4M'agrada
LinkBack URL
About LinkBacks
Al final tots a comissaria!Codi:En Santa ens ha enviat una segona entrega de les anècdotes viscudes ara ja fa uns quants anys i ens ha demanat que si era d'interès la podríem publicar. Gràcies Santa i ja ens pots enviar més.
Eren els famosos anys 60, a principis de la dècada jo ja gaudia d'una nova eina de treball que a mes a mes en gaudia molt, era la meva primera motocicleta!
Una Scooter, una Lambretta 150, equipada amb un extra poc comú en aquells anys, una bateria de 6 volts estratègicament col·locada en el espai reservat per les eines i instal·lada pels tallers Constante del carrer Verdi del barri de Gracia!
Allò tenia la finalitat de donar més llum a la carretera, que l'original era francament pobre, un llumí! i al mateix temps accionar uns clàxons potents, dues trompetes en forma de cargol estratègicament col·locades. El seu so podia imitar el de qualsevol camioneta o furgoneta gran de l’època.
Havia acabat els estudis de "Ayudante Tecnico Sanitario", infermer, i necessitava trobar una feina fos com fos, no tenia ni un duro!
I mira com, va ser que ens varen venir a buscar a la facultat per oferir-nos aquella feina de visites domiciliaries d’urgències.
Es tractava d'atendre el més ràpid possible les urgències a domicili, que ens arribaven pel telèfon, un numero molt repetitiu i fàcil de recordar.
En aquella època, les atencions de la "Seguridad Social", eren ben pobres i tot just començaven a arribar a molts ciutadans en els "Ambulatorios", però molta gent, o disposava de serveis proporcionats per una mútua privada o algun “aconductament” personal i una petita clínica de referencia.
A mi, em tocava desplaçar-me a tota velocitat pels carrers de la Barcelona dels seixanta, des de els límits amb Badalona fins a l’Hospitalet, esquivant tramvies troleibusos, taxis i molts de cops als GU, o guàrdia urbana, que finalment em coneixien, mes ben dit coneixien la Lambretta tota blanca i el só dels clàxons!
Aquella petita moto, va venir amb la feina, la vaig anar pagant mes per mes amb els guanys i hores i guàrdies que vaig anar fent, però també va servir pels meus desplaçaments del cap de setmana, que tenia lliures per venir a casa, a Girona, per l’antiga general II, passant per la costa, abrigat, mal abrigat i gens protegit, amb simples jaquetes i embolicats amb Vanguardies, que eren el millor aïllant de que disposàvem!
Va passar temps fins aconseguir un anorac de nylon comprat a les botigues mig clandestines del port i molt mes en tenir una jaqueta de pell!
Recordo, que tardava una hora i quaranta cinc minuts en arribar a casa, casi sempre de fosca nit, però amb una bona llum gracies a la bateria!
Una bon dia, es a dir una nit de guàrdia, érem al despatx de l’Avinguda Gaudí, un entresòl, on teníem el telefonista que atenia les 24 hores les trucades, amb el metge de guàrdia, quan em va semblar sentir el clàxon de la meva Scooter!
Vaig mirar per la finestra i… no hi era!, l’havia deixada com es feia a les hores, sobre la vorera del xamfrà i… NO HI ERA!
Vàrem baixar tots tres molt embalats i en girar la cantonada ens trobem amb tres individus, que ja havien desmuntat una de les tapadores laterals, manipulant la Lambretta, buscant el perquè no havien pogut engegar-la i marxar amb un cop de peu com era el normal!
I. Es que a mes de llum i clàxons, aquella moto tenia una clau de contacte connectada a l'encesa gracies a l’instal·la cio elèctrica!
No cal que us digui la situació violenta que se’ns va presentar, però, que collons, érem joves i aquella era la meva moto! Els hi vàrem plantar cara i mentrestant el telefonista va començar a cridar al ”Sereeeeenoooooooo”
Que sortosament va aparèixer molt aviat, donant cops a terra amb el “xuzo” que en el silenci de la nit ressonava espectacularment.
No devia ser molt lluny i immediatament en fer-se sabedor de la situació i que a nosaltres ens coneixia prou per les sortides intempestives a altes hores per les urgències, va acorralar als tres contra la paret apuntant-los amb aquella llança de dimensions considerables “al que se mueva lo pincho” i demanant-nos que truquéssim al 091.
Al cap de poc, va aparèixer un cotxe patrulla, un "Z” en deien, que recordo que era un SEAT 1500 negre allargat, doncs disposava de uns seients extres al mig, on vàrem seure els tres lladres de Lambrettes i jo mateix, per declarar, vàrem acabar a la comissaria de Sant Andreu!
Al cap dels anys, li vaig ser infidel a la meva Lambretta i me la vaig vendre…ja somiava amb un sis-cents!
Santa
Benvingut! Si estàs llegint aquest missatge vol dir que no estàs registrat en el nostre fòrum. Prem AQUÍ per registrar-te amb uns senzills passos.
D'aquesta manera podràs gaudir de tots els avantatges i característiques de la nostra comunitat.
Citar
