Tema: Iran 2023 (Iran - Kurdistan iraquià - Turquia - Grècia - Albània - Itàlia)

07-06-2023, 235 Kms, Hilvan - Göbekli Tepe - Gaziantep



Ahir no hi havia aigua a l'hotel en tota la tarda i nit i em vaig haver de dutxar fent servir una mànega de la benzinera però finalment aquest matí sembla que el problema ja estava arreglat.

Ahir al capvespre van arribar una parella de russos de Samara amb una Goldwing i vam estar sopant al restaurant de la benzinera i aquest matí ens hem trobat allà per esmorzar.
Només arribar em diuen que només hi ha cafè turc i sopa de llenties (hahahaha) però com que jo tinc fruita i galetes ens ho repartim i demanem el cafè turc.

Fem un parell de fotos de record i seguim totes dues motos direcció Sanliurfa però ells es desvien a la següent cruïlla per anar cap al llac Van, passar pel costat de l'Ararat i pujar per Georgia, Daguestan i Txetxènia seguint Volga amunt fins a Samara, ciutat que em porta molts records. Ahir mentre sopàvem em van explicar que estan fent tota la volta a Turquia pel costat de la costa en quinze dies, inclosos els dies necessaris per baixar des de Samara i tornar a pujar.

Per l'autovia arribo en poca estona a Sanliurfa i d'aquí per petites carreteres a Göbekli Tepe, antic santuari que sembla que és el lloc de culte religiós més antic del món descobert fins ara, fou construït cap el 10.000 aC
Son curiosos els pilars monolítics de més de 3 metres amb forma de T i decorats amb relleus d'animals (bous, guineus, cérvols, gaseles, ocells, animals aquàtics, cocodrils, etc).
Les parets son antics temples i es creu que atreien devots des de molt llun

Torno a Urfa per veure Balıklıgöl on diuen que hi va néixer Abraham.

Es migdia i ja fa molta calor, vaig a Gaziantep on trobo hotel per 400 lires i després de refrescar-me i descansar surto a veure què trobo per dinar, entro en un lloc que vaig que rosteixen pollastres a l'ast, demano un quarter amb patates i em donen un pollastre sencer amb arròs i patates, els dic que en vull menys i en truen la meitat.

M'ha sorprès que a l'est de Turquia és veuen moltes dones amb niqab (un vestit negre de cap a peus, fins hi tot tapa la cara i només deixa una petita escletxa pels ulls) quan Iran i Iraq només anaven amb el hijab (vel que tapa parcialment els cabells) de diversos colors.

Faig una bona caminada pels carrers i m'arribo al Atatürk Kültür Park on m'estiro a l'ombra una bona estona.
De tornada cap a l'hotel compro fruita, galetes i una cervesa Efes.

08-06-2023, 370 Kms, Gaziantep - Çamliyayla




Aquestes planuries estan ocupades pels camps de blat i ara és temps de sega i es veuen grans quantitats de cosetxadores, tractors i remolcs treballant als camps o desplaçant-se per la carretera.
Omplo el dipòsit de benzina i demano per fer un té, m'indiquen la botiga, i els de la botiga em diuen nosequé "ofici" i assenyalen al costat on hi ha un grup de persones que em diuen que entri al despatx que hi ha al seu darrera i agafi jo mateix el te de la tetera i que m'assegui amb ells.

Avui vaig de Gaziantep cap a l'oest i per Nurdagi (la zona 0 del terratrèmol de fa 4 mesos). Vaig preparar la ruta fa 1 any i no sabia si canviar-la o no per evitar aquesta zona però la gent amb la que estat parlant aquests dies em diuen que no hi ha cap perill, que hi van haver molts morts però que ho estan refent.
Nurdagi, una ciutat de 40.000 habitants hi va haver 2.500 morts i es veuen edificis de 4 o 5 plantes esfondrats i altres drets però totalment coberts d'esquerres i algunes parets havien desaparegut.
Als afores han construït com un poble immens de contenidors i tendes. Es molt trist.
La carretera està bé però a un viaducte de l'autovia li estan reparant un tram.

S'acaben les planures i la carretera es va enfilant i compartint l'espai amb l'autovia que es veu a prop però seguint un camí més ràpid gràcies al túnels i als viaductes.
Surto de la carretera principal i agafo una altre de secundària que puja pels turons coberts de vegetació, ja no fa tanta calor i em diverteixo fent revolts.

