Tema: Escòcia 2014

Any resemblance to reality is pure coincidence you might say, if it weren't for the fact that sooner or later all that is true end up being real.
(Qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència es podria dir, si no fos pel fet que, tard o d'hora tot el que és veritable al final és real.)



Escòcia és d’aquells països que sempre sonen a l'hora de preparar un viatge, aquest cop els astres s'han alineat i per fi ha deixat de sonar per fer-ho realitat.


Feia temps que rondava pel cap la idea, malauradament no disposem de gaires dies, però val més fer un “tastet” que deixar-ho per més endavant, quan potser no tornarem a trobar una oportunitat com aquesta.


Som en Ramon, en Siso i en Panotxa, un cul de ferro i dos aspirants, disposats a treure el màxim rendiment de les nostres màquines diabòliques.


Pel solstici d’estiu és una bona època per viatjar al nord, els dies són llargs i la temperatura és agradable. A més a més hem tingut la sort de mullar-nos només el dia de la sortida, a l'Empordà varem quedar ben molls. La resta del viatge, una mica de “chirimiri” dalt de tot de l’illa i poca cosa més, una gran sort! Fins hi tot el dia de muntanya varem quedar com gambes de Palamós degut a l’extraordinari Sol que queia.


Tenim deu dies i nou nits per endavant, no ens podem entretenir gaire, la ruta prevista té uns 5.500 Km i aprofitem el divendres a la tarda per avançar fins a Clermont-Ferrand... bé, la ruta ja l'anirem explicant més endavant.


Comencem...


Aquest cop els nostres acompanyants de viatge han estat aquests




RUTA

---

Ruta Wikiloc
Ruta GPSVisualizer
Track Ben Nevis Wikiloc

---

---

Sortim el divendres a la tarda, volem aprofitar que el dia és llarg per fer camí fins a Clermont-Ferrand. Hem quedat a Besalú on ens cau el primer xàfec, carai comencem bé.


Passat Figueres ja no plou i fa molta calor, passat Béziers deixem l'ensopida A9 i agafem l'A75 que és gratis fins a Clermont-Ferrand, excepte el pont de Millau (4,60€). És una autopista molt agradable, el paisatge és preciós i ens trobem alguns trams amb unes corbes molt divertides, passem valls i colls de muntanyes, una zona molt recomanable per tornar-hi.


Mentre condueixo vaig pensant que per què carai anem tant lluny si relativament a prop tenim llocs encantadors.

---

Ens llevem a les 6:00AM, aquest horari serà la tònica de tot el viatge, sortir d'hora ben d'hora. Avui tenim una llarga tirada fins a Calais passant pel sempre complicat París. A Calais agafarem el ferri que ens durà a Dover i volem acabar el dia a Canterbury.


Fem parades per posar benzina i menjar un mica (encetem el vi de Garriguella) i els cafès de benzinera milloren molt amb el Torres 10.

[img]https://farm5.staticflickr.com/4703/26431099428_2af5620213_o.jpg[/img

Com és costum, a l'hora d'embarcar les motos entren primer a la bodega, aquest cop amb molt temps d'antelació respecte els cotxes, hi ha unes guies a terra on van les motos i el servei del vaixell et lliga la moto sense el cavallet posat, tot molt correcte.


Bodega interior del vaixell




Arribem a Dover on ens reben els impressionants penya segats blancs





Un cop a terra sortim a tota bufa del port, ens comencem a habituar a conduir per l'esquerra, buf! al principi has d'anar molt concentrat, però a poc a poc i sense adonar-te acabes fent-ho amb normalitat... fins que arribes a la primera rotonda i has de ficar el peu a terra.


Arribem a Canterbury, un càmping molt correcte, a l'arribada ens trobem la primera parada de Fish&Chips que tant agrada als anglesos. Muntem tendes i anem fins al poble, a peu que ens convé estirar les cames.


Trobem un Pub i fem les primeres birres, hamburgueses de 6onzes, tenim gana... i sed!

---

Ens llevem encara més d'hora més d'hora, en Siso no ha canviat l'hora i a les 5:00AM ja es comença a bellugar, que si una dutxa, que si ara la maleta, que si ara una mica d'endreça... això si, molt silenciosament.


A les 5:00 és molt clar, en Ramon i jo mirem d'allargar fins a les 6:00, desmuntem les tendes, que curiosament estan ben seques, aquests anglesos per no tenir no tenen ni rosada.


