1M'agrada
LinkBack URL
About LinkBacks
NavaRider Day
Un any més, m'havia apuntat per fer la ruta de la NavaRider que, com acostumo a explicar, es converteix en tres rutes: la del divendres per anar a Pamplona, la ruta pròpiament dita i la tornada. Per a l'anada havia quedat a Sant Joan de Vilatorrada per sortir a quarts de nou, així doncs a les set del matí estava carregant la moto per iniciar la ruta.
Abans d'arribar a Vilafranca del Penedès, vaig trobar-me una boira densa i pixanera que no va fer gaire agradable aquest primer tram.
A tocar de l'enllaç amb la C-25, la moto es va quedar sense corrent elèctric de cop. Vaig aturar-me al voral, vaig demanar l'assistència en viatge, vaig avisar els companys de ruta i em vaig posar a desmuntar el necessari per accedir als fusibles, doncs m'ensumava que se n'havia fos algun. De tota manera, en arribar la grua, el 'mecànic' no tenia pas cap intenció d'intentar donar-me assistència més enllà de carregar la moto i dur-la a alguna banda, així que mentre donava la volta (va aparèixer en direcció sud) vaig tornar a muntar-ho tot.
Vam portar la moto a Altrick Moto a Vilanova i la Geltrú, arribant-hi a tres quarts de deu tocats del matí. Vam descarregar-la, vaig explicar què li havia passat, vaig demanar que m'avisessin amb el que trobessin i vaig marxar cap a Sitges.
Ja havia parlat amb la Núria i havíem convingut que marxés amb la seva Triumph Bonneville, així que vaig passar per casa per saludar la Núria i agafar les claus i els papers de la moto i me'n vaig anar cap al pàrquing per carregar i sortir més de tres hores i mitja més tard de la primera arrencada i cent cinquanta quilòmetres més tard.
Res més arrencar, em va trucar el Roger, que em va preguntar per on anava i quin pla tenia i vam quedar en tornar-nos a trucar a la següent aturada que fessin a veure si podia enllaçar amb ells (potser a Jaca? o a Puente la Reina?). Anava a ser complicat, doncs a més em vaig aturar a Jorba per menjar un entrepà i repostar, doncs a més de necessitar gasolina havia de menjar alguna cosa, que només duia aigua al cos i era un quart i mig de dotze.
L'aturada va ser més llarga del desitjable perquè no van ser gaire ràpids a l'hora de preparar l'entrepà, en tot cas un cop vaig acabar-me'l vaig seguir endavant per la N-II fins que vaig enllaçar amb la C-53, passant per Anglesola, Tornabous i El Tarròs, on va néixer el President Companys.
En travessar La Fuliola, vaig veure el Frank i la Carme a la porta de Rocky Motard Ponent, la botiga de referència a les terres de ponent per comprar roba i accessoris per al motorista i roba informal per a un públic que gaudeix amb el rock.
Ni tan sols vaig baixar de la moto, però vaig sumar uns quants minuts més, allunyant-me encara més de la possibilitat de trobar-me amb els companys de Mototurisme.
Com que ja tenia coll avall que hauria de fer la resta de la ruta en solitari, vaig aturar-me a Siétamo per fer una nova aturada a la Panadería Repostería Ferrando, on em vaig fotre un 'xute' de sucre en forma de Coca-Cola i doblado de xocolata.
A Ayerbe em vaig tornar a aturar, però aquest cop va ser per tal d'omplir el dipòsit de gasolina de la Bonneville. En tot cas, només vaig aturar-me el temps mínim imprescindible i vaig continuar la ruta.
Havent decidit fer la ruta en solitari i no tenint notícies del grup, vaig continuar per Ayerbe, un tram que m'encanta, passant pels Mallos de Riglos, l'embassament de La Peña i el Puerto de Santa Bárbara.
Després, Puente la Reina, l'embassament de Yesa i l'entrada a Navarra, passant per l'Hostal La Torre de Liédena, on l'endemà havíem de dinar.
A tres quarts de cinc de la tarda entrava al Parque de la Runa, on vaig recollir la bossa de la meva inscripció després de sis-cents quilòmetres llargs (setanta i escaig en la Vulcan, setanta i escaig en grua, onze quilòmetres en taxi i uns quatre-cents cinquanta en la Triumph) i gairebé deu hores.
Em vaig acostar a la gasolinera de Gipuzkoa Etorbidea, que crec que és la més propera, per deixar la moto amb el dipòsit ple per l'endemà.
Després de passar un control de temperatura, em vaig instal·lar al Sercotel Hotel Leyre, doncs en el sorteig de l'edició anterior de NavaRider Day vaig resultar vencedor d'una nit per a dues persones en aquest hotel. He de dir que quan vaig trucar per identificar-me com a guanyador per reservar les dues nits que anava a dormir a Pamplona, sense ni tan sols posar-se la medalla, em van reservar totalment de franc una habitació individual per dues nits amb l'esmorzar inclòs. A més, es tractava d'una habitació com una casa de pagès per tractar-se d'una individual, bastant més gran que les d'altres anys.
