De manera esglaonada arribarem puntuals alhora a l'hotel del Burc.
Gairebé érem uns desconeguts per tothom, així que vàrem aprofitar per donar-nos a conèixer mentre preníem alguna cosa.
Com que no sabia massa del peu que calçava cadascú, vaig fer cinc cèntims de la volta proposada i de l'amplitud que té l'expressió "sense dificultats", que és així com definia el tomb amb què els havia animat a fer.
De fet, poc vaig haver d'esplaiar-me amb explicacions, els qui no han estat a Rússia, han voltat pel Kirguizistan, o se'n van a creuar els USA i sud Amèrica sense data de tornada, i el més bo amb una data incerta de sortida.
La ruta en general sense dificultats, però qualsevol que sentis de com va anar, o per les quatre fotos que varem fer, ningú diria que haguéssim anat entre vinyes.
Sortint de l'hotel aviat enfilem per una pista per tenir les primeres sensacions abans d'entrar a la riera d'Hostalets de Pierola.
En fer temps que no plou, no tinguérem més pega que una ensopegada d'en Josep en una rassa tot sortint de la riera, i d'en Ramon que va tirar tot decidit riera avall saltant-se el trencall per sortir d'ella.
Temps tinguérem entre les primeres vinyes, pistes i camins asfaltats, no sense abans haver travessat el riu, per anar agafant el traç això de rodar fora pista.
Passat Gelida i per un tram de pista força costeruda passem pel castell de Subirats, creuem el poble de Sant Pau de l'Ordal i aviat entrar en una zona de bosc on anirem resseguint la pista sense complicació fins arribar a un bassal.
Aquí cadascú va triar el que creia la millor opció, amb sorts diferents...
Doncs, així vàrem anar passant, amb diferents versions de remullades...
Després en vingueren d'altres de bassals però amb lo aprés ja en tinguérem prou, fins i tot en creuarem un de glaçat que no va tenir més història, ni fotos per no tenir. I quan deixem el corriol estret i humits, passat el tram de pedres, en el lloc més senzill, el cansament va tombar a en Josep sense més que un plàstic on la defensa de la moto arribar a trencar i l'ensurt del cop.
I finalment tornem a veure les vinyes, aquesta vegada des d'un mirador ven curiós presidit per dues cadires de ferro, amb vistes de 360º ben diferent cada 90º sobre el poble de les Gunyoles.
Ara ja teníem conversa, i gana, suficient per a cercar taula i fer un bon dinar!!!
Així ho vàrem allargar de manera que la nyonya i els cops s'apoderaren d'en Ricard -ShinChan- i en Josep que triaren anar cap a casa.
La resta no deixarem les vinyes tot passant pel mirador de l'ermita de Santa Fe, el mirador de Miravinyes de la Cadira, i més vinyes i pistes, per arribar a últim mirador de Font-Rubí, i encarar l'últim tram de pista fins la carretera que ens portarà a Sant Joan de Mediona, Capellades, la Pobla de Claramunt, i Igualada on després d'acabar d'explicar-nos les batalles del dia quedem perquè aquesta no sigui la primera i última sortida.