Tema: Iran 2023 (Iran - Kurdistan iraquià - Turquia - Grècia - Albània - Itàlia)

A finals d'octubre de 2022 haig de tornar cap a casa després de patir un accidet a Isfahan on deixo la moto en un hostel (*) i 7 mesos més tard retorno a Iran per recuperar la moto i continuar el viatge.

9-05-2023, avió, Barcelona - Isfahan
M'acompanyen a l'aeroport de Barna per afagar el vol que surt a les 13:25 cap a Isfahan via Istanbul, l'avió surt gairebé 2 hores tard però tot i el retard arribem a Istanbul amb temps de sobres per agafar el següent vol cap a Isfahan. Patia una mica ja que dues setmanes abans em van cancelar el vol Istanbul-Isfahan.

Mentre espero per embarcar al davant de la porta hi ha un bar i vaig a prendre el que serà la última beguda alcohòlica durant les properes setmanes.
Conec dues noies colombianes i fem la xerrada tot esperant que em cridin per pujar a l'avió, elles van cap a Tailàndia i els passo el telèfon del meu amic Jordi que fa uns mesos que viu i treballa en una illa i casualment les noies tenen intenció d'anar-hi.


10-05-2023, avió, Barcelona - Isfahan
Arribo a Isfahan a quarts de tres de la matinada i, tal com suposava, la targeta SIM iraniana no funciona i al preguntar-ho per allà em fan anar cap a una oficina de la duana que diuen que m'ho arreglaran però tot i que el paio torna a registrar la sim i el passaport a la seva base de dades i diu que "finish" la targeta no funciona i l'home se'n desentén. No problem, ja ho miraré de solucionar més tard a la ciutat.

A l'aeroport no hi queda ningú excepte jo mateix, un home que escombra i una noia en una botiga on puc comprar un cafè i unes galetes gràcies als rials que encara tenia (cal recordar que degut al bloqueig que pateixen no funcionen las targetes occidentals). Poc després la noia del cafè tanca els llums i marxa sense tancar la porta, de fet no hi ha porta però no els cal ja que ningú tocarà res de res, Iran és un país amb delinquència zero.

Es massa d'hora per agafar un transport cap a la ciutat que està a uns 30 kms, segur que el hostel on tinc la moto no estarà pas obert. Dormo estirat al banc fins a quarts de vuit que surto a fora i agafo un taxi. El taxista em deixa aprop de l'hostal i veig un lloc on es menja però només tenen caps de bè, tinc gana però dic que només en vull un tros i no tot un cap sencer.
El cuiner l'esmicola amb els dits i m'ho posa en un plat junt amb un bol del brou on bullen els caps i un tros de pa iranià, es prou bo. No hi ha res més, ni cafè ni chai (te).

Arribo al hostel a 1/4 de 9 i m'obren de seguida però resulta que tot just es 1/4 de 8 ja que aquest any no han fet el canvi d'hora degut a que coincidia amb el Ramadà.
Hem trobo en Sharad i altres persones i veig la moto que la tenen allà al jardí, després de saludar-nos i fer el té la provo d'engegar i tot i que el soroll del motor d'arranc sembla correcte no s'engega, no m'estranya després de 7 mesos allà parada, però com que som uns quants els demano si em poden enpenyer i s'engega fàcilment, perfecte !

Em donen tot el que vaig deixar allà: les maletes de la moto, petate i bosses amb la roba de moto, botes, casc, tenda, fogó, eines, etc. que entro cap a dins de l'habitació i marxo cap a la botiga de telèfons que m'han aconsellat. És una gran botiga, els ensenyo el problema però em deriven cap a una altra botigueta, i aquests cap a una altra i cap a una altra.
Tots em diuen que no saben que fer-hi, que el telèfon està registrat al meu passaport i no es pot canviar o registrar una altra Sim, que es podria arreglat comprant un altre telèfon ... al final i canviant la Sim d'eslot funciona i el noi ho configura, compro 7 GB de dades i els activa, truquem, em truquen i tinc Internet, genial ... (1.000.000 de rials per la carrega i 500.000 per la 1/2 hora de feina, tot plegat 3€) pero poc després descobreixo que puc fer servir l'email i navegar per algunes webs però no va la VPN ni el whatsapp i amb la wifi del hostel passa el mateix i veiem que es un problema de tot el país.

