Tema: MotoKola 2017 (Karelia, Murmansk, Nordkapp)

Iniciat per Panotxa

Carai Ramon quin tros de viatge que vareu fer, t'està quedant una megacrònica!!!!

Seguiré llegint amb calma els següents capítols i veure com riu el Marc, que sempre surt rient a les fotos.

Aviam si tries alguna/es fotos per posar al portal del fòrum, que quedaran de conya.

Salut!

Merci Panotxa !

Dia 12, Monchegorsk (RUS) - Teriberka (RUS), 275 qms





De mica en mica el paisatge va canviant, passem de la taigà a la tundra, els arbres desapareixen i apareixen les molses i en molts llocs no hi ha cap mena de vegetació.

Anem amunt, arribem a Murmansk, la seu de la flota russa de trenca-gels nuclears, de fet el més conegut és el Lenin que va estar funcionant des del 1959 al 1989 i fou el primer buc de superfície mogut per energia nuclear.
Al arribar a Murmansk anem a veure el monument Alyosha (als defensors de l’Artic Soviètic durant la 2a guerra mundial anomenada pels russos la Gran Guerra Patriòtica) que està sobre un turó amb bones vistes sobre la ciutat.
A la ciutat es barregen els edificis de manufactura soviètica i les xemeneies pintades de vermell i blanc amb els edificis moderns.

Un altre llocs amb no tanta aureola patriòtica però molt emotiva és el monument al gat Semyon: s’explica que a finals dels 80’s una familia de Murmansk van anar a Moscow amb el seu gat, en Semyon, i aquest es va perdre a la capital russa. A l’hora de tornar la família no el trobava i va tornar a casa seva sense el gat però 6 anys més tard en Semyon va arribar a casa seva després de caminar més de 2.000 kms.

La resta del matí l’aprofitem per anar a dinar i comprar provisions per l’acampada dels següents dies ja que anem a una trobada anual de moterus que es fa a Teriberka, un petit poblet de platja al mar de Barents.
Durant la pujada ens hem anat trobant força motos i avui també hem trobat motoristes per la ciutat que anaven molt carregats que ens deien que també anaven a la trobada.

La carretera cap a Teriberka és estreta però bona, però 40 kms abans d’arribar s’acaba l’asfalt i comença una pista ample i bona però que cal anar amb compte.
El paisatge és espectacular, llacs glaçats envoltats per turonets nevats, no hi ha res més.

Arribant al poble sembla que aquest estigui abandonat, totes les cases mig ensorrades, no es veu gent enlloc i al carrer principal hi ha un tram de 100 metres amb sorra tipus fesh-fesh, atenció que no ens la fotem, sortim del poble i anem a la coordenada on hi ha la trobada, és estrany ja que no hi ha ningú, cap moto i només un parell de cotxes que han plantat la tenda.
Tornem enrere cap al poble (a uns 3 kms), no hi ha cap bar per anar prendre algu mentre esperem a la penya, què fem ? Tornem cap al prat a tocar del mar, plantem la tenda, busquen un geocatxé amagat un any enrere que encara ningú havia logat (fem FTF!), fem alguna foto, en Marc es banya a l’aigua glaçada, sopem, la fem petar i ens posem a dormir.

Dia 13, Teriberka (RUS) – Skiippagurra (NO), 545 qms





Al matí al treure el cap fora de la tenda tot continua igual, ningú enlloc, que ha passat ? Ens hem equivocat de lloc o de dia ?
(al arribar a casa i mirar Internet sembla que al final i al veure la pista es van desdir i es va fer la trobada en un altre lloc, quina pena no haver-ho sabut)

Hem de recular els 135 km (40 de pista) de Teriberka fins a Murmansk i continuem cap al nord, direcció a Kirkenes (NO). Pel camí ens aturarem a la cruïlla que porta a la península de Rybachy però no hi anirem ja que no tenim ni tems ni permisos. Just allà hi ha el control militar, tot bé, ensenyar passaports i endavant.
Poc després hi ha el cafè Titovka, un lloc emblemàtic on tothom es para ... de fet és l’únic bar a peu de carretera en molts kilòmetres i el més curiós és que no diuen les hores d’obertura sinó les de tancament (tenen tancat de 13:00 a 13:30 i de 4:00 a 5:00)

Al arribar a Zapolyarny ens desviem per anar cap al Pou Superprofund de Kola, un forat de 12.300 metres de fondària (ara abandonat) que es va començar a construir el 1970 amb finalitat d’estudiar l’escorça terrestre i van abandonar el 1989 pels problemes tècnics ja que les broques se’ls fonien degut a l’escalfor.
A l’entrada hi ha una mina, ens parem, li expliquem al guàrdia en anglès i català que volem visitar el pou però és evident que no ens entén i no ens deixa passar.
Continuem per la carretera fins a trobar una cruïlla que porta a la pista del pou per l’altra banda, tot va prou bé fins que a la pista hi ha un esvoranc per no permetre el pas.

