Tema: Elefantentreffen 1980

Hola!

Fa uns quants mesos, l’amic Pasqual me va convidar (i convèncer) de participar en una trobada de viatgers en moto (TGVC) en que la temàtica es centrava en fer una comparativa de l’abans i l’ara.

Vaig preparar un socorregut power-point per fer-ne l’exposició i ara n’aprofito les fotos per a convertir-ho en una crònica més convencional.

Finalment vaig concloure que la forma de viatjar en moto, ara fa més de trenta-quatre anys, no difereix massa de l'actual pel que fa a l'esperit i la il·lusió que cadascú posa en la seva aventura. Òbviament ara les coses són més fàcils i planeres i tenim molta més informació. Tiràvem poques fotos (els pobres dotze, amb sort vint-i-quatre i trenta-sis ja era tot un luxe), no hi havia mòbils (ja ho veureu) ni gps ni google maps.


Som-hi:

Estem a febrer de 1980 i tres amics, llavors de 19-20 anys, en Josep Ma., en Jordi i en Narcís (lo de Siso ha vingut quan han calgut els niks), aficionats a les motos i seguidors de les engrescadores revistes de l’època, ens disposem a fer un dels grans viatges que es planteja qualsevol motorista: Els Elefantentreffen.


Us en faig una petita introducció:

Els Elefantentreffen (reunió d’elefants) neix el 1956 com a trobada de les motos amb sidecar que els alemanys van emprar a la IIGM, les BMW-Rússia i les Zündapp-KS-601 que així les anomenaven. El primer any es troben unes 30 motos. Els primers anys va anar esdevenint en trobada de sidecars i posteriorment de motos en general.

Les primeres edicions es van fer a Alemanya, a Solitudering (circuit prop d’Stuttgart) i el 1961 va passar al circuit de Nürburgring, fins a 1977 en que es troben unes 30.000 motos i es generen forts disturbis. El govern alemany no l’autoritza pel 1978 i s’anul·la. El 1979 passa a Àustria al circuit de Salzburgring amb unes 9.000 motos. Nosaltres i anem a l’any següent amb una participació similar.

A partir de 1989 torna a Alemanya i es celebra al bosc de Solla, prop de Passau. També aquest any, i com si d’un cisma es tractés, neixen el Altes Elefanten (Vells Elefants) on s’intenta recuperar l’esperit més autèntic inicial.


Aquest és el recorregut que vàrem fer:

1er dia: dimecres/20/02/1980 Girona-Narbona: 150 km

Sortim a mitja tarda de Girona, concretament de la gasolinera del final del carrer de La Creu, encara avui en funcionament. Ens acomiaden uns quants amics.

Les nostres “grans” màquines, venint com veníem de Can Vespa, una Ossa Copa 250 (Jordi), Bultaco Metralla 250 (Josep Ma.) i una Montesa Cappra 250, amb documentació d’Impala (Narcís). És a dir, una àmplia representació de la indústria catalana de les motos.

Anem passant per la general i parem abans no es faci fosc. Essent el febrer no ha donat per gaire més enllà de Perpinyà, en una acollidora vinya.

2on dia: dijous/21/02/1980 Narbona-Ventimíglia: 480 km

Autopista fins Nimes, Aix en Provence, i passat Nice ... la Metralla d’en Josep Ma no pot continuar. Entren les marxes però el motor gira boig. La lliguem a l’Ossa d’en Jordi, reculem quasi un km per l’andanada i sortim de l’autopista. Entrem en el primer càmping que trobem (entre Mònaco i Ventimíglia). Desmuntem i, tal com suposàvem, la cadena primària està trencada.

Vista la situació fem dos equips: En Jordi i en Josep Ma. Reculen cap a Nice i jo pujo fins a Sant Remo. L'Objectiu és trobar la cadena de recanvi i un taller per fer-ne la reparació. Sense mòbils per comunicar-nos (senzillament "quedem al càmping") ens exposàvem a comprar dues cadenes. Finalment al vespre ens retrobem i ells havien trobat la cadena (que ja és difícil doncs la de la Metralla és diferent de la Frontera o Sherpa) però quan la van tenir ja estaven els tallers tancats. Jo havia trobat un taller Motorricanvi i l’havia aparaulat per l’endemà. Passem la nit al càmping amb un sentiment de dir “vaja promig portem!”


3er dia: divendres/22/02/1980 Ventimíglia-Pàvia: 260 km

Entre baixar cap al taller (arrossegant la Metralla), esperar el torn i fer la reparació se’ns en va el matí. Amb la conversa amb el mecànic ens aclareix que, en italià, la marca d'amortidors no es pronuncia marzotxi, sinó marzoqui. Tornem al càmping berenem i anem tirant fins abans de Milà, més o menys a Pàvia. De fosc i trobant una gasolinera tancada, plantem la tenda.

4rt dia: dissabte/23/02/1980 Pàvia-Salzburgring: 640 km

Milà, Lago di Garda, Trento, Insbruck i Salzburg i fins el circuit a 15 km. Arribem, muntem la tenda i no vàrem ésser a temps a fer l’emotiva desfilada de les torxes en que es recorda als moteros que han fallit durant l’any. Hi ha molt poca neu, però fa molt fred. Donem una volta per veure l’ambientillo, comprem la medalla, un bocata i a dormir. Fa tanta fred i anem tan mal equipats que quasi no dormim, i no seria per manca de cansament!.

Anècdota: Tan punt entrem a Alemanya m’adono que sovintegen uns indicadors que posen Ausfart. Els veig cada pocs quilòmetres i penso: Carai, quin poble més gran!