Tot anant al hostel vaig a veure el pont on vaig caure i un altra pont que també es xulo ... i al riu i baixa aigua !
Alla em trobo amb una jove parella de portuguesos amb una Vstrom i ens posem a xerrar durant molts estona: venen de Pakistan, India, Àsia oriental, Amèrica del Nord i del Sud i ara tenen intenció d'anar a Afganistàn i a fer la Pamir, fa dos anys que estant voltant.

Al hostel reposo una estona i després surto a passejar a peu per la ciutat, dinar i fer canvi de moneda, ara per un dolar et donen mes de 500.000 rial, 7 mesos enrera et donaven uns 300.000 ... tenen una inflació espectacular.

Començo a endreçar els trastos de la moto per anar demà al taller a fer el canvi d'oli però al cap de poc arriba el noi del taller amb els 4 litres d'oli que li vaig encarregar dient-me que té el taller colapsat de feina i que no hi ha lloc per poder fer el servei, cap problema, tinc les eines per fer-ho jo mateix al jardí del hostel.

90 $ per 4 litres de Motul 5100 (10w50) i un spray de grassa de la cadena, el doble de preu de lo que costa a casa, els productes de fora son molt cars degut al boicot comercial que pateixen.
2 nits al hostel en una habitació privada i esmorzar per 17 $ la nit.
Taxi aeroport al hostel (uns 30 kms) 15 $
Plat de cap de xai 1.000.000 rials (2 €)
Haburguesa de vedella amb amanida 1.000.000 rials
Ampolla d'aigua fresca de 1.5 litres 70.000 rials


(*) https://rodem.cat/viatges-motos/1690-iran-2022-a.html

Que la recuperació hagi anat bé i que confirmis la tornada al viatge són bons motius per estar atent al que vagis explicant.

Salut i gràcies,

11-05-2023, 0 kms, Isfahan - Isfahan

Les hores de sol son molt diferents a les que estic acostumat, el sol surt poc després de les 5 del matí i s'amaga abans de les 7 de la tarda i m'intento adaptar al màxim a aquest nou horari.

Després d'esmorzar uns ous ferrats al hostel recullo tot el material que em guardaven al soterrani, tot en perfecte estat i munto una bona parada dins de l'habitació i ho organitzo tot per tenir-ho apunt i endreçat per sortir demà al matí.

Preparo un espai en un racó del jardí per fer el canvi d'oli i el prefiltre d'aire embrutant el menys possible.
Al acabar la feina xerro una estona amb una parella de txecs que han arribat amb furgoneta a mig matí. M'han recomanat que passi pel Kurdistan iraquià, que es molt bonic, gent amable i, al igual que amb els prejudicis que tenim a Occident en quant a Iran, sense cap mena de perill.
A més el visat es tipus VOA (Visa on Arrival) ... he estat tot el dia rumiant i pot ser una bona idea.

Al migdia surto a passejar pels carrers i places, algunes ja coneixia (plaça Naqsh-e Jahan, Ali Qapu palace, Sheik Lotfollah Mosque, Abbasi Great Mosque, Chehel Sotoun garden, portal Qeysarieh, etc) i m'aturo en un xiringuito per menjar-me un falafel gegant i continuo la caminada
buscant les ombres dels carrerons dels basar ja que la calor apreta.

Un cop arribat al hostel demano un embut i ajuda per transvasar l'oli brut de la palangana que m'han deixat cap al mateix recipient on anava, rento la palangana i ho netejo tot.

Faig una bona migdiada que gairebé empalmo amb el dormir.
Acabo el dia responent alguns correus, missatges, trucar a casa, carregar els mòbils, etc.

12-05-2023, 216 kms, Isfahan - Kashan




Després de fer un bon bon esmorzar al hostel agraeixo totes les atencions que han tingut amb mi ara i al viatge anterior, carrego la moto i gassss direcció nord.

A l'autovia hi ha una moto aturada i l'home em fa senyals que pari, té una ampolla buida a la ma assenyalant que no té benzina.
Paro, trec un tubet per xuclar del meu dipòsit a l'ampolla i just al mateix moment s'atura un cotxe de la poli, parlen entre ells i crec que el renyen ja que l'home fa mala cara i se'n va.

A mig mati m'aturo en una ombra per reposar i veure aigua i m'adono que la barra de la dreta perd oli, la netejo i continuo fins a Kashan on comprovo que torna a estar molla, perd massa i hauré de buscar un mecànic.
Trobo un hotel per 8.000.000 (16 €).

