor i després de Mbour busquem un lloc per dinar, ens aturem en un «campement» a Pointe Sarène on ens mengem un «thieboudienne» (arròs amb peix) boníssim, ens diuen que som els primers «guiris» de la temporada, però no ens toca cap premi









    Continuem cap a Joal-Fadiout on visitem l'illa de les petxines. Es tracta d'una illa comunicada amb terra ferma per un parell de ponts de fusta on només es pot passar a peu.
    No hi ha terra, només capes i capes de closques de petxines, escupinyes i ostres (parlen de 15 metres). Hi ha un cementiri compartit per cristians i musulmans, la gent de la zona n'estan molt contents i el posen com a exemple de convivència i tolerància.



















    Es fa fosc quan trobem un lloc per dormir i un cop instal·lats executem una seqüència ordenada i líquida que durarà tots aquests dies: «dutxa, Relec i Gazelle»







    diumenge, 24 d'octubre de 2010
    Joal Fadiout - Koungheul (293 qms.)




    Comencem el dia amb una remullada a la piscina (serà la única piscina disponible en tot el viatge) i fent el ball del pagès





    Agafem una pista que ens portarà prop del mar, cap al sud-est una bona estona i després cap al nord-est.
    Quan no portem ni un quilòmetre, de cop i volta, se'm para la moto i noto que la roda està blocada i relliscant pel camí de terra, aconsegueixo de parar la moto sense caure, poso el cavallet i miro què ha passat.
    Segons les marques que hi ha al terra veig que he estat arrossegant la roda una vintena de metres, trobo a faltar la motxilla que portava lligada amb una xarxa a sobre el dipòsit extra de benzina, la trobo mig esmicolada entre la roda i el parafang.
    Les motos no porten retrovisor i al anar jo l'últim els meus companys no s'han adonat del què ha passat, trec la motxilla i arreglo els desperfectes. Al cap de poc arriben els meus companys. Continuem per la pista ampla i ràpida fent una gran polseguera de terra vermellosa.





    Arribem a un poblet on hi ha benzinera, Fimla, omplin els dipòsits encara que tinguem més de mig dipòsit ple, comprem aigua i plàtans, reposem i fem fotos ... i aquí és on em vaig deixar la càmera.









    Continuem per una carretera secundària fins a Fatick on trobem de nou la N1 que ens portarà cap a Kaolack on parem per dinar.





    A la tarda fem ruta per la mateixa i avorrida carretera, fa molta calor i anem molt abrigats, cada parada és un suplici, joéquecaló.

    Arribant a Koungheul hi ha un campement però està molt lluny del poble i preferim buscar un altre allotjament, després de demanar ens aturem a un alberg.
    Sopem el que tenen en un restaurant casolà (de fet com gairebé tots) on ens treuen una taula a fora el carrer i sopem a la fresca.





    dilluns, 25 d'octubre de 2010
    Koungheul - Dar Salam (231 qms.)




    Quan despunta el dia ja estem enfilats al damunt de les motos per fer ruta.



    A la carretera trobem molts camions i trailers averiats amb el motor mig desmuntat o una roda punxada. Per les traces visibles sembla que algun d'ells deu fer dies o setmanes que estan allà aturats amb el conductor (o vigilant) al costat esperant que arribi el recanvi.



    Al començament continuem per la mateixa N1 però al cap de poc agafem una pista d'uns seixanta qms. molt més divertida que la carretera asfaltada que atravessa el país de oest a est.













    A mig matí arribem a Tambacounda, una ciutat de pas, cruïlla de camins entre Dakar, Casamance, Mauritània i Mali. Té la fama de ser la ciutat més calorosa de Senegal.
    Nosaltres agafem la N7 direcció sud-oest cap a Kédogou, a 235 kms. però tenim un problema: entremig no hi ha ha benzineres i les nostres motos només tenen una autonomia d'uns 160 kms.
    Com que volem visitar el Parc National de Niokolo-Koba ens dirigim a les oficines del parc a Tamba on parlem amb els guardes i negociem el lloguer d'un 4x4 (està prohibit entrar pels camins del parc amb moto) amb xòfer i guia i que, de passada, ens portin 40 litres de benzina fins a Dar Salam (un poble amb entrada al parc) que ens aniran molt bé per repostar i continuar el camí.
    Arribats a Dar Salam ens allotgem al campement, dinem i passegem pels voltants.







































    dimarts, 26 d'octubre de 2010
    Dar Salam - Dar Salam (83 qms.)