No hi camins que s'apartin de la carretera cap a dins el bosc i el terreny fa molta pendent però en un revolt de carretera i ha un pla amb molt bones vistes ideal per plantar la tenda.

09-06-2023, 394 Kms, Çamliyayla - Emirasiklar




Aquesta nit poc després de les 4 sento gent que canta fent un gran xivarri, en stereo, que em desperta i comprovo que no estic somiant.
Són els mateixos càntics gravats que s'emeten des dels minarets de les tres mesquites que tinc a la vall de sota, la cantarella es la mateix però espaiada uns segons i que les muntanyes amplifiquin.
En acabar són els llunyans lladrucs dels gossos i després els galls que també s'apunten a la festa.

Avui al matí he patit per la benzina, feia carreteres molt secundàries amb pobles on no hi havia benzinera, s'ha acabat l'asfalt i la carretera s'ha convertit en una pista que s'ha enfilat més amunt dels 2.000 metres, una planúria inmensa on només hi havia ramats de xais. La pista ràpida convidava a apretar però veient que faria curt de benzina he anat molt a poc a poc i a les baixades en punt mort. Els 80 kms de pista se m'han fet molt llargs.
Un cop arribat a l'asfalt he trobat un poblet on pensava aturar-me i veure si algú em podia proporcionar benzina però no és veia ningú enlloc, he continuat fins que s'ha aturat el motor i he posat el poc més de mig litre que em quedava al fogonet de benzina i així fer els 10 últims kms fins a trobar una benzinera.

Poc després he arribat a una ciutat gran on als afores he parat en un gran supermercat on he trobat cafè per la meva cafetera, fa dos dies que en buscava i només tenien cafè turc per barrejar-lo amb l'aigua bullent a l'estil turc.

Continuo el camí tot alternant autovies i carreteres locals passant per una zona boscosa ideal per acampar però fa molt vent i plovisqueja, estic molt amunt i a la nit farà massa fred per lo que prefereixo baixar una mica més fins trobar un lloc més arrecerat.

Trobo una zona de prats de pastura però que per l'alçada de l'herba sembla que recentment no hi han vingut ramats, el lloc ideal.
Es d'hora però aprofito per fer un repàs a la moto, greixar i tensar la cadena.

10-06-2023, 314 Kms, Emirasiklar - Demre




Continuo per la carretera de muntanya però ara baixant cap al mar, la carretera és solitària i els paisatges magnífics.

Travesso Antalya, quin agobi amb el trànsit, no sé perquè no l'he esquivat aquesta ciutat.
Al sortir em torno a enfilar cap a la muntanya que es on estic millor, compro menjar, aigua i una cervesa per fer un picnic quan trobi el lloc, i també una mica de migdiada.

La carretera em torna a portar cap a la costa i la carretera que la ressegueix té molts revolts i es ràpida i em costa agafar-li el ritme després d'haver fet molts quilòmetres tan a poc a poc.
Avui tocaria un hotel o camping, necessito una dutxa i tornar a rentar roba. Trobo un càmping magnífic, petitet, molt d'estar per casa amb herba i ombra, i Efes fresca.

Dutxa, bugada i birra mentre escric això tot prenent el solet de la tarda però refrescat pel ventet.
Parlo una estona amb un anglès que va amb bicicleta i cap a Espanya i s'interessa per la ruta que jo penso fer.

11-06-2023, 375 Kms, Demre - Pamukkale




Vaig cap a Kas per la ràpida carretera però aviat pujo cap al nord per petites carreteres tot buscant les muntanyes.

Aviat comença a plovisquejar, m'eixoplogo durant els 15 minuts que dura i continuo però poca estona més tard hi torna i no tinc cap sostre i aguanto una estona sota un arbre,
... i així durant tot el dia sota la pluja... rodar i parar.

Arribant a Pamukkale fa un bon solet i tot i que tenia previst fer acampada en un turó amb vistes sobre la vall vaig a un hotelet per prendre una dutxa calenta i poder eixugar tota la roba molla.

12-06-2023, 266 Kms, Pamukkale - Pamucak




A 2/4 de 7 em desperto i prenc un té, a l'hotel hi ha lliure disposició però com que l'esmorzar no el donem fins a quarts de 8, surto a peu fins al llac que hi ha sota de la blanca formació geològica, el castell de cotó. Gairebé no hi ha ningú, uns quants globus al cel, un japonès fent fotos, un home que passeja el gos i almenys una cinquantena d'oques que esperen els visitants que arribin i els donin de menjar.

