Tema: Iran 2023 (Iran - Kurdistan iraquià - Turquia - Grècia - Albània - Itàlia)

18-05-2023, xx kms, Tehran - Tehran

Vaig cap a la torre solar Toghrol a uns kms al sud de Teheran.
En Meghid m'ha explicat que el cuidador no parla anglès però m'ha gravat un vídeo i que li ensenyi a l'home i només arribar que ha vingut a fer-me una abraçada, per la rebuda suposo que l'ha avisat que hi anava.
L'home m'ha explicat que fou ferit per la metralla d'una bomba en la guerra amb Irak.
Tot això parlant en farsi, es clar.

L'hora senten perfectament contant els angles des de la porta en sentit horari i l'ombra marca l'hora, els minuts no ho he acabat d'entendre.
Al mig de la torre hi ha un eco espectacular.
Ens estem una estona asseguts a l'ombra anant prenent tes.

Molt a prop hi ha el Rashkan Castle, segons les dades que tenia es que hi havia molt poca cosa però realment no hi ha res més que les antigues muralles de fang molt desfetes però hi ha vistes diferents de Tehran.

Vaig cap a la torre Milad per pujar i veure les vistes.
Fa calor i pel camí la moto fa com si no vulgui tirar, paro un parell cops per deixar-la refredar.
Un cop allà vaig a dinar: hamburguesa, patates i sprite.
Vaig a les guixetes, el preu per pujar a l'observatori es de 15$ però amb el cel brut de boirina o contaminació tampoc serà massa espectacular així que només vaig a caminar i en un racó de gespa on hi toca l'ombra faig una estona de migdiada.

Torno al hostel, el gendre del Megdi està acabant-se unes maduixes i li dic que avui per sopar m'agradaria menjar només fruita i em diu que justament s'ha acabat la última que hi havia però que aprop hi ha la fruiteria i l'acompanyo amb el seu escooter: compro un meló dolç, plàtans, préssecs, albercocs, pomes i kiwis.
Al hostel pujo a l'habitació i sopo fruita, poso el despertador a les 23 i faig un son.

Hem passat comptes de 5 nits, 3 en privat s 22$ i 2 compartit a 10$, sopars, tes i 7$ pel vidre de la taula que vaig trencar, fa un total de 115$

19-05-2023, 347 kms, Tehran - Asara



Després d'esmorzar vaig cap a Sa'dabad al museu dels germans Omidvar on avui entre 9 i 13 i haurà l'Issa i vam quedar per trobar-nos, m'he quedat expressament més dies del compte a Teheran per aquests trobada, esperem que no falli res.

Issa va al museu el 1er diumenge de cada mes però dimecres que hi vaig anar vaig parlar amb la Naghmeh que en digué que avui hi seria però que millor que truqués al museu (+98 21 2704 0306) abans d'anar-hi però vaig decidir que hi aniria directament, si hi és bé i sinó també.

Doncs si, tot ha fallat. Arribo, demano per Issa i em diuen que no vindrà avui, els dic que estat esperant 5 dies a Teheran per poder-lo veure i parlar amb ell. Al final em donen el seu número de telèfon, el truco i em diu que avui no pot sortir, que potser demà. Entenc que no deu estar gaire bé de salut, té 98 anys.
EL so és molt solent, s'interessa pel meu viatge, li explico que soc de Barcelona, que vinc de part d'en Ricardo Fité i que estic viatjant per Iran.
Ens desitgem sort i ens acomiadem.
Llàstima.

Continuo la ruta prevista tot envoltant el Damavand primer per la carretera 77 que en molts trams es autovia per girar després cap a la 240 que ja es una carretera de muntanya més interessant.
A l'autovia hi ha molt trànsit, avui és divendres i la gent surt a passar el dia fora. De tant en tant es veu el Damavand mig tapat pels núvols però magnífic i majestuós i em paro a admirar-lo com fa molta altra gent, ens saludem i compartim fotos.

A mig matí m'aturo en un lloc de carretera amb taules a fora a l'ombra i compro un cafè i pastisseria industrial i després un gelat.
Un grupet de nenes s'acosta, sembla que facin un treball d'escola: d'on ets, cap a on vas, t'agrada Iran?, perquè ?, ...
Després em conviden amb unes cireres i uns albercocs. Una dona de la taula del costat em diu "turist ?" i li responc "si, viatger" i ella diu "com Marco Polo ?", responc "no, no, en tot cas un Marco Polo més petit" i ric, ella també riu i al marxar em saluda "bye, Marco Polo", hahaha.

