Fa temps que no feia una gran ruta pels Pirineus i aquest any em vaig proposar de fer un viatget de tres dies per aquells verals.
Normalment quan sentin «Transpirineica» pensem en una ruta per carretera que consisteix en pujar, fer-se la foto, i baixar colls, la majoria per la banda francesa, on a l'estiu hi ha un trànsit important de biciclistes, motoristes, autocaravanistes i altres istes.
Vaig pensar en fer una ruta una mica diferent per evitar al màxim el trànsit i les aglomeracions i la veritat és que en la major part del recorregut vaig trobar-me poquíssims vehicles.
Com a punt de partida ...
- no seguiria cap tram de la clàssica Route des Cols.
- pràcticament tot el recorregut seria pel cantó sud dels Pirineus.
- no buscaria els ports de muntanya.
- faria el màxim troç per carreteretes secundàries i pistes encimentades.
- no començaria a Cap de Creus sinó a l'alçada de Puigcerdà.
- faria alguns geocatxés pel camí
- la faria en solitari per poder anar al meu rotllo.
Primer dia
Surto un dimarts a les 8 del matí, omplo de benzina i tiro cap al N: Vic, Ribes de Fresser, la collada de Toses on faig una paredeta per estirar les cames i continuo avall cap a la Molina.
No hi ha pràcticament gens de trànsit.
Un cop a la Molina trenco a l'esquerra per anar a la Masella i arribo a Das on torno a enganxar la carretera clàssica.
Aquí tinc un petit entrebanc que em trenca la ruta: tot ha vingut que m'he despistat degut a que en aquest petit tram entre Das i Urus hi havia un camió que formava una petita corrua de un cotxe, els mossos d'esquadra i jo. Tot era una ratlla continua i en un petit tram de discontinua el cotxe avança al camió però trepitja una vintena de metres la continua, tot i que hi havia bona visibilitat s'encenen automaticament unes llums blaves que segueixen al cotxe i jo al darrera, un cop fan aturar el cotxe jo continuo i veig que estic arribant al petge del tunel del Cadí ... merda, no anem pas bé. Giro com puc i reculo un trosset per continuar la meva ruta, veig els dos vehicles aturats i la mossa que conduia el cotxe no semblava estar gaire contenta per haver-se trobat un parell de mossos.
Continup cap al port del Cantó on m'aturo no pas a fer la foto sinó a buscar un catxé amagat per motarrescatxés (Burrukatalà i companyia) que tenen la particularitat que tots els amagatalls son a peu de carretera, pensats per aturar-se i no haver-se d'allunar gaire de la moto.
Continuo cap a Sort i paro a fer-ne un altre de catxé (dels mateixos motarres).
La ruta continua cap al SO però abans vull pujar fins a Rialp a buscar un catxé que hi ha al costat d'un pont penjant molt bonic.
Segueixo per la N-260, aquí ja hi ha molt més trànsit però per sort me n'escaparé ben aviat.
Al arribar a Gerri de la Sal trenco a la dreta per agafar una carretera rural que duu cap a Peramea, Bretui, voreja l'estany de Montcortès i mor a la Pobla de Bellveí. Em trobo un parell de cotxes i gairebé ens hem d'aturar per passar tots dos junts, genial !
Continuo fins a Senterada i arribo a Pont de Suert passant per coll de Pervés i coll de Viu.
Aquí toca fer uns 5 qms per la transitada carretera de Vielha però aviat la ruta cap a Roda de Isábena i poc després per una altra pista rural amb un asfalt completament trencat que em porta a sota el castell de Fantova i al poble de Puebla de Fantova. Cal anar molt a poc a poc per la carretera tant dolenta i fa molta calor.
Abans d'arribar a Graus pujo direcció a Ainsa però passant per Troncedo, Arro, Torrelisa i Pueyo de Araguás arribant a Ainsa pel nord: poc abans faig un tram de mig quilómetre de pista de terra per anar a buscar un tresor a l'ermita de Santa Ana.