Un parell de fotos i me'n torno a l'hotel a esmorzar, hi ha un plat preparant per cadascú amb un ou dur, una mena de rotllet de primavera, tomàquets, olives, embotit, formatge, melmelada, mel síndria, maduixes i préssec.
Pa, cafè soluble i té a discreció.

Agafo la moto i vaig a Hieràpolis, antiga ciutat grecoromana, construïda 190 anys abans de Crist per aprofitar les aigües termals.
En destaca la porta de Domicià, la necròpolis, però especialment el teatre d'Apolo i el Plutònium (porta d'accés a l'inframon en que tota persona o animal moria al entrar-hi excepte els sacerdots i els oracles).
Em pensava que a aquesta hora estaria sol però ja hi ha una quants autobusos que han arribat i descarregat el personal. Pago l'entrada mínima de 400 lires i vaig voltant. Hi ha molta cosa per veure i el lloc és molt gran, ho sigui que tots ens repartim sense fer-nos nosa.

M'hi estic ben bé un parell d'hores i quant marxo a l'aparcament de motos hi ha un parell de motos alemanyes, són les primeres motos estrangeres que veig.
Torno cap a l'hotel, empaqueto, dutxa i carretera.

Tot just porto fets un 50 kms per en una petita carretera de muntanya quan és posa a ploure molt fort, no hi ha enlloc on aixoplugar-se per i quan veig una casa i un cobert m'hi poso directament.
A la casa no hi ha ningú i al cap de 10 minuts arribem dos vellets amb una moto amb sidecar de càrrega ben xops, es veu que és casa seva, ens quedem un minuts xerrant com podem i després ells entren cap a dins de la casa i jo em quedo a sota al cobert.
Quan para de ploure, potser al cap d'una hora, encara continuo tronant però jo continuo la ruta per carreteres molt estretes i revirades amb algunes esllavissada de terra i fang dels marges.

Arribo a Selçuk (Efes), l'antiga Ephesus, que fou una ciutat molt important sobretot pel temple d'Artemis, una de les 7 meravelles del món antic dedicat a la deessa Artemisa (Diana pels romans) per anar a un càmping però sembla que va tancar fa un parell d'anys, provo en una pensió i a una guesthouse però les trobo massa cares i finalment vaig a Pamucak on hi ha diversos campings de platja i agafo el primer que trobo, el Derelli, per 200 lires, és ombrejat i està bé.

13-06-2023, 216 Kms, Pamucak - Bergama



A primera hora vaig amb moto cap a Ephesus deixant la tenda al càmping.
A quarts de 8 del matí ja hi ha una gentada horrorosa, el lloc paga la pena, era una ciutat molt important, port de mar fins que degut al sediments que baixaven pel riu el mar es va allunyar, ara mateix està a uns 8 kms però sembla que hi ha la intenció de refer el canal navegable.

Tot està al costat de la via Arcadiana: les places, temples i fonts, plaça i temple de Domicià, temple i porta d'Adrià, porta d'Hèracles, relleu de Niké, font de Trajà, biblioteca de Celso, les termes, el teatre per 25.000 espectadors, etc.

Les terme tenien un sistema de calefacció per sota terra.
L'àgora era la plaça o lloc on es trobava la gent, el centre cultural, comercial i polític, molt important en totes les ciutats gregues.
Odeó, lloc on es reunia el consell de la ciutat per tractar els temes de la mateixa ciutat, normes, lleis i preus dels productes.

Molt important també el temple d'Àrtemis (deessa dels boscos i la selves i protectora de les amàzones), que està apartat de la ciutat antiga i del qual només en queda una columna.

Torno al càmping a desmuntar i pagar les 200 lires de l'estada i continuo cap al nord passant per Izmir i arribant a Bergama (antigament Pèrgam) on visito Asclepeion, un lloc de salut als afores de la ciutat dedicat al deu Asclepi (anomenat Esculapi en l'època romana).

La mitologia ens descriu a Asclepi recolzat en un bastó on hi ha una serp enroscada. En l'antiga Grècia les serps eren animals sagrats que transmetien les voluntats dels deus.
Aquest lloc era un hospital o sanatori on els malalts eren atesos i feien repòs fins a recuperar-se.
La història ens diu que als malalts que hi arribaven els feien un screening i no acceptaven els pacients que poguessin morir ni a les dones embarassades ja que "l'entrada de la mort està prohibida a Asklepeion per respecte els Deus".