    Avui estarem tot el dia voltant pel PN Niokolo-Koba.
    Esmorzem al campement i ens preparen sandwitchos i 9 litres d'aigua embotellada per passar el dia.

    La pista està força embassada degut a que tot just s'ha acabat la temporada de pluges, al costat hi ha una considerable paret vegetal d'herbes i arbres.
    De tant en tant travessa algun llangardaix de prop d'un metre de llargada, alguna família de monos, impales, una petita pitó, senglars, etc.
    Hi ha unes zones molt concretes on normalment els animals hi van a beure aigua però com que tot just estem al final de l'estació de les pluges, per tot arreu hi ha bassals i els animals no han de buscar l'aigua gaire lluny.

















    Al migdia parem al campament Simenti, en principi es un lloc on s'hi pot menjar i dormir però està tot com molt abandonat (no sabem si perquè encara no ha començat la temporada o és que no han arreglat res des que ho van construir), ens mengem el sandwitch i al final ens preparen un cafè i fem una mica de migdiada.
    Estem just a tocar del riu Gambia, baixa una gran quantitat d'aigua marronosa, la riba del riu té un fort pendent cap al bosc verdós (em recorda «En el cor de les tenebres» d'en Joseph Conrad, encara que no sigui al Congo).

    Hi ha un noi que fa de guia a una parella d'holandesos, prepara un te i ens explica la seva «aventura» espanyola: va arribat a Canàries en un cayuco, al principi eren 114 però només van arribar vius una vuitantena, va ser un viatge molt dur i extremadament llarg, el van tenir 38 dies retingut fins que el van deportar de nou a Senegal. Que dur !











    Arribem a Dar Salam i com que tenim mono de moto les engeguem i anem una desena de kms carretera amunt sense botes ni casc (feia molt temps que no notava aquesta sensació).







    Preparem les motos per l'endemà, posem la benzina que ens han portat en dos bidons amb el jeep i encara ens queden gairebé una vintena de litres que repostarem a la tornada.

    Dutxa, Relec, Gazzeles, sopar i dormir.





    dimecres, 27 d'octubre de 2010
    Dar Salam - Kédougou (229 qms.)




    Avui arribem a Kedougou, la ciutat més gran de l'est de Senegal, en ple territori Bedik.
    Hem atravessat el riu Gàmbia que ja té una bona amplada.









    Ens allotgem en un dels campements, descarreguem les bosses i amb les motos més lleugeres de pes agafem la pista que surt direcció Salemata. La pista és ampla, vermella i polsosa. Després d'uns 15 quilòmetres agafem una petita pista que surt a l'esquerra, no està gaire ben indicada però sort en tenim del track del gps.
    El terra cada vegada és més dolent, amb sots profunds i plens d'aigua que cal travessar (algun de més de mig metre de fons amb una gran quantitat de fang al fons), altres cops trobem petits corriols al costat on la moto hi passa just.
    A mig camí trobem un indicador que duu a un poble per una pista força estreta i dolenta (només es pot passar a peu o en moto, un 4x4 no podria passar-hi).
    Fa calor i ens hi aturem, com sempre els nens i nenes ens venen a mirar amb curiositat (aquest poble queda una mica apartat de les rutes habituals), a la cabana principal del campement ens treuen cadires al voltant d'una taula, els demanem aigua embotellada per veure i un a galleda d'aigua per refrescar-nos, uff, això ens fa revifar.
    Els demanem si ens poden fer menjar i ens ensenyen una llauna de raviolis, la llauna no fa gaire bona pinta però els raviolis amb salsa de tomàquet es posen molt bé.











    Continuem la ruta però abans cal engegar la moto d'en Pasqual estirant amb la corda lligada a una altra moto al mig del poblat, mentrestant un noi ens guia pels camins que voregen els camps i ens obre la tanca de sortida.
    Durant un bon tros seguim un corriol estret delimitat per d'herbes altes, amb diverses bifurcacions, genial, llàstima de no portar una càmera de video per poder filmar el travelling.
    Trobem la pista principal i continuem, tolls d'aigua i fang, molt de fang.