Avui hem de travessar Anglaterra de Sud a Nord i per fi arribar a Escòcia, les autopistes són gratuïtes, menys el pont Queen Elisabeth II, però per les motos és gratuït sempre i quan passis per les cabines de l'esquerra on una senyora molt amable t'obre la tanca.




Continuem ruta i deixem el trànsit de l'òrbita de Londres, seguim els cartells THE NORTH, no hi ha pèrdua, ens anem cruspint els kilòmetres (perdó les milles) a tota bufa. Quan arribem a l'alçada de Newcastle deixem l'autopista per continuar per l'A7 i al cap de poques milles per fi arribem a Escòcia.




Un cop entres a Escòcia es comença a veure un paisatge diferent, som a la zona anomenada Scottish Borders, la frontera natural amb Anglaterra.


Seguim el riu Esk, la carretera és molt corbada i en gaudim molt, així com del paisatge que es va obrint davant nostre.


Continuem per la B709, comencem a notar el cansament de les milles, volem fer una pinta, els pobles que passem són molt petits i només hi ha ovelles i més ovelles i alguna cabina de telèfon.


Per fi el destí ens somriu, en una cruïlla trobem un Pub on poder hidratar-nos i fer la primera pinta escocesa. És diumenge i tot-hom està al Pub, la sorpresa és que les taules estan ocupades per pagesos/musics de la zona que venen a passar l'estona... impressionant!




Aquí es pot veure el bon ambient del Pub.



Continuem ruta direcció Edimburg on travessem un altre immens pont The Forth Road i finalment per acabar la jornada arribem a Falkland on hi ha un càmping salvatge, el


Pillars of Hercules. No trobem ningú, donem una volta pel càmping i només trobem horts i plantes de tot tipus. Finalment trobem una noia que ens diu que podem acampar on vulguem, que nosaltres mateixos, primer ens ensenya una zona on els matolls són molt alts, ens diu que si volem anar a mirar més enllà li sembla que hi ha algú.
Ok, agafem les motos i anem a una zona on hi ha un parell de tendes, les úniques del càmping, la parella del costat és ben curiosa, viuen a 10 milles, s'han comprat una tenda nova i han vingut a provar-la. Ens diuen que Anglaterra ha perdut al football i tot fent una botifarra diu Fucking!



Un cop instal.lats anem al poble de Falkland a buscar un Pub on poder sopar i sobre tot beure. Al primer bar que trobem ens diuen que a les 8:00 han tancat la cuina, però ràpidament en trobem un altre de més autèntic. Es diu Lomond Tavern, dins trobem uns personatges molt curiosos, el Pub està ple de quadres de les guerres amb els anglesos i d'en Wiliam Walace, l'heroi escocès. Un bon lloc per acabar el dia.


Uf!, fa tres dies que vàrem sortir de casa i ja som a l'Escòcia profunda, el temps ens acompanya, els dies són llargs i podem fer tirades de moto de 12~13 hores, què més podem demanar?


Encara que no ho sembli, aquestes dues fotos són panoràmiques de la plaça del poble.





No podíem acabar el dia sense un bon cigaló de Torres 10 abans d'anar a dormir.


...to be continued!

Ens llevem com sempre a les 6:00AM i ens fiquem en marxa, vàrem anar a dormir amb claror i ens llevem amb claror, en aquestes latituds els dies són interminables.

La logística de desmuntar les tendes, emplenar les bosses, carregar la moto... i fer un pis ens porta més o menys una hora. A les 7:00AM comencem la ruta, sortim del càmping i no hi ha ni una ànima a la recepció... fem un sinpa!



A les poques milles de ruta parem a Perth per fer benzina i podem gaudir d'uns parcs immensos al ben mig del poble, el verd es comença a imposar a les fotos.

Un altre dia on el Sol ens acompanyarà gairebé tota el dia, cosa ben estranya en aquest país.





Continuem ruta per l'A93 direcció Inverness, però primer hem de travessar Cairngorms National Park, un parc natural amb uns turons i muntanyes d'insomni.

Aprofitem per fer una paradeta per fer alguna foto i un catxé.

En Ramon, veient que en Siso i jo entre el paisatge, les fotos i la carretera que va serpentejant, sembla que s'ens ha passat l'hora d'esmorzar, decideix anar a la recerca del menjar matinal.





