Tema: Aventures diverses a la Federació Russa

Retorn a Москва

Amb la pèrdua dels papers és evident que s'ha acabat el viatge previst cap a Geòrgia, Armènia i Turquia o sigui que tranquil·lament surto de Syzran per arribar a Moscou al dia següent a la tarda.

En un tram d'autovia amb poc trànsit li cargolo l'orella a la K, el límit són 110 però la poso a 130-140 durant una bona estona ... fins que em para la poli, els ensenyo el paper/denúncia de pèrdua de documents i em deixen passar sense preguntar-me res ... genial!

Abans de la caiguda del sol m'he parat en una gastinitza amb el típic aparcament vigilat per a camions: aquesta era bastant nova i molt neta, amb moltes habitacions i una dutxa amb aigua calenta que sortia amb un bon raig ... és perfecte.

Per sopar veig que tenen una brasa amb foc, els demano que em facin alguna cosa i em ventilo un parell de cerveses ... això és vida






Al matí em poso en marxa d'hora, molt d'hora, sense esmorzar res ja que tinc previst omplir el dipòsit en uns 100 kms i allà ja menjaré alguna cosa.
Al cap de mitja hora m'avança una moto, és la primera moto que veig en tota Rússia (a Moscou trobem diverses però a la carretera cap), ens saludem.
Mitja hora més tard he de parar a posar benzina i qui hi ha allà parat ? ... el paio de la GS1200 russa que m'ha passat fa una estona, omplo el dipòsit, demano alguna cosa a la barra de la cafeteria i m'acosto a saludar el motorista.

Es diu Alex, viu a Moscou i té un negoci de viatges en moto: Russian Moto Travel Company
Li dic que vaig cap a Moscou i em proposa fer el viatge (uns 700 kms) junts.








Cada 200-250 kms parem a estirar les cames, posar benzina i prendre te.
M'explica la gran afició que tenen els russos amb el te (després dels xinesos, japonesos i indis són els que més consumeixen) ... i jo que pensava que la beguda nacional era el vodka.
Diu que durant el dia es pren te i el vodka a les nits ja que si t'agafa la policia i la taxa d'alcohol és superior a 0,0 l'has pringat. :

En una de les parades vam aprofitar per menjar, de primer la típica sopa russa calenta i consistent i de segon safata enorme de costelles de xai a la brasa amb ceba ... bonisimes.
Per beure, te.





En arribar a Moscou per l'autovia ens trobem una immensa cua de cotxes que anem esquivant.
Sortim de la carretera principal i anem per carreteretes que ell coneix i en un tres i no res em condueix fins al hostel que m'interessa per a un parell de nits.
Es troba a Arkhangelsky Pereulok, i sense la seva ajuda hagués estat impossible trobar aquest carrer.




Em diu que si vull més tard podem trobar-nos amb els seus amics per prendre unes cerveses, que em dirà quelcom.


En arribar al hostel em trobo una moto aparcada que sembla que fa temps que està de ruta, aparco al costat i al entrar em trobo en Martin Brucker.
Entrem amb el típic, on vas, d'on véns, ... ell m'explica que va sortir de casa a Alemanya el 2010 i dins d'un parell de setmanes arribarà després d'haver fet un RTW.
Parlem una bona estona sobre situacions viscudes, viatges i maneres de viatjar, aventuretes, etc. ... Un tipus genial.












L'Alex em truca per WhatsApp per anar a pendre unes cerveses però li dic que prefereixo anar d'hora al llit per al matí ser a primera hora davant del consolat quan obrin la porta a les 8:00, ens acomiadem i ens desitgem bona sort.

Obtenir els papers per sortir de Россия


Doncs això, l'objectiu d'avui serà aconseguir els papers per poder sortir del país.
Des del hostel al consolat hi ha 5 quilòmetres a peu i decideixo caminar, em convé

Arribo poc després de les vuit del matí, explico al guàrdia de la porta que he perdut els papers i vinc a que m'en facin de nous i em fa passar a la sala d'espera; al cap de pocs minuts em fan passar a un despatx, els explico i comencem els tràmits.

Comencem amb una "declaració de pèrdua o sostracció de documents d'identitat espanyols" per cancel·lar el DNI i passaport perduts.
Tenia fotocòpia de tots els documents i segur que ajuda bastant per agilitzar els tràmits.
Com que no porto cap foto em diuen que al costat hi ha un petit restaurant de sushi on també fan fotocòpies i fotos de carnet.

Amb les fotos recent fetes entro de nou al Consolat i enllestim el primer document.
El següent serà obtenir un "salvoconducto" però la persona que m'ho ha de tramitar encara no ha arribat, són les 9 i mitja, i diuen que no trigarà.
Quan arriba m'expliqui que té un mal dia ja que té està tramitant la repatriació d'un cadàver, ufff.

