Tema: Trail fins els monegros

Tot i que han passat uns dies, encara la pols suspesa en l'aire resta en el nostre record.

Aquesta ens acompanya des de ven bé el començament, en Josep i en Dani ja ens trobaren empolsinats a Sta. Coloma de Queralt, on des d'Igualada nosaltres vàrem sortir a l'hora prevista.

El trajecte per les terres de la Conca de Barbera, Garrigues i Segrià passà per bosquets, camps de conreus, i trams de carretera fins arribar a Fraga on dinarem tot havent posat gasolina.

A partir d'aquí la pols fer de nexe d'unió entre uns i altres per uns camps faltats d'aigua, els Monegros.

En les parades per reagrupar-nos aprofitàvem poc més per saber de com anàvem, el camí era llarg i el temps passava més de pressa que nosaltres.



Si l'horari anava en contra nostre, la temperatura ens fou favorable tot el dia.



En una errada en la correcció del track a casa, per salvar un regueró de grans dimensions que dividida la pista un llarg tram, ens fa perdré la continuïtat de la ruta, i per recuperar-la tindríem que recular un petit tram.

Degut a l'hora hi ha qui trià continuar per carretera fins a Leciñena, i altres continuar per resseguir el camí marcat fins al final.

En Jordi i jo poguérem "tastar" amb les últimes llums el fi talc del fesh fesh monegrí en el tram que restava per arribar a l'alberg.
Són aquelles sensacions que es barregen amb el vist en reportatges saharians, i realment es veu molt millor des de la pantalla...en viu, dins d'aquell núvol de pols opac privat de tota visió, conduint en paral·lel a una velocitat com volent semblar-se als de la pantalla, certament no és recomanable...però aquell punt de bogeria fa que en sortir-ne ho facis amb una rialla i sorpresa d'aquell moment.








Arribats a l'alberg, ens desfem de la pols entre comentaris del viscut.

Més tard, en el sopar, la xerrada arriba per totes les parts del món de mà de viatgers com en Ramon, Marc i Josep.

L'endemà a les 8h al menjador només hi érem nosaltres, ni l'esmorzar a taula, ni ningú que el servis!

A Leciñena estaven de festes...el cambrer que havia de servir-nos les devia haver viscut intensament.

Així que esperem que arribi i ens doni d'esmorzar.



Acabat l'esmorzar, comencem la tornada direcció a les trinxeres de la batalla de la Guerra Civil.






Després per arribar al cim on hi ha l'ermita de St. Carpacio no ho tinguérem fàcil, el track ens va fer anar de bòlit per que no coincideix amb el terreny, i ens haguérem que obrir pas.






Entre una cosa i l'altre el temps començava a posar-se en contra, i encara ens quedava el periple de trobar una benzinera, la que no estava tancada, havia abaixat les persianes.

Així que resseguim la carretera fins a trobar-ne una, i aprofitem per quedar-nos a dinar.
Després la resta de la tornada per autovia fins a l'altura de Cervera on anàvem a buscar algun revols per tornar a arrodonir els neumàtics. A Sta. Coloma de Queralt, on ens acabarem de reunir tots el dia avanç, ens acomiadem per continuar la tornada cadascú direcció a casa seva .

Ricard, molt bona explicació de la sortida, llàstima que vam tirar poques fotos però la veritat és que teníem que anar per feina si volíem arribar de clar i tot i aixó va venir ven just.

Aquesta sortida em va venir molt bé per començar a fer camins una mica "en serio" i agafar una mica de ritme.

Ens ho vam passar molt bé, ho hem d'anar fent sovint això.

Salut i gas a fons !