Resultats 1 al 8 de 8

Tema: Himalaia 1973

  1. #1
    Usuari Registrat. Avatar de Pasqual
    Data d'ingrés
    03 mai, 13
    Missatges
    592

    Himalaia 1973

    Cap a l'octubre de 1972, el grup inicial de cinc aventurers (Puig Bultó, Veiga, Samsó, García-Nieto i Solé) decidiren tirar endavant una idea que feia temps que havien concebut. Més endavant se'ls uní Gerard Pascual, amic de Puig Bultó. Durant mesos varen preparar amb detall la complicada logística de l'aventura.[7] A l'hivern, simularen als cims del Pirineu català situacions similars a les que s'esperaven trobar al Nepal, fent amb moto els cims del Puigmal, Canigó i Puig Pedrós entre d'altres.

    Sortida de Barcelona

    Un cop ben preparats reuniren tot allò que els calia: 10 caixes plenes de material d'alta muntanya, equipament, queviures, mapes cartogràfics, medicaments, etc., a més d'unes grans caixes amb les motos desmuntades. Finalment, el 2 de novembre de 1973[8] sortiren de Barcelona amb destinació Katmandú (via Frankfurt -Roma-Nova Delhi). Després d'un parell de dies a Katmandú i havent estat precedits per les caixes de material, anaren en avioneta fins a Lukla, població del districte de Solukhumbu (Regió Oriental), ja en terra de xerpes -dels qui Bultaco feia anys havia agafat el nom per a les seves motos-, a 2.800 metres d'altitud.

    Allí se'ls uniren els xerpes que els havien assignat. Mohan Lai Rai era el guia i cap dels altres tres (un per a cada dos expedicionaris). La caravana es completava amb el cuiner i 55 portadors (carregant cada un 35 kg, la qual cosa suma unes 2 tones d'embalums). Un cop preparat el camp base a Lukla, es desempaquetaren les motocicletes i es procedí al seu muntatge.


    L'expedició, dia a dia


    El monestir budista de Tengboche el 1974, poc després del pas dels expedicionaris
    1.Dimecres, 7 de novembre. A les 5 de la tarda s'enllestí el muntatge de les motos i s'engegaren per primer cop aquesta mena de vehicles al llindar de l'Himàlaia. La temperatura era d'uns -12º C a l'exterior i de -7º C dins les tendes. L'endemà, a dos quarts d'onze del matí, s'inicià l'esperada marxa.
    2.Dijous, 8 de novembre. De Lukla a una esplanada distant uns pocs quilòmetres (situada a 2.815 metres d'altitud), on una avançada de portadors muntaren el campament. Com a exemple de la duresa, trigaren 1 hora i 20 minuts per a fer el primer tram de menys de 3 km.
    3.Divendres, 9 de novembre. De l'esplanada a Jorsale (2.730 m), on havien muntat el campament al costat del riu. Temperatura a la nit: -12º C.
    4.Dissabte, 10 de novembre. De Jorsale a Namche Bazaar (3.440 m). Ascens de 710 metres en poc més de 2 kms, per un camí terrible i una pujada impracticable on els calgué l'ajuda de cordes,[9] trigant més de quatre hores en pujar. Temperatura a la nit: inferior a -12º C. A Namche Bazaar, principal poblat de la serralada i capital dels xerpes (unes 100 barraques), obtingueren el passaport especial que els autoritzava a recórrer l'Himàlaia.
    5.Diumenge, 11 de novembre. De Namche Bazaar a Tengboche, també conegut com a Thyangboche (3.846 m), un altiplà on hi ha el monestir budista més alt del món. Camí fàcil, amb precipicis de fins a 700 metres verticals fins al riu. Temperatura: -8º C.
    6.Dilluns, 12 de novembre. Descans.
    7.Dimarts, 13 de novembre. Descans.
    8.Dimecres, 14 de novembre. De Tengboche a Dingboche (4.412 m), passant per Pangboche i River Junction (on s'uneixen els rius que descendeixen de la vall de Periche i de la vall de Chukhung). A Dingboche (un grup de quatre barraques per a guardar-hi iacs, envoltat de muntanyes de 6.000 metres cobertes de gel i neu) la temperatura era de -8º C a les 16:30h i de -12º C a les 18:30h. Avançada la nit, encara cau 3 o 4 graus més.
    9.Dijous, 15 de novembre. Descans.
    10.Divendres, 16 de novembre. De Dingboche a Bibre (4.560 m), pujant per la vall de Chukhung. Un cop a la glacera de l'Imja Khola, un riu glaçat que allí neix els representà un barrera infranquejable. La temperatura era de -18º C i a escassos quilòmetres en línia recta, es veia l'Everest destacant sobre el Lhotse i el Nuptse. En aquell moment comprovaren l'altímetre i s'adonaren que acabaven d'assolir el rècord d'altitud en motocicleta a la serralada de l'Himàlaia: 5.156 metres d'altitud. Eren les 14:05h del 16 de novembre de 1973.