Poc després agafo una carretera que va cap a l'oest, paral·lela al Caspi, divertida, estreta i amb revolts que puja mica en mica fins arribar al Lavash Pass a 3.170 metres, llàstima que plovisqueja i cal anar amb compte.
Fa fresca, em passat dels 24 als 8°C i els paisatges són espectaculars, llàstima que fa massa fred per acampar aquí dalt.

Un cop trobo la carretera que va de N a S, del Caspi a Teheran, l'haig de seguir uns quilòmetres per agafar més tard un desviament però degut a que fan obres i hi ha molt trànsit i que els dos carrils els han convertit en una via de sentit únic per la tornada a Teheran em passo de llarg el trencant, es difícil trobar un lloc per acampar i quan veig un lloc de pícnic m'hi aturo, sembla un lloc controlat ja que hi ha una porta d'entrada amb gent que sé m'acosta, els dic per dormiré amb tenda i m'assenyalen cap al riu.
Es lloc està prou bé, es tranquil i bonic, tot i que el murmuri de les ràpides aigües quedi a cops eclipsat pel soroll dels cotxes de la carretera.
Estic fent el sopar i se m'acosta una parella i em donen un pa esponjós, molt bo, en menjo la meitat per sopar i me'n queda l'altra meitat per l'esmorzar de demà.
Després descobreixo que aquest lloc és l'àrea d'acampada Dr. Motamed Garden, que té un cost de 50.000 Tomans i que la gent ho troba massa car.

Abans de posar-me a dormir parlo amb la família i els amics per explicar-los el desengany amb l'Issa però que he superat aviat per haver tornat a la carretera i a les muntanyes.

20-05-2023, 328 Kms, Asara - Saravan



Quan al matí em desperto veig un gos que ha dormit al costat de la tenda fent-me companyia, a prop hi ha el riu, em vaig a rentar la cara i el gos m'acompanya. Al final de l'esmorzar li dono el tros de pa que m'ha sobrat. A tot arreu hi ha gossos que aparentment no tenen amo, s'acosten amb prudència, sense molestar, esperant que els donis alguna cosa per menjar.

Reculo un tros del camí que vaig fer ahir per agafar la carretera de la muntanya, molt secundària amb esllavissades recents de terra i pedres i rierols que passen pel mig de la carretera, congestes de neu, es divertit.
Al coll hi ha el desviament que hauria d'agafar però és una pista, estic a 2.800 metres i no tinc ganes de trobar-me amb els problemes d'esllavissades, fang i neu sense saber si podré continuar o no per lo que vaig seguint per la mateixa carretereta que al final em porta a la carretera principal, la 59, que va de Teheran al Caspi però que estant construint una autovia al costat amb molts tunels i ponts que ho espatllarà tot.

Hi ha molt de transit, tant d'anada com de tornada i a la carretera hi ha trossos molt bonics però com més a prop del mar mes lletja.
Hi ha un tram que la carretera i el riu queden engorjats i per la paret regalima l'aigua i els venedors de doogh (beguda persa festa amb yogur, aigua, sal i menta seca) fan la seva paradeta, m'aturo a fet la foto i el venedor me n'ofereix però tinc els diners a la moto que es més avall però un altre client m'ho paga. Es molt bo i refrescant.

La carretera de la costa, de doble carril per banda, va passant per tots els pobles que estan enganxats, de fet és com un gran carrer amb botigues, bancs, hotels, cafès, molts edificis a mig fer (o a mig desfer ?).
Tot força lleig i encara que el Caspi només està a un centenar de metres gairebé ni es veu.
Poso benzina i al primer lloc que veig que tenen per fer brasa a fora m'aturo i m'ensenyen el que tenen. Demano una broxeta de vedella i uns tomàquets fregits, també porten amanida verda de fulles de nosequè junt amb la carn i també arròs, ufff, no podré pas amb tot.

Continuo la ruta, i ha molt trànsit i vaig direcció Qazvin. Busco un lloc per acampar sortint de la carretera principal.
Just acabo de muntar la tenda cap a quarts de 7 quan comença a caure quatre gotes. A quarts de nou torna a fer un ruixat.

