Preocupa't més per la teva consciència que per la teva reputació.
Perquè la teva consciència és el que ets, i la teva reputació és el que els altres pensen de tu, i això és problema d'ells.
Preocupa't més per la teva consciència que per la teva reputació.
Perquè la teva consciència és el que ets, i la teva reputació és el que els altres pensen de tu, i això és problema d'ells.
Caram Ramon m'he descomptat de les cerveses que t'has arribat a beure!!!
Menjar tampoc t'en ha faltat, veig. De fet no t'ha faltat de res, i el més important has sabut omplir tots aquest temps de continguts interessants, i aprofitar les oportunitats que ofereix el viatge amb el contacte amb la gent del país.
Després sempre hi ha aquelles anècdotes dels ensurts, que fan que el viatge prengui un caire més personal, arribant aconeixer realment fins on arriba la valua de les persones.
Certament, si t'hagués passat aquí, no haguessis omplert moltes ratlles, i ningú se sorprendria de si el servei de l'assegurança ha estat o no a l'alçada.
Amb aquest viatge tens el llisto molt alt i et costarà superar-ho, almenys quant a qualitat humana... a veure com t'ho fas.
Ricard, que dius de les cerveses, hahahaha, a Iran i Iraq ZERO alcohol, un cop arribat a Turquia ja n'hi comencen a haver, no a tot arreu però de tant en tant en trobava alguna.
Menjar he anat molt de super, fogonet i picnic excepte a les ciutats que si que hi ha més llocs tot i que no gaire varietat
Hi ha molts mercats i basars on pots comprar de tot, i botigues pel carrer però el més complicat és saber què hi venen, si ho ho tenen a fora al carrer has d'acostar-te a l'aparador i intentar descobrir el que s'hi veu al darrera els vidres.
Lo important és no tenir pressa, estar amb la gent i asseure't a fer el te quan et conviden els botiguers o els polis en un control.
Lo millor ... la gent, impossible superar-ho.
Preocupa't més per la teva consciència que per la teva reputació.
Perquè la teva consciència és el que ets, i la teva reputació és el que els altres pensen de tu, i això és problema d'ells.
Ramon, un viatge espectacular!
He trigat a llegir-lo, però paga la pena fer-ho amb calma, des de la pèrdua de les sandàlies, la caiguda per la rampa, l’entrada al Kurdistan i milers d’anècdotes que tant sols tu deus saber.
Crec que amb aquest viatge ara ja et pots considerar un germà Omidvar.
Nota: deus haver perdut el compte de quants tes has pres, oi?
Ha estat un viatge en que he disfrutat molt, gran varietat de paisatges (muntanyes, deserts, palmerals, ciutats, runes arqueològiques, ...) però lo millor la gent extremadament amable, acollidora i educada.
Algunes aventuretes amb algun ensurt, però en general divertides.
Tes, uffff, un darrera l'altra, hahaha.
Gràcies Toni !
Preocupa't més per la teva consciència que per la teva reputació.
Perquè la teva consciència és el que ets, i la teva reputació és el que els altres pensen de tu, i això és problema d'ells.
Actualment hi ha 1 usuaris veient aquest tema. (0 membres i 1 visitants)