La ruta continua cap a Escalona i aquí agafo la carretera del Cañon del Añisclo que encara no havia fet mai, és una carretera d'un sol sentit de marxa tot i que amb les carreteres que havia fet anteriorment semblava una autopista
Tot resseguint el rio Vellos la temperatura ja és molt més agradable, ja era hora.
Al final s'arriba a Fanlo i Sarvise on, ignorant el track que tenia marcat i com que era prou d'hora, vaig a fer el Cotefablo, arribo a Biescas, poso benzina i reculo per tornar a fer el Cotefablo per l'altra banda fins arribar a Sarvise i Fiscal, on tinc reservat allotjament molt bé de preu a l'Hostal del Rio Ara, que he descobert gràcies als Mininos
Segon dia
L'esmorzar està molt bé, en Ramon (el propietari) m'ensenya tot el que hi ha (pan, mantega, embotits, formatge, cereals, fruita, napolitanes, croisants, ...), m'atipo com un lladre.
Després vaig a buscar la moto que em van deixar posar al magatzem, no hi ha més de 100 metres per carretera i no agafo el casc ... dons just quant estic entrant a la carretera passa la GC (ai, ai, ai), faig gest de que m'aturo allà mateix, em saluden i continuen, uuuuffff, això et passa aquí i segur que llepes
Vinga som-hi !
Enfilo cap a SE direcció Boltaña i agafo la carretera del Serrablo.
Recordava que els dos últims cops que hi havia passat estava força malament, el primer ple de forats i el segon l'estaven arreglant i hi havia molta grava, ara estava prou bé, tenia el sol a l'esquena i vaig llimar una miqueta les rodes
Un cop a la carretera principal Osca-Jaca agafo direcció Jaca però em desvio al cap de 3 o 4 quilòmetres per fer uens carreteretos molt maques que et porten entremig dels boscos de la Peña de Oroel fins aribar a Jaca.
Aquí busco la carretera que porta cap a Aisa i Jasa (on paro per buscar el geocatxé del pont) i anar a trobar la carretera de Puente de la Reina a Hecho, la carretera està tota en obres, completament plena de graveta i amb la moto que porto cal anar molt a poc.
Un cop a Echo travesso cap a Ansó i en lloc de pujar per la vall de Roncal ho faig per la vall de Zuriza , que no coneixia i és sorprenentment bonica.
Després seran bones carreteres i més ràpides: Isaba, Ochagavia i fins a Mezquiritz, on agafo una altra carretera rural que es va enfilant, enfilant, és estreta i entra a França per poc després tombar i entrar altra vegada a Navarra. Aquí la carretera ja és més ample i bona, ràpida i em trobo amb algunes motos
La ruta em va portant cap al N i prop d'Elizondo em torno a escapar de les carreteres "normals", aquí és una pista emportlanada que s'em fa molt llarga. A vegades em salto alguns trencants i quan giro al mig de l'estreta carretera o en algun camí de terra només penso que no em caigi la moto que per aquí no passa ni cristu.
Al final surto a Etxalar i ara ja hi ha molt més trànsit, arribo a Lesaka i a Elizalde torno a fer una marrada cap a Irun i Hondarribio, pujo el Jaizkibel i baixo cap a Pasai Donibane per continuar per autovia cap a Hernani, Tolosa i arribar a Beasain on passaré la nit en un hotel del polígon.
Tercer dia
Avui és el dia de tornada i no tenia cap ruta prevista.
Vaig tirant cap a casa tot xino-xano, per carreteres comarcals i nacionals tranquiles que han quedat mig abandonades pels contstant trams d'autovies que em vaig trobant continuament i que evito de totes totes: Estella, Sangüesa, Yesa, Jaca, Barbastro però quan arribo a Benavarri baixo cap a Balaguer per anar a buscar l'eix i cap a casa directe.
Els tracks:
**Només els usuaris registrats actius poden veure els links, clica a "M'agrada" per veure-ho **