21-05-2023, 306 Kms, Saravan - Qazvin



Hi ha dos gossos, segurament de dues cases diferents, que de tant en tant un borda i l'altra respon, ves a saber que es diuen.
A la matinada torna a fer un ruixat però cap a les 6 para de ploure i surt un sol ben maco que escalfa i puc plegar la tenda que ja es ben eixuta.
Mentre esmorzo els gossos no deixen de vigilar-me.

A uns 70 kms hi ha Masouleh, el poble escalonat a la muntanya, i com que vaig molt d'hora m'hi arribaré i després recularé per arribar d'hora a Qazvin i agafar un hotel que ja toca dutxar-se.

A Iran hi ha moltes autovies i autopistes de pagament prohibides a les motos però els pocs cops que les he agafat ha estat per error o perquè no hi ha cap altre carretera.
Moltes les han construït no sobre la carretera vella sinó al costat i hi han mantingut l'antiga carretera i a vegades pots anar a una ciutat per l'autopista/autovia o per la "Old road" tal com diuen els indicadors.

Al nord hi ha força camps d'arròs.
Vaig fent parades per comprar aigua, fer el te, fer benzina, menjar fruita que encara em queda.
En una de les parades a l'autopista hi un gos assegut menjant pa i m'adono que al costat té uns bons trossos de pa i un recipient de plàstic ben ple d'aigua neta, que bé que algú hi pensi en aquests gossos que viuen en llibertat i quan et pares et miren i s'acosten fins a un parell de metres però no molesten ni res, només estan pendents de si els dones alguna cosa per menjar.

A Qazvin trobo un hotel amb molt bons comentaris, hi vaig, demanen 5.700.000 IRR (12 €) per una habitació per una persona, amb dutxa, esmorzar i pàrquing per la moto, demano veure-la i m'ensenyen un apartament. El que me l'ensenya no parla anglès i baixo a recepció i dic que només es per una persona i em respon totes les habitacions que tenen són com aquesta.
Li demano si el preu és el que m'ha dit i diu que si, genial, omplo la fitxa i pago.
Em dutxo, cuino uns tortellini a la parmesana, faig la bugada i després una mica de migdiada.

Cap a les 6 surto a passejar però comença a plovisquejar i només arribo fins a la plaça Azadi i entro en un cafè molt cuco i demano un cafè amb una mica de llet i em porten un tallat amb un xupito ... d'aigua amb menta.

A la Jameh Mosque un grupet de noies amb xador se m'acosten per parlar, són libaneses i al fer una foto m'acosto sense arribar a tocar i una es va enretirant per si de cas.

Vaig al mercat a comprar aigua i fruita que em menjaré per sopar.

22-05-2023, 237 Kms, Qazvin - Hamedan



Després d'un bon esmorzar a l'hotel vaig a passejar per la ciutat, no hi ha gaire res a veure, un parell de mesquites i un museu encara tancat.
Entro en una mesquita petita i bonica però al sortir han desaparegut les meves sandàlies. Surto al pati cridant "cagum Déu !" per fer veure el meu problema i malestar (estic descalç), ve una persona que és de management de lloc i li explico, entra un policia i també li explico. Parlen entre ells, suposo que a veure com es pot arreglar, l'home de la mesquita marxa i torna de seguida amb unes xancletes de dutxa i diu que l'acompanyi al carrer i anem un tros més avall a una sabateria però tot són bambes i jo dic que prefereixo sandàlies. Anem a una altra que si que tenen sandàlies semblants a les meves, me les poso i ell ho paga suposo que amb fons de la mesquita.

Tiro direcció Hamedan però paro a fer-me un cafè en un petit camp de pomeres a l'autovia.

Avui faig molt tros per una avorrida autovia i faig parades sovint: una per tensar la cadena i revisar la moto, una altra per dinar una cuixa de pollastre, arròs, zam zam i chai per 1.500.000 Rial i em regala una ampolla d'aigua.
Hi ha un cambrer que va dient que ell és àrab (els perses no són gaire amics dels àrabs), vol fer-se selfies amb mi i fa gestos raros, el que sembla el jefe o encarregat del restaurant fa senyals volen dir que està sonat.