Busco per iOverlander on trobo "Athena Pension and Camping" però sembla tancat i just al costat hi ha "Pergamon Pension" i m'hi quedo.
Una caseta molt bonica, demanava 300 lires per l'habitació més barata i 200 per muntar la tenda al jardí però la dona m'ho ha rebaixat a 150.
Una birra a pressió al bar 45 lires, feia molt temps que no estava en una terrassa d'un bar prenent una cervesa.

Demà miraré de pujar a l'acròpolis, no sé si es pot pujar amb moto o cal agafar el telefèric.
A part de les vistes que hi ha des de dalt es destacable el vertiginós teatre que tenia cabuda per 10.000 espectadors, el temple de Zeus i la biblioteca que feia competència a la d'Alexandria a Egipte, els quals van prohibir l'exportació de papirus i per això aquí es van inventar el pergamí.

14-06-2023, 261 Kms, Bergama - Çanakkale




Em sembla que he estat el primer d'arribar a l'Acròpolis, no hi havia ningú, no com ahir que quan vaig arribar a Ephesus ja estava a petar.

Hi ha un camí que se suposa que és el recorregut establert per fer la visita però també molts corriols per l'herba entre mig de les pedres.
Ocupa una gran extensió a sobre la muntanya, al capdamunt hi havia els palaus dels governants i els rics, al centre el temple a Trajà, al voltant altres temples menys importants i per mi la cirereta del pastís és el teatre fet a la pendent amb vistes a la ciutat al darrera de l'escenari i amb una cabuda per a 10.000 espectadors, increïble.

Continuo la ruta resseguint la costa fins a Canakkale però fent abans uns camins de pagès que gairebé en compliquen la vida.

Agafo una pensió, vaig a comprar menjar i begudes tot passejant per la ciutat i torno d'hora que quan es dorm en un llit s'ha d'aprofitar.

15-06-2023, 262 Kms, Çanakkale - Alexandroupoli




A la pensió no tinc esmorzar i ahir vaig comprar un iogurt gegant i un paquet de galetes per l'esmorzar d'avui. Més endavant ja buscaré un lloc per fer el cafè.

A les 8 ja estic a la cua del ferry per travessar cap a Kilitbahir, la travessa deu trigar no més d'un quart d'hora, i després continuo cap al sud de la península de Gal·lípoli per veure alguns dels cementiris i/o memorials pels morts durant la campanya dels Dardanels a la primera guerra mundial entre els otomans i els aliats en la qual els aliats van haver de retirar-se derrotats. Es calcula unes 250.000 baixes per cada bàndol.

Vaig cap a la frontera amb Grècia per Ipsala on el creuament es molt ràpid, res a veure amb les anteriors fronteres.

Sortint de la frontera grega es una carretera de 2 carrils per banda ... de pagament, es nota que ja sóc a Europa, després del primer peatge li dic al BRouter que recalculi evitant peatges, intentaré fer Europa sense haver de pagar per fer servir les carreteres.

Al creuar Alexandroupoli veig anunciat un càmping municipal i cap allà que vaig, 15 € ho trobo un pèl car però el lloc està bé, net, parcel·les amb herba i ombrejades, el mar a tocar, etc

16-06-2023, 272 Kms, Alexandroupoli - Nea Madytos




La carretera va seguint per la línia de costa, a vegades entra cap endins per després tornar a buscar el mar. Passa per ciutats petites i turístiques però força boniques i molts trossos llargs de costa sense pobles, només mar, platges i boscos.

Paro a dinar de pícnic al costat d'una d'aquestes petites capelletes que es veuen tot sovint dedicades a algun sant o santa.
Trobo un lloc per plantar la tenda en un prat amb arbres a prop del llac Volvi parant abans en un market per comprar aigua i cervesa, de menjar ja en vaig comprar ahir i encara en tinc.
Està catalogat com parc natural ja que és un lloc de pas dels ocells migratoris.

Arriba una parella amb una autocaravana, dos nens, un gos i un gat estan anant cap a Turquia i després continuaran voltant per Europa.
També venen alguns pescadors de canya, però gairebé no pesquen res, uns peixets molt petits. Penso que això de la pesca més aviat és per afició que per benefici.