Vaig a passejar pel centre visitant espectaculars mansions històriques, n'hi ha un munt i només entro a dues, son espectaculars però molt semblants, i em trobo els portuguesos d'ahir (Luis i Ana), parlem i els explico el problema amb la moto i em diuen que això els va passar per Sud-amèrica i es pot provar de netejar el reten per si té porqueria. Quedem al seu hotel més tard, provem de tot però sembla que no funciona i 2 hores més tard ho deixem estar.

Vaig cap a l'hotel i just al costat hi ha una pizzeria i entro a sopar.

Iniciat per Siso

Que la recuperació hagi anat bé i que confirmis la tornada al viatge són bons motius per estar atent al que vagis explicant.

Salut i gràcies,

Gràcies Siso.

Realment ha estat un viatge llarg, en total 3 mesos en 2 etapes que m'han permès de disfrutar de la tardor i de la primavera.
De tota manera millor a la primavera, menys calor i més aigua a tot arreu.

Salut !

13-05-2023, 288 kms, Kashan - Tehran




En sortint de Kashan volia passar pel bassar i pel Fin Garden, uns jardins molt bonics, a les 8 ja sóc als jardins però no obren fins a les 9, no tinc ganes d'esperar i continuo el camí.

Tota l'estona estic pensant en la pèrdua d'oli i cada 20 o 30 kms paro a mirar-ho, netejar la barra i els costats per evitar que l'oli arribi a les pastilles i al disc de fre, sembla que perd menys que ahir, a veure com anirà.

M'aturo a Nushabad per visitar la ciutat subterrània. Es increible, té 4 kms2 però només es pot visitar un petit tros.
Fa 2.000 anys tothom els invadia i van construir una nova ciutat a sota mateix de la ciutat on vivien per refugiar-se dels atacs i quan passava el perill tornaven a dalt a refer tot lo destrossat.
Té 3 nivells i fins a 18 metres de fondària, entrada d'aigua pels qnats i varis pous per emmagatzemar-la, moltes i petits habitacions, rebost, wc, etc. tot lo necessari per viure alguns dies o setmanes.

Com que la carretera passa per Qom, una altra ciutat santa, m'aturo per visitar el mausoleu de Fàtima, germana de l'imam Reza.
Només entrar i després del control de seguretat un home del control em diu que m'esperi 5 minuts que ara vindrà el "líder", no l'entenc ja que no parla anglès però al cap de poc arriba un mullah i em demanat si em pot acompanyar a fer la visita i m'explica tot de coses sobre l'Islam, el xiisme, Fàtima, la construcció del santuari al damunt de la tomba i les posteriors ampliacions. S'interessa pel meu viatge, etc.
Al final en demanda si tinc preguntes i si em pot ajudar en res i li dic que Internet funciona molt malament ja que la VPN (ExpressVPN de pagament) em falla molt, em diu que en fa servir una que va molt bé i que si vull que me la instal•li ... evidenment que si !
Anem a una oficina privada d'administració del mausoleu, ens porten suc fresc i em Muhammad fa la feina, genial, AnonyTun és gratuita i funciona perfectament. M'acomiado i continuo la ruta.

Mentre em refresco en una benzinera busco un lloc per dormir abans d'entrar a Teheran ja que m'estimo més fer-ho demà al matí i descobreixo un parc magnífic al sud de la ciutat, serà la primera acampada lliure del viatge.

Planto la tenda a la gespa mentre un pare amb dos fills intenta donar-me conversa i espera a que acabi de muntar la tenda per demanar-me de fer-se selfies.

S'acosta una tempesta i cauen 4 gotes però no em priven de preparar-me el sopar però segons la previsió s'espera pluja a la matinada.

14-05-2023, 19 kms, Tehran - Tehran




Em llevo a les 6 i quan surto de la tenda se m'acosta un noi i comencem a parlar.
Parla farsi, àrab, rus i una mica d'anglès.
M'explica que és afgà però que viu aquí i treballa pel govern iranià, es soldat i ha estat a Siria.
Evidentment ens hem de fer una selfie i em demana l'Instagram i el Facebook i em dona el seu número de telèfon. Hem convida a casa seva però li dono les gràcies.

Em demana si tinc Snapp (una mena d'Uber) i si, el vaig instalar i el provaré avui a Teheran. Com que no tenia bateria al seu telèfon li deixo el meu per fer servir l'Snapp com a convidat, em va bé per aprendre com funciona. Demana un taxi i ens acomiadem.