Vaig revisar el contingut de la bossa: samarreta, dorsal, màscara, passaport, tiquets, pin de l'any, mapa i publicitat. Tot OK. Em vaig relaxar, em vaig dutxar i vaig contactar amb el Pep, que havia arribat una estoneta més tard que jo.
A quarts de vuit del vespre ens vam trobar davant de l'Hotel Europa, l'hotel en el que s'hi allotjaven gairebé tots els companys, just quan hi arribava, després de recollir la bossa de la inscripció, el grup amb el que jo havia d'haver arribat a Pamplona.
En aquesta edició, les cazuelicas es podien consumir durant tot el cap de setmana i era lògic, doncs només es podien consumir en una taula i els aforaments eren restringits, així que uns quants vam decidir utilitzar-les per sopar el divendres i reservar pel dissabte. Érem vuit persones i les reunions estaven limitades a grups de sis persones o menys, és a dir que tocava dividir-nos. El Pep i jo ens vam avançar, començant per El Mesón de la Tortilla, on ens van servir la cazuelica 'El nido del mesón', és a dir guatlla acoblada.
Estàvem esperant al grup per cedir-los la taula, però finalment vam sortir i els vam trobar en una taula a l'exterior. Nosaltres vam entrar al local del costat, Los Burgos de Iruña a Navarrería Kalea 14, on ens van servir 'Costillicas de cerdo como las hace mi madre'.
Vam tornar a trobar-nos amb els companys i vam quedar que faríem les tres cazuelicas i després ens acostaríem a El Temple per fer uns moskovitas, així que ens vam dirigir cap al següent local, que ens quedava a uns cinc minuts i ens feia passar per davant de l'ajuntament.
Al Caravinagre Bar Gourmet Café, que és el bar-restaurant de l'Hotel Maisonnave, ens vam prendre unes mandonguilles de cordero al chilindrón amb carxofes fregides, pimientos del cristal i patatetes, una cazuelica que, com les altres dues, estava boníssima.
El grup no arribava i vam decidir sortir. Llavors els vam trobar un altre cop en una taula a l'exterior i ens van dir que havien trigat tanta estona perquè havien passat a prendre's uns moskovitas (inacceptable!). Vam esperar que acabessin i vam marxar a dormir, coincidint pel camí amb el Lluís i la Sunsión.
El nostre grup tenia la sortida a les set i dos minuts del matí i l'organització havia demanat que s'arribés al Parque de la Runa amb el temps més aviat just per no acumular massa gent i poder mantenir la distància de seguretat. Jo vaig arribar-hi cap a tres quarts de set, quan ja havia arribat la resta del grup, i vaig esmorzar uns Donuts i un Cacaolat que havia comprat el dia abans al supermercat que hi havia davant de l'hotel.
Com que normalment hi anàvem amb més temps, quan ens van cridar per megafonia per situar-nos a la línia de sortida ens va agafar amb els pixats al ventre i vam haver de còrrer una mica per col·locar-nos el casc, les bragues i els guants.
El primer tram de la ruta era molt semblant a l'últim tram de l'any anterior, però en sentit contrari. De tota manera, com que era encara fosc no era fàcil identificar per on estàvem passant ni, per descomptat, gaudir del paisatge.
Poc a poc, va començar a sortir el sol i vam començar a veure per on estàvem circulant, encara que jo era l'únic del grup que em guiava únicament de forma visual, doncs la resta duien GPS. Tot i això, encara a Pamplona va haver una indecisió en una rotonda a Gipuzkoa Etorbidea i poc després de passar la Bodega Otazu, a Etxauri, n'hi va haver la segona. A la tercera, no recordo a quin poble, la Marta es va quedar aturada en molt mala posició en una pujada i va trigar una mica a poder donar la volta. Ella anava penúltima i ens hi vam quedar la Mercè, que circulava just davant seu, i jo. L'Airald va aparèixer després de tornar sobre les seves passes, però el Roger, el Julius i el Johnny van continuar sense adonar-se'n.
© Airald
© Airald
Així doncs, ens vam quedar només quatre motos de les nou que ens havíem apuntat, doncs apart de les tres que no havien esperat a la Marta hi havia el Pep que feia la ruta sol com un mussol i el Lluís que ja ens havia avisat el dia abans que preferia no matinar tant, fer la ruta amb llum de dia i anar al seu ritme.
© Airald
© Airald
© Airald
Les previsions meteorològiques que jo havia consultat durant la setmana indicaven pluges a partir de les nou del matí i fins a primera hora de la tarda com a mínim, més intenses al nord de Pamplona i menys al sud, on acabaria clarejant abans, però el divendres vam tenir l'input per part de gent de la zona, tant participants com organitzadors, d'una millora en les previsions i en les seves especulacions que indicaven que no plouria i que com a molt hi hauria algunes gotes. En la realitat, el cel era amenaçador i es veia força tapadot en alguns punts, encara que no plovia pas.
Benvingut! Si estàs llegint aquest missatge vol dir que no estàs registrat en el nostre fòrum. Prem AQUÍ per registrar-te amb uns senzills passos.
D'aquesta manera podràs gaudir de tots els avantatges i característiques de la nostra comunitat.
Citar