Em fa esperar a la sala de juntes, tota per a mi sol.



M'entretinc enviant missatges, trucant per telèfon i preparant la ruta de sortida: tinc clar que el millor serà retrocedir fins al pas fronterer de Terehova-Zasitino però en comptes d'anar directe per la mateixa carretera per la qual vam entrar tinc ganes de fer la ruta cap a Smolensk per autovia i després vorejant Bielorússia per carreteres locals.

Al cap de molta estona entra el cònsol, parlem una mica i em signa el salconduit.
Em diu que amb això no hauria de tenir cap problema per sortir via aèria, que ja s'han trobat altres vegades amb pèrdua de papers però mai amb pèrdua dels papers del vehicle i no sap si tindré o no problemes a la frontera.

Són les 13:45, he entrat a les 8:15 ... total 5 hores i mitja al consolat ... però surto amb el preuat "salvoconducto".
Val a dir que els funcionaris del consolat m'han tractat molt bé, especialment la Paulina, gràcies!




Res més sortir busco un cafè per reposar forces per la caminada que m'espera de tornada al centre.




A les grans avingudes no hi ha passos de vianants sinó passos subterranis, imagina't com creuar aquest carrer de nou carrils.
Al fons una de les Seven Sisters de Stalin




Hi ha una gran barreja d'edificis d'èpoques i estils diferents.














... però els edificis més espectaculars són els que conformen la Red Square, el Kremlin y, evidentement, Saint Basil's Cathedral




















Arribo de nit al hostel parant a prendre alguna cosa abans d'arribar i preparo les maletes per sortir d'hora i donar una volteta amb la moto pels carrers propers a la plaça Roja abans de sortir de Moscou.

Fins a la frontera hi ha 750 kms i la tanquen a la nit i obren de nou a les 8 del matí pel que penso dormir a algun lloc prop de la frontera per ser dels primers a arribar sense fer cua, encara que aquí els conductors tenen perfectament assumit com a normal que les motos avancin tota la cua fins al principi de la mateixa i s'aparten perquè puguis panses, són bona gent.

Sortida de Moscou ... i de Rússia


Abans de sortir de la ciutat aprofito per fer algunes fotos on hi surti la meva K75.










Són espectaculars els monuments que hi ha al costat de les carreteres, tant d'aparells militars com les columnes amb els noms dels óblast al que entrem.















Es nota que em vaig acostant a l'oest perquè tornen a aparèixer els sortidors amb gasolina de 98 octans.
A Europa tenim la de 95 i 98, al entrar a Rússia apareix la de 92 i com més vas anant cap a l'est desapareix la de 98 quedant només les de 92 i 95.





A la cruïlla de Smolensk em desvio de la carretera que em portaria a Minsk (Bielorússia) per prendre una carretera local, sense trànsit i sense corbes ... això és el més avorrit de la major part de Rússia: les immenses planes sense corbes ni muntanyes.







El dia d'avui ha transcorregut sense cap incident excepte que se m'ha fos la llum d'encreuament i he anat gairebé tota l'estona amb les llargues però en ser de dia no molestava, o almenys ningú s'ha queixat.
Per la carretera hi havia moltes parades amb gent que venia fruita, he parat en una per comprar 3 o 4 pomes i la dona no m'ha volgut cobrar, la venda que fan és a l'engròs per a la gent que fabrica sidra i això era una misèria pel que me les ha regalat.

En trobar la carretera M-9, la ruta principal de Moscou a Latvia que vam fer a l'anada, i abans que es faci fosc omplo el dipòsit i busco un lloc per passar la nit.
Trobo una gastinitza completament nova i de nou establim una conversa bilingüe: la dona de la pensió parla en rus i jo en català ... i ens entenem perfectament.
M'ensenya una habitació amb dos llits i em demana 2.000 rubles (27 €), jo li dic que només faré servir un llit i li demano un descompte, ella accepta que li pagui 1.000 rubles ... perfecte.
Aprofito per canviar la bombeta del far davanter, mirar nivells, etc.
Sopo del que em queda al rebost, uns fideus xinesos i un parell de pomes.

Estic a uns 50 km de la frontera de Rússia amb Latvia.

7 hores a la frontera de Россия amb Latvija


Avui és el gran dia en què sortiré de la Federació Russa i entraré en territori Schengen en precari, sense papers, o amb el "salvoconducto" (c*llons, això sona molt a pel·lícula) que em van facilitar al Consolat General d'Espanya a Moscou.
Em desperto d'hora, molt d'hora, i em preparo per sortir; al cafè de la planta baixa hi ha un avi (el guàrdia) endormiscat i em prepara un cafè amb llet bullint i una pasta del dia d'abans.