Arribem a Glenshee que és una estació d'esquí i veiem la moto del Ramon aturada davant del cafè, té com un sisè sentit per trobar menjar.

Dit i fet, descarreguem el Garriguella i la petaca de Torres 10, anem a esmorzar... quina gana!



Amb l'estomac ple el paisatge encara és més maco, o potser és el Torres, vés a saber, em costa enfocar la càmera.







Un cop travessat el parc natural ens aturem al poble de Grantown on Spey, avui és dilluns i volem aprofitar per fer canvi de moneda. Hem passat el cap de setmana amb unes lliures que portava en Ramon, pensàvem fer el canvi a Dover però no vàrem trobar cap banc.

Així que aparquem les motos una noia amb dos nens ens diu que si som catalans, la sorpresa és que ens ho diu en català. És una eivissenca molt trempada casada amb un holandes i ara ja fa set anys que viu aquí dalt, carai que és petit el món... per cert el nen, anomenat Otto és maquíssim!



Amb la cartera ben plena de lliures esterlines enfilem direcció Inverness i d'allà cap al nord, sempre al nord, ja us deia... no té pèrdua!

Als senyals de trànsit veiem adhesius de la bandera d'Escòcia, als pobles que hem travessat no es veu molta ornamentació independentista, poder aquí es fa d'aquesta manera.

[img]https://farm5.staticflickr.com/4705/26431096798_022a90f688_o.jpg[/img

Seguim, ara si, ja no parem fins arribar a John O'Groats i el mar del Nord en barri el pas més al Nord. (carai quin galimaties)



Unes milles abans d'arribar el temps canvia de sobte, una densa boira amb el seu plugim ens dóna la benvinguda a John O'Groats. Si voleu que us digui la veritat m'alegra que sigui així, crec que Escòcia amb aquest temps és més autèntica.







John O'Groats és conegut per ser el punt més septentrional de l'illa, però això no és cert, el punt més septentrional és Dunnet Head, anem cap allà.

La boira no ens deixa veure els penya segats i gairebé no es pot veure ni el far, fem quatre fotos i anem cap a Thurso final del l'etapa d'aquest dia tan llarg.





Finalment arribem a Thurso, recepció al càmping, muntar tendes, una bona dutxa i directes al poble a veure què sopem avui.

---

Avui és el dia clau del viatge, el dia que farem la ruta de més espectacularitat de paisatge i que trobarem les carreteres que hem vingut a buscar des de tan lluny. Aquelles carreteres que són tan estretes i van serpentejant segons la geografia del terreny, que s'adapten a l'entorn com si d'una línia de cota de nivell de mapa es tractés. Aquí no hi ha desmunts ni terraplens, les pujades i rampes són constants i els canvis de rasant i corbes són continus.

El dia es lleva tal com el vam deixar al vespre, està emboirat i cau aquell plugim que no acaba de mullar però ho humiteja tot. A aquestes alçades de la crònica no cal dir que ens varem lleva d'h___ ben d'____!



Seguim la ruta per la carretera que serpenteja a prop del mar, la visibilitat és escassa però de tant en tant s'obre una mica i ens deixa veure el paisatge.













De cop i volta veiem cérvols, el soroll de les motos els espanta i s'agrupen sota un arbre.



Els paisatges són espectaculars, les panoràmiques intenten mostrar-ho, a voltes sense aconseguir-ho.





Parem a esmorzar, farem un pic-nic sota l'atenta mirada de les ovelles. Portem embotits de Vic, grana de Girona, vi de Garriguella i llaminadures de l'Haribo.





Amb la panxa ben plena continuem ruta fins a Durness, concretament a la platja de Balnakeil on el Ramon fa anys hi va anar amb la família. Fem un ...memories of long ago!
Al costat de la platja trobem un cementiri digne d'una pel·lícula de terror, fins hi tot els ocells s'hi posen bé per la foto.







Continuem ruta, això és un no parar de badar, seguim una mica més fins a Scourie on parem a prendre un caputxino i unes magdalenes, a veure si entrem en calor.



Aprofitem una de les aturades per fer un Geocatxé sota una immensa pedra.



Continuem ruta, cap el mig dia sembla que el dia es comença a aixecar.



