2M'agrada
LinkBack URL
About LinkBacks
Per què vull anar a Mauritània ?
La tardor de 2009 un grup de 8 persones varem baixar 4 ambulàncies a Mali carregades de material per compte de CC ONG ajuda al desenvolupament (podeu veure una crònica i fotos del viatge aquí).
Al viatge m'ho vaig passar molt bé però em vaig quedar amb les ganes d'aturar-me quan volgués i espavilar-me sol sense dependre de ningú (fer la meva, vaja) i per això volia tornar-lo a fer en solitari i en moto, portant tot el que necessitaria durant aquests quinze dies.
Al nord de Mauritània, a només una ciquantena de quilòmetres de la frontera amb el Marroc hi ha Nouadhibou, la segona ciutat del país en quant a nombre d'habitants i la capital comercial.
Aquí hi viu en Pep des de fa una 15 anys, un català que es dedica a la compra-venda de peix i altres negocis relacionats amb l'oci.
Viquipèdia: Sàhara Occidental
Viquipèdia: Mauritània
La ruta:
Si voleu anar des d'Europa a Mauritània (o a qualsevol altre país subsaharià) no tindreu la necessitat de mirar mapes i preparar tracks: només hi ha una carretera, la famosa N1, que creua l'antic Sahara Espanyol resseguint el mar.
Es clar que abans tindreu moltes opcions per creuar el Marroc fins entrar al desert, jo vaig decidir agafar la via ràpida: autopa$ta fins a Agadir i avall va que fa baixada !
Per si us interessa, aquí hi podreu trobar els meus tracks.
Preparació del viatge:
Abans de res vaig fer una llista amb totes les coses que pensava emportar-me i aixi anar tatxant tot el que anava aconseguint.
La podeu trobar aquí, potser us pot fer servei
Preparar la moto: revisió, canvi d'oli, rodes (Michelin Scorpion MT90), vaig estar rumiant si portar o no una jerrycan de 5 litres per portar benzina però al final no la vaig agafar (tot i que m'hauria anat prou bé).
També és important preparar les fitxes per la policia ja que al llarg del recorregut hi ha un munt de controls de la Gendarmerie Royale que aturen cada vehicle que passa per demanar-los el passaport i prendre les dades del vehicle i ocupants, si ja ho portes preparat tot això que t'estalvies
Una mostra de la fitxa aquí
La partida:
El diumenge 18 de desembre de 2011 és la data de sortida.
Vaig quedar amb uns amics que baixaven a Marroc a fer el boig per aquells camins de Déu (o d'Al·là) per agafar junts un ferry que ens duria fins a Tànger (el cost del ferry és inferior a la benzina+autopista+nit d'hotel que suposa fer la tirada fins al sud de la península).
Carreteres:
Al Marroc les carreteres son, més o menys, com a tot arreu: n'hi ha de bones i de dolentes, autopistes i carreteres de muntanya amb molts revolts.
Jo tenia que fer uns 2.700 qms. de baixada (i els mateixos de pujada, es clar) i vaig haver de circular per totes aquestes carreteres: autopistes solitàries; carrers de pobles amb aglomeracions de vehicles, persones i animals; llargues rectes al desert; carreteres revirades i glaçades a la zona de muntanya.
Tant jo com els meus companys vam tenir un parell d'ensurts (AKA caigudes): tot just portàvem una desena de quilòmetres quan em vaig trobar relliscant per l'alfalt, per sort els desperfectes humans i materials van ser prou lleus com per poder continuar el viatge.
Aquí haig d'agrair als companys (especialment a en Panotxa) l'ajut i l'atenció que em van dispensar en tot moment.
Conducció:
La conducció per Àfrica d'entrada sobta una mica, sembla que els conductors s'hagin tornat bojos i que no respectin o no coneguin cap norma de circul·lació i piten per tot però quan t'hi acostumes és de lo més lògic: tu només has de mirar endavant (els que vinguin al teu darrera com que ja miren també al seu davant ja estan al cas de la maniobra que tu facis), tocar el clàxon quan hi hagi algú a la vorera per avisar-lo que estàs passant, arrambar-te una mica cap a la vorera quan algú està fent un avançament una mica justet, etc.
A més a més tothom sol anar força a poc a poc i et cedeixen el pas (cosa que val més que tu facis quan sigui necessari per que ells ho esperen), no com fem aquí que sembla que volem evitar que ens avancin i volem anar sempre els primers
[video del transit a NDB]
Paisatge:
Molt variat, en 2.500 qms. nord-sud et trobes amb una àmplia diversitat: muntanyes nevades, oued (rius) exuberants, deserts polsosos, penyasegats arran de mar, horts, oliveres, herba de camell, etc.
Pobles minúsculs que semblen abandonats i grans ciutats empudegades pel fum dels vehicles i el clavegueram obert.
El desert:
El desert, tots sabeu que és.
N'hi ha de moltes menes de deserts, amb sorra i dunes (sens dubte els més espectaculars), però en el petit tros de Sahara que he fet jo la major part és pedregós amb sorra transportada pel vent que prova de tapar les pedres.
Fa calor però tampoc massa, al fer ruta molt a prop del mar hi sol haver un ventet de marinada que refresca força, però elsol pica.
Benvingut! Si estàs llegint aquest missatge vol dir que no estàs registrat en el nostre fòrum. Prem AQUÍ per registrar-te amb uns senzills passos.
D'aquesta manera podràs gaudir de tots els avantatges i característiques de la nostra comunitat.
Citar