    Arribem al destí, Didenfelo, lloc de les famoses cascades però només en German es deicideix a fer la ruta a peu de 1/2 hora d'anada i 1/2 més de tornada (amb roba de moto i botes) i la capbussada al gorg on cau el salt no es prou engrescadora.





    El sol va baixant i no ens podem entretenir, fotem canya a a les motos i avall que fa baixada !
    Tot i així quan arribem a la pista ample ja és ben fosc.

    Arriben a l'hotel, no hi ha restaurant ni ens poden donar res per menjar. Donem diners a un dels nois per que en vagi a comprari i torna amb un farcell de carn de ves a saber què.









    dijous, 28 d'octubre de 2010
    Kédougou - Kédougou (64 qms.)




    Les instal·lacions de l'hotel on ens allotgem son una mica precàries però té unes unes boniques vistes al riu Gàmbia.















    Avui toca treure el fang de les motos i greixar la cadena.









    Anem a la benzinera, rentem i greixem les motos, omplim de benzina, comprem aigua, passem per la farmàcia a reposar de gasses i esparadrap per la meva cama i agafem la pista per anar a Ibel, un petit poblet on tenim un contacte, en Samba, i li portem una càmera de fotos de part d'una amiga catalana.







    Arribem a casa seva ens presenta la seva nombrosa família (tot i que ell encara està solter i buscant dona, ho té difícil ja que busca una dona espanyola).





    Ens acompanyen cap a Iwol, un típic poble bedik que està al capdamunt d'un turó i cal anar-hi a peu, buff quina pujada i quina calor, però l'esforç val la pena, el poble troba aïllat i és molt bonic.















    Les dones i nens estan a la plaça, feinejant i jugant, ens aixopluguem del ruixat que no ens enganxa pels pèls i després anem a veure el baobab més gran (diuen) de Senegal i bromegem amb les dones i els nens.











































    Davallem cap al poble d'en Samba on ens conviden a dinar arròs amb pollastre.















    Ens quedem una estona per allà i després de visitar una petita cantera de marbre ens entornem cap a l'hotel de Kedougou amb en Samba ja que li hem de carregar la bateria de la càmera de fotos (al seu poble no tenen energia elèctrica) i explicar-li com funciona.































    Anem a sopar al lloc més «cool» de la ciutat, el bar-restaurant-disco «Black & White».





    divendres, 29 d'octubre de 2010
    Kédougou - Kaffrine (447 qms.)




    Avui ja toca agafar el camí de tornada cap a l'oest i haurem d'escurçar notablement la ruta inicial prevista per l'interior i nord del país.
    Farem tota la N7 fins a Tambacounda parant-nos abans a Dar Salam per reomplir els dipòsits de les motos amb el combustible que encara ens guardaven al campement i aprofitem per dinar.









    Un cop a Tamba seguim per la N1 a Kaffrine quan comença a fosquejar, trobem un campement a l'entrada de la ciutat, on farem nit.
    Anem cap al centre a sopar, en una cruïlla hi han parat taules i cadires on poder menjar. Ens cruspim un cuscús amb una salsa indefinida i un ou dur.









    dissabte, 30 d'octubre de 2010
    Kaffrine - M'Boro (321 qms.)




    Avui ens escaparem de la nacional per agafar carreteres secundàries fins arribar a la costa, pel camí també volem fer algun tros de pista però al final ho deixem estar per consell de la gent dels pobles que diuen que ens perdrem i els fem cas, a més a més al terra hi ha molta sorra i no ens volem jugar a quedar encallats.











    Parem a Touba, una ciutat santa amb la mesquita més gran de Senegal, sembla que es la que atrau més fidels de tota l'Àfrica negra, una 4 mil·lions cada any.









    Continuem per carreteretes amb força forats i sorra.
    Passem per Mékhé i continuem cap a Tivaoune on parem a dinar mangos i taronges (els mangos, grossos, son deliciosos i barats, 1.000 CFA la desena).
    Continuem fins a Mboro on ens allotgem al campement Waou propietat d'un francès, lloc molt confortable i barat, molt recomanable.



































    diumenge, 31 d'octubre de 2010
    M'Boro - Dakar (133 qms.)