De cartells per la carretera en trobem de molts tipus:
-carretera normalment intransitable en condicions hivernals
-carretera dreta i estreta, no apte per a caravanes
-ruta alternativa
-sender costaner
-passing place (passar per torns)

...i el més curiós de tots és aquest:
Aquesta estació de servei és essencial i pertany a la comunitat, està dirigida pels voluntaris en un lloc no lucratiu.
Mantenim el preu del combustible a un preu tan baix com sigui possible, a l'hora que permet que puguem cobrir els costos.
Si us plau compra el combustible aquí. Com més venem, més segur serà el futur de l'estació.
Gràcies pel vostre suport



Passem Ullapool i seguim ruta, fa bon temps i parem a Gairloch a fer la pinta de rigor, que tenim la boca seca.

Els únics Puffins (frarets) que veiem són els d'un catàleg de viatges a l'illa on es troben, em quedo amb el catàleg que em farà companyia a la bossa sobre dipòsit la resta del viatge.



Seguim direcció Applecross on trobem un mirador espectacular de l'illa d'Skye



Les marees baixes i al fons Applecross



Seguim direcció cap el famós Bealach na Ba un port de muntanya amb un fort desnivell i visitat per molts motoristes.









Un cop a baix del port la resta de ruta és per carreteres més amples, de dos carrils. Parem a Lochcarron a fer benzina i comprar una mica de menjar en un Spar.
El final de l'etapa és a Fort Wiliam on demà en Ramon i jo volem pujar al Ben Nevis, el cim més alt de la Gran Bretanya i en Siso farà una ruta en moto per l'illa d'Skye i el llac Ness.

Com que avui passem per la cruïlla de l'illa d'Skye en Siso es quedarà aquí, dormirà en un confortable B&B i s'estalviarà 150+150km que són els que hi ha fins a Fort Wiliam.

El punt on ens acomiadem és al famós castell Eilean Donan, emblema d'Escòcia i localització d'algunes pel·lícules.



Però el dia encara no s'ha acabat, a unes 20milles de Fort Wiliam, un objecte estrany entra dins el meu casc. En un principi no li dono gaire importància, però al cap d'unes milles noto que alguna cosa belluga dins de l'orella. Fico la mà per si puc treure-ho i noto una flipada molt intensa dins del lòbul de l'orella, waaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa... clavo els frens de la moto i me'n vaig directe a la vorada. Com puc em trec el casc, quin mal!!! agafo el bitxo i el xafo tant fort com puc. La mare que el va parir, quin mal!!!!
En Ramon no sap què passa, li demano l'ampolla d'aigua i la buido sobre l'orella. Waaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa..., el mal no se'n va, al cap de poca estona tinc l'orella unflada i vermella, molt vermella.



Arribem al càmping de Fort Wiliam, és tard i no hi ha ningú a recepció, muntem tendes, anem a fer unes birres, una hamburguesa i canviem el xip de moto pel de muntanya.

Però tot això ja ho explicarem a la tercera i última part!

...to be continued!

...continuem!


Avui és el dia de descans... descans actiu!


Mentre en Ramon i jo fem el cim del Ben Nevis en Siso farà una ruta en moto per l'illa d'Skye i el llac Ness.




Aprofitant que no hi ha en Siso, fins a les 8:00AM no ens llevem, el dia està mig ennuvolat però la meteo de muntanya ens diu que d'aquí un parell d'hores s'aixecarà i farà un dia espatarrant.


Sort que avui no hem d'anar en moto, tinc l'orella inflada de la picada de vespa i no em podria posar el casc.


Em llevo amb el cap mig emboirat i el primer que veuen els meus ulls és la tenda de campanya, mes o menys d'aquesta manera... potser era una vespa al·lucinògena!





El Ben Nevis per la seva ruta normal no té cap complicació només la dels 1330m de desnivell, una altra cosa seria la seva cara nord on a l'hivern es formen unes cascades de glaç força conegudes i on també hi ha força vies d'escalada.


Sortim del mateix càmping a peu, són les 9:40, ben esmorzats i amb ganes de cremar una mica de calories.





La boira baixa desapareix i el Sol comença a apretar de valent.




A mesura que anem pujant el paisatge va canviant i comencem a veure Escòcia des de l'aire.








Finalment, després d'una bona suada, unes clapes de neu sense cap complicació i el Sol que ens va taladrant la pell, arribem dalt del cim.







