Tema: Aventures diverses a la Federació Russa

Els amics Llorenç, Josep, Marc Antoni i Quim fa més d'un any que van començar a preparar la Motovolta 2016, una ruta de moooolts quilòmetres i moooolts dies per l'Àsia Central.
Jo no disposava de tants dies de vacances però la idea m'atreia molt i em vaig apuntar a fer un tram de la ruta amb ells; m'interessava especialment el Caucas (Geòrgia i Armènia) entrant pel nord, per la Federació Russa, i sortint per sud (Turquia i els Balcans).

Sortim plegats des de Catalunya travessem França, Alemanya, Polònia, Lituània, Letònia i gran part de la Federació Russa on ens separaríem un cop arribats a Samara: ells continuarien cap al Kazakhstan (i més) i jo aniria cap al sud seguint el Volga fins a la seva desembocadura a Àstrakhan i després de passar per Daguestan i Txetxènia entrar a Geòrgia i a la República d'Armènia.

Com ja se sap lo més interessant d'un viatje es esperar lo inesperat ... i així va ser, vam viure una pila d'aventures amb sensacions i emocions difícils d'explicar.



Els preparatius!













Som-hi, marxem !







Final del dia: sopar i riure tot fent unes birres i cap a dormir







A Polònia en Tadeusz ens convida a sopar i dormir a casa seva, gràcies company !















Kaunas: aprofitem per dinar i fer la migdiada













Latvia, fem nit en una datxa prop de la frontera russa

Ja som a Rússia, a la frontera només hem trigat un parell d'horetes per enllestir amb tota la paperassa.





















Si, si, aquestes casetes amb tot de llumenetes son hotels ... encara que semblin altres coses

Moscow, després de patir un embús de 25 kms arriben a la Plaça Roja.


Moscow és una gran ciutat de més de 1.000 km2 i més de 12 mil·lions d'habitants.
El centre té petits carrers però de seguida s'obre amb grans avingudes de 6 o 7 carrils per banda i amb un tràfic i uns embussos espectaculars.
Els conductors son els més educats que he vist mai, mentre vas circulant per entre les fileres de vehicles es van apartant per deixar-te pas ... ESPECTACULAR !

De fet abans d'entrar a Rússia patia una mica pels comentaris de molta gent de que si els russos son bojos conduint, que es foten un fotimer de castanyots, que si van tots beguts, que si la policia t'atura a cada moment i has d'anar pagant els suborns ... doncs mentida, tot una gran mentida.

Per les autovies no pots passar de 110 km/h i cal vigilar als semàfors o passos de vianant que hi ha entremig i que solen estar limitats a 70 o 50 kms.
A les poblacions cal reduir la velocitat fins als 50, lo normal vaja.

No provis de conduir begut ja que si t'enganxa la bòfia amb un contingut d'alcohol al cos superior al 0,0 ... has begut oli.
La gent s'aparta al veure't venir pel darrera amb ganes d'avançar i els del davant també ... o sigui que tu has de fer el mateix quan veus un vehicle que et ve de cara i vol avançar, facilita-li la maniobra tal com ell et fa a tu.

Moscow, dia de descans després de 6 dies de viatge i 4.000 kms per 6 països


Anem a pendre unes cerveses, dinar i alguns xupitus de vodka.











Mmm, sembla que teniem set ... ha valgut més la beguda (10 cerveses i 20 vodkas) que el menjar





Sortim a passejar, a la Plaça Roja hi ha una mena de fira amb exhibició de cants corals militars.







... una tuna ?
Xerrem una estona amb ells, resulta que son estudiants de medicina de Barcelona.





Agafem el metro i a cada estació baixem, son espectaculars !

Sortim de Moscow per anar tirant cap a l'est, és una altra etapa de viatge amb les parades justes per fer benzina i dinar


Pelmeni amb acompanyament de tires de col i pastanaga, carn a la planxa, etc






... i altres parades obligades ... en aquest cas un tren llarguíssim que entrava a la refineria












A la gastinitza on avui hem fet parada i havia dos camioners sopant i ens han convidat a seure amb ells tot fent uns vodkes acompanyats d'arengada marinada.
Tot i que ells no parlaven anglès ni nosaltres rus hem rigut moltíssim

L'accident d'en Quim

Avui ha sigut un dia xungo.