A la següent ciutat, Nikel, ens aturem i busquen un lloc per dinar. És una altra d’aquestes ciutats construïdes expressament pels treballadors de les mines i fàbriques.
Al cap de poc, arribem a la frontera amb Noruega, per sortir de Rússia ensenyem els passaports i els donem els papers de immigració i importació de la moto, cap problema, continuem fins a la zona fronterera de Noruega, ensenyem el passaport i tampoc cam problema.

Fem un tram més fins a buscar un càmping, fa dies que fem acampada i avui toca dutxa amb aigua calenta.
Tenen hytters (petites cabanes de fusta) bé de preu i n’agafem una, de tant en tant va bé de dormir en un llit.

Un gran viatge i molt bona crònica.

Iniciat per fontrom

Un gran viatge i molt bona crònica.

Moltes gràcies company, agraeixo el teu comentari.

Dia 14, Skiippagurra (NO) – Nordkapp (NO), 664 qms





Quan preparàvem el viatge havíem previst passar una nit a Gamvik, un petit poble de 1000 habitants molt a prop de Nordkapp, on en Marc coneix un noi que el seu avi viu allà però al final no vam acabar de lligar-ho ... però hi vam anar igualment ja que al costat hi ha el far de Slettnes, el far més al nord de l’Europa continental i semblava que era un lloc molt bonic, ... bonic ? ... nooooo.... ESPECTACULAR !
La carretera que hi porta és estreta però bona, sense gairebé trànsit, molta neu i ramats de rens als costats.
Al arribar al poble anem directament al far. Un lloc preciós i tranquil, molt tranquil, on ens prenem unes gofres amb melmelades i cafès ... al preu de Noruega, hem de canviar el xip i multiplicar per 3 o 4 el preu de les coses de quan estàvem a Rússia.

Continuem la ruta i a la tarda arribem a la illa de Magerøya on hi ha el Nordkapp. Un lloc emblemàtic on s’acaba el camí cap al nord però que, la veritat, no paga la pena de fer el viatge per anar-ho a veure: de fet lo bo és el viatge per arribar-hi.
Jo hi vaig estar el 1993 quan per arribar-hi havies d’agafar un ferry, després hi van fer un túnel de pagament que ara, un cop amortitzat, és gratuït.

Arribem, paguem la caríssima entrada, visitem el lloc, fem un parell de birres (caríssimes) i plantem la tenda en un lloc arrecerat del vent (almenys això és gratis).
Ens fem el sopar i després anem cap a la bola una altra vegada, on a més a més aquell dia hi ha un event de geocaching.

Dia 15, Nordkapp (NO) – Tromsø (NO), 634 qms





A primera hora del mati feia un dia magnífic amb molt de sol però de mica en mica s’ha anat espatllant: vent, fred i pluja.
A més a més ja anem baixant perquè d’aquí 5 dies hem de ser a casa, s’acaben les vacances.
Fem poques parades i poques fotos

Arribant a Tromsø anem directament al càmping a buscar una caseta.
Xerrem una estona amb l’encarregat del càmping, un noi de les terres de Lleida molt trempat.

Estenem la roba per que s’assequi, ens dutxem, sopem i anem a fer unes birres al bar del càmping.

Dia 16, Tromsø (NO) - Bodø (NO), 610 qms





Durant la nit ha continuat plovent, ens llevem d’hora per anar tirant avall.

Entrem a les illes Lofoten, lo millor de Noruega junt amb les Vesterålen.
Encara que està ben núvol i plovisqueja disfrutem de valent, els paisatges son espectaculars i ens parem sovint a fer fotos.

Fa fred i vent, parem a dinar d’entrepans arrecerats a la parada del bus.
Arribem a Å, encara que aquesta sigui la primera lletra de l’abecedari és l’últim poblet de les Lofoten, i reculem fins a Moskenes per agafar el ferry per ens portarà al continent, a Bodø, on arribarem a les 2 de la nit.
Al ferry mengem i dormim com podem a les cadires.

Carai Ramon!

En els darrers anys no sovintegen cròniques com aquesta. Els darrers episodis me porten bons records. També m'ha agradat la forma de penjar "La Foto" a pàgines veïnes

Iniciat per Siso

Carai Ramon!

En els darrers anys no sovintegen cròniques com aquesta. Els darrers episodis me porten bons records. També m'ha agradat la forma de penjar "La Foto" a pàgines veïnes

Gràcies Siso.

Lo de la foto la vaig penjar allà mateix en un altre post sobre Cap Nord i hi va haver-hi merder i me la van esborrar ... a veure si ara així ...