Fem el geocatxé i quatre fotos del cim mentre veiem alguna que altra samarreta pel YES.








...i en Siso?




Ep, soc en Siso, ara parlo jo que aquest Panotxa ho acapara tot.


Què s'ha pensat aquest "pajarracu" tanta muntanya i collonades d'amunt i avall, amb lo bé que es va en moto i aquests es dediquen a fer el cabra, serà que no hi ha muntanyes al Pirineu que han de venir aquí a trescar, i a sobre els fa bon temps, quina llet que tenen.


Jo sí que m'aixeco d'hora ben d'hora, no com altres, que aprofiten la meva absència per fer el ronso. He dormit de PM en un B&B on fins hi tot he pogut connectar-me a Internet, on hi hagi una bona dutxa i un bon matalàs que no m'atabalin amb els càmpings i les tendes.


Com deia, surto d'hora ben d'hora... brumm, brumm.


El dia està tapat, la temperatura és agradable i tinc tota la carretera per mi, com deia la cançó del fill del Fary "Cuanto más acelerooooo, más calentiiiiiiiiito me pongooooooooo..."







El dia s'aixeca i comencen a sortir les panoràmiques de darrere els núvols.











Un cop feta la volta a l'illa d'Skye aprofito per anar a Invernnes i fer la volta al Llac Ness.





Finalment enfilo ruta cap a Fort Wiliam on he quedat amb els muntanyencs, si els ha anat la mitat de bé del que m'ha anat a mi ja podran estar contents, per que jo m'ho he passat de conya ..."Cuanto más acelerooooo, más calentiiiiiiiiito me pongooooooooo..."

Arribo al càmping i ens trobem ràpidament, ells no fa gaire que han arribat.


Ens expliquem les "batalletes" mentre fem unes pintes i cada un comenta el seu particular dia posant-hi una mica de salsa.





... ep, torno a ser en Panotxa el que escriu!


Me'n vaig a dormir molt i molt content, avui ha sigut un gran dia, hem tingut molta i molta sort d'enganxar un dia tan radiant i poder fer el Ben Nevis.


La picada de vespa s'estabilitza i la tenda de campanya ara la començo a veure una mica més endreçada que al matí... bona nit!

---

Avui encetem el setè dia de ruta, ja anem de tornada, sortirem d'Escòcia per anar a Donington Park a una trobada de viatgers HUBBUK (Horizon Unlimited United Kingdom)


Els dies passen molt ràpidament mentre viatges i cal viure'ls molt intensament, crec que ho estem fent aprofitant cada alè del dia.


Avui la ruta és tota direcció Sud, volem arribar el més aviat possible a la trobada, ens fa molt il·lusió poder compaginar el viatge amb altres activitats.


Passem per Glencloe un congost on s'endinsa la carretera de forma espectacular, a la que surts del congost es pot observar la serralada de muntanyes anomenades "les tres germanes"







Continuem ruta, travessem el Loch Lomond i el parc nacional Trossachs, (Link Fotos) Glasgow i finalment sortim d'Escòcia. Entrem a Anglaterra on agafem l'M6 direcció Sud, sempre Sud... no hi ha pèrdua.


Finalment arribem a la trobada HUBBUK.




Per a qui no conegui aquesta trobada es tracta d'una concentració de viatgers en qualsevol mena de vehicle, la majoria son motos, però trobes bicis, 4x4, camions, autocaravanes...


Horizons Unlimited és un fòrum canadenc administrat per en Grant i la Susan Johnson que l'any 1986 van fer la volta al món amb una BMW R80GS. Arrel d'aquell viatge van obrir el fòrum Horizons Unlimited que s'ha convertit en un referent per aquell que vulgui voltar pel món i trobar tot tipus d'informació.


La trobada dura quatre dies, però nosaltres hi estarem dos (dijous i divendres), hi ha xerrades, pel·lícules, venda de llibres amb els seus autors, expositors de viatges... noméls dir que nosaltres érem dels joves.


Representació de Rodem.cat














Programa de les activitats, els que estan tatxats és que no s'han pogut fer per defunció del ponent.
A l'esquerra xerrada d'en Grant i la Susan Johnson, a la dreta un ponent explicant un viatge a Nova Zelanda.





No cal dir que els anglesos són molt anglesos, aquest semblava en Mr.Bean.