Per fer els últims 20 kms per arribar al hostel Cozy de Teheran he trigat gairebé 2 hores.
L'amo, en Megdi, un senyor d'uns 70 anys molt trempat. L'habitació costa 22$ per nit. El lloc és molt agradable.
En Megdi és un revolucionari, a la paret de la cafeteria hi té una foto del Che Guevara i una altra d'en Nelson Mandela i hem estat xerrant de història i política, coneixia ETA i en quant a Iran parla de totes les invasions que han patit al llarg dels segles i que aquest any més coses haurien de canviar, a veure ...
Es curiós que ningú coneix al germans Omidvar, dema al matí miraré d'anar al museu.

Un cop instalat vaig caminant pels carrers cap a llocs que tenia controlats (estic força aprop d'alguns dels murals contra els USA) i descobrint-ne de nous.
Molt trànsit de cotxes, motos i peatons passant alhora pel carrer sense que hi hagi accidents, sembla mentida.

Cap a les sis de la tarda veig que per tornar al hostel hi tinc més de 6 kms a peu i prefereixo agafar un taxi amb Snapp, molt pràctic i fàcil.
Quan ens falta uns 300 metres per arribar el cotxe comença a fer un soroll espantós, el taxista para el cotxe i es mira el motor que treu fum, jo baixo, li pago i continuo a peu.

15-05-2023, xx kms, Tehran - Tehran

Tinc la moto al jardí entremig de les taules i em llevo d'hora per treure-la.

Després de fer un bon esmorzar iranià em preparo per anar al complex Sa'dabad una gran àrea verda al peu de les muntanyes on tenia els palaus el Xa de Pèrsia que l'últim (Mohammad Reza Pahleví) fou destronat per la Revolució Islàmica de 1979.
Després de la revolució els palaus foren reconvertits en museus cadascun amb una temàtica concreta però a mi m'interessava especialment el dels germans Omidvar, l'Issa i l'Abdullah, dos iranians que als anys 50 del segle passat i durant 10 anys van estar voltant pel món primer en moto i després amb un 2CV.
Omidvar Brothers, First Iranian World Travelers


El lloc està a 14 kms del meu hostel i prefereixo agafar un Snapp per evitar el caòtic tràfic.

Cal pagar entrada pel parc i entrada per cada museu a visitar, només agafo entrada pel museu dels Omidvar.
El parc és molt bonic, tot verd, herba ben regada, arbres de tota mena altíssims, ocells que canten, molt d'espai.
No sé si avui era el dia dels museus a un event escolar perquè d'entrada ja em trobo amb un grup de nenes esbojarrades cridant i les pobres mestres intentant de calmar-les sense aconseguir-ho, totes se m'acostaven amb les preguntes típiques de "d'on ets i com et dius" i xerrant inintel·ligiblement sense parar ... jovenalla.

El museu ocupa una casa molt petita on al davant hi ha una de les motos i el 2Cv furgoneta.
S'explica amb textos i imatges qui eren els germans i la seva gesta, després tot de imatges i objectes del gran viatge per tots els continents.

En sortint demano a la vigilant del lloc si l'Issa va al museu, quan i si seria possible veure'l i parlar amb ell.
Ho diu a la manager del museu i aquesta truca a l'Issa, em passa el telèfon i parlem una estona, es agradable i parla castellà. Li demano si ens podríem veure i diu que demà o demà passat baixarà a Teheran i aleshores ens podríem trobar, genial !

Agafo un taxi fins a Tabiat,* un modern pont on hi ha una muntanyeta al costat amb bones vistes de la ciutat i el National Museum of the Islamic Revolution però no hi entro, menjo una mena de bikini prou bo i passejo per la zona tot buscant un catxé.
Agafo un altre Snapp per tornar al centre on sopo un quarter de pollastre amb arròs i torno cap al hostel.
Un cop allà em canvien d'habitació perquè en Megdi no recordaven que tenien moltes reserves a la nit de una colla de xilens i xerro amb la Jesica que es la guia dels 6 turistes que arribaran a la matinada.
Faig temps fins a quarts de 12 per entrar la moto al jardí i vaig a clapar ben cansat.

16-05-2023, xx kms, Tehran - Tehran

La primera feina del dia es baixar d'hora per treure la moto al carrer.
Després esmorzo i baixa un home del grup de xilens, xerrem i poc després baixa la resta del grup, 5 dones, deuen tenir uns 70 anys.

Surto a passejar amb intenció de veure els graffiti que hi ha al mur de l'antiga ambaixada americana però al veure que carrer hi ha molts poc trànsit torno a buscar la moto. Resulta que avui és festiu perque és commemora el dia d'un màrtir iranià.
Avui faré ruta de catxés per Teheran, un d'ells FTF, tots els catxés estan a parcs. A Tehran n'hi molts de parcs, sembla que més de 700 i alguns són immensos.