Fent pàtria quan encara no havia sentit a parlar d'estelades . D'acord, ja sé que més que la senyera us esteu mirant la rossa.

5è dia: dimenge/24/02/1980 Salzburgring-Salzbrugring: 30 km

Fa sol, la gent ja desmunta i al migdia recollim per anar marxant. Direcció a Salzburg la Metralla ens la torna a fotre i la roda del darrera té els coixinets destrossats. Plantem la tenda abans d’arribar a Salzburg i, essent diumenge, ens toca a esperar l’endemà per buscar taller. Baixem a la ciutat, amb dos motos, a fer-hi una volta i localitzar un taller.

6è dia: dilluns/25/02/1980 Salzburgring-Insbruck: 200 km

Amb el foc desglacem els coixinets i anem a buscar el taller. Ens canvien els coixinets, mentre donem una volta per la ciutat. Passem per davant de la casa on va néixer Mozart i justifiquem la part culturosa del viatge. Tornem a la tenda. Muntem, recollim i anem baixant fins a Insbruck, on, per no perdre la costum parem per sopar i dormir en una àrea d’una gasolinera. Aquí ens falla la Montesa. Ja feia estona que ho notava: no embragava, el trespeus perd el tremp i per més que tensis el cable, no funciona. Com que no ens hi veiem entrem la Montesa en l’WC de l’àrea de servei per intentar-ne la reparació. No hi ha solució que no sigui tornar a buscar un taller, però cansat, decideixo tornar sense embragatge. Si no és en baixada, cal que algú m’empenti per agafar prou velocitat per no calar la moto (el canvi de cros de la Cappra és molt tancat i amb una primera llarguísssima).

Detall de la bossa sobre-dipòsit, amb la caixa d'eines incorporada:

7è dia: dimarts/26/02/1980 Insbruck-Nantua: 620 km

Passem per Liechesten, Zurich, Ginebra i arribem a Nantua. Combinem autopista i general. A Nantua tornem a l’autopista i a la primera àrea parem. Hi ha una porta de la sala de màquines que és oberta i s’hi està calentó. No muntem la tenda.

Anècdota: En Jordi, ben seriós, em comenta: Guaita Narcís aquest suïssos, tan de nivell de vida, tan de nivell de vida i s'han de posar la benzina ells tots sols . Tanmateix a la foto següent es veu la utilització pràctica del gps .

8è dia: dimecres/27/02/1980 Nantua-Girona: 660 km

La Metralla no arranca i un cop m’han accelerat a mi (embragatge), en Jordi ha d’empènyer la Bultaco per engegar. Visca la Copa!

Lió:

A pesar de les penúries, arribem contents amb la nostra medalla i l'experiència viscuda:

En faig dedicatòria als amics Jordi i Josep Ma. i a l'agradable sopar que va servir per riure molt, recordar anècdotes i prendre nota dels ets i uts del viatge que me van servir per a la presentació a la TGVC i per la present.

Salut!

Old times, good times !!! Gracies Siso, per compartir el que de ben segur va ser una maravellosa experiencia, que amb els anys, encara es fa més gran.

Genial !!!

Carai Siso!

Hi ha històries (com llibres) que no et canses de rellegir. Son unes fotos fantàstiques i que donen testimoni de l'aventura viscuda ara fa 24 anys. Deu ni do, una bona comparativa de marques catalanes, aquest cop l'Ossa va ser la guanyadora.

Gràcies per compartir aquest petit tresor ...salut!

Siso, una crònica estupenda

Com dius al començament "la forma de viatjar en moto, ara fa més de trenta-quatre anys, no difereix massa de l'actual pel que fa a l'esperit i la il·lusió que cadascú posa en la seva aventura. Òbviament ara les coses són més fàcils i planeres i tenim molta més informació. Tiràvem poques fotos (els pobres dotze, amb sort vint-i-quatre i trenta-sis ja era tot un luxe), no hi havia mòbils (ja ho veureu) ni gps ni google maps." ... i això feia que l'aventura del viatge es multipliques considerablement, deunidó de les aventures que vau patir

GRÀCIES PER EXPLICAR-HO !

Ep! Moltes gràcies pels comentaris!

S'agraeixen i encoratgen a fer-ne difusió i engrescar al jovent a l'aventura viatgera.

Iniciat per Panotxa

... donen testimoni de l'aventura viscuda ara fa 24 anys ...

Ja t'agraeixo que em treguis 10 anys de sobre, però, per entrar a la categoria d'històrics en deuen fer falta 25 (com pel descompte de l'IVTM). En fa 34

Salut!

Ieep!

Com diu en Panotxa, hi ha històries que no et canses de tornar a sentir.

Molt ben explicat el viatge, sobretot, i veient les fotos, queda clar que no és el mateix que viatjar ara...

Salut!!

Quins records i quins collons.

Ostres, com pot ser que m'hagués passat per alt aquesta crònica.
Jo amb tanta fred amb la Metralla no hi havia anat mai, només de corre a l'hivern per aquí i amb els equips que portàvem(pijama, xàndal, barbour, i vinga capes...) ja et pelaves de fred.....
Quan em posi al dia de cròniques hauré de buscar alguna foto d'aquestes èpoques.
Una perfecte explicació del sistema d'orientació de l'època...pero sempre s'arribava a lloc.

Moltes gràcies Siso per tot plegat!!!

Ja a Hostalric em va agradar molt. Avui rellegint-la em segueix agradant. Tot un document històric!
Gràcies per tornarla a compartir