Tema: Campsruta a L'Abadia

Campsruta a L'Abadia

Amb el Vicenç i la Joana havíem parlat vàries vegades sobre quedar per fer una ruta en moto plegats i durant la celebració dels seus primers vint-i-cinc anys de casats vam quedar en fer-ho a finals de setembre. Lògicament, havent l'afició per les motos que hi ha a la família Camps, es va obrir la trobada a qui s'hi volgués apuntar. La sortida es va fixar a Berga, nosaltres vam dormir a casa dels sogres i a l'hora d'anar cap al poste vam haver d'anar cap a la sortida nord i circumval·lar la capital berguedana per la C-16 perquè hi havia una cursa que ens va impedir anar d'El Vall cap al Passeig de la Pau.

A les deu en punt arribàvem al punt de reunió, just quan també hi arribava el Toni, que duia la Suzuki Marauder 250 que havia tingut la Joana.

Malgrat que teníem gasolina suficient per fer la ruta prevista, no vam desaprofitar l'ocasió i vam repostar combustible per així no haver-nos de preocupar a l'hora d'anar cap a casa a la tarda.

Ja hi érem tots: el Toni amb la petita Marauder, el Vicenç amb la Drag Star gran, la Joana amb la preciosa Vulcan 800, l'Oriol amb el seu Guzziferro rovellat, el Martin amb la seva BMW hypernaked megaràpida i supermoderna, la Núria amb la seva Bonneville plena de pols, jo amb la perfecta Vulcan 2000 i la Montse de paquet del Vicenç. NOTA 1. Les motos les qualifico com em sembla. NOTA 2. No estic l'últim de la llista perquè primer anem els pilots i després els paquets.

Vam acabar arrencant a dos quarts i mig d'onze i per dirigir-nos direcció sud, però per la carretera antiga, la C-16z, evitant l'avorrida autovia.

Travessant Cal Rosal vam coincidir amb altre motos, tot i que la fila que feien era d'estar com a mínim a mitja ruta i aturar-se per esmorzar.

Vam continuar endavant, vam passar pel revolt de La Portella, que es va fer un nom en aparèixer a la cançó 'Papa' dels Brams, i a la rotonda abans d'entrar a Gironella vam desviar-nos per creuar l'autovia pel pont que passa pel damunt i agafar la carretera cap a Olost, la C-62.

La C-62, però, només ens va durar uns dotze quilòmetres, els que van de la rotonda de l'enllaç amb la C-16 al trencall que hi ha just abans d'arribar al Restaurant Sant Cristòfol, un restaurant en el que ens hi hem aturat més d'un cop ja sigui a prendre alguna cosa o a dinar.

El trencall ens menava a la BV-4406 en direcció a Santa Maria de Merlès, la veritat és que va ser tot un detall per part del Vicenç fer passar la ruta per aquí.

Vam continuar en direcció a Puig-reig i en un moment donat vaig decidir posar-me música a través de l'intercomunicador i a l'hora de tornar a posar-me els guants un d'ells es va enganxar amb l'altre i va sortir volant. Vaig avisar el Vicenç, que era qui circulava davant meu, que anava a donar la volta per recollir-lo.

Em van esperar a l'entrada de Puig-reig i ràpidament va arrencar la Joana, seguida pel Toni i el Martin. La Núria es va esperar una mica perquè l'Oriol s'havia d'equipar i va arrencar quan pensava que ell també ho feia, però son germà encara va trigar una mica.

Quan el Vicenç amb la Montse, l'Oriol i jo vam arribar a casa de l'Agustí per saludar-lo, ens vam adonar que la Núria no hi era. Vam suposar que com que no n'havíem parlat pas de passar-hi ella havia seguit la ruta prevista, així que l'Oriol i jo vam anar a buscar-la. Ens vam comunicar telefònicament i ella va donar la volta. Ens vam trobar prop de la Colònia Vidal i vam anar a casa de l'Agustí, on ens estaven esperant per arrencar plegats.

Vam agafar l'autovia a la sortida 79 per fer només uns tres quilòmetres i agafar la sortida 75 en direcció al municipi bagenc de Navàs.

Vam creuar Navàs per agafar la carretera de Gaià i Prats de Lluçanès, la BV-4401. Seguia el cel bastant tapadot i feia una mica més de fresqueta.

En aquest tram de carretera, en el que ni tan sols teníem ratlla divisòria al centre de la calçada, ens vam creuar amb algunes motos amb les que ens vam saludar.

Quan vam arribar a Prats de Lluçanès, ens vam dirigir al Passeig del Lluçanès, vam aparcar les motos i vam seure a prendre alguna cosa a la terrassa del Bar La Fassina.

Apart del canvi en la ruta per anar a saludar l'Agustí, l'únic desajust respecte a la nostra planificació es va produir a l'hora de sortir de Prats en direcció a Avinyó per la B-431. Més tard, el Vicenç i la Joana es van acusar mútament de l'errada, en tot cas queda clar que van ser ells els culpables (ja ja ja ja ja).

Ja estàvem acabant la nostra petita ruta i el Martin es va acomiadar de nosaltres per tornar cap al Berguedà perquè havia d'anar a dinar a casa.

A Artés vam travessar una zona d'obres, vam deixar la B-431 i vam agafar la BV-4512, que ens va deixar a la B-451. Un quilòmetre més tard, vam agafar l'N-141c fins que vam trencar cap a Sant Benet de Bages.

Al Recinte Industrial del Pont Vell hi ha L'Abadia del Pont Vell, una antiga església convertida en un restaurant d’ambient motorista amb decoració vintage en el que s’ha conservat l’estructura original.

Ja ens estaven esperant la Mercè i el Toni per dinar amb nosaltres. En total, érem nou persones, una quantitat de gent per sota del límit de deu que hi havia quan vam reservar, però superior a les sis persones que es podien reunir en aquell moment, per això vam dinar en dues taules separades, tot i que no gaire.

El reportatge original a Campsruta a L'Abadia - sergibuda.cat