A la carretera hi ha una boira molt espessa i molt tranquil·lament em dirigeixo a la frontera russa on hi arribo a les 7:45 i m'aturo davant de la barrera esperant que obrin a les 8:00
Comencen a arribar cotxes dels que baixen els funcionaris fronterers: policia, duanes, soldats armats amb gossos que van cap al bosc, ...
També arriben alguns cotxes amb matricules russes, letones i lituanes ... durant el meu periple per la Federació no he trobat cap altra matricula a part de les anteriors i de algun de Kazahastan, Ucraina o Bielorrússia.

El sol escalfa, em trec el casc i la jaqueta: no hi ha pressa, tinc tot el temps del món.
Aquí, sota de la xinxeta vermella, és on passaré la major part del dia d'avui.




Al cap d'una estona el de la barrera l'obre i em demana el passaport, li dic que "I have lost it", no entén i li ensenyo el paper de la denúncia de pèrdua de papers que em van proporcionar els polis de Samara i el "salvoconducto".
Parla per telèfon i em fa passar fins on hi han els edificis duaners, com suposo que hi ha per estona aparco la moto a un costat, just davant de les punxes que se suposa que són per bloquejar el pas.




Vaig a peu a la garita ... passport ... i el mateix: I have lost it i li mostro els papers, a més de les fotocòpies dels papers de la moto.
Una estona més parlant per telèfon, agents que venen i pregunten alguna cosa i se'n van.

Espero observant el procés habitual dels tràmits: omplir formularis i portar-los a la garita, els funcionaris s'els miren, posen el segell, un altre agent revisa els cotxes, una noia amb una mena de pal de selfie amb un mirall gegant l'enfoca als baixos del vehicle .. . tot molt lentament.

Al cap d'una estona li demano a la noia del mirall on està el WC, entrem en un edifici d'oficines i m'acompanya i al sortir de nou al carrer em diu que si vull te o cafè i m'acompanya de nou a l'interior, pugem a la primera planta i m'instal·lo en una mena de sala d'espera amb vistes a les cues de cotxes i em porta un cafè instantani bullint.
Al·lucino amb l'amabilitat dels policies russos ... com els de Catalunya, vaja


Bonica tassa.





Quan m'acabo el cafè i estic cansat d'estar aquí assegut surto de nou al carrer intentant matar l'avorriment: tot dissimuladament tiro alguna foto, parlo amb la família, truco a la Paulina del Consolat per agrair-la seva ajuda i dir-li que se suposa que aviat sortiré, etc.




I finalment, quan han fet totes les verificacions que vaig entrar fa 2 setmanes per aquest mateix punt i que tenen el meu registre i que tot està correcte em diuen que ja em puc anar.
Són les 3 de la tarda ... han passat 7 hores

Arribada a casa


Al entrar a territori Schengen psicològicament sembla que ets a casa en ser països coneguts o almenys no tan desconeguts, ja vaig estar a les Repúbliques Bàltiques en 2003 i 2013.

El paisatge varia molt, hi ha més monticles i trobes alguna que altra corba, els pobles són més petits, hi ha molt més trànsit, els senyals indicatius més fàcils de llegir, no et trobes monuments amb tancs però si moltes esglésies i creus en el mitjà de les rotondes.






Arribo a Kaunas (Lituània) on hi passaré 2 dies descansant a casa d'uns parents abans d'emprendre l'últim tram del viatge, estic sols a 2.500 km de casa.
Aprofito el temps en menjars i sopars i parlar en català amb la família i castellà amb els amics.
Només una foto de mostra




Vaig baixant trams per autovia / autopista per anar ràpid i quan em canso surto i continu per carreteres més estretes i menys transitades aprofitant per parar a menjar de picnic.







Per Alemanya de tant en tant encara trobes algun Trabant que em recorda l'antiga DDR




Cada nit m'aturo en algun càmping.












..... i això és tot !

Al final ha estat un viatge molt diferent de com l'havia planejat.
Les etapes per Europa i Rússia havien de ser de trànsit per arribar al que realment m'interessava: Geòrgia i Armènia.
No va poder ser ... a veure si l'any que ve ...

Salut !

Iniciat per Panotxa

Doncs esperaré a llegir-la en català.

Gracies per compartir!

Panotxa, si vols ja la tens traduïda al català

Immmpresionant crónica

Malgrat tot, ha estat una bona aventura. Per recordar.

Gràcies per la crònica Ramon.
Per tot el que he llegit, veig que ha estat un bon viatge sense falta d'emocions, d'aquestes que penses que osties faig jo aqui, però sense dubtar-ho tornes al lio.
Pel que esplicas no estan tan ensalvatgits "no serem nosaltres els savajes

Iniciat per CARLES 67

Immmpresionant crónica

Gràcies company !