Hola,
Vistes les cròniques d’en Sergibuda i d’en Panotxa amb els seus respectius Marroc’s 2013, aquí penjo la que segueix constatant que aquesta destinació s’ha posat de moda.
Ara que n’he tornat ho entenc. Una primera estança tan curta només m’ha permès copsar uns paisatges fantàstics i l’amabilitat de la gent que determinen, si o si, que cal tornar-hi.
Els integrants del viatge som en Ramon, en Pere Deauville, en Jaumot, la Paula i servidor, en Siso. Formàvem l’equip B de la preparació conjunta amb l’equip A, el format pels saltamarges que, capitanejats per en Panotxa, havien marxat una setmana abans i amb els que havíem de coincidir en algun hotel i etapa (ells per pistes i nosaltres per carretera).
A mesura que s’acostava el dia de la nostra marxa anava rebent trucades de l’equip A als efectes d’anar recopilant els recanvis que requerien. Era el preludi del que ja heu llegit a la crònica d’en Panotxa i que els va obligar a escurçar un xic la seva estada i pel que només vàrem coincidir una nit a Ouarzazate. El comiat i bons desitjos van estar precedits per una àmplia passejada per tot el poble a la recerca del millor restaurant. Gràcies Octavi !
Disposàvem de deu dies. Aproximadament un el vàrem emprar en el vaixell de BCN a Tànger, set els vàrem destinar a voltar pel Marroc i els dos restants per a travessar la península sense trepitjar autopistes.
L’àmplia experiència d’en Ramon en viatjar per diferents països africans, va ser l’empenta que ens faltava per decidir-nos, la resta de novells, a passar l’Estret. Amés de fer la proposta de ruta i defensar el track fins a les últimes conseqüències, ens va solventar un munt de detalls de logística que finalment faciliten, i molt, el viatge. Gràcies,
A partir d’un mapa per situar el recorregut del dia, un comentari i alguna foto rellevant, enllaçaré amb la resta de fotos de la jornada. Aquí la Paula pren un paper protagonista doncs la majoria d’imatges són les que ella recollia en moviment. Les fotos en parat són una mica de tots.
Comencem pel recorregut i desitjo que us agradi:
Des de Vic i des de Girona a les set fem el cafè a l’Àrea de Bellaterra. A les vuit hem de ser al port per sortir el vaixell a les deu. No s’endarrereix gaire.
A les onze arribem a Tànger i són les dos tocades quan acabem d’enllestir la paperassa. Un dia duaner especialment caòtic, doncs sembla ser que no és habitual tardar tant. Avui tenim el propòsit d’arribar a Marràqueix, tot per autopista. La pluja, a estones més, a estones menys, no ens abandonarà fins arribar-hi.
Primera lliçó, pots menjar a qualsevol hora. Només cal tenir gana, i n’hi ha.
Arribem de fosc, però encara som a temps de fer el volt i sopar a la Plaça Djemà-el-Fna on sembla que ens coneixen de tota la vida.
Avui en proposem arribar a Ouarzazate on havíem quedat amb l’equip A, però primer destinarem mig matí a voltar pel fantàstic soc (mercat berber) de Marràqueix.
Cap al migdia enfilem l’est per travessar l’Atlas, passant pel Col du Tichka.
Visitem l’espectacular ciutat fortificada de Aït-Ben-Haddou. Un improvisat guardià de les motos pretén cobrar-nos el servei. Finalment en Ramon li regala unes llampants samarretes i sembla conformar-s’hi.
Lamento que una errada de manipulació en guardar fotos, me’n va fer perdre unes quantes d’una impressionant posta de sol i de l’estona compartida en el sopar amb l’equip A a Ouarzazate.
A les sis del matí acomiadem la colla que farà el camí invers al que portem fet. Descansem una estona més i ens disposem a arribar a Imilchil. Un trajecte sense complicacions però a estones la carretera resta en força mal estat.
Passem per l’entortolligada carretera que ens porta a les Gorges du Dades.
I no massa lluny ens aturem a les Gorges du Todra.
La ruta d’avui ens apropa a la dura realitat del dia a dia de bona part d’aquesta gent. Arribem a Imichil a les ombres del sol ponent.
A l’alberg d’Imichil vàrem aparcar la moto sobre una passera que acabava en un forat de claveguera. Maleït forat, la meva espatlla i el meu genoll el recordaran una bona temporada. Avui passarem per fantàstics paisatges desèrtics que conviden, ja ho haureu comprovat, a editar moltes fotos en format super-panoràmic. Són les ganes de recollir l’inabastable.
Encarem cap el nord i passem pel bosc de cedres de la zona d’Azrou constatant el contrast de paisatges d’aquest país.
Ens instal•lem i sortim a visitar l’animada plaça i mercat de Mulay-Idriss.
Anem pujant cap a Nador. A estones guspireja i cal anar en compte doncs a la carretera s’hi escampa l’aiguabarreig.
Arribem a Nador amb les motos ben enfangades. Sopem un econòmic i abundós combinat de peix i marisc.
Sortint de Nador fem una esbandida a les motos. Els hi convé. Ens atansem fins a Cap des Trois Fourches que ens recorda, i molt, el paisatge del nostre Cap de Creus.
Des d’aquí i fins a Fnideq s’estenen uns centenars de quilòmetres de meravellosa carretera. Ens esplaiem en la conducció i la Paula es queixa de que les fotos li surten mogudes.
Fniqued, a tocar a Ceuta
Tenim temps suficient per agafar el ferry. Ens ho agafem amb calma i passem factura a tants dies sense cervesa.
Passem a la península i, tal com anunciàvem, tenim la intenció de no trepitjar carreteres de pagament. De fet, per aquí no n’hi ha gaires!
Arribem a Olvera amb la intenció de veure la seva processó de Setmana Santa. Malauradament no es celebra doncs tal com diu, curt i ras, una veïna que ha vist el noticiari de la tele, “a las diez dan agua”. Ens conformem sopant una pernil i un vi de la zona. Aguantarem fins l’esmorzar !
Continuem travessa i passem pels fantàstics paisatges de la Sierra de Cazorla.
Anem pujant al bon ritme que permeten les nacionals desertes. Arribem a Mequinensa, que buida a dojo per les darreres pluges, on hi dinem tot practicant l’aragonès oriental.
Bé, i això és el que ha donat de si aquesta Setmana Santa. Convido als integrants del viatge -que puguin- a matisar o aclarir qualsevol anècdota o visió que hagi oblidat.
Salut!