Tot el dia estem entre 1.500 i 2.000 metres i com més al sud, més aprop de Hamedan els turons són verds d'herba i al final el paisatge es converteix en una plana de camps de cereals, patates, etc.
Arribant a Hamedan es veuen unes altres muntanyes d'aproximadament uns 3.500 metres amb clapes de neu al cim.

En una de les paradetes he buscat un hotel a Google Maps i vaig cap al Hotel Mar Mar que les crítiques són variades, algunes son molt la bones i altres dolentes.
Em demanen 7.000.000 Rials amb esmorzar i pàrquing.

Prenc una dutxa i surto a passejar per la ciutat, estic aprop del mausoleu Ibn Sina (Avicenna), demanen un milió per la visita però el museu es tancat, potser hi aniré demà al matí. Passejo pel parc del costat i vaig cap a la plaça Imam Khomeini passant per passeig peatonal. Hi molta gent a les 6 de la tarda, i moltes dones amb el hijab negre sense ensenyar res de cabells o amb el xador totalment negre com si fossin monges.

Abans d'arribar al l'hotel compro unes galetes i una crema de xocolata per després de la fruita que tinc que consumir per sopar o es passarà.

23-05-2023, 187 Kms, Hamedan - Bisuton



Aixi que obren el mausoleu Ibn Sina (Avicenna) i el museu a 2/4 de 9 ja soc a l'entrada i visito el museu on el que trobo més interessant és el llibre "Cànon de la Medicina" escrit per el filòsof i metge que fou un referent pels estudiants de medicina almenys durant 6 segles.

Continuo pel passeig peatonal que ja vaig fer ahir a la tarda però avui a les 9 estava molt tranquil fins a la plaça Imam Khomeini on hi ha uns edificis a tot el voltant que en el seu moment de glòria deurien lluir però ara estan mig abandonats, llàstima.
Baix baixant més avall fins a la propera rotonda on hi ha l'entrada a Hegmataneh Hill que fou capital de Pèrsia en l'època dels Parts fa més de 3.000 anys.

Tornant cap a l'hotel passo per una oficina de canvi, 100€ per 53.500.000 IRR

A pocs kms de Hamedan hi ha les inscripcions de Ganjnameh, dos textos que Darius primer i el seu fill Xerxes més tard van manar esculpir a la roca amb caràcters cuneïformes amb 3 llengües: antic persa, elamita i babiloni uns 500 anys AC.

La carretera s'enfila fins els 3.000 metres i en un coll hi ha un camió que descàrrega un gran ramat d'ovelles, sembla que els pastors les duen cap a dalt de les muntanyes on l'herba es més verda.

Més avall, a Kandagar, visito el temple d'Anahita, "una figura cosmològica indoirànica, venerada com la divinitat de les aigües, associada amb la fertilitat, la sanació i la saviesa. Segons els textos sagrats, Aredvi Sura Anahita no només és una divinitat, sinó també el naixement del riu del món. La llegenda cosmològica diu que totes les aigües del món creat per Ahura Mazda s'originen en la font Aredvi Sura Anahita, que dona prosperitat a tots els països." (extret de la Vikipèdia)

La carretera passa per una plana de camps de cereals, patates i fruiters envoltats de baixos turons i muntanyes més altes fins arribar a Bisotun, on m'aturo per veure més inscripcions manades fer per Darius però desgraciadament hi ha una bastida just al davant i no es veu gairebé res.
Es curiósa l'estatua de Hércules recolzat i amb un bol a la ma.

Quant marxo veig un bosquet de pins i m'hi acosto per veure si serà un bon lloc per acampar. Hi un ha un parell de cotxes aparcats amb gent fent picnic, alguns amb música, però al fer-se fosc tothom se'n va.

24-05-2023, 257 Kms, Bisuton - Dizlli




Són les 8:15, he desmuntat el campament i carregat la moto i mentre miro cap on es el següent waypoint recordo la última conversa de la nit amb els locals: estava assegut a les fosques llegint el mòbil quan s'acosten dos homes, un amb cadira de rodes amb motor, i gràcies a Google Translate em diuen que aquí es perillós dormir per que pot venir mala gent a robar i quan marxen comprovo que no he deixat res a fora de la tenda i les maletes de la moto ben tancades.
Aquest matí estava tot tranquil i he passat la nit sense cap problema.

