34M'agrada
LinkBack URL
About LinkBacks
Finalment em decideixo a començar la crònica del nostre viatge a Tunísia, per uns motius o altres l'he anat endarrerint. El motiu d'aquest nou impuls a l'hora de redactar-la no és cap altre que el de la impotència i la ràbia que sento pels nous atemptats que han passat a Tunísia, concretament a la ciutat de Sousse. (info)
Quan hi vam anar a finals de març feia 10 dies de l'atemptat al museu del Bardo, (info) us enganyaria si no us digués que ens vam acollonir al sentir la notícia, però després de meditar-ho molt vam decidir que els terroristes no ens havien de marcar l'agenda, que és exactament el que volen.
Tunísia és un país fantàstic per anar en moto, no deixem que s'ensorri, sense els turistes i els seus ingressos estan abocats al gihadisme extrem, aquesta crònica vol ser un petit gra de sorra per fer-los la publicitat que tant mereixen.
La primera idea que et ve al cap quan vols anar a Tunísia en moto és sorra i dunes, però en aquest viatge el que volem fer és visitar el país per carreteres asfaltades, aptes per a totes les motos. Tenen unes carreteres fantàstiques, res a veure amb les del Marroc, tant les nacionals com les secundàries.
Som cinc motos BMW: R1200RT (Siso i Paula), R1200GS (Jaume), K75S (Ramon), R1200GSA (Perarnau) i R1200GSA (Panotxa)
Avui en dia tots portem càmera de fotos i mòbil, un cop triades les fotos dels 6 en queden 2.428 a triar per fer la crònica, aquest és potser el factor més gran que m'impedia començar-la. Quines fotos ficar i quines eliminar? El que veurem aquí és el meu punt de vista, que segur que és diferent al dels altres, miraré de ser curós amb detalls i anècdotes, sobre tot aquelles que puguin servir per a altres viatgers que vulguin anar-hi més endavant.
som-hi!
La foto de grup, d'esquerra a dreta, Perarnau-Panotxa-Paula-Ramon-Jaume-Siso
La ruta que vam fer és aquesta, els punts en verd són els llocs on vam dormir
El track al Wikiloc (clicar imatge)
28/03/2015
Dissabte
El Ferry surt de Marsella i hem d'embarcar a les 9:00 del matí, la companyia és SNCM. Entre una cosa o altra no pugem al vaixell fins les 14:00 i em sembla recordar que va sortir cap allà les 16:00h, bufff, quina paciència!
Aquesta foto té la seva història, aquí es poden veure en Perarnau i en Ramon observant atònits com les furgos dels tunisians carregades a tope s'anaven quedant enganxades del sostre de la bodega. Entraven a tot drap i de cop i volta algun trasto de la baca quedava clavat al sostre, les rodes del davant s'aixecaven tot fent un cavallet... ens adonem que el viatge ja comença, ja queda menys per ser a Tunísia.
Un cop al vaixell ens atipem dels embotits i vi que portem, sense oblidar l'estimat Torres 10. Fem una repassada als GPS, carreguem mapes i rutes i ens acomiadem del dia veient la posta de Sol a la Mediterrània.
29/03/2015
Diumenge
El viatge en vaixell dura 23 h, hem tingut mala mar durant unes quantes hores, els passadissos estan buits, tothom està al cambrot. Déu ni do com es belluga el vaixell, a voltes pensem si trobarem les motos al seu lloc.
El Vaixell va gairebé buit, la gent amb el tema dels atemptats del museu del Bardo ha cancel.lat els passatges, els únics europeus som nosaltres i un grup de 4X4 catalans, uns 11 cotxes i un camió, havien de ser 23 cotxes!
Aquí mirant de recuperar-nos de la sacsejada.
Per fi arribem a Tunis, endarrerim els rellotges 1 h, ens disposem a passar la maleïda frontera, el darrer cop que hi vaig anar vam trigar més de dues hores.
Sortim dels primers del vaixell i comencem el joc de les finestretes.
Passem la primera finestreta on hem d'ensenyar i segellar el passaport... tot correcte. Més endavant ens aturen en una altra cua, anem a la segona finestreta i paguem la taxa turística 14€ per persona... tot correcte, després en una altra finestreta ens fan el carnet provisional per poder circular pel país... tot correcte.
IMPRESSIONANT!!! En 30' estem circulant, sembla que volen quedar bé amb els pocs turistes que han vingut.
La ruta d'avui és curta, resseguim la costa direcció nord passant per Carthage, Sidi Bou Said i direcció Bizerte.
Ja tenim ganes de rodar, sortim del port i ens comencem a aclimatar a la manera de conduir del tunisians.
A Sidi Bou Said, un poble on les edificacions d'estil àrab i andalús són blanques amb portes i finestres blaves. A la que ens donem compte estem al mig d'un mercat, carai comencem bé.
El nen té gana, vull dir en Perarnau continua tenint gana!
Es posa davant del grup i comença a ensumar a veure si troba xai, dit i fet en un moment estem asseguts a taula.
Continuem la ruta, ara amb la panxa plena, al cap de poc veiem que el Ramon no ens pot seguir. La K75 sembla que no tira, com si li fallés un cilindre, la revisem i veiem que una pipa de la bugia estava solta ...uf, sort que ho hem trobat.