Per no fer-ho massa pesat, degut a la gran quantitat de vehicles que hi havia els he organitzat per tipus.


4x4/Camions/Caravanes





[





Motos















Aquest era un tipus curiós, amb aquesta moto vol començar la volta el món el proper setembre.
El pal vertical de color blanc és una dutxa que funciona amb una petita bomba.





En Road Kill Cookout és un altre tipus curiós, degut a la gran quantitat d'animals morts per atropellaments que es troben a les carreteres britàniques, aquest personatge té una paradeta que hi diu... tu el mates, nosaltres te'l cuinem.







I finalment per acabar aquest resum de la trobada HUBBUK, vàrem anar a veure en Graham Field, en Sam Manicom i com no el pare d'aquest esperit viatger... en Ted Simon.


Vàrem xerrar una estona amb ells, vam comprar algun llibre i ens vàrem fer les fotos de record.





... i això és tot el que va donar la trobada, un ambient molt relaxat i tranquil.


Ens va agradar tant que el divendres no vàrem marxar fins a mitja tarda i vàrem deixar de visitar l'Ace Cafe Racer per una altra ocasió.

---

Amb les motos ben carregades de records viscuts aquests dies marxem cap a Folkestone on passarem la nit en un hotel, ben a prop de Dover on demà agafarem el ferri ben d'hora, ben d'hora.

---

Dit i fet, ens llevem d'hora ben d'hora i directes a Dover, passem duana i cap al continent hi falta gent. Quan sortim del vaixell en Ramon (que Pasqualeja una mica ) ens comenta que ell va passant.


Nosaltres diumenge hem de ser a casa, ell te més temps i vol baixar per carreteres... en definitiva que si veieu el mapa de la ruta, el que volia fer en Ramon era dibuixar la bandera de França amb els dos tracks.


La nostra baixada per Millau.








La baixada d'en Ramon per La Molina.




I això és tot el que ha donat aquest viatge, si heu arribat fins aquí felicitats, té el seu merit.


Gràcies al Ramon i al Siso per acompanyar-me en aquest viatge i poder compartir somnis i milles, ara ens queda el record d'uns dies molt intensos i les imatges d'un país Escòcia gravades per sempre més en el nostre interior.


Esperem que com a país assoleixin els seus objectius i puguin ser un cop per totes un país normal.

Ole tú, ole tú!!

Que ve que us ho veu passar, pirates!!

Com m'agraden aquestes cròniques, molta foto i poca lletra!

Tot i que m'agraden molt, no se perque me les miro, m'entra una enveja de la verda... jejejejejeje

Vinga, vinga, on es la segona part??

Així m'agrada, a fer els deures ben aviat...no com d'altres
De moment sembla que us ho esteu passant pipa, m'agrada!
Això si, enveja de la sana (o no), però enveja, no m'hagués fet res acompanyar-vos, i veus, aquí tenen bona cervesa i música en viu per ambientar.

Vinga, ja trigues a seguir....

Quina ruta tan maca!

A veure com continua...

Com et "curres" les cròniques Panotxa. Pinta molt bé i com dius es una ruta que sempre està al cap. A veure si l'any que ve m'animo.

Seguiré atent la crònica que segur que en treurem molt d'interessant.

Ep, primer de tot demanar disculpes per no penjar la crònica sencera. El motiu es que si penjo la primera part d'un total de tres, hem veig obligat a fer el mes aviat possible la resta de la crònica.
És un manera d'enganyar-me a mi mateix i així no deixar-ho per més endavant, que després fa molta mandra, i ara encara tinc les anècdotes del viatge al cap.
Aquest vespre penjaré la segona part, el cap de setmana seré fora, espero abans de dimecres haver-la acabat.
Us afartareu de fotos!!! je,je,je.

Penjada la segona part de la crònica!!!

Buf, ara tinc els ulls vermells ...com l'orella! ja,ja,ja.

Culló Panotxa, estic ben enganxat a la crònica i recordant tot el que vam viure aquests dies.

Veient les fotos amb aquests cels tan blaus encara m'estic meravellant del bon temps que ens va fer ja que diuen que a Escòcia sempre hi plou.
De fet ja no sé si creure-m'ho això de que sempre plou, l'altra vegada que hi vaig estar, deu fer cosa de 10 anys, vam ensopegar un temps igual de bo que aquests dies