Taq-e Bostan es una meravella comparat amb Bisontun.
Al entrar un noi que parlava anglès molt bé se m'ha acostat i explicat una mica tot el que veuré allà i que després he llegit exactament el mateix als plafons informatius.
En els relleus en roca s'il·lustren les cerimònies de coronació de diversos reis durant l'imperi sassànida, caceres, etc

Continuo cap a Kermanshah on visito Tekiye Moaven-ol-Molk una mena de santuari dedicat a l'imam Hossein on es veuen escenes de la batalla de Kerbala on va morir i altres mosaics de reis, persones i animals.
Hi ha alguns mosaics curiosos com un dels germans Wright amb el seu primer aparell volador. Espectacular !

Sortint de la ciutat vaig a poc a poc mirant per comprar aigua i altres aliments, al final m'he firat una llauna de vegetals, una de mongetes amb xampinyons i un paquet de pa bimbo i mentre m'espero a la cua per pagar em prenc una fanta de taronja.
A Ravansar al mateix carrer hi ha un parc amb gespa i ombra, no m'ho penso dues vegades i m'aturo a dinar entrepà de tonyina i després faig la migdiada fins que em desperten un parell d'homes que volen saludar.
Vaig tirant cap al nord per la carretera de les muntanyes Zagros cobertes d'un mantell d'herba ben verda, faig algunes fotos i al veure una botiga amb un samovar al davant paro a fer un té intentant mantenir una conversa amb el botiguer que al final em convida.

A Paveh paro a posar benzina però el benzinero va dient "card" i que sense "card" no me'n posa, al final i gràcies a un altre client que em deixa la seva em posa només 10 litres, li dono 500 i em torna 350, o sigui a la 15.000 rials el litre, la meitat del preu habitual. Fins ara sempre feien servir la targeta que hi ha penjada al surtidor i mai m'havien demanat la meva. Abans de sortir de la ciutat parò a fer una foto i ja venen 3 nens amb bicis amb la converse habitual i ens fem unes fotos.

Poc després en un control en demanen els papers i es miren les maletes, la carretera passa molt a prop de la frontera amb Iraq.
La carretera s'estreny i s'enfila fins gairebé els 3.000 metres, trobo dos controls militars més però no m'aturen.

En un coll de muntanya que es veu Iraq molt aprop s'acosten dos nois i un parla bé l'anglès i després també s'acosta la seva nòvia i xerrem, es veuen dos poblets a baix, el primer és iranià i el segon iraquià.
Tot baixant veig llocs bonics per acampar però fa molt vent i farà massa fred a la nit i baixo fins als 1.300 metres on veig un riuet i uns petits plans i m'hi planto però l'aigua fa molta pudor i no em penso pas banyar amb aquesta aigua i només n'agafo una mica per fer els llegums al bany maria.
Després del poble per la carretera hi havia un ramat de vaques que tornaven cap a casa però sembla que tres es van quedar aprop del lloc on he acampat i al cap tard ha vingut el granjer amb moto i se les ha emportat.

Aquí no hi ha cobertura i només se sent la remor de l'aigua, alguns ocells, els grills i algun cotxe de tant en tant per la carretera propera.

25-05-2023, 189 Kms, Dizlli - Sanandaj



Estic acabant d'esmorzar i comença a ploure una mica, m'afanyo a desmuntar-ho i endreçar-ho tot. Per sort ha sigut poca cosa però quan estic a la carretera encara plovisqueja i durant la nit deu haver plogut força ja que em trobo una esllavissada al mig de la carretera i els vehicles que han passat abans meu han obert el camí.

Arribo a Marivan i m'aturo a sota un tendal d'una botiga que encara no ha obert per esperar que pari de ploure. Continuo cap al centre de la ciutat i al primer lloc que veig que hi ha un samovar (l'altra dia em van explicar que vol dir "sempre bullint") aparco en doble fila i em prenc el primer te del dia, xerrem el que podem amb el propietari i la gent que s'acosta i com sempre l'home els explica ves a saber què. Ens fem una foto i no em deixa pagar-li la consumició.

Faig la volta al llac i reculo un tros per agafa el camí cap a Sanandaj, capital del Kurdistan iranià.