Hem sortit d'hora, com sempre, ja que es tracta d'aprofitar al màxim les hores de sol.
Al principi la carretera era molt dolenta amb molts trams d'obres però portàvem un ritme molt tranquil, hi havia molt trànsit i anàvem avançant de mica en mica, amb prudència.
Tot plegat han acabat les obres i ha començat una autovia, dos carrils per banda separats per una mitjana de baranes de ferro i una vorera ben ampla, ... hem donat una mica més de gas però sempre per sota dels 110 kms/hora de velocitat màxima en autovia: per sota del límit permès per evitar que ens facin fotos que es paguen molt cares.

Tocava fer benzina i ens hem aturat al costat de l'autovia a l'entrada d'una benzinera esperant a dos companys que anaven més endarrerits ... triguen molt ... és estrany ... potser s'han parat a fer fotos (més enrere hi havia un pont metàl·lic molt xulo).
Al cap d'una estona para al nostre costat un petit camionet i baixa un senyor que ens fa entendre que més enrera hi ha dos motoristes que han caigut. Girem cua i anem a veure què ha passat.

Ens trobem al Marc Antoni i molta policia, el Quim no hi és i en Marc ens explica com ha anat, una caiguda d'aquelles que et trobes de cop al terra i no saps com ha sigut.















M'acosto al poli que mana (el que porta la gorra més grossa) i per sort parla una mica d'anglès; l'ajudo amb la feina a peu de carretera, explicar el què ha passat, prendre mides per dibuxar el croquis, etc. i em diu que l'acompanyi a la comissaria a redactar l'atestat.
Al entrar al seu despatx i convidar-me a seure el primer que em demana és si vull te o cafè ... acollonant ! ... amb la desconfiança que portava d'haver sentit a altre gent parlant de la poli russa i la veritat és que han estat sempre molt amables ... no com els de casa nostra
Mentre passa a net les notes que ha pres em diu que vindrà una germana d'un d'ells que parla molt millor l'anglès; al cap de poca estona arriba i després de fer la xerrada en que m'explica que ha estat un parell de vegades a Espanya (a Altea) anem per feina per parlar de l'accident.
L'investigador (és com s'anomenava el de la gorra de plat) es cuida d'avisar una grua per treure la moto de la carretera i portar-la a un lloc segur mentre fem els tràmits amb l'asseguradora, negocio el preu del servei i anem a l'autovia on hi ha els altres tres companys, carreguem la moto i la portem a una mena de magatzem on hi ha un cafè al costat mateix.










La mestressa del cafè parla un anglès perfecte, ens explica que ha viscut molts anys a l'estranger.
Intercanviem dades, ens dona l'adreça del lloc exacte (tot i que per precaució també he agafat les coordenades de GPS), el seu telèfon, etc.
També ens ajuda a negociar amb el propietari del magatzem el preu diari del pupilatge fins que no arribi la grua del RACC a buscar la moto.











Anem a l'hospital de Txeboksari.
Costa trobar la porta per entrar i un cop dins costa d'entendres.
Una infermera al veure'ns disfressats de motoristes ens diu que ens esperem i al cap d'una estona arriba un metge que parla anglès i ens acompanya a l'habitació on hi ha en Quim amb 3 altres pacients.
Ens diu que en Quim té 4 costelles trencades i s'ha de quedar uns dies allà.

Bona volta si senyor. Felicitats.

Ànims Quim !

En Quim va estar-se quatre dies a l'hospital de Txeboksari fins que va estar en condicions de poder viatjar: primer en taxi fins a Казань, (Kazan, capital de la República de Tartaristan) i després fins a Barcelona en avió i acompanyat per una doctora.

Al veure que en Quim estava perfectament instal·lat a l'hospital i com que tampoc podíem fer res vam anar tirant cap a l'est.

Quan es va fer fosc vam parar en una gastinitza prop de Zazan per sopar i dormir.










Al matí vam poder admirar una furgoneta UAZ, una furgoneta 4x4 típicament russa.





Sembla una antiguitat, oi ? ... doncs les continuen fabricant encara igual que el 1960. Vam poder veure camions porta-cotxes que en duien de ben lluents, ens pensàvem que eren restaurades però més endavant vaig poder confirmar que acabaven de sortir de la fàbrica.

Una petita mostra del que fan amb aquests bitxos.




Just abans d'arribar a Kazan ens aturem en una cruïlla amb la carretera que porta a Yoshkar-Ola per fer un parell de fotos i enviar-les a un amic que fa anys va adoptar a l'Ilià, un nen de la ciutat.

---

---