Tema: Perros del Ebro 2014

Perros del Ebro 2014

El David i la Núria van quedar a Sitges per fer la ruta plegats, mentre que jo vaig sortir de La Granada quan m'ho va permetre la feina, una estoneta més tard. La ruta a seguir anava a ser la mateixa a partir d'El Vendrell, així que amb una mica de sort podria recuperar terreny i acabar amb ells, tot i que els núvols de tempesta feien presagiar problemes.

Finalment, va passar el que havia de passar i pujant el Coll del Moro va començar a diluviar. Vaig sortir de la carretera per posar-me l'impermeable i darrera meu es va aturar un cotxe per la quantitat d'aigua que estava caient. A més, el sol ja començava a estar baix i el teníem de cara...

La pluja va durar poquet i entre Batea i Maella vaig aturar-me per treure'm el xubasquero. Això sí, amb tantes aturades, va ser impossible atrapar el grup capdavanter i vaig acabar arribant-hi sol, tot i que no massa temps més tard.

Vam instal·lar-nos convenientment i vam fer les primeres i merescudes cerveses mentre miràvem l'ambient que hi havia i saludàvem alguns coneguts.

Gairebé sense adonar-nos, va arribar l'hora de les migas morsa, aconseguides després de fer una miqueta de cua, però no gaire. Després, al bar de la piscina vam fer els cafès, les postres i les primeres copes de la nit.

De tornada al pavelló, vam fer unes cerveses i van començar les actuacions, però nosaltres no vam trigar massa en anar a dormir perquè estàvem força cansadots (de fet, jo vaig estar donant cops de cap mentre la resta s'enfotia de mi).

Ens vam llevar d'hora per ser una concentra, però havíem anat a dormir aviat i no ens volíem perdre la ruta. Vam esmorzar uns entrepans d'una de les paradetes que hi havia davant del pavelló, mentre que el Carles i l'Eva van agafar-se xocolata desfeta i xurros i el David, que havia allargat molt la festa, es va quedar dormint.

Ens vam preparar per sortir de ruta i, contràriament al que ens passa habitualment, no vam haver de sortir darrera seu a tota llet per enganxar-la, sinó que vam estar esperant la sortida amb el Carles i l'Eva.

La ruta va recòrrer la Ribera Baja del Ebro, passant per Samper de Calanda, on hi destaca la Iglesia de San Salvador, del segle XVII, amb les seves dues torres bessones a banda i banda de la façana principal.

Vam arribar a Andorra, que era la nostra destinació i vam entrar a les instal·lacions del parc miner Mwinas, una antiga mina reconvertida en museu de la mineria.

Després d'aparcar les motos, ens van fer una ràpida presentació del complex, ens van entregar una bossa amb informació i publicitat i vam entrar en una nau farcida d'objectes relacionats amb la mina i els miners, on uns plafons intentaven explicar què eren aquells objectes, per a què servien, la història oficial de les mines de la comarca i la història més petita, de les coses i de les persones.

A la part exterior hi havia tot de màquines de diferents tipus que en poc temps es convertiran en ferralla, a no ser que es protegeixin correctament.

En un altre edifici, que havia estat lloc de control, es feia referència bàsicament a la línia de tren que es va construir per tal de comunicar les mines amb altres àrees.

Tot i que podríem haver-nos-hi quedat una estoneta més, va arribar l'hora de tornar a agafar les motos i sortir del parc miner Mwinas, que podria convertir-se en un molt bon museu o acabar sent un munt de ferralla (el temps ho dirà).

En el bar de l'estació d'autobusos ens tenien preparat un pica-pica amb una cervesa, tot i que feia tanta calor que en vam acabar prenent més d'una.

Vam agafar les motos per marxar de la capital de la comarca d'Andorra-Sierra de Arcos, que curiosament està agermanada amb Sitges, per fer el mateix recorregut que havíem fet a l'anada, però en sentit contrari.

- - - Actual.litzat - - -

Acabàvem d'arribar a la concentra quan van arribar el Maudi i l'Àngels, que finalment havien vingut sols i més tard del previst. Amb ells i amb el Josep vam agafar lloc per dinar plegats.

Vam tornar a fer la sobretaula al bar de la piscina, doncs així els cafeters podien prendre's la seva droga i de pas deixàvem lliures els nostres llocs per tal que tothom tingués lloc a taula per dinar. Després, però, vam tornar cap al pavelló i els seus voltants per integrar-nos en la concentra, tot i que ja ens havíem perdut els jocs.

Vam sopar al mateix pavelló (es veu que l'altre estava en obres) i a continuació van venir els concerts i la disbauxa, que no va ser pas tanta com es pot pensar per la nostra part perquè el cansament ens va obligar a retirar-nos no massa tard.

Diumenge al matí es feia una ruta fins al circuit de Motorland a Alcañiz, però com que estava plovent i a més ens van dir que anava a ser multitudinari (és un dia que ve a estar obert al públic), vam decidir que recollíem i marxàvem cap a casa.

De tota manera, quan estàvem a punt de fer-ho, vam veure aparèixer a la Bea i, lògicament, vam posar-nos a xerrar una estoneta que, total, era prou d'hora i no teníem res més a fer i ella havia vingut expressament.

El Carles i l'Eva anaven per dalt i el Maudi i l'Àngels més tard, així que vam sortir el Josep, el David, la Núria i jo. D'entrada, vam fer el mateix recorregut, però a Gandesa vam trencar per la C-43 per fer un trosset més amb el Josep.

Ens vam separar a l'entrada de Pinell de Brai, on nosaltres vam fer una aturada al celler modernista. Com que l'entrada no és gaire económica i al David no li venia de gust visitar-lo, només vam seure a la terrassa del bar, on ens vam fotre unes begudes fresques i unes patates fregides a mode d'aperitiu.

De Pinell de Brai vam anar cap a Miravet, on vam fer el pas de barca, tot i que ens obligava a fer una mica de volta, però així hi pujava el David d'una vegada.

Tot i que el David havia pensat en anar a dinar amb els seus pares, va deixar-ho còrrer perquè s'havia fet tard per fer-ho (es presentaria mentre dinaven o just havent acabat de dinar). D'aquí que finalment ens decidíssim per menjar-nos un entrepà a l'Arc de Barà, on feia temps que no ens hi aturàvem.

A quarts de cinc de la tarda i amb l'estòmac ple, ens separàvem del David a la sortida de Sitges, mentre ell enfilava per les Costes del Garraf l'últim tram abans d'arribar a casa.

El reportatge original a http://www.sergibuda.cat/2014/0919/perros2014.html

Un altre crònica agradable de llegir i mirar les fotos.

Al principi entre els "perros del Ebro", i les "migas morsa" em pensava que anàveu a una concentració animalista

Bo, bo, els noms de les barques de Miravet no vau tenir por de travessar l'Ebre amb elles ?