Més endavant en un control de policies i militars m'aturen i en demanen que porto a les maletes però no em fan obrir res.
El que mana em fa entrar dins una minúscula oficina polsosa en què no hi ha res més que una taula i dues cadires i comença a demanar-me coses fent servir Google Translate: d'un vinc, on vaig, quants dies fa que estic a Iran i quants més hi estaré, per quina frontera he entrat i per on sortiré, en què treballo, etc i s'ho apunta tot en un petit bloc de uns 10x7 cms.
Al sortir 2 polis i 3 soldats comencen el seu interrogatori particular però els engego ràpid, a la que bado un soldat ja ha pujat a sobre de la moto i prova de treure la pota de cabra, per sort amb el pes de la moto no se'n surt i jo ben serio li dic que baixi. M'equipo, engego i marxo.

A mig camí trobo un altre lloc de te amb divans/llits i me'n prenc un mentre comença la cerimònia d'explicació del meu viatge.
Evidentment no em deixen pagar.

El track em treu de la carretera principal i em porta per una pista que sembla que tingui restes d'asfalt, els paisatges són molt bonics i no trobo ningú.

Al arribar a Sanandaj em paro per buscar un hotel a Internet i un noi en moto em diu que el segueixi fins a un hotel que per la pinta serà car, demanen 20 milions (uns 40 €) però no m'interessa, el noi diu que a l'altra banda del carrer n'hi ha un altre, hi anem i val el mateix, li explico que el meu budget es de fins a 10 milions màxim, que només necessito un lloc per dormir amb dutxa i poder aparcar la moto.
Truca i diu que n'ha trobat un per 5 milions, hi anem, l'habitació es bàsica però està neta, amb dutxa, aparcament segur per la moto però no hi ha esmorzar, me'l quedo.
Intercanviem telèfons i insisteix que si necessito res més que el truqui o envii un missatge de Whatsapp.

Després d'una bona dutxa que em deixa com nou, es clar que després de 2 dies em convenia, i vaig cap al basar que es on hi ha la vida al carrer i també els llocs de menjar. Demano 2 espases d'ales de pollastre i una de tomàquets que em couen al carrer mateix, i un txai: 130.000 Tomans.

Compro aigua fresca per avui i per demà per posar-la a la nevera de l'habitació, fruita per sopar, brioixos i una crema de formatge per demà esmorzar i com que a l'habitació hi ha un bullidor d'aigua i bosses de te en sembla que ja ho tinc tot.

Torno a peu tot i que he estic temptat a agafar un Snapp però aquests últims dies gairebé no he caminat gens i em toca fer exercici.

26-05-2023, 236 Kms, Sanandaj - Tikab



A l'hotel no hi ha res per menjar però amb els brioixos, la crema de formatge, galetes i la segona bossa de te que encara em queda en tinc prou.

Sortir de Sanandaj es fàcil en divendres i per la carretera tampoc trobo gaire trànsit.
Al començament es autovia que va creuant pel mig d'alguns pobles on les paradetes ja estan obertes i en una d'elles que veig que hi ha fum m'aturo i em fan un té i després encara un altre, aquí tot el dia es beu té mentre es fa la xerrada asseguts al costat de la carretera veient passar els cotxes que per sort passen gairebé parats gràcies als impediments que expressament hi ha.

Continuo i al arribar a un poble més gran on hi ha un rètol indicant que a muntanya hi ha una pista d'esquí hi pujo per veure les vistes de la vall, fa força vent però és tranquil i em venen ganes de fer-me un cafè, ho preparo tot però no hi ha manera d'encendre el fogò de benzina degut a que no es genera prou pressió al haver-hi poc volum de combustible i no tinc ganes de xuclar del dipòsit de la moto per omplir el recipient.

A partir d'aquí la carretera és més estreta i va vorejant els turons i els camps de blat, sort que no hi ha gaire trànsit ja que a la carretera em trobo algunes tortugues al mig, son força grosses, uns 30 cms, m'aturo i les aparto cap al camp.
En un lloc on hi ha un parell d'arbres que fan ombra i conviden a parar-m'hi una estoneta per estirar les cames i fer una migdiada a mig matí. Costa estar-hi tranquil, quan no són les pitades dels cotxes saludant algun prefereix aturar-se per saludar en viu.