    Retorn a Catalunya

    L'endemà, seguint les recomanacions del guia Mohan Lai Rai, iniciaren el camí de retorn fins a Lukla. Fou un llarg descens farcit també de riscos i incidents, que durà uns sis o set dies. Un cop arribats a Lukla, feren cap a Katmandú i al cap d'uns dies de descans per a refer-se de l'experiència iniciaren els preparatius de la tornada, arribant finalment a l'aeroport del Prat el 3 de gener de 1974.[10]




    Els protagonistes

    Els sis membres de l'expedició eren un grup d'amics, practicants tots ells del motorisme de muntanya i molt afeccionats a fer llargues travesses per camins en moto (La "Dos Mars",[11] la "Barcelona-Madrid" i d'altres). També tots ells eren membres del Reial Moto Club de Catalunya (RMCC). La composició detallada del grup era aquesta:


    Rafa Puig Bultó
    Dimas Veiga Molina
    Jaume Samsó Puig
    Ramon García-Nieto
    Lluís Solé Guillaume
    Gerard Pascual Pla



    Les motos

    Bultaco va donar suport des del començament a l'expedició i hi va contribuïr amb les motocicletes i l'assistència del seu departament tècnic, que hi incorporà petites però efectives modificacions. Les motos eren sengles Bultaco Sherpa T 350 del model 125, amb algunes innovacions en fase de proves i alguna cosa adaptada del model precedent, el 92 (per exemple, la tapa lateral dreta del motor). En vistes a aconseguir un grau de carburació òptim, se n'anaren amb les motos fins a la Tossa d'Alp, ja que la seva altitud coincidia amb la de Lukla, al Nepal, punt de partida de l'expedició.

    Entre altres millores, a aquelles Sherpa T se'ls va adaptar el kit de dipòsit i seient del model Alpina de Bultaco (decorats, això sí, com els de les Sherpa T: vermell i blanc), silenciador tipus bumerang (en fase de prototipus), corona de major diàmetre perforada i culates comprimides (concretament, procedents del model Bultaco Pursang[15]), per tal d'aconseguir una major compressió i un millor rendiment en aquelles latituds. La cilindrada dels motors era, òbviament, de 350cc i el pes en sec de gairebé 95 kg. Durant anys, una d'aquelles motos es pogué veure al Museu de la Moto de Bassella, dins l'exposició «Bultaco, tot un mite».
    Citar Citar      

  2. #2
    Usuari Registrat Avatar de Panotxa
    Data d'ingrés
    23 abr, 13
    Localització
    Pla de l'Estany
    Missatges
    1.876
    Ep Bruc, es molt tard, he començat a llegir i les lletres em ballen...demà se'ns falta ho llegiré que sembla que promet força.
    Salut, i bona nit!
    Citar Citar      

  3. #3
    Usuari Registrat. Avatar de Stelvio
    Data d'ingrés
    01 mai, 13
    Localització
    Barcelona
    Missatges
    332
    Cita Iniciat per Xut Veure missatge
    Ep Bruc, es molt tard, he començat a llegir i les lletres em ballen...demà se'ns falta ho llegiré que sembla que promet força.
    Salut, i bona nit!
    Ja ho veiem que et ballen , ja
    Citar Citar      

  4. #4
    Usuari Registrat. Avatar de Stelvio
    Data d'ingrés
    01 mai, 13
    Localització
    Barcelona
    Missatges
    332
    El cert es que m´hi he trobat com si anés amb ells. Gràcies per compartir ho amb nosaltres.


    PD: Conec un lloc en el que et recriminarien el pujar una "cronica tan antiga"
    Citar Citar      

  5. #5
    Usuari Registrat Avatar de Ramon
    Data d'ingrés
    23 abr, 13
    Localització
    Vic
    Missatges
    2.704
    Bruc o Broc o Bronques, aquests relats son fantàstics, llàstima que no hi has posat les fotos.
    Hem de crear un apartat de "relats clàssics", de més de 30 anys i ja sabem qui se n'ocuparà.
    Preocupa't més per la teva consciència que per la teva reputació.
    Perquè la teva consciència és el que ets, i la teva reputació és el que els altres pensen de tu, i això és problema d'ells.
    Citar Citar      

  6. #6
    Usuari Registrat. Avatar de Pasqual
    Data d'ingrés
    03 mai, 13
    Missatges
    592
    Sempre m'ha agradat més llegir cròniques que fer-les, i encar que siguin antigues tenen un valor diferent que les cròniques on-line actuals o l'acumulació de fotos fent-nos creure que és una crònica.

    Si és cert que en algun lloc per pujar una crònica tant antiga em treurien, mínim, la tarjeta groga. Per això estic al corral dels animalons. Esperem que això no acabi com "rebelió a la granja"

    L'aparat de "relats-clàsic" es podria dir "cròniques del geriàtric"
    Citar Citar      

  7. #7
    Usuari Registrat Avatar de Panotxa
    Data d'ingrés
    23 abr, 13
    Localització
    Pla de l'Estany
    Missatges
    1.876
    Caram quina aventura, en aquella època tot això era molt complicat, tot i que ara és impossible.

    Deixo un enllaç de l'actual trekking de l'Everest, veureu alguns noms en els waypoints d'on varen passar aquesta colla.

    MAPA
    Citar Citar      

  8. #8
    Usuari Registrat.
    Data d'ingrés
    02 jul, 14
    Localització
    Girona
    Missatges
    2
    Quina passada! Conec la zona. Quan em vaig casar l'any 98, hi vam anar de viatge de nuvis.
    15 dies a Nepal. Una setmana voltant el país i una setmana pel parc natural de Sagarmatha (Everest en Nepalí), fent un trecking des de Lukla. Degut al mal temps, no vam poder fer tot el recorregut previst, però guardem un molt bon record de la zona, on els destins marcats com objectius, es barregen amb el caràcter místic d'aquelles montanyes i gens...
    Citar Citar      

Informació de tema

Usuaris veient aquest tema

Actualment hi ha 1 usuaris veient aquest tema. (0 membres i 1 visitants)

Permissos de publicació

  • No pots crear nous temes
  • No pots respondre temes
  • No pots pujar arxius adjunts
  • No pots editar els teus missatges
  •