Vaig a la Azadi Tower on enfilo la moto a la plaça per fer una foto, s'acosta un guàrdia i em diu que no puc aparcar allà però al dir-li que només es per fer una foto em deixa fer.
Continuo cap a la nova mesquita imam Khomeini que estan construint, però més que una mesquita és un gran complex cultural. Hi ha una gran quantitat de cotxes al voltant i al arribar aparco en un lloc ple de motos i entro a la gran esplanada on hi ha molta gent, al final veig que es una fira de llibres infantils, faig una volta tot anant cap a un lloc que està ple de paradetes de menjar que ja que són més de les 4 i encara no he dinat i em menjo un kebab turc (pa tou de bocata, carn de vedella, tomàquet, pebrot i una samfaina de ceba i verdures) boníssim.
Després un gelat de meló i cap al hostel on xerro una estona amb en Megdi mentre prenc un te, faig migdiada, em dutxo i m'assec al jardí tot repassant els missatges i escrivint els records del dia ara que encara els tinc frescos.

Una noia està fent fotos al jardí i a la gent, se m'acosta i demana si pot seure a la meva taula i ens podem a xerrar: es de Mashhad i treballa en un laboratori de medicina i està a Teheran per meetings i conferències. Parlem de viatjar, de Iran, de la gent i dels polítics. Molt interessant.

Els xilens tenen 2 guies, una de xilena que els ha preparat el viatge i una altre de iraniana i que parla castellà, una noia molt trempada, hem estat parlant i m'explica que els moviments llibertaris fa temps que hi són, que amb la mort de la Masha es van incrementar i que continuen, que la policia de la moral ja no existeix, que les autoritats potser no són tan estrictes però que ara les controlen amb càmeres de vídeo i que ella mateixa ha rebut 3 requeriments de multes perque la va enganxar una càmera mentre conduïa sense el mocador i que en la última deien que li prohibien conduir el cotxe durant 15 dies.

També he estat parlant força estona amb Megdi tot fent temps per poder entrar la moto al jardí sense molestar a ningú. Està jubilat, era físic i al deixar la feina va agafar el hostel per distreures i el porta junt amb la filla i el gendre, no té cap treballador però a la casa també viu i treballa un refugiat afganès que ja és com de la família.

17-05-2023, xx kms, Tehran - Tehran

Cap a les 7 em desperto amb caguera
Al water no s'hi pot tirar paper i has de fer servir la petita manega que hi ha per rentar-te el cul així que aprofito per dutxar-me.
Per esmorzar menjo una mena barreja de truita amb carn picada, salsa de tomàquet i ceba, tot triturat, i te, molt te.

Després vaigt caminant cap al sud per veure el Gran Basar, potser mi estic 3 hores voltant, és immens i a part de les botigues a peu pla hi centres comercials pisos amunt i soterranis avall.
Com tots els basars hi trobes de tot al igual que al carrers propers en què tot són botigues de lo més curiós i agrupades per temàtica.
Molta gent, molt trànsit de carros i carretons carregats de mercaderies o buits i molt a gent mirant i/o comprant.

Cap a la una torno al hostel amb taxi, agafo la moto i vaig cap al museu dels Omidvar Brothers.
Aparco a fora en un recó però un guàrdia de l'entrada del museu m'obre la barrera i en fa entrar a dins i no passo per taquilla ni res.

Just a l'entrada i ha un quiosc de menjar, compro un sandwich i una cocacola i me'l menjo tot caminant fins al museu, a uns 700 metres.

Entro al museu i se m'acosta la Naghmeh, la noia portera de l'altra dia, li pregunto quan podré veure Issa i em diu que ahir va estar al museu, com ? perquè no m'han avisat ?
Em diu que divendres hi tornarà a anar, entre 9 i 13, en prenc nota per tornar-hi.

Veig que no pas massa lluny hi ha un Darban, un barri o poble on la gent de Teheran hi ha a esplaiar-se. La guia iraniana en parlava que ahir hi van anar i era molt maco.
El lloc es xulo, un riu que baixa amb força de la muntanya, llàstima que tot són restaurants i paradetes de dolços amb música a tota castanya però si vas camí amunt seguint el riu s'acaba el xivarri i només se sent el soroll de l'aigua, el cant dels ocells i algun gall d'alguna casa.

En arribar al hostel em preparen un deliciós plat iranià que apart de l'arròs hi ha carn amb salsa i mongetes vermelles, deliciós.