Seguim direcció a Bizerte, en una rotonda ens trobem un control policial i ens pregunten on anem, una altra rotonda i el mateix. No sabem si ens paren per controlar o per poder veure les motos, no paren de preguntar per elles. Al final arribem a Bizerte i un cotxe de la policia ens torna a preguntar on anem, li dic l'hotel Jalta i diu que el seguim que ens acompanyarà. Li dic que no cal i diu que és una ordre, glups! Fem una comitiva tots junts, ara tinc la sensació de portar una diana enganxada a l'esquena, el vehicle va apartant i parant el trànsit fins a l'hotel.
Ens pregunta a quina hora marxarem l'endemà, que vindran a escoltar-nos altres cop. QUEEEEEEEEE? no pot ser, això és rotllo.
Al vespre sortim a sopar a peu i ens escorten altres policies, tinc la sensació de ser un blanc fàcil.
30/03/2015
Dilluns
Avui ja tenim una ruta de tot el dia, anirem direcció Nord, allà on no va ningú quan visita Tunísia. Direcció Cap Bizerte, Cap Negro, Tabarka, Les runes de Dougga i finalment Le Kef.
Com era d'esperar així que baixem a esmorzar a la recepció del hotel ens trobem Dupont & Dupont que ens esperen per escortar-nos, buf... quin rotllo!
Ens demanen la ruta que volem fer i no s'acaben de creure que volem anar al nord i després a Le Kef, ens diuen que és molt perillós i bla,bla, bla... Sortim en comitiva!
Al sortir de Bizerte ens trobem uns altres policies que diuen que es faran càrrec de nosaltres.
Aquí podeu veure com mentre jo li explico en el mapa al policia la ruta que farem, el Ramon aprofita per fer les primeres fotos turístiques amb en Perarnau.
Continuem la ruta, parem a fer benzina i a la que sortim de la ciutat de Bizerte els policies ens deixen d'escortar,
IUHUUUUUUU!... GAAAAAAAAAAS.
Els paisatges del nord de Tunísia sòn espectaculars, sembla que estiguem a Irlanda, tot és verd, els pobles amb els mercats al mig de la carretera, la temperatura perfecta per anar en moto i sense escorta policial, comencem a gaudir.
Deixem la carretera principal per anar al Cap Negro, és una carretereta que han asfaltat fa poc, fins ara s'arribava en carro. És un poble de pescadors molt petit, aprofitem per fer un Geocatx, i d'altres per fer la migdiada (deu tenir gana)
Tornem a la carretera principal sortejant les vaques i ens trobem un altre 4x4, són militars i fa estona que ens busquen, ens diuen que ens escortaran un tram. Carai un altre cop, no hi ha manera que ens els traiem de sobre, un altre cop en comitiva!
Passen els kilòmetres i per fi arribem a Tabarka, en Ramon amb la K75 és qui ha d'emplenar més sovint el dipòsit. Parem a la benzinera i ens comenten que ha marxat la llum de tot el poble i no ens poden servir. Bé, ho de poble ho dic jo perquè té 45.000 habitants... i tots sense llum, som a pocs quilòmetres de la frontera amb Algèria.
Seguim la ruta i a Ain Draham podem fer benzina, aprofitem per dinar, ara que no ens veu la policia.
Amb la panxa ben plena i el regust del Torres 10 a la boca reprenem la ruta, passem per carreteres de muntanya força revirades, un paisatge preciós.
Seguim ruta direcció Dougga, poc abans d'arribar en algun sotrac sembla que la pipa de la K75 torna a fallar, parem per collar-la ben fort. Mentre reparem la moto uns motards autòctons aprofiten per fer varies passades amb la seva moto, pujant les revolucions fins a tallar l'encesa... sort que porten cascs de qualitat.
Per fi arribem a Dougga, volem entrar però sembla que no hi ha ningú, per darrera arriben un parell d'homes corrent i ens obren les instal·lacions, em sembla que som els primers, tot i ser gairebé l'hora de tancar, les 5:00 de la tarda. Comencem a notar que amb el tema de l'atemptat al Bardo som quatre gats al país.
Un cop visitades les runes anem al nostre final d'etapa, Le Kef. A l'entrada del poble ja ens esperava un cotxe patrulla de la policia per acompanyar-nos a l'hotel. El mateix protocol que a Bizerte, ens demanen a quina hora anirem a sopar i a quina sortirem l'endemà al matí. Ara ja sabem com funciona i no ens atabalem tant. Un cop aparcades les motos al patí interior de l'hotel, una bona dutxa i un bon sopar. Demà serà un altre dia ... la ruta passa per Kaserine, el niu de terroristes a Tunísia. Bé, no hi pensem i bevem força cerveses que estem assedegats.
Benvingut! Si estàs llegint aquest missatge vol dir que no estàs registrat en el nostre fòrum. Prem AQUÍ per registrar-te amb uns senzills passos.
D'aquesta manera podràs gaudir de tots els avantatges i característiques de la nostra comunitat.
Citar
aprofita per fer una volta pel poble, es poden veure coses que normalment sobre la moto i amb la gentada ens passen desapercebudes. Un camió carregat d'ous, un futbolí al mig del carrer, postes de benzina molt antics...
