Codi:
En Santa ens ha enviat una petita crònica de fa uns quants anys, ens ha demanat que si era d'interès la podríem publicar.
Hi tant que si, aquestes històries son genials i segur que us agradarà llegir-la, si més no, a mi m'encanten.
Gràcies Santa i ja ens en pots enviar tantes com vulguis.
La que potser va ser la meva primera sortida en moto (scooter), a les falles de València, a la recerca del “kaloret”
Cal situar-nos, cronològicament, eren el principis dels anys 60, històricament ens manava el "Paquito" i les famílies espanyoles començaven a motoritzar-se, la meva edat rondava la vintena.
Dos joves estudiants a Barcelona de procedències tant llunyanes com Cadis (Vejer de la Frontera) i Girona (Gerona en aquells temps), havíem decidit motoritzar-nos i comprat dues Lambretas 150 de segona mà, a Talleres Constante, si mal no recordo al carrer Verdi del barri de Gracia.
Peu de foto: La foto de la DKW dels germans Constante no es meva, es baixada de la xarxa potser tingui drets!
Fèiem petites sortides de cap de setmana i alguna escapada a la costa, però no gaire res mes, ara bé, si que era el nostre vehicle diari pels desplaçaments urbans.
Ja sabeu, roda petita, motor central ben equilibrat aixi com el centre de gravetat, a diferencia dels vespistes que sempre anaven de cantó! Consum de mescla amb olis que deixaven un escapament com una fregidora (a mi se em va encendre un dia!), frens que tenies que llençar l’ancora etc.
Peu de foto: La de las Lambrettas si es meva, el de la blanca soc jo i l'altra en Miguelito.
I tot de cop decidim anar a les Falles de València, amb una sola moto, tots dos, marxem el dia abans de la cremà al cap vespre pel voltant de les 19 hores, carretera nacional passem el port de l’Ordal... i arribem fins a dalt, com aguantaven aquells petits motors! Ens anàvem canviant a l'hora de conduir i el del darrera aprofitava per fer una becaina a l’esquena del conductor.
A la matinada ens rebien a la capital del Túria amb una mascletà que ens va ben espavilar a pesar de portar tota la nit sense dormir!
Jornada fallera amb els amics que ens havien acollit a casa seva per unes hores.
Tornada a l’endemà, festiu, tots sols a la carretera, i de cop... comencem a fer salts com una cabra boja!
Havíem trencat l’amortidor i nomes funcionava la molla!!
Arrossegant la Lambretta arribem a un poble que no recordo com es deia, però que ja era de Castelló i ens aturem al primer lloc que trobem, resultà ser una nau on emmagatzemaven material d’una empresa constructora.
El vigilant surt a preguntar-nos que ens passa i a on anem… hum… té mala pinta… i un festiu tot tancat… el concessionari dels scooters mes proper era... a València!
I vet aquí, que la inventiva nacional estimulada per la manca crònica de recursos surt a relluir en forma de salvació per a nosaltres. ENS VA SALVAR UN “DUMPER” petit vehicle d’obres ple de restes de ciment de la formigonera!
Aquell "Vigilant d’obra" o "Paleta" o "Manobre" ens diu que desmuntarà l’amortidor del Dumper i el muntarà a la Lambretta! Dit i fet, nosaltres assitiem incrèduls a totes les maniobres que va fer aquell home, teníem els ulls com plats, però… va funcionar i varem arribar a Barcelona còmodament i em penso que aquell inesperat recanvi no es va canviar mai mes!
Malauradament, el meu company andalús, en "Miguelito2 va deixar-nos molt jove!