Arribo a Tikab, omplo el dipòsit de la moto i omplo també el dipòsit del fogonet.
Paro en un hotel i agafo habitació, el garatge es subterrani i començo a baixar per la rampa quan de cop la moto s'entravessa i caiem, no entenc que ha passat fins que veig que al mig de la rampa hi ha una tira de mosaic que rellisca moltíssim.
Un home que passava pel carrer i m'ha vist o sentit em ve a ajudar per aixecar la moto, continuo fins a sota el garatge i trobo els desperfectes: la pantalla ha picat amb la paret, no s'ha trencat però els suports si, i també els suports del compta-quilòmetres.
Entro a l'hotel i li explico a l'home el que ha passat, li ensenyo els desperfectes i el perill de la tira de mosaic posant-m'hi al damunt i ensenyant-li com rellisca, em diu que li sap greu i em prepara un te.

Així no podré pas continuar i desmunto fins a veure que cal fer per arreglar-ho.
Enganxo amb Araldit les peces de plàstic, a veure si aguantarà, ho deixaré reposar fins demà i després veuré com tornar-ho a muntar posant-hi brides per mantenir-ho estable i a veure si caldrà fer res més.

Són gairebé les 4 de la tarda i vaig a buscar algun lloc per dinar i només trobo un on em fam un sandwich.
En tornant cap a l'hotel compro fruita i aigua i m'adono que el canell de la mà dreta en fa mal i el tinc inflat, m'hi poso l'ampolla d'aigua freda i després una frega amb Fisiocrem i provo de fer una bona migdiada.
Al vespre encara em fa més mal, menjo fruita per sopar, prenc un Paracetamol i me'n torno al llit.

27-05-2023, 218 Kms, Tikab - Saqqez



He passat una mala nit despertant-m'he sovint però al matí el canell no fa tant mal, em prenc un Paracetamol i m'hi poso Fisiocrem.

No porto fet ni mig kilòmetre de ruta i sento un terrabastall i veig que he perdut una maleta, la vaig a buscar, la col•loco i reviso els ancoratges, sembla que està bé, segurament ahir amb la sotragada va quedar mal posada.

Arribo a Takht-e Soleyman (el tron de Salomó) un gran complex religiós amb un important santuari zoroàstric on es mantenia viva la flama i un temple dedicat a Anahita (poderosa deesa relacionada amb l'aigua) i una inmensa muralla que protegia tot l'entorn.
Està tot força malmès quedant només alguns trams de muralla i les bases on s'endevinen que estaven els temples. Queda també el gran llac interior.

Molt aprop hi ha Zendane Soleiman (la presó de Salomó), un espectacular cràter volcànic de 100 metres d'alçada i un diàmetre de 65 metres d'obertura des d'on pot observar l'immens forat de 80 metres de profunditat. Caldria pujar a peu fins al capdamunt del cràter però em fa mandra, faig una foto des de baix i continuo la ruta.

Arribo a Saqqez on tinc controlat un hotel bàsic, dels de dormir i marxar.
M'instal·lo i surto a voltar per la ciutat. Sortint de l'hotel veig que estic al carrer de les botigues de cotxes, una a tocar de l'altra i almenys n'hi han 30 negocis, els comercials se'ls veu a dins jugant al backgamon o a fora al carrer tots aplegats al voltant d'una taula prenen te a l'ombra.

Quant ja he caminat prou per agafar gana per sopar entro en un restaurant i, com gairebé sempre, només tenen kebab amb arròs i pollastre amb arròs.
Demano el pollastre i un 7up i per fer més curta l'espera m'ofereixen unes olives amb olivada.
Em porten sopa de tomàquet i un plat amb pollastre, arròs, cogombre i tomàquet.

Mentres menjo va arribant gent i l'amo el posa al dia, "de Catalunya ?" diu un, hi afegeix Catalunya i Kurdistan som germans i .......

Al marxar demano quan costa i no vol cobrar, li dono 2 bitllets de milió i només m'agafa 1.

Surto dels carrers principals per anar per carrerons on no hi ha botigues i molta gent xerrant i prenent la fresca, nens jugant a futbol al mig del carrer posant pedres per marcar les porteries, tres nens fent una guerra tirant-se pedres en un carrer més solitari.