    Avui toca arribar aviat a Dakar, el nostra avió surt a la nit i volem arribar d'hora per reposar i dormir una mica abans d'envolar-nos.
    Voliem baixar per la platja fins al Llac Rosa però amb les motos carregades no és gaire bona idea (a més una de les motos s'ha d'engegar estirant i una altra avui s'escalfa moltíssim).
    Agafem la carretera que baixa per l'interior creuant una pila de pobles fins al llac Rosa que la veritat és que no té gaire res d'especial a no ser el final d'etapa de la París-Dakar.









    Voregem el llac i baixem cap a Dakar on arribem al migdia, retornem les motos i busquem un hotelet barat al centre on allotjar-nos i menjar.



























    A la tarda anem a l'illa de Gorée que durant tres segles fou el punt més important de sortida d'esclaus africans cap al continent americà.























    Abans d'agafar el ferry que ens treurà de l'illa aprofitem per fer una cerveseta mentre les insistents venedores aprofiten per encolomar-nos els últims collerets.
    Ja de fosc, tornem a Dakar.











    dilluns, 1 de novembre de 2010

    Dormim una estona i a les 3 de la matinada ens ve a buscar un taxi que ens durà a l'aeroport.









    Facturem les maletes, aconseguim la targeta d'embarcament i pugem a l'avió per arribar a Barcelona a mitja tarda.

    Brrrr, fa un fred que pela !



    PS: Per cert, els "tubab" som: Pasqual (corre per aquest fòrum), German (amic d'en Pasqual i molt bon paio) i jo mateix (Ramon).
    Les fotos son d'en Paqual i en German, de meva no n'hi ni una ja que vaig perdre la càmera el segon dia
    L'última edició per Ramon; 15/06/2013 a les 17:26.
    Preocupa't més per la teva consciència que per la teva reputació.
    Perquè la teva consciència és el que ets, i la teva reputació és el que els altres pensen de tu, i això és problema d'ells.
    Citar Citar      

  2. #2
    Usuari Registrat. Avatar de Josep
    Data d'ingrés
    07 jun, 13
    Localització
    Forn d' Anells de la Selva
    Missatges
    109
    ...bona, Ramon, bona. Molt entretinguda de llegir.
    Citar Citar      

  3. #3
    Usuari Registrat Avatar de Panotxa
    Data d'ingrés
    23 abr, 13
    Localització
    Pla de l'Estany
    Missatges
    1.884
    Uf, quina calor!

    Segueixo pensant que la re-lectura d'aquestes cròniques no es bo per la salut....aigggg, quines ganes de marxar.

    Salut!
    Citar Citar      

  4. #4
    Usuari Registrat. Avatar de PERE DEAUVILLE
    Data d'ingrés
    13 jun, 13
    Localització
    GIRONA
    Missatges
    278
    Cita Iniciat per Panotxa Veure missatge
    Uf, quina calor!

    Segueixo pensant que la re-lectura d'aquestes cròniques no es bo per la salut....aigggg, quines ganes de marxar.

    Salut!

    Jo Panotxa ja seria fora .....! quins viatges, Ramón i Pasqual..., quienes experiencies......de veritat.... magnific...!

    Gràcies per compartir-ho.
    Citar Citar      


LinkBacks (?)

Informació de tema

Usuaris veient aquest tema

Actualment hi ha 1 usuaris veient aquest tema. (0 membres i 1 visitants)

Temes similars

  1. Mapa de Senegal i Gàmbia
    Per Ramon en el fòrum COMPEGPS i TWONAV
    Respostes: 17
    Últim missatge: 20/07/2014, 12:43
  2. Moto-pocket ? Micro-moto ? ... Ryno, la moto d'una roda.
    Per Ramon en el fòrum VIATGES & MOTOS
    Respostes: 3
    Últim missatge: 11/02/2014, 18:01

Permissos de publicació

  • No pots crear nous temes
  • No pots respondre temes
  • No pots pujar arxius adjunts
  • No pots editar els teus missatges
  •